viernes, 12 de octubre de 2012
Imputen Josep Prat i l’exdirector del CatSalut per pagaments irregulars d'Innova
Imputen Josep Prat i l’exdirector del CatSalut per pagaments irregulars d'Innova
L'expresident de l'ICS, que va dimitir esquitxat per nombrosos casos de presumpta corrupció, i Carles Manté, que va cobrar més de 800.000 euros del hòlding sanitari de Reus, hauran de declarar el proper 22 de novembre
Els problemes judicials se li acumulen a Josep Prat [a la imatge]. La seva dimissió com a president de l’Institut Català de la Salut (ICS), formalitzada el 28 de juny passat, no li esquivarà haver de donar explicacions el proper 22 de novembre als jutjats de Reus pels suposaments pagaments irregulars que va fer a Carles Manté a través del hòlding sanitari Innova, del qual era director general fins fa uns mesos. Manté, que havia estat director del CatSalut, va cobrar més de 800.000 euros d’Innova en factures suposadament irregulars entre el 2007 i el 2011.
Un cop va transcendir la informació, el grup municipal Ara Reus va interposar una denúncia contra Prat i Manté per estafa, apropiació indeguda i malversació de fons públics, origen de l’actual imputació d’ambdós. Posteriorment, el secretari general i l’interventor de l’Ajuntament de Reus van localitzar les factures cobrades per Manté, que poc després de cobrar-les va adquirir una masia a l’Alt Empordà, però no van poder demostrar que realment corresponguessin a treballs realitzats. Els suposats pagaments irregulars no només beneficiaven Manté, sinó també Jorge Batesteza, un arquitecte que també va estar vinculat al CatSalut. En total, la quantitat suposadament malversada superaria el milió d’euros.
Els tripijocs de Prat, però, han anat força més enllà d’aquests pagaments i durant els darrers mesos sovint ha estat notícia. Considerat un dels grans arquitectes de l’intent de privatització de la sanitat pública catalana, juntament amb el conseller Boi Ruiz, Prat va accedir a la presidència de l’ICS, que gestiona vuit grans hospitals i la majoria dels centres d’atenció primària (CAP), el febrer de 2011, moment en què també era conseller delegat d’Innova i membre del consell d’administració d’USP Hospitales, una de les grans empreses privades espanyol del sector hospitalari, filial d’una multinacional nord-americana. La compaginació de càrrecs a l’administració pública –Innova no deixa de ser un hòlding de l’Ajuntament de Reus- i a l’empresa privada va provocar les primeres crítiques contra Prat, per part de la CUP de Reus i també de la revista Cafè amb Llet, que des de fa mesos està destapant una allau d’escàndols a la sanitat catalana.
Les coses se li van començar a torçar a Prat el proppassat 11 de gener, quan va anunciar que plegava com a conseller delegat d’Innova, on s’embutxacava un sou de 280.000 euros anuals, i com a membre del consell d’USP Hospitales. La decisió va arribar dies després que la CUP de Reus el denunciés a la Fiscalia de l’Audiència de Tarragona per incompatibilitat de càrrecs. Posteriorment, la mateixa formació independentista també va denunciar-lo a l’Oficina Antifrau de la UE, en considerar que hi havia corrupció en l’ús de subvencions europees. A partir d’aquest moment, els escàndols vinculats al seu pas per Innova, un hòlding amb interessos en diversos sectors però amb molt de pes en l’àmbit sanitari –gestiona diversos centres a les comarques de Tarragona-, van anar apareixent.
Posteriorment es va saber que Prat havia utilitzat Innova per pagar de forma opaca i durant quatre anys fins a 840.000 euros a Carles Manté, exdirector del CatSalut. A més a més, també s’haurien desviat uns 400.000 euros cap a una altra empresa, fets que va portar, finalment, l’Ajuntament de Reus, que presideix CiU, a denunciar la gestió de Prat a la Fiscalia i al Tribunal de Comptes, el cas esmentat a l’inici de l’article
Un cop va transcendir la informació, el grup municipal Ara Reus va interposar una denúncia contra Prat i Manté per estafa, apropiació indeguda i malversació de fons públics, origen de l’actual imputació d’ambdós. Posteriorment, el secretari general i l’interventor de l’Ajuntament de Reus van localitzar les factures cobrades per Manté, que poc després de cobrar-les va adquirir una masia a l’Alt Empordà, però no van poder demostrar que realment corresponguessin a treballs realitzats. Els suposats pagaments irregulars no només beneficiaven Manté, sinó també Jorge Batesteza, un arquitecte que també va estar vinculat al CatSalut. En total, la quantitat suposadament malversada superaria el milió d’euros.
Els tripijocs de Prat, però, han anat força més enllà d’aquests pagaments i durant els darrers mesos sovint ha estat notícia. Considerat un dels grans arquitectes de l’intent de privatització de la sanitat pública catalana, juntament amb el conseller Boi Ruiz, Prat va accedir a la presidència de l’ICS, que gestiona vuit grans hospitals i la majoria dels centres d’atenció primària (CAP), el febrer de 2011, moment en què també era conseller delegat d’Innova i membre del consell d’administració d’USP Hospitales, una de les grans empreses privades espanyol del sector hospitalari, filial d’una multinacional nord-americana. La compaginació de càrrecs a l’administració pública –Innova no deixa de ser un hòlding de l’Ajuntament de Reus- i a l’empresa privada va provocar les primeres crítiques contra Prat, per part de la CUP de Reus i també de la revista Cafè amb Llet, que des de fa mesos està destapant una allau d’escàndols a la sanitat catalana.
Les coses se li van començar a torçar a Prat el proppassat 11 de gener, quan va anunciar que plegava com a conseller delegat d’Innova, on s’embutxacava un sou de 280.000 euros anuals, i com a membre del consell d’USP Hospitales. La decisió va arribar dies després que la CUP de Reus el denunciés a la Fiscalia de l’Audiència de Tarragona per incompatibilitat de càrrecs. Posteriorment, la mateixa formació independentista també va denunciar-lo a l’Oficina Antifrau de la UE, en considerar que hi havia corrupció en l’ús de subvencions europees. A partir d’aquest moment, els escàndols vinculats al seu pas per Innova, un hòlding amb interessos en diversos sectors però amb molt de pes en l’àmbit sanitari –gestiona diversos centres a les comarques de Tarragona-, van anar apareixent.
Posteriorment es va saber que Prat havia utilitzat Innova per pagar de forma opaca i durant quatre anys fins a 840.000 euros a Carles Manté, exdirector del CatSalut. A més a més, també s’haurien desviat uns 400.000 euros cap a una altra empresa, fets que va portar, finalment, l’Ajuntament de Reus, que presideix CiU, a denunciar la gestió de Prat a la Fiscalia i al Tribunal de Comptes, el cas esmentat a l’inici de l’article
Privatització de la gestió de l'Hospital Clínic
Privatització de la gestió de l'Hospital Clínic
El Govern de la Generalitat està intentant privatitzar la gestió de l’Hospital Clínic de Barcelona (HCB), abans de les eleccions i prenent com a referent el model de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, ara, per cert, sotmès a una actuació judicial. Aquest diari digital n’ha estat informant des de fa mesos. L'HCB és el segon centre hospitalari de Catalunya quant a activitat mèdica, nombre de llits i recerca, sent superat només pel de la Vall d’Hebron. Te un pressupost de 540 milions d’euros (89.640 milions de pessetes). A més, el Govern central fins ara hi ha aportat 65 milions d’euros anuals (10.790 milions de pessetes). Haurà de continuar fent-ho a un ens de gestió privatitzada.
Malgrat que no hi hagi una decisió ferma, una alta font de la Conselleria de Salut acaba d’informar a eldebat.cat de què “és altament probable que la privatització es dugui a terme abans de les eleccions del 25 de novembre, cosa –precisa– que trobo indigna i un frau de llei. Estan acabant de perfilar formules que poden ser legals però, sens dubte, són immorals, injustes i políticament molt regressives”.
Saltant-se el control parlamentari
En estar en funcions, el Parlament només ho podria convalidar la diputació permanent. Que ho dugui a terme un Govern en funcions que no té majoria parlamentaria –la constituïda amb el PP s’ha esfumat– representa un bon instrument per valorar el grau (ben baix) de qualitat democràtica de l’actual Generalitat. Què no podrien fer si tinguessin majoria parlamentària i els poders d’un Estat?
Segons el projecte, es crearien dues fundacions. Una de pública que conservaria la titularitat del patrimoni. Aquest és de sempre cent per cent públic i institucional, amb forta presència de la Universitat de Barcelona, atès que des de fa més d’un segle (1906), l'HCB ha efectuat una funció docent i d’assistència gratuïta ben conegudes. Jurídicament, la seva articulació està encara basada en els decrets del general Franco del 10 octubre del 1952 i del 16 de juliol del 1995, convalidats per una llei del 17 de juliol del 1956. La naturalesa pública de l'HCB és tan indiscutible com la de la Guàrdia Civil o la de la Seguretat Social. En són paradigmes.
El nas d'Artur Mas
El 2007, el Clínic va ser transferit a la Generalitat i ara forma part del Servei Català de la Salut, com ens públic de naturalesa institucional. Això ara està en vies de desaparèixer, per la porta petita i sense cap debat. Ni, per descomptat, la intervenció parlamentària plena que requeria un tema tan important, no només històricament sinó per la salut dels catalans. Dels catalans que no siguin rics, s’entén, i que s’hagin cregut les promeses efectuades per CDC durant decennis, respecte a una assistència mèdica gratuïta. Era el segon punt més important del programa electoral de Mas. Ara li creixerà el nas com ninot Pinocchio del famós conte?
Llençar-se ara a un replanteig urgent i opac d’un tema tan complicat –i enfocat de manera antisocial per CDC– com fa Mas és un altre dels seus continuats aventurismes. Qui assumirà el vel i quotidianament creixent deute de l'HCB, de 110 milions d’euros (18.260 milions de pessetes) amb la Seguretat Social i el de 120 milions d’euros (19.920 milions de pessetes) amb els proveïdors?
Cínicament i paradoxalment, ho podem acabar pagant, via impostos, els que també perdríem, un servei fins ara gratuït.
Josep Maria Piqué i Jaume Aubia, pares del negoci
Els pares de l’operació, o del negoci, són el director general de l'HCB, Josep Maria Piqué, i el president de fet del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i paradigma de la “CDC dels negocis”, Jaume Aubia.
Segons una font coneixedora directa del tema, Jaume Aubia està duent a terme una política de captació de pacients a Emirats del Golf Pèrsic, on viatja sovint (fins i tot aprèn l’àrab) per dur-hi a terme afers. Ho pot fer degut a les grans quantitats de diners de què disposa, gràcies a control total i personal dels diners del COMB.
En efecte, només ha de retre comptes a l’incompetent i fallit president del citat col·legi, Miquel Vilardell, no pas a la junta. Va ser aquesta la que insòlitament li va atorgar tots els poders en el camp econòmic. És el tsar dels diners dels ben retallats metges. A aquests, CDC els hi ha pres diners i a més ells, a sobre, els en hi dona. Té efecte amb un grau de coneixement difícil d’acreditar i gràcies al galdós paper del prosocialista verbal i pro CDC de fet Miquel Vilardell.
Piqué i Aubia (que veuen en la imatge) han comptat amb el recolzament total i actiu de Xavier Pomés, antic conseller de CDC de Sanitat i també de Governació (després batejada d’Interior). En aquest darrer càrrec, i tenint com a cap de gabinet a Francesc Homs, va ser un perfecte inútil. Ho vaig descriure en una sèrie de setze articles. Pomés és un home de l’Església-institució. Va cosignar amb l’antic secretari del Govern Josep Maria Via un article que encarna el zenit de l’embogiment privatista respecte a la sanitat pública.
Ara Pomés és president de la polèmica fundació de gestió de l’Hospital de Sant Pau i també president del patronat del Clínic. A més, és un alt directiu de congregacions eclesials de finalitat sanitària
Llits reservats per a potentats del Golf Pèrsic
Pensar en els Emirats del Golf com font de negoci sanitari no és un descobriment d’Aubia. Fa poc el gran programa de la cinquena cadena de TV francesa 'C’est dans l’air' denunciava que alguns grans hospitals parisencs havien reduït el nombre de llits d’ús públic per a reservar-los per a client molt rics del Golf Pèrsic. A França almenys se’n debat. Aquí TV3 no ho farà mai. La seva especialitat són els reportatges publicitaris, no pagats, mentint sobre la nostra palesa ensulsiada sanitària. Estem dins un drama català embolicat de conte àrab.
L’intent en marxa, i de molt probable concreció immediata, passa per un decret de la Generalitat, del qual se’n donaria compte només a la mesa del Parlament, atès que aquest està suspès. Sembla una broma de mal gust que un cop tan monstruosament baix contra la sanitat pública es pugui dur a terme sense un debat públic ni en un Parlament en ple funcionament. Pot constituir un nou episodi de maldat antidemocràtica.
L'error de 'Barnaclínic'
Una font del propi HCB afirma: “Ja va ser un error permetre la constitució de 'Barnaclínic', que funciona dins l'HCB i gràcies a la sanitat pública –que li aporta massa crítica i mitjans humans i materials– amb uns costos, unes disfuncions i uns beneficis pels metges amics de Piqué i Aubia que deixen astorat. Ara bé, la cosa més patètica és que si personalment, o un familiar meu, tingués una malaltia o una necessitat quirúrgica important, jo que sóc metge preferia mil vegades ser atès a la Vall d’Hebron o a Bellvitge. Com allotjament és perfecte, com un hotel de cinc estrelles, amb banys i necessers individuals. Però com atenció mèdica plena i ben organitzada, no és la que jo recomanaria. En el que són espectaculars és en relacions públiques i en publicitat.”
Quan sigui conegut el procediment jurídic pel que definitivament opta Artur Mas caldrà analitzar-lo amb atenció. De moment li crida l’atenció que el PSC i altres partits de fora del Govern en funcions, perfectament informats del tema, antisocial per antonomàsia, facin veure que viuen en els llimbs.
Menys possibilitats per la destrossa de l'ICS
Curiosament, respecte a la tercera llei de reforma (de fet, de destrossa final) de l’Institut Català de la Salut (ICS) tot indica que Artur Mas té difícil assolir la seva aprovació abans del 25 de novembre, malgrat voler-ho i haver-ho intentat.
Han jugat en contra molts alts funcionaris de l’ICS i el nou president d’aquest ens, l’honest metge lleidatà Joan Viñes, que Mas i Ruiz es van veure obligats a acceptar després del cessament, en ser denunciat judicialment, del desastrós Josep Prat.
Viñes que ha dut a terme generoses, eficaces i discretes accions sanitàries a l’Àfrica subsahariana, ha aportat a l’ICS unes consideracions humanes i humanistes de les quals Prat en podria ser, de sempre, l’antítesi. En una recent reunió del comitè de direcció de l’ICS, el doctor Viñes va dir que ja estava bé de parlar només de reorganitzacions, que calia parlar d’assistència mèdica, que era la seva principal funció.
Fins i tot les mosques presents van aplaudir amb les seves ales, mentre que els “aparatnik” de CDC presents potser encara no s’ha refet de la sorpresa. Tanmateix, no cal ser cofoi: si CiU guanya les eleccions, Viñes haurà de continuar a obrar com una bona persona i un bon metge a Lleida i a l’Àfrica subsahariana. Persones com ell no tenen lloc a la Catalunya de Mas, de Ruiz i de Josep Prat. Algú en podria dubtar?
Aquí manen aquests i els seus clans sanitaris privats i opacs (com Feliu Sucarrats, Ramón Bagó i la família Sumarroca). Aquests, en canvi, poden fàcilment trobar un llenguatge comú amb els potentats medievals del Golf Pèrsic. Segur que Aubia ho va saber preveure.
http://www.eldebat.cat/cat/notices/2012/10/privatitzacio_de_la_gestio_de_l_hospital_clinic_102274.php
Malgrat que no hi hagi una decisió ferma, una alta font de la Conselleria de Salut acaba d’informar a eldebat.cat de què “és altament probable que la privatització es dugui a terme abans de les eleccions del 25 de novembre, cosa –precisa– que trobo indigna i un frau de llei. Estan acabant de perfilar formules que poden ser legals però, sens dubte, són immorals, injustes i políticament molt regressives”.
Saltant-se el control parlamentari
En estar en funcions, el Parlament només ho podria convalidar la diputació permanent. Que ho dugui a terme un Govern en funcions que no té majoria parlamentaria –la constituïda amb el PP s’ha esfumat– representa un bon instrument per valorar el grau (ben baix) de qualitat democràtica de l’actual Generalitat. Què no podrien fer si tinguessin majoria parlamentària i els poders d’un Estat?
Segons el projecte, es crearien dues fundacions. Una de pública que conservaria la titularitat del patrimoni. Aquest és de sempre cent per cent públic i institucional, amb forta presència de la Universitat de Barcelona, atès que des de fa més d’un segle (1906), l'HCB ha efectuat una funció docent i d’assistència gratuïta ben conegudes. Jurídicament, la seva articulació està encara basada en els decrets del general Franco del 10 octubre del 1952 i del 16 de juliol del 1995, convalidats per una llei del 17 de juliol del 1956. La naturalesa pública de l'HCB és tan indiscutible com la de la Guàrdia Civil o la de la Seguretat Social. En són paradigmes.
El nas d'Artur Mas
El 2007, el Clínic va ser transferit a la Generalitat i ara forma part del Servei Català de la Salut, com ens públic de naturalesa institucional. Això ara està en vies de desaparèixer, per la porta petita i sense cap debat. Ni, per descomptat, la intervenció parlamentària plena que requeria un tema tan important, no només històricament sinó per la salut dels catalans. Dels catalans que no siguin rics, s’entén, i que s’hagin cregut les promeses efectuades per CDC durant decennis, respecte a una assistència mèdica gratuïta. Era el segon punt més important del programa electoral de Mas. Ara li creixerà el nas com ninot Pinocchio del famós conte?
Llençar-se ara a un replanteig urgent i opac d’un tema tan complicat –i enfocat de manera antisocial per CDC– com fa Mas és un altre dels seus continuats aventurismes. Qui assumirà el vel i quotidianament creixent deute de l'HCB, de 110 milions d’euros (18.260 milions de pessetes) amb la Seguretat Social i el de 120 milions d’euros (19.920 milions de pessetes) amb els proveïdors?
Cínicament i paradoxalment, ho podem acabar pagant, via impostos, els que també perdríem, un servei fins ara gratuït.
Josep Maria Piqué i Jaume Aubia, pares del negoci
Els pares de l’operació, o del negoci, són el director general de l'HCB, Josep Maria Piqué, i el president de fet del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i paradigma de la “CDC dels negocis”, Jaume Aubia.
Segons una font coneixedora directa del tema, Jaume Aubia està duent a terme una política de captació de pacients a Emirats del Golf Pèrsic, on viatja sovint (fins i tot aprèn l’àrab) per dur-hi a terme afers. Ho pot fer degut a les grans quantitats de diners de què disposa, gràcies a control total i personal dels diners del COMB.
En efecte, només ha de retre comptes a l’incompetent i fallit president del citat col·legi, Miquel Vilardell, no pas a la junta. Va ser aquesta la que insòlitament li va atorgar tots els poders en el camp econòmic. És el tsar dels diners dels ben retallats metges. A aquests, CDC els hi ha pres diners i a més ells, a sobre, els en hi dona. Té efecte amb un grau de coneixement difícil d’acreditar i gràcies al galdós paper del prosocialista verbal i pro CDC de fet Miquel Vilardell.
Piqué i Aubia (que veuen en la imatge) han comptat amb el recolzament total i actiu de Xavier Pomés, antic conseller de CDC de Sanitat i també de Governació (després batejada d’Interior). En aquest darrer càrrec, i tenint com a cap de gabinet a Francesc Homs, va ser un perfecte inútil. Ho vaig descriure en una sèrie de setze articles. Pomés és un home de l’Església-institució. Va cosignar amb l’antic secretari del Govern Josep Maria Via un article que encarna el zenit de l’embogiment privatista respecte a la sanitat pública.
Ara Pomés és president de la polèmica fundació de gestió de l’Hospital de Sant Pau i també president del patronat del Clínic. A més, és un alt directiu de congregacions eclesials de finalitat sanitària
Llits reservats per a potentats del Golf Pèrsic
Pensar en els Emirats del Golf com font de negoci sanitari no és un descobriment d’Aubia. Fa poc el gran programa de la cinquena cadena de TV francesa 'C’est dans l’air' denunciava que alguns grans hospitals parisencs havien reduït el nombre de llits d’ús públic per a reservar-los per a client molt rics del Golf Pèrsic. A França almenys se’n debat. Aquí TV3 no ho farà mai. La seva especialitat són els reportatges publicitaris, no pagats, mentint sobre la nostra palesa ensulsiada sanitària. Estem dins un drama català embolicat de conte àrab.
L’intent en marxa, i de molt probable concreció immediata, passa per un decret de la Generalitat, del qual se’n donaria compte només a la mesa del Parlament, atès que aquest està suspès. Sembla una broma de mal gust que un cop tan monstruosament baix contra la sanitat pública es pugui dur a terme sense un debat públic ni en un Parlament en ple funcionament. Pot constituir un nou episodi de maldat antidemocràtica.
L'error de 'Barnaclínic'
Una font del propi HCB afirma: “Ja va ser un error permetre la constitució de 'Barnaclínic', que funciona dins l'HCB i gràcies a la sanitat pública –que li aporta massa crítica i mitjans humans i materials– amb uns costos, unes disfuncions i uns beneficis pels metges amics de Piqué i Aubia que deixen astorat. Ara bé, la cosa més patètica és que si personalment, o un familiar meu, tingués una malaltia o una necessitat quirúrgica important, jo que sóc metge preferia mil vegades ser atès a la Vall d’Hebron o a Bellvitge. Com allotjament és perfecte, com un hotel de cinc estrelles, amb banys i necessers individuals. Però com atenció mèdica plena i ben organitzada, no és la que jo recomanaria. En el que són espectaculars és en relacions públiques i en publicitat.”
Quan sigui conegut el procediment jurídic pel que definitivament opta Artur Mas caldrà analitzar-lo amb atenció. De moment li crida l’atenció que el PSC i altres partits de fora del Govern en funcions, perfectament informats del tema, antisocial per antonomàsia, facin veure que viuen en els llimbs.
Menys possibilitats per la destrossa de l'ICS
Curiosament, respecte a la tercera llei de reforma (de fet, de destrossa final) de l’Institut Català de la Salut (ICS) tot indica que Artur Mas té difícil assolir la seva aprovació abans del 25 de novembre, malgrat voler-ho i haver-ho intentat.
Han jugat en contra molts alts funcionaris de l’ICS i el nou president d’aquest ens, l’honest metge lleidatà Joan Viñes, que Mas i Ruiz es van veure obligats a acceptar després del cessament, en ser denunciat judicialment, del desastrós Josep Prat.
Viñes que ha dut a terme generoses, eficaces i discretes accions sanitàries a l’Àfrica subsahariana, ha aportat a l’ICS unes consideracions humanes i humanistes de les quals Prat en podria ser, de sempre, l’antítesi. En una recent reunió del comitè de direcció de l’ICS, el doctor Viñes va dir que ja estava bé de parlar només de reorganitzacions, que calia parlar d’assistència mèdica, que era la seva principal funció.
Fins i tot les mosques presents van aplaudir amb les seves ales, mentre que els “aparatnik” de CDC presents potser encara no s’ha refet de la sorpresa. Tanmateix, no cal ser cofoi: si CiU guanya les eleccions, Viñes haurà de continuar a obrar com una bona persona i un bon metge a Lleida i a l’Àfrica subsahariana. Persones com ell no tenen lloc a la Catalunya de Mas, de Ruiz i de Josep Prat. Algú en podria dubtar?
Aquí manen aquests i els seus clans sanitaris privats i opacs (com Feliu Sucarrats, Ramón Bagó i la família Sumarroca). Aquests, en canvi, poden fàcilment trobar un llenguatge comú amb els potentats medievals del Golf Pèrsic. Segur que Aubia ho va saber preveure.
http://www.eldebat.cat/cat/notices/2012/10/privatitzacio_de_la_gestio_de_l_hospital_clinic_102274.php
sábado, 6 de octubre de 2012
La Fundació de l'esposa de Mas rep en tres mesos 441.119 euros en tres subvencions de la Generalitat
La Fundació de l'esposa de Mas rep en tres mesos 441.119 euros en tres subvencions de la Generalitat
POLÍTICA 25/09/2012 14:25
Segons publica aquest dimarts La Gaceta, el diari digital propietat del Grup Intereconomia, "la Fundació Institut de trastorns alimentaris (ita) en la que participa l'esposa del president de la Generalitat de Catalunya, Helena Rakosnik, ha rebut durant aquest any subvencions a càrrec del Govern per valor superior als 400.000 euros".
La web de Julio Ariza assenyala en la informació que les dades estan tretes dels Diaris de la Generalitat del 28 de Febrer i de l'11 d'Abril del present any, dates en les quals s'adona de les ajudes i de la quantia de les mateixes.
Segons el publicat en el Butlletí, la quantitat adjudicada al febrer va ser de 266.109,50 euros en concepte de"convenis plurianuals d'atenció social a persones afectades per drogodependències". Respecte a les ajudes atorgades en el mes d'Abril, la primera va ser per valor de 90.000 euros i estava destinada a sufragar " un programa de tractament integral per a persones afectades de TCA de llarga evolució". La segona subvenció va quedar fixada en 85.000 euros i es va destinar a un altre programa per a " el tractament integral per a persones amb trastorns alimentaris".
En total, i en sol tres mesos estem parlant de 441.109,50 euros, una xifra molt elevada si la comparem amb les retallades que la sanitat pública catalana ha suportat durant el mandat d'Artur Mas, o els que han afectat als serveis socials de les persones majors i de les quals pateixen alguna discapacitat, per no recordar el calvari dels funcionaris i la supressió de subvencions als menjadors escolars.
Aquesta xifra, també contrasta obertament amb els zero euros amb que el passat govern tripartit va despatxar les peticions de la Fundacion en la qual també participa Pilar Garrigosa encunyada de l'ex President Maragall . Segons la Web oficial de la institució es tracta de" una entitat sense ànim de lucre que neix en 2002 com a resultat de l'experiència de diferents professionals vinculats a l'àmbit assistencial del tractament dels trastorns de la conducta alimentària"
I si el zero patatero del Govern Montilla sona a venjança política, la generositat de l'actual Govern convergent cap a una Fundacion en la qual té una funció, tan activa com encomiable, l'esposa de l'actual President de la Generalitat, és, com a mínim, censurable perquè són milers els ciutadans els que estan sofrint en aquests moments la duresa de les mesures antisocials de l'executiu de l'espòs Mes, a causa de la falta de liquiditat en les seves arques, que li ha obligat fins i tot a sol·licitar "un rescat urgent" de 5.000 milions d'euros a Madrid…
En aquest cas concret, bé és recordar la coneguda frase:"Caesaris uxor senar satis honeste, etiam utvideretur ......
Accedir a l'article de la Gaceta
Segons el publicat en el Butlletí, la quantitat adjudicada al febrer va ser de 266.109,50 euros en concepte de"convenis plurianuals d'atenció social a persones afectades per drogodependències". Respecte a les ajudes atorgades en el mes d'Abril, la primera va ser per valor de 90.000 euros i estava destinada a sufragar " un programa de tractament integral per a persones afectades de TCA de llarga evolució". La segona subvenció va quedar fixada en 85.000 euros i es va destinar a un altre programa per a " el tractament integral per a persones amb trastorns alimentaris".
En total, i en sol tres mesos estem parlant de 441.109,50 euros, una xifra molt elevada si la comparem amb les retallades que la sanitat pública catalana ha suportat durant el mandat d'Artur Mas, o els que han afectat als serveis socials de les persones majors i de les quals pateixen alguna discapacitat, per no recordar el calvari dels funcionaris i la supressió de subvencions als menjadors escolars.
Aquesta xifra, també contrasta obertament amb els zero euros amb que el passat govern tripartit va despatxar les peticions de la Fundacion en la qual també participa Pilar Garrigosa encunyada de l'ex President Maragall . Segons la Web oficial de la institució es tracta de" una entitat sense ànim de lucre que neix en 2002 com a resultat de l'experiència de diferents professionals vinculats a l'àmbit assistencial del tractament dels trastorns de la conducta alimentària"
I si el zero patatero del Govern Montilla sona a venjança política, la generositat de l'actual Govern convergent cap a una Fundacion en la qual té una funció, tan activa com encomiable, l'esposa de l'actual President de la Generalitat, és, com a mínim, censurable perquè són milers els ciutadans els que estan sofrint en aquests moments la duresa de les mesures antisocials de l'executiu de l'espòs Mes, a causa de la falta de liquiditat en les seves arques, que li ha obligat fins i tot a sol·licitar "un rescat urgent" de 5.000 milions d'euros a Madrid…
En aquest cas concret, bé és recordar la coneguda frase:"Caesaris uxor senar satis honeste, etiam utvideretur ......
Accedir a l'article de la Gaceta
La investigació sobre la sanitat pública catalana haurà d’esperar a la nova legislatura
La investigació sobre la sanitat pública catalana haurà d’esperar a la nova legislatura
Publiquen Agències
La comissió d’investigació sobre la gestió de la sanitat pública catalana que havia de començar a caminar aquest mes d’octubre haurà d’esperar fins que el Parlament tingui la seva nova configuració. La convocatòria dels nous comicis electorals a Catalunya anunciada pel president Artur Mas la setmana passada ha deixat en stand-by la comissió, que hauria d’haver començat aquest mateix dilluns dia 1.
D’aquesta manera, els diferents polítics que havien de comparèixer a la comissió s’han salvat momentàniament de fer-ho. No serà fins que el nou Parlament estigui ja creat quan els nous grups parlamentaris hauran de decidir si tornen a impulsar-la amb la nova legislatura.
La comissió ha d’investigar diverses irregularitats i els suposats casos de corrupció que s’han detectat en l’àmbit de la sanitat catalana, entre els quals s’hi troben els casos del hòlding empresarial Innova a Reus, la gestió de l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu de Barcelona o l’empresa SERHS, que és una de les principals proveïdores de la sanitat pública catalana.
Els principals càrrecs polítics que havien de comparèixer a la comissió d’investigació eren l’actual conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, la seva predecessora en el càrrec, Marina Geli, l’expresident de l’Institut Català de la Salut (ICS) i exgerent d’Innova, Josep Prats, o l’exgerent del consorci de Salut Selva-Maresme, Xavier Crespo. Els anteriors alcaldes de Reus, Josep Abelló i Lluís Miquel Pérez, també hi estaven citats.
La Plataforma Unitària en Defensa dels Serveis Públics convoca una concentració davant de la Delegació del Govern avui divendres a les 13 hores
La Plataforma Unitària en Defensa dels Serveis Públics convoca una concentració davant de la Delegació del Govern avui divendres a les 13 hores
Coincidint amb la presentació, per part del Govern, del projecte de llei de Pressupostos Generals de l'Estat, la Plataforma Unitària en Defensa dels Serveis Públics convoca per divendres, 28 de setembre, a les 13 hores, una concentració davant de la Delegació del Govern a Barcelona (c/ Mallorca, 278, cantonada amb c/Roger de Llúria) per manifestar el rebuig a les retallades socials, econòmiques i laborals, i en defensa dels serveis públics i l'estat del benestar.
Aquesta convocatòria és la primera de les que realitza la Plataforma Unitària i tindrà continuïtat en dates properes, perquè és imprescindible manifestar activament el rebuig a les polítiques de destrucció dels serveis públics, drets socials i laborals dels treballadors públics i de destrucció d'ocupació pública.
Algo huele mal......
ESTA SEÑORA SERA MUY VALIDA EN SU TRABAJO (NI LO DUDO) PERO SUENA MUY MAL ó NO??
La dona de Boi Ruiz, de professió infermera, obté un càrrec directiu
Tindrà funcions i sou de direcció en el centre “Sabadell Gent Gran” del Consorci Hospitala
ri públic “Parc Taulí” de Sabadell, i que depèn directament del Servei Català de la Salut
Maria Victòria Morón Mendicuti, esposa del conseller de Salut, Boi Ruiz [a la imatge], i de professió infermera ha estat contractada o designada amb funcions i sou de direcció en el centre “Sabadell Gent Gran” del Consorci Hospitalari públic “Parc Taulí” de Sabadell, segons indorma ElDebat.cat. El mitjà digital assegura que tot i que es desconeix si el contracte és temporal o definitiu, Morón va ser nomenada fa algunes setmanes i de forma molt discreta. El centre “Sabadell Gent Gran”, que depèn del Servei Català de la Salut pel que fa a finançament i funcionament, pertany al del Consorci Hospitalari públic “Parc Taulí”, del qual és accionista únic la Corporació Sanitària Parc Taulí, ens que pertany al Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), ja esquitxat en altres escàndols de malversació de fons i de contractes irregulars.
Segons El Debat.cat, i pel que fa a la contractació de Morón, al centre “Sabadell Gent Gran” encara no s’hi ha aplicat el conveni o acord laboral vigent a tot el conjunt del Parc Taulí, pel qual l’entitat es compromet a donar prioritat a la promoció interna i a la Borsa de Treball interna, on hi ha ressenyats els treballadors temporals cessats que no tenen feina actualment.
A més a més, es dóna la coincidència que quan Ruiz va ser designat conseller de Salut el 2010, la que durant anys havia estat la directora de la Corporació Sanitària Parc Taulí, Helena Ris, va ser designada directora general de la patronal Unió Catalna d’Hospitals, actualment Associació d’Entitats Sanitàries i Socials, i que fins aleshores havia presidit el mateix Boi Ruiz.
Os dejo el link de la noticia
La dona de Boi Ruiz, de professió infermera, obté un càrrec directiu
Tindrà funcions i sou de direcció en el centre “Sabadell Gent Gran” del Consorci Hospitala
ri públic “Parc Taulí” de Sabadell, i que depèn directament del Servei Català de la Salut
Maria Victòria Morón Mendicuti, esposa del conseller de Salut, Boi Ruiz [a la imatge], i de professió infermera ha estat contractada o designada amb funcions i sou de direcció en el centre “Sabadell Gent Gran” del Consorci Hospitalari públic “Parc Taulí” de Sabadell, segons indorma ElDebat.cat. El mitjà digital assegura que tot i que es desconeix si el contracte és temporal o definitiu, Morón va ser nomenada fa algunes setmanes i de forma molt discreta. El centre “Sabadell Gent Gran”, que depèn del Servei Català de la Salut pel que fa a finançament i funcionament, pertany al del Consorci Hospitalari públic “Parc Taulí”, del qual és accionista únic la Corporació Sanitària Parc Taulí, ens que pertany al Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), ja esquitxat en altres escàndols de malversació de fons i de contractes irregulars.
Segons El Debat.cat, i pel que fa a la contractació de Morón, al centre “Sabadell Gent Gran” encara no s’hi ha aplicat el conveni o acord laboral vigent a tot el conjunt del Parc Taulí, pel qual l’entitat es compromet a donar prioritat a la promoció interna i a la Borsa de Treball interna, on hi ha ressenyats els treballadors temporals cessats que no tenen feina actualment.
A més a més, es dóna la coincidència que quan Ruiz va ser designat conseller de Salut el 2010, la que durant anys havia estat la directora de la Corporació Sanitària Parc Taulí, Helena Ris, va ser designada directora general de la patronal Unió Catalna d’Hospitals, actualment Associació d’Entitats Sanitàries i Socials, i que fins aleshores havia presidit el mateix Boi Ruiz.
Os dejo el link de la noticia
.page1.jpg)
.page2.jpg)
.page3.jpg)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)