BIENVENIDOS AL BLOG DE USOC HSJDMB


Ya tenemos Blog!!!!!!

Desde la Delegación Sindical de USOC HSJDMB hemos puesto en marcha este blog para la comunicación de noticias y así manteneros informados de todos aquellos temas que nos son de interés.
Podeís hacer vuestros comentarios y aportaciones.

Espero que sea una herramienta para saber lo que se cuece por ahí y dar la información que otros no pueden o no quieran dar.


QUIENES SOMOS??


La Confederación USO es una organización sindical libre e independiente,creada y dirigida por los propios trabajadores, que viene luchando desde 1960 por hacer realidad las reinvicaciones de los trabajadores. La USO es solo un sindicato,es decir para la USO la principal actividad es la defensa de los trabajadores y sus intereses. Por ello no tenemos vinculación con ningún partido politico, patronal o institución ajena a nuestra propia organización sindical.

USOC forma parte de la Confederación USO, siendo su representación en Cataluña, y como tal defiende el valor de la independencia sindical frente a partidos políticos y gobiernos, como el bien más preciado del sindicalismo.

USOC asume integramente como propia la declaración de Principios y los objetivos contenidos en los estatutos de la Confederación USO, así como su Carta Funfacional, su trayectoria histórica, su patrimonio cultural, su aportación a la lucha del movimiento sindical, por la Libertad y la Democracia, y su esfuerzo por consolidar un proyecto sindical autónomo e independiente.

USOC, desde su posición de ser el mayor sindicato independiente de nuestra Comunidad, defiende los intereses de las personas, de todo tipo de trabajadores, independientemente de su puesto de trabajo como desempleados y autónomos, y busca transformar le economía para construir una sociedad más justa y solidaria.

SALUDOS!!!!!!!!!

domingo, 29 de julio de 2012

La llei de transparència afectarà també els consorcis de salut



 Publiquen Agències

Els escàndols sanitaris porten a endurir la legislació d'accés a la informació pública
Tots els sous de directius i càrrecs públics s'han de publicar
Els consorcis públics que tant abunden a Catalunya, especialment en el sector sanitari, hauran de pujar al carro de la transparència administrativa a partir de l'any que ve. La Llei de Transparència i Accés a la informació pública que està elaborant el Parlament de Catalunya va prenent forma i la successió d'escàndols que han afectat a la sanitat catalana els últims mesos sembla que està deixant empremta en el text.La pressió dels partits de l'esquerra ha fet que l'esbós de la llei vagi incorporant referències a aquests consorcis i entitats prestadores de servei que fins ara han quedat al marge no només de les pràctiques més elementals de transparència, sinó que també han dificultat la tasca d'ens fiscalitzadors com la Sindicatura de Comptes. 

L'objectiu de la llei de transparència és que els ciutadans tinguin accés a tot tipus d'informació sobre entitats públiques o sostingudes amb fons públics. Els consorcis, les corporacions de dret públic, així com el conjunt de l'Administració local i de la Generalitat hauran de fer públics els sous dels directius i càrrecs, així com les eventuals indemnitzacions que rebin en deixar el càrrec.
En els primers esbossos de la llei de transparència catalana, inspirada en la que impulsa Navarra, ja havia referències als consorcis, però en les últimes reunions partits com Iniciativa i Esquerra Republicana han insistit perquè el text incorpori més garanties de control sobre aquests organismes En ser finançats amb fons públics i prestar serveis que els han estat encarregats per l'Administració, els criteris de transparència hauran equiparar-se als que s'apliquin, per exemple, a l'Institut Català de la Salut.
D'haver-se incorporat abans els criteris de transparència que preveu la llei s'haurien evitat episodis com el fet que Josep Prat, el dimissionari president de l'ICS, pogués amagar a l'opinió pública un sou de 280.000 euros anuals com a president de l'empresa pública Innova durantdiversos anys.
Fins ara l'accés als comptes i pressupostos de les entitats públiques i de les fundacions estava garantit a través de diversos registres. No obstant això, consorcis i corporacions de dret públic com les que gestionen bona part dels hospitals catalans estaven en una mena de llimbs legals. Això permet, per exemple, que no es conegui el sou dels gerents de la major part de centres de salut concertats de Catalunya tot i comptar aquests amb finançament públic.
La proposició de llei d'accés a la informació pública es troba encara en fase inicial i avança lentament pel fet que no l'impulsa el Govern ni un partit concret, sinó una ponència formada per tots els grups.

.. i diuen que és pluja!















Els funcionaris, estatutaris i laborals del sector públic perdrem tres dies dels sis de lliure disposició amb què ens havien deixat les retallades del nostre Govern. Ens quedarem també sense els dies de lliure disposició que preveia l’Estatut bàsic de l’empleat públic com a premi a l’antiguitat, d’acord amb el Reial decret 20/2012, de 13 de juliol, pel qual el govern de l’estat ens clava l’enèsima punyalada, i ben fonda!


Els dies de lliure disposició no eren una concessió graciosa “atorgada en un moment de vaques grasses”, sinó una compensació establerta l'any 1983 per no apujar el sou segons l’IPC de l'any, que va ser del 12,2%.


El ministre socialista de Presidència era Javier Moscoso del Prado i Muñoz. Es va reunir amb els sindicats, per ordre de Felipe González, per negociar una compensació en "temps" a canvi de no incrementar les retribucions en una quantitat equivalent a l'IPC, com hem dit, del 12.2%. La negociació sindical d'aquell any la va realitzar personalment Moscoso i els sindicats CESM, CCOO i UGT.

A la reunió, el ministre va explicar la pèssima situació econòmica d'aquell any, que, segons va dir, impedia aquell percentatge d'increment. A canvi, va proposar la compensació d’una pèrdua del poder adquisitiu tan important mitjançant el reconeixement de sis dies de dispensa, que amb el temps van consolidar el nom de “moscosos".

Per legitimar els moscosos es va publicar al BOE del 22 de desembre de 1983 la Instrucció de 21 de desembre de 1983, de la Secretaria d'Estat per a l'Administració Pública.

La proposta de donar sis dies a canvi de no incrementar un 12,2% els sous no era proporcional i el nombre de dies de sou que haurien correspost a la pèrdua de poder adquisitiu era de 30,5, és a dir, vam perdre 24,5 dies de sou. Però aquells anys eren especials. No tant com ara... El resultat va ser que els sindicats negociadors, CESM, CCOO i UGT, van acceptar aquella pèrdua adquisitiva, molt parcialment compensada en dies i es va consumar un altre dels nostres “privilegis”, consistents en l’increment de dies lliures, vacances, plans de pensions més que migrats que la majoria no volíem, a canvi de no apujar el que toca els nostres sous. I així es proveïen, a més, d’arguments per vendre a la resta de ciutadans/es que teníem unes condicions laborals “de nassos”. I nosaltres anant perdent poder adquisitiu, per arribar on som ara...


Se'ns pixen a sobre...

Els hospitals de Berga i Sant Joan de Reus busquen desesperadament com pagar al seu personal aquest mes





Publica El Periódico






La majoria dels altres centres sanitaris concertats tenen assegurat l'abonament de les nòmines de juliol


Els gerents d'alguns hospitals concertats, entre ells els de Berga i Sant Joan de Reus, busquen desesperadament com obtenir liquiditat per a poder abonar dilluns que ve el salari de juliol al seu personal sanitari. La incògnita sobre l'èxit d'aquesta recerca, infructuosa des que el cap de setmana passat van ser informats pel Servei Català de la Salut (CatSalut) que la Generalitat no pagarà aquest mes als seus centres sanitaris concertats, ha generat una immensa preocupació entre els metges, personal d'infermeria i administratius que exerceixen en aquesta xarxa assistencial.


Fonts del sector han avançat que hi ha la possibilitat que l'Hospital de Berga aconsegueixi al llarg d'avui dijous fons per fer front al 50% dels salaris del seu personal. El gerent de l'Hospital d'Igualada, Adrià Sardá, centre sobre qui el seu personal tenia dubtes que disposés de liquiditat, ha assegurat a EL PERIÓDICO que "està garantit" el pagament d'aquest mes, gràcies a la pòlissa de crèdit que mantenien. El comitè de empresa de l'Hospital del Mar, de Barcelona, ha enviat un comunicat als treballadors indicant que "l'empresa assegura que està fent totes les accions possibles per intentar garantir el pagament de les nòmines dels seus treballadors".


La direcció dels centres concertats preveu reunir demà el seu personal en unainsòlita assemblea per informar-los de la situació. A la resta d'hospitals que integren la xarxa de centres concertats, 56 en total, així com en 60 centres d'assistència primària (CAP) i els serveis sociosanitaris i de salut mental, han aconseguit liquiditat per pagar la mensualitat corresponent a juliol del seu personal. Entre ells, hi ha els hospitals Clínic, Sant Pau, Sant Joan de Déu i Sant Rafael, a Barcelona, i Parc Taulí, a Sabadell. Cap d'ells pagarà l'IRPF, aquest mes, ni tampoc a la Seguretat Social i als seus proveïdors. Tampoc saben què passarà a l'agost, si el CatSalut segueix sense disposar de liquiditat.

Els treballadors començaran l'agost estrenant copagament



Publica El Punt/Avui
La conselleria de Salut comunica a les farmàcies que a partir de dimecres han d'aplicar el nou preu dels fàrmacs als usuaris del sistema actius
Els pensionistes hauran de pagar a partir de l'1 d'octubre, també els endarreriments
Novetat important a la farmàcia. A partir de dimecres vinent, 1 d'agost, tots els usuaris de la sanitat pública, excepte els pensionistes, hauran de fer front de forma efectiva al copagament dels fàrmacs amb recepta mèdica. El copagament està en vigor des de l'1 de juliol, però la complexitat informàtica per fer efectiu el sistema havia obligat a ajornar el cobrament, en principi a tots els ciutadans, fins a l'octubre.

En una comunicació enviada pel Departament de Salut a les farmàcies dimecres passat s'hi explica que s'ha decidit avançar la posada en marxa del sistema a l'1 d'agost i deixar per a l'1 d'octubre el cobrament als pensionistes. A més a més, a partir del setembre, als usuaris que ara comencin a pagar un plus en funció de la renda se'ls cobraran les quantitats que hagin deixat de pagar aquest juliol.
Avui, si un ciutadà acudeix a la farmàcia amb una recepta no se li cobra el copagament, però sí que el sistema informàtic anota la quantitat que pertocaria. Aquests endarreriments són el que els treballadors començaran a abonar al setembre. En canvi, als jubilats, a partir de l'octubre se'ls reclamaran les quantitats acumulades de juliol a setembre.
L'aportació que farà ara el ciutadà en comprar una medicina anirà del 0% al 60% en funció d'una graduació que té en compte la renda. Les dades per al càlcul s'han extret d'una informació facilitada pel Ministeri de Sanitat a Catsalut.
La conselleria informa els ciutadans que si algú vol saber el càlcul que se li aplica o la condició d'actiu o pensionista ho pot fer dirigint-se a la unitat d'atenció a l'usuari del seu centre d'assistència primària, o posant-se en contacte amb el 061. Si algú es manifesta disconforme amb els càlculs per fixar el seu nivell de copagament pot vehicular la reclamació corresponent a través del mateix servei d'atenció a l'usuari.
Segons els càlculs duts a terme pel Departament de Salut, a Catalunya hi ha 280.000 persones que han quedat exemptes del copagament per motius de renda i no hauran d'afegir ni un cèntim de més pels fàrmacs. Pel que fa als pensionistes, uns 360.000 superaran el llindar mensual a partir del qual no se'ls cobra més.
Tres-cents fàrmacs més cars amb recepta que sense
El sindicat Metges de Catalunya denuncia que amb la confluència del copagament i l'euro per recepta hi ha 300 medicaments que surten més cars si es compren amb recepta que no pas sense.
El defensor del poble vol atenció per als exclosos
El defensor del poble demana que els col·lectius exclosos del sistema sanitari en el decret de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del sistema no quedin al marge de rebre atenció mèdica.
Sanitat fixa una nota de tall per accedir al MIR
A partir de la pròxima convocatòria l'accés a l'especialització sanitària es farà a través d'una nota de tall, segons ha decidit el Ministeri de Sanitat. També s'introdueixen canvis en l'examen.
Perilla la nòmina a l'hospital de la Seu d'Urgell
L'hospital de la Seu té problemes per pagar les nòmines dels 260 treballadors aquest mes, després que la Generalitat hagi anunciat que té dificultats per fer efectiva la transferència, informa Efe.

Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat


http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.82a3c5adb7143a6dc366ec10b0c0e1a0/?vgnextoid=4eed99919ccb6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=4eed99919ccb6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=d6feadafbce88310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

MANIFESTO de la USOC en contra de las nuevas medidas de recorte








sábado, 21 de julio de 2012

Unión Sindical Internacional Nº 25 Julio 2012



CARTA ABIERTA QUE ARTURO PEREZ REVERTE DIRIGIO AL PRESIDENTE RAJOY A TRAVÉS DE SU TWITER


IMPECABLE, REALISTA Y CLARO
CARTA ABIERTA QUE ARTURO PEREZ REVERTE DIRIGIO AL PRESIDENTE RAJOY A TRAVÉS DE SU TWITER

"La Cultura, la Educación, la Sanidad, las clases altas, medias y bajas, expoliadas. Y el disparate administrativo-político-autonómico, ni tocarlo.
A ver si lo he entendido, señor presidente... Hasta por morirme debo pagar un 21 %... A ver si lo entiendo. Insisto.
Alemania tiene 80 millones de fulanos y 150.000 políticos. España, 47 millones y 445.000 políticos. Sin contar asesores, cómplices y colegas. O en Alemania faltan políticos, o aquí sobran. Si en Alemania faltan, apenas tengo nada que decir. Si en España sobran, tengo algunas preguntas. Señor presidente.
¿Para qué sirven 390 senadores (con la brillantez media y la eficacia política media de un Iñaki Anasagasti, por ejemplo)? Subpregunta: si un concejal de Villacantos del Botijo, por ejemplo, necesita contratar a 15 asesores... ¿Para qué puñetas sirve ese concejal, aparte de para dar de comer a numerosos compadres y parientes?
¿Para qué sirven 1.206 parlamentarios autonómicos y 1.031 diputados provinciales? ¿Sabe usted lo que cobra toda esa gente? ¿Y lo que come? Ese tinglado regional, repartido en diecisiete chiringuitos distintos, duplicados, nos cuesta al año 90.000 millones de euros. Con ahorrar sólo la mitad... Eche usted cuentas, señor presidente. Que yo soy de Letras.
En vista de eso, ¿cómo es posible que el Gobierno de este putiferio de sangüijuelas y sangüijuelos se la endiñe a las familias y no a ellos? Que en vez de sangrar a esa chusma, se le endiñe a la Dependencia, a la Sanidad, a la Educación, a la Cultura, al pequeño comercio? ¿A la gente que de verdad lucha y trabaja, en vez de a esa casta golfa, desvergonzada y manifiestamente incompetente?
A ese negocio autonómico absurdo e insostenible, del que tanta gentuza lleva viviendo holgadamente desde hace más de treinta años. 17 parlamentos, 17 defensores del pueblo, embajadas propias, empresas, instituciones. Negocios casi privados (o sin casi) con dinero público. El único consuelo es que a esa pandilla depredadora la hemos ido votando nosotros. No somos inocentes. Son proyección y criaturas nuestras.
Treinta años engordándolos con nuestra imbecilidad y abulia política. Cuando no con complicidad ciudadana directa: Valencia, Andalucía... Con unos tribunales de Justicia cuando no politizados o venales, a menudo lentos y abúlicos. El golfo, impune. Y el ciudadano, indefenso. Esos políticos de todo signo (hasta sindicalistas, rediós) puestos en cajas de ahorros para favorecer a partidos y amiguetes. Impunes, todos.
Me creeré a un presidente de Gobierno, sea del color que sea, cuando confiese públicamente que este Estado-disparate es insostenible. Cuando alguien diga, señor presidente, mirándonos a los ojos, "voy a luchar por un gran pacto de Estado con la oposición"; "me voy a cargar esta barbaridad, racionalizándola, reduciéndola, controlándola, adecuándola a lo real y necesario"; "voy a desmontarles el negocio a todos los que pueda. Y a los que no pueda, a limitárselo al máximo. A lo imprescindible"; "aquí hay dos autonomías históricas que tendrán algo más de cuartelillo, dentro de un orden. Y el resto, a mamarla a Parla".
"Y el que quiera entrar en política para servir al pueblo, que se lo pague de su bolsillo".
Pero dudo que haga eso, señor presidente. Es tan prisionero de su propia chusma político-autonómica como el PSOE lo es de la suya. Ese toque de jacobinismo es ya imposible. Tiene gracia. No paran de hablar de soberanía respecto a Europa quienes son incapaces de ejercerla en su propio país. Sobre sus políticos. Dicho en corto, señor presidente: no hay cojones. Seguirán pagándolo los mismos, cada vez más, y seguirán disfrutándolo los de siempre. El negocio autonómico beneficia a demasiada gente.
Usted, señor presidente, como la oposición si gobernara, como cualquiera que lo haga en España, seguirá yendo a lo fácil. A cargar a una población triturada, con cinco millones de parados, lo que no se atreven a cargar sobre sus desvergonzados socios y compadres. Seguirá haciéndonos aun más pobres, menos sanos, menos educados. Hasta el ocio para olvidarlo y la cultura para soportarlo serán imposibles.
Así que cuando lo pienso, a veces se me va la olla y me veo deseando una intervención exterior. Que le vayan a frau Merkel con derechos históricos, defensores del pueblo, inmersiones lingüísticas, embajadas y golferías autonómicas. De tanto reírse, le dará un ataque de hipo. De hippen, o como se diga allí.
Lo escribía el poeta Cavafis en Esperando a los bárbaros. Quizá los bárbaros traigan una solución, después de todo. Para esto, que nos invadan los bárbaros de una puta vez. Que todo se vaya al carajo y el Sentido Común reconozca a los suyos. Si quedan.
Recristo. Qué a gusto me he quedado esta tarde, señor presidente. Lola acaba de abrir el bar. Esta noche me emborracho. Como Gardel en el tango. Fiera venganza la del tiempo. Parece un título de Lope de Vega. Un tango adecuado para este pasaje".

Carta de la patronal referente a la jornada laboral para el 2012


Posició de la USOC davant de les retallades....





Cartel y MANIFESTACION 19 Julio



Catalunya Obrera Digital del 39 al 44









Unión Sindical Digital 362 a 369