Els usuaris dels serveis sanitaris públics continuen mostrant un alt grau de satisfacció

Publica gencat.cat

L’enquesta de satisfacció dels usuaris del serveis sanitaris públics de l’any 2012 revela una puntuació molt satisfactòria i identifica els aspectes a millorar.

La puntuació de satisfacció global és d’un 7,9 en atenció primària, 7,9 en atenció psiquiàtrica i salut mental ambulatòria i 8,46 en atenció hospitalària.

Per primera vegada es pot accedir a la valoració de cada centre al web del CatSalut.

Aquest any 2012 el Pla d’enquestes de satisfacció del CatSalut ha dut a terme estudis sobre les línies de servei d’atenció primària, atenció psiquiàtrica i salut mental ambulatòria, i atenció hospitalària, amb el resultat de satisfacció global de notable alt. Per àmbits, pel que fa a l’atenció primària, les enquestes mostren que el tracte dispensat i les explicacions del personal mèdic i infermer són els aspectes més valorats, igualment en atenció psiquiàtrica i salut mental ambulatòria; i en l’àmbit hospitalari els usuaris valoren sobretot el tracte personal, les explicacions dels professionals i l’ajuda a controlar o millorar el dolor.

Atenció primària

Els assegurats del CatSalut que han estat atesos a les consultes dels centres d’atenció primària puntuen la satisfacció global amb un 7,90 sobre 10 (el 2009, un 7,64) i el 90,8 % dels enquestats tornarien al mateix CAP (el 2009, un 87,5%).

La neteja del CAP/ambulatori, el tracte personal del metge o metgessa, el fet de no rebre informació contradictòria, que les explicacions siguin entenedores i que l’infermer o infermera escolti i es faci càrrec del problema de salut són aspectes que presenten resultats per sobre del llindar de l’excel·lència que se situa al 90%. Per tant, un total de 13 de les 20 preguntes es troben dins de l’àrea d’excel·lència.

Els aspectes menys valorats, és a dir que no arriben al 75% de respostes positives, fan referència principalment a la puntualitat per entrar a la consulta mèdica i l’accessibilitat telefònica al CAP/ambulatori.

Valoració de cada àrea bàsica de salut (ABS)

Atenció psiquiàtrica i salut mental ambulatòria

Els assegurats del CatSalut que han estat atesos als centres de salut mental puntuen la satisfacció global amb un 7,90 sobre 10 (el 2009, un 7,74) i el 81,4% de les persones enquestades tornarien al mateix centre (el 2009, un 83,8 %).

La neteja del centre, el tracte personal de l’especialista de psiquiatria, dels diferents professionals i del personal del taulell, el fet de no rebre informació contradictòria, que les explicacions siguin entenedores, que donin la medicació que va bé i la informació a la família són aspectes que presenten resultats per sobre del llindar de l’excel·lència que se situa al 90%. Per tant, un total de 8 de les 22 preguntes es troben dins de l’àrea d’excel·lència.

Els aspectes menys valorats, és a dir que no arriben al 75% de respostes positives, fan referència al temps que triguen a agafar la trucada i a la freqüència de les consultes amb l’especialista de psiquiatria.

Valoració de cada centre

Atenció hospitalària

Els assegurats del CatSalut que han estat atesos a l’atenció hospitalària amb internament puntuen la satisfacció global amb un 8,46 sobre 10 (el 2009, un 8,30) i el 91,4% dels enquestats tornarien al mateix hospital (el 2009, un 89,8%).

Les explicacions del funcionament de l’hospital, la confiança en els professionals i el tracte personal, el fet de rebre informació del procés i de les proves realitzades, que aquesta sigui entenedora i sense contradiccions, i que els professionals es facin càrrec del problema de salut són aspectes que presenten resultats per sobre del llindar de l’excel·lència que se situa al 90%. Per tant, un total de 18 de les 22 preguntes es troben dins de l’àrea d’excel·lència.

L’aspecte menys valorat, és a dir, que no arriba al 75% de respostes positives, és la valoració que es fa sobre el menjar.

Valoració de cada hospital

Pla d'enquestes de satisfacció (PLAENSA)

El Pla d’enquestes de satisfacció de persones usuàries dels diferents serveis sanitaris es va començar a implementar l’any 2001.

L’any 2012, en el marc d’aquest Pla, s’han realitzat un total de 40.100 enquestes telefòniques amb un qüestionari actualitzat i validat de nou que permet recollir l'opinió de la ciutadania i incorporar-la a la gestió dels serveis sanitaris públics per així millorar-la.

Els resultats permeten veure com diferents serveis sanitaris obtenen una nota molt satisfactòria i, alhora, identificar aspectes que cal millorar. El CatSalut inclou en els contractes de compra de serveis sanitaris clàusules de satisfacció amb objectius anuals per tal de progressar en aquells aspectes susceptibles de millorar segons la percepció de les persones usuàries.

En definitiva, disposar de dades objectives per conèixer la satisfacció i la percepció de la qualitat dels serveis sanitaris permet avançar en l'adequació dels serveis a les necessitats dels usuaris.

Els sindicats demanen al Govern que no retalli els sous públics si Madrid flexibilitza el dèficit

Els sindicats demanen al Govern que no retalli els sous públics si Madrid flexibilitza el dèficit

Empleats públics s'han concentrat aquest dimecres a la tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona per reclamar al Govern que aturi la retallada en els serveis públics i en els salaris dels treballadors. Aquest any, la plantilla d'empleats de la Funció Pública perdrà de nou una paga extra repartida en dos parts al juny i al desembre.

Els sindicats de la Plataforma Sindical Unitària consideren que aquestes retallades són "ideològiques" perquè s'han concretat abans que es conegui l'objectiu de dèficit per al 2013. Per això reclamen a la Generalitat que no torni a retallar els salaris públics davant la perspectiva que l'Estat flexibilitzi l'objectiu de dèficit de les comunitats autònomes.

Els sindicats han llegit un manifest contra les retallades per entregar-lo posteriorment al Govern i que arribi a mans del president Mas perquè canviï el rumb de l'austeritat.

Carta lliurada al President Mas per la Plataforma Sindical Unitària

Sant Pau crea una via de pagament que permet saltar-se la llista d'espera

Sant Pau crea una via de pagament que permet saltar-se la llista d'espera

Publica El País

L'hospital opera a pacients privats en cirurgia vascular

La demora per a l'operació de varius a la sanitat pública en aquest centre és de 8,4 mesos

L'hospital de Sant Pau ha obert una nova via que permet als pacients ser operats, previ pagament, sense tenir en compte les llargues llistes d'espera de la sanitat pública catalana. El centre sanitari, admeten els seus responsables, ha operat a dos pacients de cirurgia vascular -la malaltia més comuna són les varius- que no han hagut d'esperar els 8,4 mesos que el passat 31 de desembre acumulava aquesta especialitat.

Amb aquesta via l'hospital explora "noves fórmules de finançament" en temps de retallades, explica un portaveu, que insisteix que el centre igualment "compleix amb l'activitat pública contractada pel Departament de Salut". La Generalitat va finançar l'activitat assistencial de Sant Pau amb 309.500.000 d'euros el 2012, un 6% menys que els 329.500.000 de 2010. En aquest temps la llista d'espera en cirurgia vascular ha passat de 4,1 mesos a 8,4.

L'hospital porta treballant almenys des de 2009 amb la idea de tenir una doble via d'accés, pública i privada, els seus quiròfans. En això segueix l'estela de l'Hospital Clínic, que a través de la seva filial Barnaclínic també opera a pacients previ pagament.

Segons un recent informe de la Sindicatura de Comptes, Sant Pau va contractar a la consultora PricewaterhouseCoopers (PWC) quatre estudis en les dues primeres setmanes del mes de març de 2009 d'exploració i definició l'assistència privada. El primer d'ells -Avaluació de les opcions legals per realitzar activitat assistencial a pacients privats- va costar 21.288 euros i va portar a la consultora dues setmanes de treball.

Sant Pau va encarregar set treballs a PWC per 420.00 euros en un any

El segon treball de PWC- Anàlisi interna i externa de la prestació de serveis sanitaris a pacients privats per conèixer les fortaleses, oportunitats i limitacions- va tenir un cost de 67.048 euros i va PWC cinc setmanes de treball. El tercer -Definir el model assistencial i operatiu de la prestació de serveis a pacients privats- va tenir un cost de 70.992 euros i va prendre 12 setmanes de treball, mentre el quart -Definir el model econòmic-financer i elaborar un pla d'acció a alt nivell per al prestació de serveis d'atenció assistencial a pacients privats- va costar 59.160 euros i va trigar quatre setmanes a dur a terme.

En total, l'hospital de Sant Pau es va gastar 218.428 euros (IVA inclòs) en els quatre treballs encarregats a PWC per posar en marxa l'assistència a pacients privats. La consultora va ingressar aquest mateix any (2009) altres 202.000 euros de Sant Pau per tres contractes relacionats amb els "sistemes d'informació". Tots aquests treballs van ser encarregats quan el gerent de l'hospital era Jordi Varela, avui imputat en el procés que investiga un cúmul de pagaments, adjudicacions i sobrecostos irregulars al centre sanitari ocorreguts en l'última dècades.

Un portaveu de l'hospital ha explicat que el centre, encara que de forma molt reduïda, realitza altres activitats que les que encarrega el Departament de Salut per a la sanitat pública. Per exemple, Sant Pau també atén els accidentats de trànsit que li arriben i l'atenció és pagada per les assegurances dels vehicles. Igualment, el centre atén -i cobra per això- a pacients d'altres hospitals que, com el de Manresa, disposen de menys mitjans. En qualsevol cas, l'assistència als pacients de la sanitat pública suposa la gran part -més del 97%- dels ingressos de l'hospital.La recerca de noves vies de finançament és possible perquè Sant Pau, tot i ser finançat gairebé totalment per la Generalitat, té una total autonomia de gestió. La sis vegades centenària institució està dividida en tres fundacions -una que gestiona el seu patrimoni, una altra l'assistència sanitària a l'hospital i la tercera les àrees d'investigació- participades per l'Església, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta peculiar estructura ha fet possible, per exemple, que a l'hora de construir el nou edifici de l'hospital fos la Generalitat la que pagués els 297 milions de cost de l'immoble però que la seva propietat quedés en mans d'una d'aquestes fundacions, controlada de facto per l'Església.

El centre defensa la nova via d'atenció privada: "Un cop complerta la nostra obligació amb la sanitat pública, l'hospital té la capacitat de desenvolupar i impulsar més activitat no pública amb la participació i coneixement dels seus treballadors".

Des de l'arribada de l'actual conseller de Salut, Boi Ruiz, les llistes d'espera s'han disparat a la sanitat catalana en relació inversa a les retallades, que han arribat al 10% de la factura sanitària. En el primer any en el lloc, 2011, el nombre de persones que esperaven per entrar a quiròfan va augmentar en un 43%, mentre el 2012 el temps mitjà d'espera va créixer un 36%.Aquesta doble tendència -majors esperes i menors pressupostos per als hospitals- és la que ha llançat a alguns centres a tractar d'augmentar els seus ingressos amb la sanitat privada.

Protestas en los hospitales públicos catalanes por los recortes sanitarios

Personal realiza encierros y actos para reivindicar una "sanidad pública y de calidad"

Martes, 19 de marzo del 2013 - 14:56h.

EUROPA PRESS / Barcelona

Cerca de un millar de empleados del sector sanitario público se han concentrado la mañana de este martes en la entrada de cinco hospitales de referencia en contra de "nuevos recortes" en el sector y para protestar por un empeoramiento de sus condiciones, han explicado distintos delegados sindicales.

Trabajadores concentrados en el vestíbulo de Can Ruti. EFE

Personal sanitario en el vestíbulo del Hospital Vall d'Hebron después de la asamblea de este martes. ACN

Más información

• Unos 200 docentes y estudiantes de la UPC cortan la Via Laietana contra los despidos

La protesta más multitudinaria ha tenido lugar en elHospital Germans Trias i Pujol de Badalona, Can Ruti, donde casi medio millar de los empleados del centro --donde trabajan 2.500 personas-- se han concentrado desde las 8 a las 9 horas a las puertas del centro, ha explicado el delegado de UGT en el centro, Francesc Garrigó. El centro lleva una semana llevando a cabo servicios mínimos de 8 a 9 horas como medida de protesta por la "actitud intransigente" de Gobierno y Generalitat que han ido aplicando recortes en el sistema y en los trabajadores a golpe sin negociación y a golpe de decreto, según Garrigó.

"No se puede asumir y las listas de espera están creciendo mucho, como también la carga de trabajo", ha remarcado el líder sindical de Can Ruti, donde durante toda la jornada se llevará a cabo un encierro en el vestíbulo y se proyectará el documental sobre la sanidad catalana 'Draps bruts', producido por Sicom.

IMPLICAR A LOS USUARIOS

La delegada de CCOO en el Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Mercedes Tomeo, ha explicado que en su centro --el más grande de Catalunya-- se han concentrado cerca de 200 personas en contra de los recortes aplicados y de los que se prevé que pueden venir, y han iniciado una recogida de firmas entre los usuarios.

En el Hospital de Bellvitge, en L'Hospitalet, entre 150 y 200 personas han hecho presión a las puertas del centro sobre la misma hora para evitar "nuevos recortes", ha explicado el delegado de UGT del hospital, Agustí Chavarría. "Están barajando medidas gravísimas que se están cargando la sanidad", ha criticado Chavarría, quien ha recordado que el encierro en el vestíbulo durará hasta la madrugada.

Ante el Moisès Broggi, en Sant Joan Despí, se han concentrado tan solo una docena de empleados, aunque estaba prevista la presencia de empleados del Hospital General de L'Hospitalet y del Sociosanitario de L'Hospitalet, ha lamentado la delegada de UGT, Dolores Pardillo

Guía práctica para no perderse en el laberinto de los ERE

TRAMA DE LOS ERE | Corrupción en Andalucía

Guía práctica para no perderse en el laberinto de los ERE

Fco. Javier Guerrero sale del juzgado camino a la prisión. | Diego L.

• Preguntas y respuestas para entender el proceso por corrupción en Andalucía

Teresa López Pavón | Sevilla

Actualizado domingo 24/03/2013 10:30 hora http://www.elmundo.es/

¿Cuánto dinero se ha defraudado en la trama de los ERE? ¿Es cosa de un puñado de espabilados de los que pueblan el entorno de los partidos y los gobiernos o son los ejecutivos de Chaves y de Griñán los que estánbajo sospecha? ¿Qué tiene que ver el caso de los ERE con Mercasevilla? ¿Quién es el chófer de la coca? ¿Qué es el fondo de reptiles? ¿Qué se investiga en la operación Heracles?

La investigación por la trama orquestada para el desvío de fondos públicos destinados a trabajadores y empresas en crisis de la Junta de Andalucía, el conocido como caso de los ERE, ha desvelado esta semana nuevos detalles de la red de comisionistas creada en torno a las subvenciones fraudulentas. La extensiones conocidas de la trama conuna veintena de detenidos y registros en Cataluña, Andalucía, Madrid y Canarias convierte el caso en un galimatías en el que conviene no perder el principal hilo argumental.

¿Cuál es el origen del caso de los ERE?

Los dueños del grupo de restaurantes La Raza denuncian que los directivos de Mercasevilla Fernando Mellet y Daniel Ponce le habían pedido comisiones ilegales en nombre de la Consejería de Empleo de la Junta de Andalucía. En las cintas grababas se habla por primera vez del pago de una comisión a cambio de otorgar una subvención para la creación de una escuela de hostelería. La investigación saca a la luz la presencia de varios 'instrusos' en la lista de trabadores beneficiados por las jugosas prejubilaciones subvencionadas por la Junta en el ERE de Mercasevilla, y es a raíz de éstas cuando la titular del Juzgado de Instrucción número 6 de Sevilla, Mercedes Alaya, decide investigar el ERE de Mercasevilla así como otros los expedientes de regulación de empleo (ERE) de otras empresas financiados igualmente con fondos públicos concedidos por el Gobierno andaluz.

¿Quién destapa el caso de los ERE

EL MUNDO de Andalucía destapó el escándalo de los ERE, primero cuando publicó que la Junta había financiado el ERE de Mercasevilla de manera ilegal" y, a continuación, cuando denunció que la Junta llevaba "diez años pagando prejubilaciones de manera ilegal".

¿Qué es el fondo de reptiles?

Se conoce como 'fondo de reptiles' a la partida 31L de los presupuestos de la Junta de Andalucía. De esa partida se pagaban las subvenciones a las empresas y a los trabajadores para que se prejubilaran con una especie de compensación, en algunos casos, muy generosa, a través de las denominadas 'ayudas sociolaborales'. Fue el ex director general de Empleo, Javier Guerrero, el que en una declaración ante la Policía Nacional en diciembre de 2010 se refirió a esa partida como un "fondo de reptiles" del que, al parecer, se sacaba dinero a discreción sin mayores controles. Estamos hablando de una cantidad de fondos que podría rondar los 700 millones de euros.

¿Todas los ERE subvencionados eran irregulares?

Fue el propio gobierno de Manuel Chaves el que se encargó de que esas subvenciones a empresas y trabajadores eludieran los protocolos ordinarios legales. Para ello, el entonces consejero de Empleo, José Antonio Viera, y el también ex consejero Antonio Fernández, que entonces era presidente del Instituto de Fomento de Andalucía (IFA), firmaron un convenio para darle aspecto de normalidad jurídica a un procedimiento extraordinario que en la práctica suponía saltarse todos los protocolos formales. Se firmó el 17 de julio de 2001.

El Gobierno de Griñán, que invalidó el convenio dos años después de que saltara el escándalo, sigue sosteniendo hoy mismo que el procedimiento utilizado era legal. Sin embargo, el que fuera interventor de la Junta advirtió en varias ocasiones de las irregularidades que se amparaban bajo el convenio. Y lo hizo, internamente, hasta cinco años antes de que estallara el escándalo, con varios informes remitidos entre otros al consejero de Economía y Hacienda, que por aquel entonces era José Antonio Griñán. Al respecto Manuel Gómez ha llegado a afirmar: "El procedimiento violentó los más elementales princios de objetividad, publicidad, transparencia y rigor financiero que deben presidir el actuar de la Administración".

Mercedes Alaya. | Conchitina

¿Cuánto dinero se ha defraudado a las arcas públicas?

Pues si se tiene en cuenta que todas las ayudas concedidas de la partida 31-L son ilegales al tramitarse si el procedimiento previsto en la Ley de Subvenciones, se puede hablar de más de mil millones de euros de fraude (1.217 millones según el informe de fiscalización de la Cámara de Cuentas). La investigación deberá dilucidar qué porcentaje de ese dinero llegó realmente al destino 'confesado', es decir a empresas y a prejubilados reales que; y cuánto se 'perdió' por las fugas de las cañerías, entre comisiones ilegales y subvenciones concedidas a empresas 'pantalla' integradas en la trama sin otro fin que el de ser receptoras de esos fondos públicos.

Por lo pronto, la Guardia Civil ha calculado que los comisionistas e intermediarios podrían haberse embolsado al menos 50 millones de euros. Llamativo en este sentido ha sido el registro realizado en una vivienda de uno de los más importantes implicados, el conseguidor y ex sindicalista Juan Lanzas. La Guardia Civil ha encontrado 82.000 euros en una caja escondida debajo de una cama.

¿Cuál es el papel de la cocaína?

Juan Francisco Trujillo, que fue chófer del ex director general de Empleo, Javier Guerrero, declaró ante la policía que su jefe y él se gastaban parte del dinero de los ERE en comprar cocaína y en copas. Entre los últimos detenidos se encuentra Gregorio Martínez Piñero, que era quien supuestamente suministraba la cocaína a Guerrero y quien también cobró ayudas ilegales. Por otro lado, Antonio Albarracín, ex directivo de la empresa Vitalia, ha declarado que Guererro le pidió quecolocara al 'camello' en la aseguradora.

¿Qué es la 'operación Heracles'?

Dentro de la complejidad de la investigación que instruye la juez Alaya, se podría hablar de dos grandes bloques en la instrucción: por un lado, la que investiga el fraude en las ayudas repartidas entre falsos trabajadores y falsas empresas en crisis y, por otro, el que sigue la pista del dinero distribuido en comisiones entre todos los intermediarios en el proceso.

A finales de 2012, la juez Alaya abre una segunda vía de indagación, cuyo sumario se mantiene por ahora en secreto. Se ha podido conocer, sin embargo, que la magistrada busca a través de esta nueva línea de trabajo el destino final de las cuantiosas comisiones repartidas, para saber quién está detrás de todos los intermediarios conocidos.

En ese contexto, la Guardia Civil ha lanzado esta semana la denominada'operación Heracles', que se ha saldado con 22 detenidos. La operación en ese sentido apunta a que el dinero pudo acabar, por un lado, en el entorno de la empresa Vitalia (más de mitad de los detenidos están relacionados con esta consultora), que a su vez podría haber desviado dinero a paraísos fiscales. Se investiga también a la empresa intermediaria Uniter; a los testaferros del conseguidor Juan Lanzas y, cómo no, al dinero que acabó en manos de un presunto traficante de cocaína.

¿Cúantos imputados hay en total y cuántos son políticos?

Antes de la última oleada de detenciones, el número de imputados era de sesenta. A ellos habrá que sumar los que resulten de las 22 detenciones y declaraciones de esta semana. Entre los imputados están los ex altos cargos Antonio Fernández (ex consejero de Empleo),Agustín Barberá (ex viceconsejero de Empleo), Javier Guerrero (ex director general de Empleo), y los ex delegados provinciales de Empleo Juan Rodríguez Cordobés y Antonio Rivas. Además está imputado también el ex diputado socialista y ex dirigente del PSOE de Sevilla Ramón Díaz.

De ellos, sólo Guerrero y Antonio Fernández han pisado la cárcel por el caso de los ERE. Además, Antonio Rivas ha sido ya condenado por el cobro de comisiones en Mercasevilla. En esta última semana, la jueza ha vuelto a ordenar el ingreso en prisión, junto a otros, de Guerrero, además del directivo de Vitalia, Antonio Albarracín, del conseguidor Juan Lanzas o de su testaferro, Eduardo Leal.

Albano Dante: “La classe política i els grans mitjans són al mateix vaixell, i s’acabaran enfonsant”

http://capals135.wordpress.com/

Posted on març 25, 2013

Albano Dante (Bahía Blanca, Argentina, 1976) és juntament amb Marta Sibina responsable de la revista Cafè amb Llet. El mitjà es va fer especialment popular a partir de la publicació del vídeo “El major robatori de la història de Catalunya”, en què Dante i Sibina denunciaven l’opacitat del sistema sanitari públic català, tema que vam repassar en la primera part de l’entrevista. Avui, parlem amb Dante sobre el futur dels nous mitjansde comunicació catalans, la majoria digitals i als quals se’ls hi penja sovint l’etiqueta deperiodisme alternatiu.

On ens hem de remuntar per trobar els orígens de Cafè Amb Llet?

El motiu de començar amb la revista va ser, personalment, perquè no volia ser professor d’anglès. Vaig estudiar Filologia Anglesa, però no volia exercir. Va ser aleshores quan amb la Marta Sibina vam fer la revista. Era el 2004, una bona època per a la publicitat en mitjans de comunicació. Des de llavors hem fet la nostra feina a nivell local, intentant-la fer el millor possible, amb intenció se ser crítics. Tot i el rebombori dels últims mesos, Cafè Amb Llet no deixa de ser una revista de poble. No vam començar amb la intenció de desenvolupar un gran projecte periodístic, i un cop ens vam trobar amb el tema de la sanitat, ens va superar perquè vèiem un oponent molt gran davant nostre. Va ser aleshores quan vam destapar el cas Bagó, i també el cas Crespo amb l’ajuda del diari El País. Ens vam trobar amb un munt de gent que estava investigant en la mateixa direcció, com per exemple la publicació El Triangle, que portava 20 anys advertint de les irregularitats dutes a terme per Bagó.

Quins recursos teniu per investigar? Quin temps li dediqueu?

Si parlem de recursos, he de dir que jo mai he guanyat més de 1.000 euros Cafè Amb Llet, i la dedicació que hi tinc és a temps complet. Fins ara hem viscut de la publicitat a l’edició de paper, però des que es va iniciar tot el judici per les nostres investigacions a la sanitat catalana, hem perdut molts anunciants. Pensa que Ramon Bagó és el principal proveïdor del sector d’hosteleria de les comarques gironines, i això vol dir que si algun restaurant posa publicitat a Cafè Amb Llet s’està enfrontant amb Bagó. D’altra banda,  de cara al llibre que estem preparant hem recorregut al micromecenatge de Verkami. Això ens ha ajudat a tirar endavant l’edició i a millorar el nostre web, i per tot això ha estat fonamental la col·laboració ciutadana.

En altres entrevistes, has comentat que alguns periodistes creien que la falta de transparència de l’administració (com en el cas de la sanitat que heu investigat) no era noticia. Què en penses?

Cadascú ha de triar el que creu que és notícia o no. Aquí, va ser important el fet que nosaltres no teníem experiència en aquest camp. Ens va ajudar la nostra ingenuïtat, en el sentit que ens fèiem les mateixes preguntes que la gent del carrer, i necessitavem trobar les mateixes respostes que es plantegen els ciutadans. Algú que estigui acostumat a tractar temes com aquest cada dia, no parteix del mateix punt.

Creus que últimament es penja l’etiqueta de periodisme alternatiu a un tipus de periodisme que simplement és compromès i s’intenta posicionar al costat dels ciutadans?

Personalment, Acceptaria l’etiqueta l’alternatiu si a darrere hi afegim “alternatiu comparat amb la brossa que fabriquen la majoria de grans mitjans” El que fan molts d’aquests mitjans és una vergonya de cara a la gent. Sense anar més lluny, les pàgines de divendres passat de La Vanguardia fan pudor. Dediquen dues pàgines a desprestigiar la campanya d’escrache de la PAH i un quart de pàgina a les imputacions dels càrrecs de l’Associació Catalana de Municipis. No és que ells siguin periodistes i nosaltres una altra cosa. Ells són un negoci i fan diaris de la mateixa manera que un altre pot fer botifarres. Això s’entén quan veiem que una mateixa persona és al mateix temps director del Grupo Godó, editor de La Vanguardia i vicepresident de La Caixa.

Aquest nou periodisme que té en Cafè Amb Llet un dels seus exemples, té futur?

No sóc ningú per valorar-ho, però crec que el futur d’aquest periodisme dependrà de dues coses. La primera és que el ciutadà prengui com pròpia aquesta feina i que tingui clar que la informació no és gratis. Això només es pot aconseguir per la nostra capacitat de donar  valor al nostre producte. Un dels principals problemes actuals és que els periodistes són molt lluny de la gent.

Aquest futur passa pel paper o per Internet?

Tot i que no podem deixar de banda el paper, ja que per exemple jo compro les revistesLa Marea o Mongolia, crec que el futur és a Internet. És fascinant tot el que es pot fer a la xarxa i el ressò que et dóna. Avui per exemple, he penjat una foto a la xarxa que ha rebut 18.240 lectures en 6 hores. És molt difícil aconseguir això amb una publicació en paper.

Properament sortirà a la venda el vostre llibre: Artur Mas: on són els meus diners. Què hi podrem trobar?

El llibre explica tota la història de l’opacitat en la nostra sanitat pública. Un dia, la Marta i jo vam veure a la televisió un anunci d’Assistència Sanitària Col·lgial. Vam pensar que volien posar la por al cos a la gent i convèncer-los de la necessitat de contractar una mútua privada. La història comença aquí i explica tot el procés de la nostra investigació fins a dia d’avui, passant per la crisi que va patir la nostra revista al 2008. Esperem que tothom entengui el que hem entès nosaltres sobre el sistema sanitari i l’estat dels mitjans de comunicació.

Nosaltres som dos periodistes que hem creat aquest bloc per fer la feina que ens agrada. Quins consells ens podries donar?

No em trobo còmode en el paper de donar consells. Només us diré el que ens ha funcionat a nosaltres. La primera és ser molt rigorós amb la informació que tractes. La segona és no tenir por, perquè vivim en un país on, per sort, no et foten un tret per publicar alguna cosa. Ser valents no costa tant, i això la gent ho percep i ho agraeix. També és important un altre tipus de valentia, la de perdre la por a no poder treballar en un gran mitjà. Els grans mitjans estan acabats perquè perden credibilitat, igual que la classe política. Estan al mateix vaixell i s’acabaran enfonsant.

Andreu Merino – Marc Toro

RA CARA DE LOS RECORTES

La Generalitat se gastó 147 euros menos por paciente en 2012

El número de camas convencionales descendió también el pasado año

EFE Barcelona 26 MAR 2013 - 16:25 CET

Los recortes en los presupuestos de la sanidad pública en Cataluña han supuesto que los gastos por cada asegurado que la Generalitat hizo en políticas de salud en 2012 ascendiera a 1.150 euros, 147 menos que en 2011.

Según una respuesta parlamentaria del conseller de Salud, Boi Ruiz, el gasto en políticas de salud en 2011 en Cataluña fue de 1.297 euros por persona. En su respuesta al diputado del PPC Enric Millo, el conseller Ruíz informa de que los gastos en políticas de salud desglosado por regiones sanitarias del año 2012 "aún no está disponible".

Ruíz también responde al diputado socialista en su respuesta, publicada hoy en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC), que todavía no conoce el número de camas convencionales que estaban disponibles el año pasado en los hospitales del Servei Català de la Salut porque "los datos correspondientes al año 2012 están en proceso de recogida".

El conseller si informa que en el año 2010 había 14.072 camas convencinales en los centros de hospitalización de agudos en Cataluña, un número que descendió a 13.167 en 2011.

La Generalitat de Cataluña debe 1.390 millones a entidades sanitarias, sociales y farmacias

	Alertan del "grave riesgo" de suficiencia financiera de centros y boticas
	2013-03-27   http://www.casmadrid.org/index.php?idsecc=noticias&id=4027&titulo=NOTICIAS
	La Generalitat catalana adeuda 1.390 millones de euros a la red hospitalaria concertada, residencias, centros de atención a la salud mental y sociales concertados y farmacias desde primeros de 2012, según han informado este martes patronales de los sector sanitario y social y el Consejo de Colegios de Farmacéuticos y la Federación Española de Empresas de Tecnología Sanitaria de Cataluña (Fenin).   Ante los retrasos y los impagos en la facturación a las entidades proveedoras concertadas, las entidades han subrayado que "los sectores de la salud y de atención a la dependencia constituyen un pilar fundamental para el Estado del Bienestar y la cohesión social, y prestan unos servicios básicos y esenciales a los ciudadanos".   También han destacado el "modelo de éxito" catalán en cuanto a la red de atención a la dependencia, mediante entidades colaboradoras, concertadas, que reúnen a asociaciones sin ánimo de lucro públicas y privadas y profesionales autónomos en el caso de las farmacias. La mayor parte de la deuda, 840 millones de euros, es del Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) a los hospitales concertados, a los que debe el 35% del mes de febrero del año pasado --que debían cobrar en mayo--, el 100% del de abril --cuyo cobro se esperaba para julio--, el 40% del de agosto --que debían recibir en octubre-- y el 25% de octubre --para primeros de este año--.   Las entidades sanitarias han lamentado, además, que los pagos se han pasado a pagar de 90 a 150 días, mientras que la Consejería de Bienestar Social y Familia debe 280 de euros a las entidades sociales, de los que 70 corresponden a la mensualidad impagada en julio.   La factura farmacéutica impagada asciende a 270 millones de euros, después de que el CatSalut abonara a mediados de este mes un 30% del pago de la factura pendiente de 108,6 millones de euros correspondiente al mes de enero, y espera pagar a finales de este mes el resto de la mensualidad, a la espera de liquidar otros dos meses pendientes. Las entidades calculan que los retrasos suponen un "coste financiero" de 38 millones en carácter de intereses, a los que se debe sumar los 106 millones en costes suplementarios de aplicación de la sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea respecto al IVA aplicable a material sanitario y equipamiento médico.   ENTIDADES, "AL LÍMITE" Por todo ello, alertan de que esta situación "pone en grave riesgo la suficiencia financiera de las entidades y farmacias, que se encuentran al límite de disposición de sus pólizas de crédito y muchas dificultades para ampliarlas".   Además, las citadas dificultadas son trasladadas a su vez a los proveedores de bienes y servicios que han visto alargados sus periodos de cobro, pasando a ser de un promedio de 290 días, lo que también pone de en riesgo su propia continuidad y supervivencia. Según han resaltado, el sector sanitario ocupa a 100.000 profesionales que dan servicio a toda la población catalana, lo que representa el 5,6% del PIB catalán y tiene un efecto multiplicador de 1,31.   Los proveedores de servicios de atención a la dependencia, que se agrupan en 1.100 centros --16.023 plazas de centro de día y más de 60.000 residenciales-- ocupan a más de 50.000 profesionales que prestan más de 204.235 servicios a más de 158.000 usuarios.   PRIORIZACIÓN DE RECURSOS Han reivindicado que en un momento de tensión tesorera la Generalitat priorice la destinación de los recursos a las entidades proveedoras de los sistemas públicos de salud y atención a la dependencia, que proporcionan servicios básicos al conjunto de la población.   Las patronales sanitarias firmantes son la Unió Catalana d,Hospitals, el Consorci de Salut i Social (CSC), la Associació Catalana d,Entitats de la Salut (Aces) y la Associació Catalana de Recursos Assitencials (Acra), que se suman a las citadas anteriormente.

Tossa de Mar

Veïns de Tossa de Mar fan una cadena humana per reclamar la reobertura del CAP en horari nocturn

Redacció / ACN Actualitzat a les 14:36 h   30/03/2013

Uns 200 veïns de Tossa de Mar, a la Selva, s'han concentrat i s'han manifestat pels carrers de la vila per reclamar, un cop més, la reobertura del Centre d'Atenció Primària (CAP) en horari nocturn.
 
Els manifestants han travessat tot el poble agafats de la mà fent una cadena humana en defensa de la sanitat pública.

Els veïns asseguren que se senten "desprotegits, espantats i indignats" perquè des de les vuit del vespre i fins a les vuit del matí no hi ha assistència mèdica.
 
Una de les portaveus de l'entitat organitzadora, Maria Àngels Gimenez explica que "la majoria dels veïns són gent gran i el metge més pròxim és a 26 quilòmetres".