viernes, 19 de agosto de 2011
El tijeretazo de la Generalitat afecta a casi 3.000 sanitarios
El tijeretazo de la Generalitat afecta a casi 3.000 sanitarios
Protestas por el cierre del Hospital Dos de Maig. | Jordi Soteras
· El Servicio Catalán de la Salud ha impuesto recortes cercanos al 10%
· Muchos se han ido de vacaciones con el temor de no tener trabajo a la vuelta
· Un grupo de directivos ha presentado una oferta para comprar el Dos de Maig
Europa Press | Barcelona
Actualizado lunes 15/08/2011 11:27 horas
El tijeretazo sanitario de la Generalitat amenaza actualmente la situación laboral de casi 3.000 sanitarios que trabajan en hospitales y centros de atención primaria (CAP) concertados catalanes, donde el Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) ha impuesto recortes cercanos al 10%, vinculados a la bajada de tarifas y contrato de la actividad.
Desde que en abril el Hospital Plató de Barcelona anunciara el primer expediente de regulación de empleo (ERE) en el sector concertado, una decena de consorcios y corporaciones hospitalarias han seguido la estela del centro barcelonés, que ha aprobado despedir a 38 trabajadores, siendo la mayoría médicos, enfermeras y administrativos.
El expediente de Plató, planteado de entrada para despedir a medio centenar de empleados fijos, consiguió finalmente un acuerdo para prejubilar a cuatro empleados y no renovar cuatro contratos eventuales.
El Hospital del Mar, el de l'Esperança y los demás centros sociosanitarios y de salud mental dependientes del Parc Salut Mar de Barcelona lograron rehuir el expediente que amenazaba con despedir a 194 de los 3.200 empleados, aunque finalmente el consorcio suspenderá los contratos de 78 trabajadores de forma rotatoria durante 18 meses hasta diciembre de 2012.
Después de que el Hospital Parc Taulí de Sabadell y el Consorcio Hospitalario de Vic evitaran despidos a cambio de sacrificios laborales a los empleados, el temor a suspensiones de jornada y empleo afecta ahora a 2.735 empleados, gran parte de los cuales se han ido ahora de vacaciones con el temor de si a su regreso tendrán trabajo, como ha manifestado a Europa Press la delegada de Primaria de UGT en Mútua de Terrassa, Dolors Cervelló.
De hecho, el expediente presentado por Mútua de Terrassa ante la Conselleria de Empresa y Empleo de la Generalitat, que debe dar su visto bueno, afecta a 146 empleados que según los términos del redactado actual deberían dejar de trabajar durante un año, mientras que 700 deberían reducir su jornada laboral, como máximo un 12,5%.
No obstante, la Corporación de Salud del Maresme y La Selva, que gestiona el Hospital de Calella y Blanes entre otros centros, ha presentado el ERE más grande en volumen actualmente en negociación, teniendo en cuenta que afectaría a 952 empleados.
De este casi millar de trabajadores, médicos, enfermeras, auxiliares, administrativos y demás, 857 podrían reducir hasta un 19% de su jornada, y 95 deberían dejar de trabajar hasta final de año, así como otros 95 deberían hacerlo durante todo 2012.
En negociación también se encuentra el ERE de 40 trabajadores -sobre 800- del Consorcio Sanitario de l'Anoia, que gestiona el Hospital d'Igualada, el de 77 empleados presentado por el Centro Médico Delfos de Barcelona, donde trabajan 400, y el de 70 personas del Hospital de Sant Celoni, con una plantilla de 300.
El hospital Dos de Maig, en vela
La lucha de un grupo de directivos por mantener la actividad asistencial del Hospital Dos de Maig de Barcelona, amenazado de cierre por la Conselleria de Salud de la Generalitat, mantiene en vela el futuro laboral de los 400 trabajadores del centro en la Derecha del Eixample.
Ahora, el grupo de directivos ha presentado una oferta para comprar el centro mediante un crédito de 25 millones de euros al Instituto Catalán de Finanzas (ICF), siendo ésta una operación que Salud ve con "buenos ojos".
El sector de las ambulancias también se ve amenazado por expedientes a 241 trabajadores del sector concertado, y que por el momento ha visto recortado el servicio que ofrecían 68 vehículos, que han dejado de realizar 811 horas de servicio y han presentado tres expedientes de regulación.
Anàlisi de la privatització del Dos de Maig per una doctora en Sociologia i investigadora per la Universitat Autònoma de Barcelona
Per Sandra Ezquerra (Es doctora en Sociología por la Universidad de Oregon, trabaja como investigadora para la Universitat Autónoma de Barcelona y tiene 34 años).
En resposta a l’anunci de l’imminent tancament de l’Hospital 2 de Maig els seus treballadors i treballadores han proposat comprar ells mateixos l’immoble per evitar deixar més de 135.000 veïns sense cobertura i més de 400 acomiadaments. La seva proposta consisteix en crear una empresa privada participada i gestionada pels treballadors. El Govern seguiria aportant-hi recursos anualment per valor d’uns 37 milions d’euros i els treballadors gestionarien l’edifici i els serveis. Per tal que la nova cooperativa pugui comprar l’edifici, actualment propietat de la Creu Roja, seria necessari un préstec de 30 milions d’euros així com el concert de la Generalitat que garantís el funcionament de l’hospital.
Si bé resulta agradable sentir que després de quatre setmanes d’acampada i moltes més de lluita és possible que els treballadors i treballadores del 2 de Maig no perdin els seus llocs de treball i els veïns no perdin el seu hospital, entristeix saber quina és la solució proposada. La compra de l’hospital per part dels treballadors pot resultar en una interessant experiència d’autogestió en la que serà la plantilla la que prendrà les decisions que afecten els seus presents i futurs laborals. També pot significar sortosament que el barri no perd el centre mèdic. Però la celebració d’aquestes propostes no ens pot fer oblidar en cap moment que la suposada solució al conflicte laboral i veïnal passa per la privatització del centre, amb els costos polítics, econòmics i socials que això tindrà.
En primer lloc, la compra de l’hospital per part dels treballadors i treballadores té l’efecte d’eximir l’Estat, en aquest cas la Generalitat, de la responsabilitat de garantir que segueixi obert i que sigui públic. És a dir, front a la negativa del Govern de responsabilitzar-se de la salut i el benestar de milers de ciutadans i ciutadanes, uns centenars de treballadors acaben posant en risc tot el que tenen per obtenir un crèdit multimilionari la liquidació del qual dependrà del bon funcionament del centre mèdic des d’una perspectiva d’eficiència i competitivitat i no pas de la qualitat dels serveis oferts. Això té conseqüències econòmiques i polítiques, ja que, amb aquesta compra, els treballadors no només legitimen els discursos i pràctiques neoliberals de l’administració sinó que a més literalment n’assumeixen el pes i les executen. En certa manera estem davant un episodi en què la classe treballadora surt en auxili de l’administració pública i, particularment, d’un bé comú i públic com és la salut. De nou, un cas de socialització de pèrdues en aquest context de crisi.
En segon lloc, no podem oblidar els impactes que aquesta via de sortida té sobre la resta de col·lectius en lluita. Si bé els treballadors i treballadores del 2 de Maig han mostrat una gran força i fermesa a l’hora de lluitar contra el tancament del centre, no ho és menys que han estat acompanyades des dels inicis de la seva batalla tant per veïnes del barri com de desenes d’Indignats i Indignades que, solidaris, s’han acostat cada dia allà a mostrar el seu suport, s’han unit a l’acampada davant el centre i han celebrat nombroses assemblees davant l’hospital per reivindicar-lo com un espai de lluita. Aquest suport ha estat fruit d’un desig per ampliar les lluites contra les retallades que ens imposen els governs i enfortir el teixit social que des de fa uns mesos s’està manifestant als carrers i les places del nostre país. No s’haurien d’estranyar els treballadors del 2 de Maig si els veïns i indignades ens sentim decebudes i entristides per aquesta sortida a la crisi que, lluny de tenir en compte la situació global de crisi en la que es troba immers el país, “salva” només un col·lectiu determinat i a més constitueix una important passa més en el procés de privatització de tot allò que hauria de ser públic, gratuït, social i de qualitat.
Si els veïns i indignades ens sentirem decebuts encara ho estaran més totes aquelles treballadores de Sanitat i altres sectors que continuen lluitant per salvar els seus llocs de treball, contra les retallades i contra els atacs que els serveis públics estan rebent tant dels mercats com dels polítics. Si els i les treballadores del 2 de Maig compren l’hospital la resta de treballadores en lluita estaran una mica més soles a l’hora de lliurar una resistència sense concessions i per uns interessos molt més grans que els d’un col·lectiu determinat.
És innegable que des del punt de vista humà resulta comprensible que les treballadores del 2 de Maig vulguin salvar els seus llocs de feina. Són persones, com totes nosaltres, amb responsabilitats personals i familiars. Amb desitjos i somnis. Amb càrregues i deutes. Tanmateix, des del punt de vista polític, l’opció de comprar l’hospital constituiria una nova derrota infligida a la classe obrera pel capital i la classe política amb la complicitat dels propis treballadors. Mirem més enllà del pati de casa nostra, del nostre lloc de treball, del nostre dia a dia. Recordem que la nostra lluita no té sentit de manera aïllada sinó que forma part d’una realitat molt més complexa, global i extraordinària. Només així serem capaces de comprendre que ens necessitem totes per aturar els atacs brutals que rebem cada dia i per construir espais, móns i lògiques radicalment diferents a l’actual.
Si significa privatització, cooperativa no!
L'hospital de Calella investiga si la mort d'un nadó es va deure a la falta de personal
●
La família atribueix la mort a l'absència de metges, mentre que Salut ho desvincula de les retallades
EFE – Barcelona |
Dimecres, 17 d’Agost del 2011
L'
Hospital de Sant Jaume de Calella ha obert una investigació interna per esbrinar les causes de la mort d'un nadó durant un part, que la família atribueix a la falta de personal mèdic al centre.
El bebè va morir fa uns dies durant una cesària que se li va practicar després d'hores d'intentar en va un part vaginal, tot i que els metges que van seguir l'embaràs ja havien advertit que la criatura presentava creixement excessiu i hauria de néixer per cesària.
Segons fonts del Departament de Salut, encara s'està a l'espera del resultat de la investigació que ha de determinar les causes de la mort del nadó, que la conselleria insisteix a desvincular de les retallades de personal a la sanitat pública catalana perquè, assegura, l'àrea de maternitat de l'Hospital de Calella no s'ha vist afectada per aquestes restriccions.
Una llevadora i una ajudanta, segons la família
Per contra, la família del bebé, que ha fet arribar el seu cas a la premsa a través de l'associació Defensor del Pacient, atribueix la mort del nen a la falta de personal que assistia el part a l'hospital i a les hores que es va trigar a practicar la cesària a la gestant. Segons la seva versió, per assistir al part només van quedar de nit una llevadora i una ajudanta que, a més, s'havien d'encarregar d'una altra gestant que estava a punt de donar a llum.
La família de la nena morta assegura que les professionals es van resistir durant hores a practicar la cesària a la partera, tot i que els metges que havien fet el seguiment de l'embaràs li van advertir que no podria tenir un part vaginal perquè la nena tenia macrosomia o creixement excessiu.
Cesària urgent
Per la seva part, la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, d'on depèn l'Hospital de Calella, ha emès un concís comunicat en què assegura que la partera va ser atesa per l'equip de guàrdia obstètrica i se li va haver de practicar una cesària urgent. En aquesta cesària va néixer un bebé que no va respondre a les maniobres de reanimació, afegeix el comunicat de l'Hospital de Calella, que ressalta que està investigant els fets i que ha posat a disposició de la família tota la documentació sobre la història clínica del part
video significativo de la situacion actual!!!
Les retallades en el sector sanitari ja tenen víctimes directes. El passat dia 30 de juliol un veí d'Arbucies va morir esperant una ambulància que va trigar més de 30 minuts, quan abans trigava 10-15 minuts. Els treballadors/es del Consorci Sanitari de Catalunya Regió de Girona, han fet un vídeo denuncia, explicant allò que comporta la retallada en el transport sanitari, per a la població.
El vídeo ha estat editat per el Comitè d'Empresa del Consorci de Transport Sanitari de Catalunya Regió de Girona i denuncia les retallades, donant exemple del que passa i les conseqüències que té les retallades en el transport sanitari.
El vídeo ha estat editat per el Comitè d'Empresa del Consorci de Transport Sanitari de Catalunya Regió de Girona i denuncia les retallades, donant exemple del que passa i les conseqüències que té les retallades en el transport sanitari.
El Govern estudia avalar la compra del Dos de Maig por parte de sus directivos
El Institut Català de Finances estudia avalar la compra del Hospital Dos de Maig por parte de sus trabajadores, que ascendería a 25 millones de euros.
Según afirman fuentes sindicales de UGT, en la operación podría entrar la entidad de crédito dependiente de la Generalitat para dar el visto bueno a la compra venta del centro y facilitar su financiación por parte del alguna entidad bancaria de referencia.
Desde el departamento de Salut de la Generalitat sólo aseguran que las negociaciones para cerrar la operación van por muy buen camino y que se ve con muy buenos ojos la viabilidad del proyecto. De hecho, parece ser que la propia Generalitat está buscando diferentes vías de financiación para que este grupo de directivos del centro pueda comprar el Hospital a la Cruz Roja, una operación que oscilaría entre los 25 y los 30 millones de euros.
El proyecto evitaría que la Generalitat tuviera que desembolsar esta cantidad para adquirir el edificio a la Cruz Roja, una operación que ya ha asegurado que no llevará a cabo por el recorte presupuestario en salud, y garantiza mantener la actividad sanitaria en el centro durante los próximos 10 años, más otros diez prorrogables según marca el contrato.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)