Sant Pau crea una via de pagament que permet saltar-se la llista d'espera

Sant Pau crea una via de pagament que permet saltar-se la llista d'espera

Publica El País

L'hospital opera a pacients privats en cirurgia vascular

La demora per a l'operació de varius a la sanitat pública en aquest centre és de 8,4 mesos

L'hospital de Sant Pau ha obert una nova via que permet als pacients ser operats, previ pagament, sense tenir en compte les llargues llistes d'espera de la sanitat pública catalana. El centre sanitari, admeten els seus responsables, ha operat a dos pacients de cirurgia vascular -la malaltia més comuna són les varius- que no han hagut d'esperar els 8,4 mesos que el passat 31 de desembre acumulava aquesta especialitat.

Amb aquesta via l'hospital explora "noves fórmules de finançament" en temps de retallades, explica un portaveu, que insisteix que el centre igualment "compleix amb l'activitat pública contractada pel Departament de Salut". La Generalitat va finançar l'activitat assistencial de Sant Pau amb 309.500.000 d'euros el 2012, un 6% menys que els 329.500.000 de 2010. En aquest temps la llista d'espera en cirurgia vascular ha passat de 4,1 mesos a 8,4.

L'hospital porta treballant almenys des de 2009 amb la idea de tenir una doble via d'accés, pública i privada, els seus quiròfans. En això segueix l'estela de l'Hospital Clínic, que a través de la seva filial Barnaclínic també opera a pacients previ pagament.

Segons un recent informe de la Sindicatura de Comptes, Sant Pau va contractar a la consultora PricewaterhouseCoopers (PWC) quatre estudis en les dues primeres setmanes del mes de març de 2009 d'exploració i definició l'assistència privada. El primer d'ells -Avaluació de les opcions legals per realitzar activitat assistencial a pacients privats- va costar 21.288 euros i va portar a la consultora dues setmanes de treball.

Sant Pau va encarregar set treballs a PWC per 420.00 euros en un any

El segon treball de PWC- Anàlisi interna i externa de la prestació de serveis sanitaris a pacients privats per conèixer les fortaleses, oportunitats i limitacions- va tenir un cost de 67.048 euros i va PWC cinc setmanes de treball. El tercer -Definir el model assistencial i operatiu de la prestació de serveis a pacients privats- va tenir un cost de 70.992 euros i va prendre 12 setmanes de treball, mentre el quart -Definir el model econòmic-financer i elaborar un pla d'acció a alt nivell per al prestació de serveis d'atenció assistencial a pacients privats- va costar 59.160 euros i va trigar quatre setmanes a dur a terme.

En total, l'hospital de Sant Pau es va gastar 218.428 euros (IVA inclòs) en els quatre treballs encarregats a PWC per posar en marxa l'assistència a pacients privats. La consultora va ingressar aquest mateix any (2009) altres 202.000 euros de Sant Pau per tres contractes relacionats amb els "sistemes d'informació". Tots aquests treballs van ser encarregats quan el gerent de l'hospital era Jordi Varela, avui imputat en el procés que investiga un cúmul de pagaments, adjudicacions i sobrecostos irregulars al centre sanitari ocorreguts en l'última dècades.

Un portaveu de l'hospital ha explicat que el centre, encara que de forma molt reduïda, realitza altres activitats que les que encarrega el Departament de Salut per a la sanitat pública. Per exemple, Sant Pau també atén els accidentats de trànsit que li arriben i l'atenció és pagada per les assegurances dels vehicles. Igualment, el centre atén -i cobra per això- a pacients d'altres hospitals que, com el de Manresa, disposen de menys mitjans. En qualsevol cas, l'assistència als pacients de la sanitat pública suposa la gran part -més del 97%- dels ingressos de l'hospital.La recerca de noves vies de finançament és possible perquè Sant Pau, tot i ser finançat gairebé totalment per la Generalitat, té una total autonomia de gestió. La sis vegades centenària institució està dividida en tres fundacions -una que gestiona el seu patrimoni, una altra l'assistència sanitària a l'hospital i la tercera les àrees d'investigació- participades per l'Església, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta peculiar estructura ha fet possible, per exemple, que a l'hora de construir el nou edifici de l'hospital fos la Generalitat la que pagués els 297 milions de cost de l'immoble però que la seva propietat quedés en mans d'una d'aquestes fundacions, controlada de facto per l'Església.

El centre defensa la nova via d'atenció privada: "Un cop complerta la nostra obligació amb la sanitat pública, l'hospital té la capacitat de desenvolupar i impulsar més activitat no pública amb la participació i coneixement dels seus treballadors".

Des de l'arribada de l'actual conseller de Salut, Boi Ruiz, les llistes d'espera s'han disparat a la sanitat catalana en relació inversa a les retallades, que han arribat al 10% de la factura sanitària. En el primer any en el lloc, 2011, el nombre de persones que esperaven per entrar a quiròfan va augmentar en un 43%, mentre el 2012 el temps mitjà d'espera va créixer un 36%.Aquesta doble tendència -majors esperes i menors pressupostos per als hospitals- és la que ha llançat a alguns centres a tractar d'augmentar els seus ingressos amb la sanitat privada.