Privatització de la gestió de l'Hospital Clínic
El Govern de la Generalitat està intentant privatitzar la gestió de l’Hospital Clínic de Barcelona (HCB), abans de les eleccions i prenent com a referent el model de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, ara, per cert, sotmès a una actuació judicial. Aquest diari digital n’ha estat informant des de fa mesos. L'HCB és el segon centre hospitalari de Catalunya quant a activitat mèdica, nombre de llits i recerca, sent superat només pel de la Vall d’Hebron. Te un pressupost de 540 milions d’euros (89.640 milions de pessetes). A més, el Govern central fins ara hi ha aportat 65 milions d’euros anuals (10.790 milions de pessetes). Haurà de continuar fent-ho a un ens de gestió privatitzada.
Malgrat que no hi hagi una decisió ferma, una alta font de la Conselleria de Salut acaba d’informar a eldebat.cat de què “és altament probable que la privatització es dugui a terme abans de les eleccions del 25 de novembre, cosa –precisa– que trobo indigna i un frau de llei. Estan acabant de perfilar formules que poden ser legals però, sens dubte, són immorals, injustes i políticament molt regressives”.
Saltant-se el control parlamentari
En estar en funcions, el Parlament només ho podria convalidar la diputació permanent. Que ho dugui a terme un Govern en funcions que no té majoria parlamentaria –la constituïda amb el PP s’ha esfumat– representa un bon instrument per valorar el grau (ben baix) de qualitat democràtica de l’actual Generalitat. Què no podrien fer si tinguessin majoria parlamentària i els poders d’un Estat?
Segons el projecte, es crearien dues fundacions. Una de pública que conservaria la titularitat del patrimoni. Aquest és de sempre cent per cent públic i institucional, amb forta presència de la Universitat de Barcelona, atès que des de fa més d’un segle (1906), l'HCB ha efectuat una funció docent i d’assistència gratuïta ben conegudes. Jurídicament, la seva articulació està encara basada en els decrets del general Franco del 10 octubre del 1952 i del 16 de juliol del 1995, convalidats per una llei del 17 de juliol del 1956. La naturalesa pública de l'HCB és tan indiscutible com la de la Guàrdia Civil o la de la Seguretat Social. En són paradigmes.
El nas d'Artur Mas
El 2007, el Clínic va ser transferit a la Generalitat i ara forma part del Servei Català de la Salut, com ens públic de naturalesa institucional. Això ara està en vies de desaparèixer, per la porta petita i sense cap debat. Ni, per descomptat, la intervenció parlamentària plena que requeria un tema tan important, no només històricament sinó per la salut dels catalans. Dels catalans que no siguin rics, s’entén, i que s’hagin cregut les promeses efectuades per CDC durant decennis, respecte a una assistència mèdica gratuïta. Era el segon punt més important del programa electoral de Mas. Ara li creixerà el nas com ninot Pinocchio del famós conte?
Llençar-se ara a un replanteig urgent i opac d’un tema tan complicat –i enfocat de manera antisocial per CDC– com fa Mas és un altre dels seus continuats aventurismes. Qui assumirà el vel i quotidianament creixent deute de l'HCB, de 110 milions d’euros (18.260 milions de pessetes) amb la Seguretat Social i el de 120 milions d’euros (19.920 milions de pessetes) amb els proveïdors?
Cínicament i paradoxalment, ho podem acabar pagant, via impostos, els que també perdríem, un servei fins ara gratuït.
Josep Maria Piqué i Jaume Aubia, pares del negoci
Els pares de l’operació, o del negoci, són el director general de l'HCB, Josep Maria Piqué, i el president de fet del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i paradigma de la “CDC dels negocis”, Jaume Aubia.
Segons una font coneixedora directa del tema, Jaume Aubia està duent a terme una política de captació de pacients a Emirats del Golf Pèrsic, on viatja sovint (fins i tot aprèn l’àrab) per dur-hi a terme afers. Ho pot fer degut a les grans quantitats de diners de què disposa, gràcies a control total i personal dels diners del COMB.
En efecte, només ha de retre comptes a l’incompetent i fallit president del citat col·legi, Miquel Vilardell, no pas a la junta. Va ser aquesta la que insòlitament li va atorgar tots els poders en el camp econòmic. És el tsar dels diners dels ben retallats metges. A aquests, CDC els hi ha pres diners i a més ells, a sobre, els en hi dona. Té efecte amb un grau de coneixement difícil d’acreditar i gràcies al galdós paper del prosocialista verbal i pro CDC de fet Miquel Vilardell.
Piqué i Aubia (que veuen en la imatge) han comptat amb el recolzament total i actiu de Xavier Pomés, antic conseller de CDC de Sanitat i també de Governació (després batejada d’Interior). En aquest darrer càrrec, i tenint com a cap de gabinet a Francesc Homs, va ser un perfecte inútil. Ho vaig descriure en una sèrie de setze articles. Pomés és un home de l’Església-institució. Va cosignar amb l’antic secretari del Govern Josep Maria Via un article que encarna el zenit de l’embogiment privatista respecte a la sanitat pública.
Ara Pomés és president de la polèmica fundació de gestió de l’Hospital de Sant Pau i també president del patronat del Clínic. A més, és un alt directiu de congregacions eclesials de finalitat sanitària
Llits reservats per a potentats del Golf Pèrsic
Pensar en els Emirats del Golf com font de negoci sanitari no és un descobriment d’Aubia. Fa poc el gran programa de la cinquena cadena de TV francesa 'C’est dans l’air' denunciava que alguns grans hospitals parisencs havien reduït el nombre de llits d’ús públic per a reservar-los per a client molt rics del Golf Pèrsic. A França almenys se’n debat. Aquí TV3 no ho farà mai. La seva especialitat són els reportatges publicitaris, no pagats, mentint sobre la nostra palesa ensulsiada sanitària. Estem dins un drama català embolicat de conte àrab.
L’intent en marxa, i de molt probable concreció immediata, passa per un decret de la Generalitat, del qual se’n donaria compte només a la mesa del Parlament, atès que aquest està suspès. Sembla una broma de mal gust que un cop tan monstruosament baix contra la sanitat pública es pugui dur a terme sense un debat públic ni en un Parlament en ple funcionament. Pot constituir un nou episodi de maldat antidemocràtica.
L'error de 'Barnaclínic'
Una font del propi HCB afirma: “Ja va ser un error permetre la constitució de 'Barnaclínic', que funciona dins l'HCB i gràcies a la sanitat pública –que li aporta massa crítica i mitjans humans i materials– amb uns costos, unes disfuncions i uns beneficis pels metges amics de Piqué i Aubia que deixen astorat. Ara bé, la cosa més patètica és que si personalment, o un familiar meu, tingués una malaltia o una necessitat quirúrgica important, jo que sóc metge preferia mil vegades ser atès a la Vall d’Hebron o a Bellvitge. Com allotjament és perfecte, com un hotel de cinc estrelles, amb banys i necessers individuals. Però com atenció mèdica plena i ben organitzada, no és la que jo recomanaria. En el que són espectaculars és en relacions públiques i en publicitat.”
Quan sigui conegut el procediment jurídic pel que definitivament opta Artur Mas caldrà analitzar-lo amb atenció. De moment li crida l’atenció que el PSC i altres partits de fora del Govern en funcions, perfectament informats del tema, antisocial per antonomàsia, facin veure que viuen en els llimbs.
Menys possibilitats per la destrossa de l'ICS
Curiosament, respecte a la tercera llei de reforma (de fet, de destrossa final) de l’Institut Català de la Salut (ICS) tot indica que Artur Mas té difícil assolir la seva aprovació abans del 25 de novembre, malgrat voler-ho i haver-ho intentat.
Han jugat en contra molts alts funcionaris de l’ICS i el nou president d’aquest ens, l’honest metge lleidatà Joan Viñes, que Mas i Ruiz es van veure obligats a acceptar després del cessament, en ser denunciat judicialment, del desastrós Josep Prat.
Viñes que ha dut a terme generoses, eficaces i discretes accions sanitàries a l’Àfrica subsahariana, ha aportat a l’ICS unes consideracions humanes i humanistes de les quals Prat en podria ser, de sempre, l’antítesi. En una recent reunió del comitè de direcció de l’ICS, el doctor Viñes va dir que ja estava bé de parlar només de reorganitzacions, que calia parlar d’assistència mèdica, que era la seva principal funció.
Fins i tot les mosques presents van aplaudir amb les seves ales, mentre que els “aparatnik” de CDC presents potser encara no s’ha refet de la sorpresa. Tanmateix, no cal ser cofoi: si CiU guanya les eleccions, Viñes haurà de continuar a obrar com una bona persona i un bon metge a Lleida i a l’Àfrica subsahariana. Persones com ell no tenen lloc a la Catalunya de Mas, de Ruiz i de Josep Prat. Algú en podria dubtar?
Aquí manen aquests i els seus clans sanitaris privats i opacs (com Feliu Sucarrats, Ramón Bagó i la família Sumarroca). Aquests, en canvi, poden fàcilment trobar un llenguatge comú amb els potentats medievals del Golf Pèrsic. Segur que Aubia ho va saber preveure.
http://www.eldebat.cat/cat/notices/2012/10/privatitzacio_de_la_gestio_de_l_hospital_clinic_102274.php
Malgrat que no hi hagi una decisió ferma, una alta font de la Conselleria de Salut acaba d’informar a eldebat.cat de què “és altament probable que la privatització es dugui a terme abans de les eleccions del 25 de novembre, cosa –precisa– que trobo indigna i un frau de llei. Estan acabant de perfilar formules que poden ser legals però, sens dubte, són immorals, injustes i políticament molt regressives”.
Saltant-se el control parlamentari
En estar en funcions, el Parlament només ho podria convalidar la diputació permanent. Que ho dugui a terme un Govern en funcions que no té majoria parlamentaria –la constituïda amb el PP s’ha esfumat– representa un bon instrument per valorar el grau (ben baix) de qualitat democràtica de l’actual Generalitat. Què no podrien fer si tinguessin majoria parlamentària i els poders d’un Estat?
Segons el projecte, es crearien dues fundacions. Una de pública que conservaria la titularitat del patrimoni. Aquest és de sempre cent per cent públic i institucional, amb forta presència de la Universitat de Barcelona, atès que des de fa més d’un segle (1906), l'HCB ha efectuat una funció docent i d’assistència gratuïta ben conegudes. Jurídicament, la seva articulació està encara basada en els decrets del general Franco del 10 octubre del 1952 i del 16 de juliol del 1995, convalidats per una llei del 17 de juliol del 1956. La naturalesa pública de l'HCB és tan indiscutible com la de la Guàrdia Civil o la de la Seguretat Social. En són paradigmes.
El nas d'Artur Mas
El 2007, el Clínic va ser transferit a la Generalitat i ara forma part del Servei Català de la Salut, com ens públic de naturalesa institucional. Això ara està en vies de desaparèixer, per la porta petita i sense cap debat. Ni, per descomptat, la intervenció parlamentària plena que requeria un tema tan important, no només històricament sinó per la salut dels catalans. Dels catalans que no siguin rics, s’entén, i que s’hagin cregut les promeses efectuades per CDC durant decennis, respecte a una assistència mèdica gratuïta. Era el segon punt més important del programa electoral de Mas. Ara li creixerà el nas com ninot Pinocchio del famós conte?
Llençar-se ara a un replanteig urgent i opac d’un tema tan complicat –i enfocat de manera antisocial per CDC– com fa Mas és un altre dels seus continuats aventurismes. Qui assumirà el vel i quotidianament creixent deute de l'HCB, de 110 milions d’euros (18.260 milions de pessetes) amb la Seguretat Social i el de 120 milions d’euros (19.920 milions de pessetes) amb els proveïdors?
Cínicament i paradoxalment, ho podem acabar pagant, via impostos, els que també perdríem, un servei fins ara gratuït.
Josep Maria Piqué i Jaume Aubia, pares del negoci
Els pares de l’operació, o del negoci, són el director general de l'HCB, Josep Maria Piqué, i el president de fet del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i paradigma de la “CDC dels negocis”, Jaume Aubia.
Segons una font coneixedora directa del tema, Jaume Aubia està duent a terme una política de captació de pacients a Emirats del Golf Pèrsic, on viatja sovint (fins i tot aprèn l’àrab) per dur-hi a terme afers. Ho pot fer degut a les grans quantitats de diners de què disposa, gràcies a control total i personal dels diners del COMB.
En efecte, només ha de retre comptes a l’incompetent i fallit president del citat col·legi, Miquel Vilardell, no pas a la junta. Va ser aquesta la que insòlitament li va atorgar tots els poders en el camp econòmic. És el tsar dels diners dels ben retallats metges. A aquests, CDC els hi ha pres diners i a més ells, a sobre, els en hi dona. Té efecte amb un grau de coneixement difícil d’acreditar i gràcies al galdós paper del prosocialista verbal i pro CDC de fet Miquel Vilardell.
Piqué i Aubia (que veuen en la imatge) han comptat amb el recolzament total i actiu de Xavier Pomés, antic conseller de CDC de Sanitat i també de Governació (després batejada d’Interior). En aquest darrer càrrec, i tenint com a cap de gabinet a Francesc Homs, va ser un perfecte inútil. Ho vaig descriure en una sèrie de setze articles. Pomés és un home de l’Església-institució. Va cosignar amb l’antic secretari del Govern Josep Maria Via un article que encarna el zenit de l’embogiment privatista respecte a la sanitat pública.
Ara Pomés és president de la polèmica fundació de gestió de l’Hospital de Sant Pau i també president del patronat del Clínic. A més, és un alt directiu de congregacions eclesials de finalitat sanitària
Llits reservats per a potentats del Golf Pèrsic
Pensar en els Emirats del Golf com font de negoci sanitari no és un descobriment d’Aubia. Fa poc el gran programa de la cinquena cadena de TV francesa 'C’est dans l’air' denunciava que alguns grans hospitals parisencs havien reduït el nombre de llits d’ús públic per a reservar-los per a client molt rics del Golf Pèrsic. A França almenys se’n debat. Aquí TV3 no ho farà mai. La seva especialitat són els reportatges publicitaris, no pagats, mentint sobre la nostra palesa ensulsiada sanitària. Estem dins un drama català embolicat de conte àrab.
L’intent en marxa, i de molt probable concreció immediata, passa per un decret de la Generalitat, del qual se’n donaria compte només a la mesa del Parlament, atès que aquest està suspès. Sembla una broma de mal gust que un cop tan monstruosament baix contra la sanitat pública es pugui dur a terme sense un debat públic ni en un Parlament en ple funcionament. Pot constituir un nou episodi de maldat antidemocràtica.
L'error de 'Barnaclínic'
Una font del propi HCB afirma: “Ja va ser un error permetre la constitució de 'Barnaclínic', que funciona dins l'HCB i gràcies a la sanitat pública –que li aporta massa crítica i mitjans humans i materials– amb uns costos, unes disfuncions i uns beneficis pels metges amics de Piqué i Aubia que deixen astorat. Ara bé, la cosa més patètica és que si personalment, o un familiar meu, tingués una malaltia o una necessitat quirúrgica important, jo que sóc metge preferia mil vegades ser atès a la Vall d’Hebron o a Bellvitge. Com allotjament és perfecte, com un hotel de cinc estrelles, amb banys i necessers individuals. Però com atenció mèdica plena i ben organitzada, no és la que jo recomanaria. En el que són espectaculars és en relacions públiques i en publicitat.”
Quan sigui conegut el procediment jurídic pel que definitivament opta Artur Mas caldrà analitzar-lo amb atenció. De moment li crida l’atenció que el PSC i altres partits de fora del Govern en funcions, perfectament informats del tema, antisocial per antonomàsia, facin veure que viuen en els llimbs.
Menys possibilitats per la destrossa de l'ICS
Curiosament, respecte a la tercera llei de reforma (de fet, de destrossa final) de l’Institut Català de la Salut (ICS) tot indica que Artur Mas té difícil assolir la seva aprovació abans del 25 de novembre, malgrat voler-ho i haver-ho intentat.
Han jugat en contra molts alts funcionaris de l’ICS i el nou president d’aquest ens, l’honest metge lleidatà Joan Viñes, que Mas i Ruiz es van veure obligats a acceptar després del cessament, en ser denunciat judicialment, del desastrós Josep Prat.
Viñes que ha dut a terme generoses, eficaces i discretes accions sanitàries a l’Àfrica subsahariana, ha aportat a l’ICS unes consideracions humanes i humanistes de les quals Prat en podria ser, de sempre, l’antítesi. En una recent reunió del comitè de direcció de l’ICS, el doctor Viñes va dir que ja estava bé de parlar només de reorganitzacions, que calia parlar d’assistència mèdica, que era la seva principal funció.
Fins i tot les mosques presents van aplaudir amb les seves ales, mentre que els “aparatnik” de CDC presents potser encara no s’ha refet de la sorpresa. Tanmateix, no cal ser cofoi: si CiU guanya les eleccions, Viñes haurà de continuar a obrar com una bona persona i un bon metge a Lleida i a l’Àfrica subsahariana. Persones com ell no tenen lloc a la Catalunya de Mas, de Ruiz i de Josep Prat. Algú en podria dubtar?
Aquí manen aquests i els seus clans sanitaris privats i opacs (com Feliu Sucarrats, Ramón Bagó i la família Sumarroca). Aquests, en canvi, poden fàcilment trobar un llenguatge comú amb els potentats medievals del Golf Pèrsic. Segur que Aubia ho va saber preveure.
http://www.eldebat.cat/cat/notices/2012/10/privatitzacio_de_la_gestio_de_l_hospital_clinic_102274.php
No hay comentarios:
Publicar un comentario