Els metges se sumen a les protestes i amenacen Mas amb una rebel·lió sanitària.

 

Els metges se sumen a les protestes i amenacen Mas amb una rebel·lió sanitària

El Departament de Salut va endarrerit en l‟aplicació del molt restrictiu pressupost de 2011, i ha d‟estalviar 93 milions d‟euros d‟aquí a finals d‟any per quadrar-los, 65 dels quals en la carpeta de personal. Els metges s‟organitzen en assemblees i amenacen amb una vaga a tots els hospitals de l‟ICS.

La nova onada de mesures, que es va voler aplicar en primer lloc a l‟Arnau de Vilanova de Lleida, pretén “lliscar” els horaris dels metges per deixar de pagar hores extres per cobrir les tres hores que van des de les 17.00 hores, quan acaben la jornada els facultatius, fins les 20.00 hores, quan comencen les guàrdies.

Els metges de l‟Arnau de Vilanova van ser els primers a reunir-se en assemblea, i van decidir „passar‟ de les recomanacions de la gerència i aplicar punt per punt el Decàleg de bona praxi mèdica en temps de retallades, que en el seu primer punt apunta que prevaldran els criteris mèdics als economicistes. Tement que les mesures s‟estendran a la resta d‟hospitals de l‟ICS, els metges de tots els centres han convocat assemblees a cadascun d‟ells, que ja s‟estan celebrant. A la Vall d‟Hebron, en una trobada històrica, es va decidir convocar tres dies de vaga, mentre que a Bellvitge la petició de vaga va aconseguir gairebé la meitat dels vots. Les reunions se seguiran celebrant, en els propers dies al Germans Trias i Pujol o al Josep Trueta, i quan finalitzin els metges prendran una decisió, que podria ser una vaga conjunta a tots els hospitals de l‟ICS.

Destituida la presidenta del CSI por criticar el cierre del Dos de Maig.

Destituida la presidenta del CSI por criticar el cierre del Dos de Maig.

Barcelona - 14/07/2011

El consejo del Consorcio Sanitario Integral (CSI) destituyó ayer a la presidenta del organismo, la socialista Núria Marín -alcaldesa de L'Hospitalet de Llobregat-, a raíz de que esta insistiera públicamente en oponerse al cierre del histórico hospital Dos de Maig, centro gestionado por el CSI. El consorcio, entidad con mayoría de representantes del Departamento de Salud y de militancia convergente, acordó la destitución por "motivos razonables y lógicos ante la divergencia constante de opiniones", admitieron fuentes del departamento. El vicepresidente del CSI, Antoni Poveda, alcalde de Sant Joan Despí y también socialista, cesó por los mismos motivos. Marín fue sustituida por Joaquim Serrahima y Poveda por Carles Constante.

Los destituidos ya habían rechazado aprobar los últimos presupuestos del CSI y eran los únicos cargos del PSC en un consorcio formado por miembros del Departamento de Salud, lo que se traducía en un enfrentamiento permanente entre los representantes socialistas y los de CiU; el último, motivado por el anuncio delcierre del Dos de Maig. "Puede interpretarse como una pelea política, pero el consorcio tenía intención de mantener el Dos de Maig antes del cambio de Gobierno. Solo hemos defendido la sanidad pública", afirmó Marín.

Salud culpa a Cruz Roja

La pérdida de estos cargos (los destituidos mantienen su puesto en el consejo del CSI porque así lo dictan los estatutos del consorcio) llega en plena batalla vecinal por salvar el Dos de Maig, que presta servicio a unas 130.000 personas del Eixample y provocó un rifirrafe entre concejales del Ayuntamiento de Barcelona. La portavoz del grupo municipal del PSC, Assumpta Escarp, calificó las destituciones de "inadmisibles" y pidió al alcalde, Xavier Trias (CiU), que se oponga públicamente a los ceses y defienda "la sanidad pública de la ciudad".

El consejero de Salud, Boi Ruiz, insistió ayer en insinuar que la culpa del cierre del Dos de Maig es de la Cruz Roja, propietaria del inmueble donde se halla el hospital. "Si el edificio fuera nuestro, podría continuar. Volveremos a reunirnos con la Cruz Roja", señaló en una entrevista a Catalunya Ràdio.

"Es injusto", señaló Marín. "Si alguien ha tenido paciencia y flexibilidad es la Cruz Roja", aseguró. "Porque el consorcio iba a comprar el edificio por unos 25 millones, pero la nueva Generalitat lo paralizó".

Huelga del sector de Ambulancias en Catalunya, el 19, 20, 21, y 22 de julio.

Sindicatos justifican la huelga de ambulancias por la pérdida de 500 empleos

08-07-2011 / 19:40 h

La huelga general en el sector del transporte sanitario de Cataluña también se ha convocado en protesta contra de la supuesta intención de la patronal de descolgarse del convenio colectivo, según han informado los sindicatos convocantes, UGT, CCOO y USOC.

Por su parte, CCOO ha alegado una reducción del 6 % de las horas de trabajo en el sector de las ambulancias vinculado a los recortes presupuestarios aplicados por el Departamento de Salud de la Generalitat.

El sindicato asegura que esta mengua del tiempo de trabajo ha provocado que se supriman 935 horas diarias de servicio y una pérdida de 485 puestos de trabajo.

De hecho, la federación de Servicios a la ciudadanía del sindicato asegura que la aplicación del recorte es retroactiva y, por lo tanto, en el segundo semestre de 2011 se suprimirán una media del 13 % de las horas de trabajo, para compensar las que no se eliminaron a principios de año.

Del mismo modo, advierte de que se han suprimido servicios de urgencia en algunos Centros de Atención Primaria (CAP) y se redirecciona a los usuarios al servicio telefónico de emergencias 112, del que dependen las ambulancias del servicio de emergencias.

Los sindicatos UGT, CCOO y USOC acordaron ayer en asamblea convocar la huelga general porque la patronal ACEA "quiere descolgarse del convenio colectivo y desentenderse de los acuerdos pactados", según afirmaron en un comunicado.

Los sindicatos resaltan que el convenio colectivo incluye la renuncia al aumento del IPC en sus salarios durante dos años, además de un descuento del 2,5 % en la masa salarial hasta junio de 2011, fecha que debía abrir la mesa negociadora para la devolución del sueldo descontado.

Los sindicatos han alegado que la patronal cerró la puerta en mayo a la posibilidad recuperar este descuento del 2,5 %, entre otros puntos, y que las reuniones con partidos políticos y la dirección del Instituto Catalán de la Salud no han mejorado la situación, por lo que convocan la huelga, además de por los efectos de los recortes. EFE

MANIFESTACIÓN CONTRA LA REFORMA

Respuesta a nuestra recogida de firmas hecha este verano

Como sabeis a finales de julio la USOC entrego en el Sindic de greuges una serie de firmas en contra de les retallades a la sanitat. Pues bien, os remito el escrito que nos han hecho llegar desde el Sindic y una carta que no tiene desperdicio del Sr. Boi Ruiz, en referencia al tema. El sindic emitió carta sobre las firmas aL Sr. Boi y éste contestó con la carta que os reenvio. No tiene desperdicio.
Aqui os dejo las cartas:

RESPUESTA:

 Este Sr. BOI, llega al sarcasmo!!!!!!!!! 

USOC: “Les reformes són inútils davant la xacra de l’atur"

A Catalunya s’incrementa en 13.779 el nombre de persones sense feina fins a situar-se en 584.648




Les xifres de l’atur corresponents al passat mes d’agost ens tornen a situar davant la lògica més negra de la crisi. Com hem denunciat reiteradament des de la USOC, el bon comportament de l’ocupació els darrers mesos era tan sols un miratge fruit de la contractació motivada per la temporada d’estiu.

A Catalunya s’han incrementat en 13.779 persones les llistes de l’atur (584.648 persones) i en el conjunt de l’Estat l’augment ha estat de 51.185 (4.130.927 persones).


Antònia Gil, Secretària general de la USOC, en conèixer les dades ha manifestat que “l’atur marca el veritable estat de situació de la crisis, una dada terrible, negra i que darrera de la freda estadística amaga situacions concretes als nuclis familiars de gran duresa”. Gil ha indicat que “les reformes impulsades pels governs durant els darrers anys no han afavorit la creació d’ocupació; no ho diem les organitzacions sindicals, ens ho demostren les xifres”

La dirigent de la USOC ha advertit que “és inadmissible que la política centri els esforços econòmics i polítics en el rescat del sistema financer i abandoni l’aposta per a la creació d’ocupació; la veritable sortida de la crisi”.

CONVOCATORIA DE MANIFESTACIÓN

Manifestació el 6 de Setembre del 2011




Els sindicats USOC, CC.OO , UGT i entitats socials de Catalunya, que formen part de la Plataforma Prou retallades, convoquen una manifestació contra la reforma de la Constitució pel proper dia 6 de Setembre del 2011. Aquesta manifestació estarà encapçalada sota el lema “Contra la Reforma, jo vull votar”.



Considerem que es produeix un atac frontal contra el nostre Estat del Benestar i els drets bàsics de la ciutadania.



Convocatoria

Acte: Mobilització contra la Reforma de la Constitució


Dia : 6 de Setembre del 2011


Hora : 18,30 h.


Lloc Sortida: Plaça de Urquinaona /Via Laietana

Lloc Arribada: Pla de Palau (lloc on es llegirà el manifest)

El tijeretazo de la Generalitat afecta a casi 3.000 sanitarios

SALUD | Trabajan en hospitales y centros de atención primaria

El tijeretazo de la Generalitat afecta a casi 3.000 sanitarios

Protestas por el cierre del Hospital Dos de Maig. | Jordi Soteras

·         El Servicio Catalán de la Salud ha impuesto recortes cercanos al 10%

·         Muchos se han ido de vacaciones con el temor de no tener trabajo a la vuelta

·         Un grupo de directivos ha presentado una oferta para comprar el Dos de Maig

Europa Press | Barcelona

Actualizado lunes 15/08/2011 11:27 horas

El tijeretazo sanitario de la Generalitat amenaza actualmente la situación laboral de casi 3.000 sanitarios que trabajan en hospitales y centros de atención primaria (CAP) concertados catalanes, donde el Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) ha impuesto recortes cercanos al 10%, vinculados a la bajada de tarifas y contrato de la actividad.

Desde que en abril el Hospital Plató de Barcelona anunciara el primer expediente de regulación de empleo (ERE) en el sector concertado, una decena de consorcios y corporaciones hospitalarias han seguido la estela del centro barcelonés, que ha aprobado despedir a 38 trabajadores, siendo la mayoría médicos, enfermeras y administrativos.

El expediente de Plató, planteado de entrada para despedir a medio centenar de empleados fijos, consiguió finalmente un acuerdo para prejubilar a cuatro empleados y no renovar cuatro contratos eventuales.

El Hospital del Mar, el de l'Esperança y los demás centros sociosanitarios y de salud mental dependientes del Parc Salut Mar de Barcelona lograron rehuir el expediente que amenazaba con despedir a 194 de los 3.200 empleados, aunque finalmente el consorcio suspenderá los contratos de 78 trabajadores de forma rotatoria durante 18 meses hasta diciembre de 2012.

Después de que el Hospital Parc Taulí de Sabadell y el Consorcio Hospitalario de Vic evitaran despidos a cambio de sacrificios laborales a los empleados, el temor a suspensiones de jornada y empleo afecta ahora a 2.735 empleados, gran parte de los cuales se han ido ahora de vacaciones con el temor de si a su regreso tendrán trabajo, como ha manifestado a Europa Press la delegada de Primaria de UGT en Mútua de Terrassa, Dolors Cervelló.

De hecho, el expediente presentado por Mútua de Terrassa ante la Conselleria de Empresa y Empleo de la Generalitat, que debe dar su visto bueno, afecta a 146 empleados que según los términos del redactado actual deberían dejar de trabajar durante un año, mientras que 700 deberían reducir su jornada laboral, como máximo un 12,5%.

No obstante, la Corporación de Salud del Maresme y La Selva, que gestiona el Hospital de Calella y Blanes entre otros centros, ha presentado el ERE más grande en volumen actualmente en negociación, teniendo en cuenta que afectaría a 952 empleados.

De este casi millar de trabajadores, médicos, enfermeras, auxiliares, administrativos y demás, 857 podrían reducir hasta un 19% de su jornada, y 95 deberían dejar de trabajar hasta final de año, así como otros 95 deberían hacerlo durante todo 2012.

En negociación también se encuentra el ERE de 40 trabajadores -sobre 800- del Consorcio Sanitario de l'Anoia, que gestiona el Hospital d'Igualada, el de 77 empleados presentado por el Centro Médico Delfos de Barcelona, donde trabajan 400, y el de 70 personas del Hospital de Sant Celoni, con una plantilla de 300.

El hospital Dos de Maig, en vela

La lucha de un grupo de directivos por mantener la actividad asistencial del Hospital Dos de Maig de Barcelona, amenazado de cierre por la Conselleria de Salud de la Generalitat, mantiene en vela el futuro laboral de los 400 trabajadores del centro en la Derecha del Eixample.

Ahora, el grupo de directivos ha presentado una oferta para comprar el centro mediante un crédito de 25 millones de euros al Instituto Catalán de Finanzas (ICF), siendo ésta una operación que Salud ve con "buenos ojos".

El sector de las ambulancias también se ve amenazado por expedientes a 241 trabajadores del sector concertado, y que por el momento ha visto recortado el servicio que ofrecían 68 vehículos, que han dejado de realizar 811 horas de servicio y han presentado tres expedientes de regulación.

Anàlisi de la privatització del Dos de Maig per una doctora en Sociologia i investigadora per la Universitat Autònoma de Barcelona

Per Sandra Ezquerra (Es doctora en Sociología por la Universidad de Oregon, trabaja como investigadora para la Universitat Autónoma de Barcelona y tiene 34 años).

En resposta a l’anunci de l’imminent tancament de l’Hospital 2 de Maig els seus treballadors i treballadores han proposat comprar ells mateixos l’immoble per evitar deixar més de 135.000 veïns sense cobertura i més de 400 acomiadaments. La seva proposta consisteix en crear una empresa privada participada i gestionada pels treballadors. El Govern seguiria aportant-hi recursos anualment per valor d’uns 37 milions d’euros i els treballadors gestionarien l’edifici i els serveis. Per tal que la nova cooperativa pugui comprar l’edifici, actualment propietat de la Creu Roja, seria necessari un préstec de 30 milions d’euros així com el concert de la Generalitat que garantís el funcionament de l’hospital.

Si bé resulta agradable sentir que després de quatre setmanes d’acampada i moltes més de lluita és possible que els treballadors i treballadores del 2 de Maig no perdin els seus llocs de treball i els veïns no perdin el seu hospital, entristeix saber quina és la solució proposada. La compra de l’hospital per part dels treballadors pot resultar en una interessant experiència d’autogestió en la que serà la plantilla la que prendrà les decisions que afecten els seus presents i futurs laborals. També pot significar sortosament que el barri no perd el centre mèdic. Però la celebració d’aquestes propostes no ens pot fer oblidar en cap moment que la suposada solució al conflicte laboral i veïnal passa per la privatització del centre, amb els costos polítics, econòmics i socials que això tindrà.

En primer lloc, la compra de l’hospital per part dels treballadors i treballadores té l’efecte d’eximir l’Estat, en aquest cas la Generalitat, de la responsabilitat de garantir que segueixi obert i que sigui públic. És a dir, front a la negativa del Govern de responsabilitzar-se de la salut i el benestar de milers de ciutadans i ciutadanes, uns centenars de treballadors acaben posant en risc tot el que tenen per obtenir un crèdit multimilionari la liquidació del qual dependrà del bon funcionament del centre mèdic des d’una perspectiva d’eficiència i competitivitat i no pas de la qualitat dels serveis oferts. Això té conseqüències econòmiques i polítiques, ja que, amb aquesta compra, els treballadors no només legitimen els discursos i pràctiques neoliberals de l’administració sinó que a més literalment n’assumeixen el pes i les executen. En certa manera estem davant un episodi en què la classe treballadora surt en auxili de l’administració pública i, particularment, d’un bé comú i públic com és la salut. De nou, un cas de socialització de pèrdues en aquest context de crisi.

En segon lloc, no podem oblidar els impactes que aquesta via de sortida té sobre la resta de col·lectius en lluita. Si bé els treballadors i treballadores del 2 de Maig han mostrat una gran força i fermesa a l’hora de lluitar contra el tancament del centre, no ho és menys que han estat acompanyades des dels inicis de la seva batalla tant per veïnes del barri com de desenes d’Indignats i Indignades que, solidaris, s’han acostat cada dia allà a mostrar el seu suport, s’han unit a l’acampada davant el centre i han celebrat nombroses assemblees davant l’hospital per reivindicar-lo com un espai de lluita. Aquest suport ha estat fruit d’un desig per ampliar les lluites contra les retallades que ens imposen els governs i enfortir el teixit social que des de fa uns mesos s’està manifestant als carrers i les places del nostre país. No s’haurien d’estranyar els treballadors del 2 de Maig si els veïns i indignades ens sentim decebudes i entristides per aquesta sortida a la crisi que, lluny de tenir en compte la situació global de crisi en la que es troba immers el país, “salva” només un col·lectiu determinat i a més constitueix una important passa més en el procés de privatització de tot allò que hauria de ser públic, gratuït, social i de qualitat.

Si els veïns i indignades ens sentirem decebuts encara ho estaran més totes aquelles treballadores de Sanitat i altres sectors que continuen lluitant per salvar els seus llocs de treball, contra les retallades i contra els atacs que els serveis públics estan rebent tant dels mercats com dels polítics. Si els i les treballadores del 2 de Maig compren l’hospital la resta de treballadores en lluita estaran una mica més soles a l’hora de lliurar una resistència sense concessions i per uns interessos molt més grans que els d’un col·lectiu determinat.

És innegable que des del punt de vista humà resulta comprensible que les treballadores del 2 de Maig vulguin salvar els seus llocs de feina. Són persones, com totes nosaltres, amb responsabilitats personals i familiars. Amb desitjos i somnis. Amb càrregues i deutes. Tanmateix, des del punt de vista polític, l’opció de comprar l’hospital constituiria una nova derrota infligida a la classe obrera pel capital i la classe política amb la complicitat dels propis treballadors. Mirem més enllà del pati de casa nostra, del nostre lloc de treball, del nostre dia a dia. Recordem que la nostra lluita no té sentit de manera aïllada sinó que forma part d’una realitat molt més complexa, global i extraordinària. Només així serem capaces de comprendre que ens necessitem totes per aturar els atacs brutals que rebem cada dia i per construir espais, móns i lògiques radicalment diferents a l’actual.

Si significa privatització, cooperativa no!