“Kaos”, mentre “hi haurà tancament de CAP i hospitals”
Nou esglaó (silenciós) en la destrossa sanitària
Dijous a la tarda la Generalitat continuava incomplint el pagament a la sanitat concertada. És un greu problema del qual aquest diari n’ha estat informant, en solitari. El dimecres acabava el termini legal per a fer-lo efectiu. Es tracta d’uns 300 milions d’ euros.
Això i les encara desconegudes, però temudes, retallades pressupostàries en sanitat poden convertir en realitat el presagi acabat de formular pel president del Sindicat de Metges de Catalunya, Albert Tomàs: “Hi haurà tancament de Centres d’Atenció Primària (CAP) i d’Hospitals”. Ha estat una veu solitària, envoltada d’impresentables i culpables silencis, per part de la Generalitat i de les patronals. De fet, tot és tan gros que veurem si la Generalitat avança, o no, una part del pagament. Llavors, caldrà veure l’import. Podria ser que es poguessin pagar sous però no pas proveïdors. El cert és que ningú en sap res.
Tancament d'hospitals
L’impagament de la Generalitat pot impedir pagar els sous d’abril, obligar a tancar hospitals i a reduir serveis. A més, hi ha una novetat coŀlateral. En efecte, les retallades, diferents entre els dos sectors i no lineals (diferents per a cada hospital) han generat un inèdit enfrontament entre dirigents de la sanitat concertada i dirigents de la sanitat pública pura, la de l'Institut Català de la Salut (ICS).
A la vegada, això ha portat a la possibilitat de dimissió de col·laboradors directes del conseller Ruiz. El nom que més ha circulat, com possible dimissionari, és el de Joaquim Casanovas, director gerent de l’ICS. Va reaccionar a la contraproposta de la concertada de que se li rebaixi el grau de retallades pressupostàries estimades (entre 7 i 10 per cent) i augmenti el de l'ICS (ara un 5,8). L'ICS ja ha estat més retallat que la concertada. L’enfrontament ha adquirit tanta força que Boi Ruiz està buscant possibles substituts a Casanovas i a algun altre dissident, també pro ICS, segons m’ha fet saber un col·laborador directe del propi conseller. Ni cal dir que la concertada té un passat d’entesa total amb CDC i bon accés a Mas. Tot pot entrar en crisi, en funció de com es resolgui l’actual discrepància.
El "kaos" pronosticat i volgut per Prat
En síntesi, el no pagament a la sanitat concertada i l’anunci de que aquesta serà més retallada que l'ICS (que ho estat molt) han generat enfrontaments de pràcticament tots contra tots. En la guerra sanitària que Ruiz i Mas han creat, ambdós estan sota l’efecte de focs creuats, en un marc de desballestament general.
Era previsible. L’inefable Josep Prat, l’home més poderós de la sanitat catalana fins fa quatre dies, havia predit, per escrit, un “kaos”(sic) general, del qual ell en fou el gran promotor.
Per acabar-ho d’enrevessar, hi ha un silenci informatiu total. Ara bé, a la Generalitat, els aspectes sanitaris del pressupost són considerats els més greus i determinants del moment polític, em diuen fonts de CDC. Demostren la por i incapacitat de Mas de tan sols donar a conèixer un projecte de pressupost. Tot indica que serà esgarrifós.
No el presenta perquè és impresentable, i ell ho sap. Quan només en surten indicis ha de recórrer a la mentida de sempre: és culpa de”Madrit”. O sigui que les limitacions europees no existeixen, ni la capacitat d’articular cap reforma racional. Calia que retallés una gran i humana costurera. Però es van confiar a bípedes insensibles i incompetents. Tot el procés ha resultat ser una bogeria, com quedarà definitivament demostrat en tenir a la mà el projecte de pressupost.
ERC fa veure que està a la Lluna de València, ignorant la demostrabilitat del que és evident. Corre el risc de que aviat ningú se la cregui. El cinisme mai no ajuda a arreplegar vots.
Tot ha empitjorat encara més
Diumenge passat aquest diari publicava un article titulat “Dades encara pitjors: total ensorrada sanitària” i dimarts un altre amb el títol “Avui mateix, Mas pagarà, o no, la concertada”. Ara el primer títol s’hauria de modificar per “Tot és encara pitjor, en un grau major” i el segon títol per “Mas no ha pagat la concertada”.
Un gran empitjorament ha estat que en reunions en que han participat dirigents de la Conselleria d’Economia, de les patronals de la concertada i de l’ICS hi ha hagut posicions molt enfrontades. Economia vol tallar per tot arreu, mentre des de l’ICS diuen que es retalli la concertada i viceversa, la concertada vol que es retalli encara mes a l’ICS. Ara, respecte a aquest, és a dir la sanitat pública pura, la retallada podria arribar a un total acumulat del 30 per cent, en quatre anys. Implicaria més disminució de serveis i de personal. Passaria el mateix a la concertada, si bé junt amb tancaments d’hospitals.
Privatitzar activitat pública
Curiosament, Ruiz ofereix a la concertada un insòlit caramel enverinat. Li proposa contractar-li més serveis i ajudar-la a dur a terme més activitat privada en les seves instal·lacions, que han pogut assolir amb diner públic. Respecte a donar a la concertada més activitat, fins ara duta a terme per la pública pura, n’he detectat casos concrets al Baix Maresme i a Sabadell.
En ambdós llocs, se’n beneficia Mutuam, l’antic “Montepio Textil”. Ara bé, què representa que la Generalitat contracti més serveis si ja no pot pagar els que contractava fins ara? Quant a més activitat privada, si la crisi continua creixent, com ho està fent, ja veurem quants ho podran pagar. En tot cas, l’Estat del Benestar, del qual, prenent-nos per ximples, Mas acaba de dir que vol preservar, se’n ha anat en orris, junt amb tota idea d’equitat. Veurem si ERC vol ser també oficiant en aquest funeral.
Silenci, exceptuant Xavier Pomés
Malgrat la gravetat del tema, hi ha un absolut silenci oficial, excepte unes declaracions ahir de Xavier Pomés, antic conseller de Sanitat, sota Jordi Pujol i ara president de l’Hospital Clínic i de la Fundació de Gestió de l’Hospital Sant Pau.
Pomés digué que el Sant Pau “perilla” i “pot entrar en una deriva irreversible”. Aquest centre té problemes afegits, com un probable pagament, per imposició legal, d’onze milions d’ euros. Però el que afirmà Pomés ho pensen dels seus respectius hospitals molts dels gestors o propietaris de la concertada.
En les seves declaracions Pomés va ser francament desagradable. Va anar pels camins d’un atac “ad personam”, contra una metge del Sant Pau. Més li valdria haver-ho evitat. Pomés és ex moltes coses, totes mal fetes. Potser li resultaria millor evitar atacs personals del tot fora de lloc. El cas del Sant Pau, té una legalment discutible separació del patrimoni i de la gestió. És d’actualitat no solament per raons intrínseques. Mostra l’immoral i antijurídic risc inherent de la privatització ensucrada del Clínic.
Una privatització que hauria de formar part de la criticable llei d’acompanyament del pressupost. Si ERC l’aprova es qualificarà definitivament com una organització aventurera, sense escrúpols.
Ensorrant tota la sanitat, no només l'ICS
Inicialment Mas i Ruiz volien potenciar la sanitat concertada – la privada o institucional de pagament públic – per destrossar la pública pura. Han acabat ensorrant les dues. Van optar per destrossar tot l’ICS, en base al model Innova, el de Prat a Reus, avui sota acció judicial, i fer una filigrana comparable a la del Sant Pau – separar el patrimoni de la gestió – a l’Hospital Clínic. Cal estar molt pendent de com vagin les coses.
No té nom ni perdó que la Conselleria perseveri imitant el model Innova. Quant al diguem-ne model Sant Pau i Clínic tampoc. A mig termini tot els hi petarà a les mans. L’atenció sanitària pot arribar a causar plors massius i justificats. Serà impossible evitar que CDC i ERC, si aquesta aprova un pressupost que ja es veu com immoral, no ho paguin car, en termes de desprestigi social general.
Els dos partits citats són incapaços de tan sols copsar que l’única solució és fer el sistema viable, reformant-lo i mantenint un bon grau de protecció, sempre amb el màxim d’equitat. Durant anys, el sistema ha generat dèficits que s’acabaven amb allò de “ja ho trobarem” (amb el pressupost de l’any vinent). Això ja no pot ser. Qui ara genera dèficit s’ho “troba” l’any vinent en forma de menys recursos. Però ni aquesta evidència ha portat a analitzar i a replantejar res, racionalment i humanament. Pensant només amb unes estisores es mantindran els mals que han contribuït a estar com estem.
“Deriva irreversible”
El fet de no pagar els serveis prestats per la concertada del mes de març és un gran factor de l’anunci de Pomés dient, només respecte al Sant Pau, que “pot entrar en una deriva irreversible”.
Cal tenir en compte que la concertada són uns seixanta hospitals, representant el 70 per cent de l’atenció hospitalària i el 20 per cent de la primària. Afecta a hospitals tan importats com el Clínic i el Sant Pau, si bé els que poden tancar aviat són els més petits.
Silencis i preteses "primícies"
En casos, aquests hospitals, sovint comarcals, representen l’empresa més important d’una ciutat capçalera de comarca. Per tant, també hi haurà un retruc econòmic important.
En els propers dies es veurà – eventualment – si la Generalitat paga part del que deu a la concertada. Com també és veurà si ho fa, o no, respecte a les farmàcies. Resulta incomprensible que un drama d’aquestes característiques hagi pogut ser silenciat per la Generalitat, així com oblidat pels polítics, inclosos el de l’oposició, i pels mitjans de comunicació. Tanmateix, l’edició d’aquí d’ 'El Pais' pot descobrir el tema algun dia i fins i tot gosar dir que és una seva “primícia”. Ho ha convertit en costum. En tot cas, seria millor que callar-ho. Només hi afegeixen un polsim de ridícul en un tema que, mai tan ben dit, és de vida o mort per a molts milers de persones. No hauria d’anar d’ego ni de supèrbia de campanar. Si no es defensa una sanitat protectora, eficaç i equitativa, què es pot defensar?
Això i les encara desconegudes, però temudes, retallades pressupostàries en sanitat poden convertir en realitat el presagi acabat de formular pel president del Sindicat de Metges de Catalunya, Albert Tomàs: “Hi haurà tancament de Centres d’Atenció Primària (CAP) i d’Hospitals”. Ha estat una veu solitària, envoltada d’impresentables i culpables silencis, per part de la Generalitat i de les patronals. De fet, tot és tan gros que veurem si la Generalitat avança, o no, una part del pagament. Llavors, caldrà veure l’import. Podria ser que es poguessin pagar sous però no pas proveïdors. El cert és que ningú en sap res.
Tancament d'hospitals
L’impagament de la Generalitat pot impedir pagar els sous d’abril, obligar a tancar hospitals i a reduir serveis. A més, hi ha una novetat coŀlateral. En efecte, les retallades, diferents entre els dos sectors i no lineals (diferents per a cada hospital) han generat un inèdit enfrontament entre dirigents de la sanitat concertada i dirigents de la sanitat pública pura, la de l'Institut Català de la Salut (ICS).
A la vegada, això ha portat a la possibilitat de dimissió de col·laboradors directes del conseller Ruiz. El nom que més ha circulat, com possible dimissionari, és el de Joaquim Casanovas, director gerent de l’ICS. Va reaccionar a la contraproposta de la concertada de que se li rebaixi el grau de retallades pressupostàries estimades (entre 7 i 10 per cent) i augmenti el de l'ICS (ara un 5,8). L'ICS ja ha estat més retallat que la concertada. L’enfrontament ha adquirit tanta força que Boi Ruiz està buscant possibles substituts a Casanovas i a algun altre dissident, també pro ICS, segons m’ha fet saber un col·laborador directe del propi conseller. Ni cal dir que la concertada té un passat d’entesa total amb CDC i bon accés a Mas. Tot pot entrar en crisi, en funció de com es resolgui l’actual discrepància.
El "kaos" pronosticat i volgut per Prat
En síntesi, el no pagament a la sanitat concertada i l’anunci de que aquesta serà més retallada que l'ICS (que ho estat molt) han generat enfrontaments de pràcticament tots contra tots. En la guerra sanitària que Ruiz i Mas han creat, ambdós estan sota l’efecte de focs creuats, en un marc de desballestament general.
Era previsible. L’inefable Josep Prat, l’home més poderós de la sanitat catalana fins fa quatre dies, havia predit, per escrit, un “kaos”(sic) general, del qual ell en fou el gran promotor.
Per acabar-ho d’enrevessar, hi ha un silenci informatiu total. Ara bé, a la Generalitat, els aspectes sanitaris del pressupost són considerats els més greus i determinants del moment polític, em diuen fonts de CDC. Demostren la por i incapacitat de Mas de tan sols donar a conèixer un projecte de pressupost. Tot indica que serà esgarrifós.
No el presenta perquè és impresentable, i ell ho sap. Quan només en surten indicis ha de recórrer a la mentida de sempre: és culpa de”Madrit”. O sigui que les limitacions europees no existeixen, ni la capacitat d’articular cap reforma racional. Calia que retallés una gran i humana costurera. Però es van confiar a bípedes insensibles i incompetents. Tot el procés ha resultat ser una bogeria, com quedarà definitivament demostrat en tenir a la mà el projecte de pressupost.
ERC fa veure que està a la Lluna de València, ignorant la demostrabilitat del que és evident. Corre el risc de que aviat ningú se la cregui. El cinisme mai no ajuda a arreplegar vots.
Tot ha empitjorat encara més
Diumenge passat aquest diari publicava un article titulat “Dades encara pitjors: total ensorrada sanitària” i dimarts un altre amb el títol “Avui mateix, Mas pagarà, o no, la concertada”. Ara el primer títol s’hauria de modificar per “Tot és encara pitjor, en un grau major” i el segon títol per “Mas no ha pagat la concertada”.
Un gran empitjorament ha estat que en reunions en que han participat dirigents de la Conselleria d’Economia, de les patronals de la concertada i de l’ICS hi ha hagut posicions molt enfrontades. Economia vol tallar per tot arreu, mentre des de l’ICS diuen que es retalli la concertada i viceversa, la concertada vol que es retalli encara mes a l’ICS. Ara, respecte a aquest, és a dir la sanitat pública pura, la retallada podria arribar a un total acumulat del 30 per cent, en quatre anys. Implicaria més disminució de serveis i de personal. Passaria el mateix a la concertada, si bé junt amb tancaments d’hospitals.
Privatitzar activitat pública
Curiosament, Ruiz ofereix a la concertada un insòlit caramel enverinat. Li proposa contractar-li més serveis i ajudar-la a dur a terme més activitat privada en les seves instal·lacions, que han pogut assolir amb diner públic. Respecte a donar a la concertada més activitat, fins ara duta a terme per la pública pura, n’he detectat casos concrets al Baix Maresme i a Sabadell.
En ambdós llocs, se’n beneficia Mutuam, l’antic “Montepio Textil”. Ara bé, què representa que la Generalitat contracti més serveis si ja no pot pagar els que contractava fins ara? Quant a més activitat privada, si la crisi continua creixent, com ho està fent, ja veurem quants ho podran pagar. En tot cas, l’Estat del Benestar, del qual, prenent-nos per ximples, Mas acaba de dir que vol preservar, se’n ha anat en orris, junt amb tota idea d’equitat. Veurem si ERC vol ser també oficiant en aquest funeral.
Silenci, exceptuant Xavier Pomés
Malgrat la gravetat del tema, hi ha un absolut silenci oficial, excepte unes declaracions ahir de Xavier Pomés, antic conseller de Sanitat, sota Jordi Pujol i ara president de l’Hospital Clínic i de la Fundació de Gestió de l’Hospital Sant Pau.
Pomés digué que el Sant Pau “perilla” i “pot entrar en una deriva irreversible”. Aquest centre té problemes afegits, com un probable pagament, per imposició legal, d’onze milions d’ euros. Però el que afirmà Pomés ho pensen dels seus respectius hospitals molts dels gestors o propietaris de la concertada.
En les seves declaracions Pomés va ser francament desagradable. Va anar pels camins d’un atac “ad personam”, contra una metge del Sant Pau. Més li valdria haver-ho evitat. Pomés és ex moltes coses, totes mal fetes. Potser li resultaria millor evitar atacs personals del tot fora de lloc. El cas del Sant Pau, té una legalment discutible separació del patrimoni i de la gestió. És d’actualitat no solament per raons intrínseques. Mostra l’immoral i antijurídic risc inherent de la privatització ensucrada del Clínic.
Una privatització que hauria de formar part de la criticable llei d’acompanyament del pressupost. Si ERC l’aprova es qualificarà definitivament com una organització aventurera, sense escrúpols.
Ensorrant tota la sanitat, no només l'ICS
Inicialment Mas i Ruiz volien potenciar la sanitat concertada – la privada o institucional de pagament públic – per destrossar la pública pura. Han acabat ensorrant les dues. Van optar per destrossar tot l’ICS, en base al model Innova, el de Prat a Reus, avui sota acció judicial, i fer una filigrana comparable a la del Sant Pau – separar el patrimoni de la gestió – a l’Hospital Clínic. Cal estar molt pendent de com vagin les coses.
No té nom ni perdó que la Conselleria perseveri imitant el model Innova. Quant al diguem-ne model Sant Pau i Clínic tampoc. A mig termini tot els hi petarà a les mans. L’atenció sanitària pot arribar a causar plors massius i justificats. Serà impossible evitar que CDC i ERC, si aquesta aprova un pressupost que ja es veu com immoral, no ho paguin car, en termes de desprestigi social general.
Els dos partits citats són incapaços de tan sols copsar que l’única solució és fer el sistema viable, reformant-lo i mantenint un bon grau de protecció, sempre amb el màxim d’equitat. Durant anys, el sistema ha generat dèficits que s’acabaven amb allò de “ja ho trobarem” (amb el pressupost de l’any vinent). Això ja no pot ser. Qui ara genera dèficit s’ho “troba” l’any vinent en forma de menys recursos. Però ni aquesta evidència ha portat a analitzar i a replantejar res, racionalment i humanament. Pensant només amb unes estisores es mantindran els mals que han contribuït a estar com estem.
“Deriva irreversible”
El fet de no pagar els serveis prestats per la concertada del mes de març és un gran factor de l’anunci de Pomés dient, només respecte al Sant Pau, que “pot entrar en una deriva irreversible”.
Cal tenir en compte que la concertada són uns seixanta hospitals, representant el 70 per cent de l’atenció hospitalària i el 20 per cent de la primària. Afecta a hospitals tan importats com el Clínic i el Sant Pau, si bé els que poden tancar aviat són els més petits.
Silencis i preteses "primícies"
En casos, aquests hospitals, sovint comarcals, representen l’empresa més important d’una ciutat capçalera de comarca. Per tant, també hi haurà un retruc econòmic important.
En els propers dies es veurà – eventualment – si la Generalitat paga part del que deu a la concertada. Com també és veurà si ho fa, o no, respecte a les farmàcies. Resulta incomprensible que un drama d’aquestes característiques hagi pogut ser silenciat per la Generalitat, així com oblidat pels polítics, inclosos el de l’oposició, i pels mitjans de comunicació. Tanmateix, l’edició d’aquí d’ 'El Pais' pot descobrir el tema algun dia i fins i tot gosar dir que és una seva “primícia”. Ho ha convertit en costum. En tot cas, seria millor que callar-ho. Només hi afegeixen un polsim de ridícul en un tema que, mai tan ben dit, és de vida o mort per a molts milers de persones. No hauria d’anar d’ego ni de supèrbia de campanar. Si no es defensa una sanitat protectora, eficaç i equitativa, què es pot defensar?
