BIENVENIDOS AL BLOG DE USOC HSJDMB


Ya tenemos Blog!!!!!!

Desde la Delegación Sindical de USOC HSJDMB hemos puesto en marcha este blog para la comunicación de noticias y así manteneros informados de todos aquellos temas que nos son de interés.
Podeís hacer vuestros comentarios y aportaciones.

Espero que sea una herramienta para saber lo que se cuece por ahí y dar la información que otros no pueden o no quieran dar.


QUIENES SOMOS??


La Confederación USO es una organización sindical libre e independiente,creada y dirigida por los propios trabajadores, que viene luchando desde 1960 por hacer realidad las reinvicaciones de los trabajadores. La USO es solo un sindicato,es decir para la USO la principal actividad es la defensa de los trabajadores y sus intereses. Por ello no tenemos vinculación con ningún partido politico, patronal o institución ajena a nuestra propia organización sindical.

USOC forma parte de la Confederación USO, siendo su representación en Cataluña, y como tal defiende el valor de la independencia sindical frente a partidos políticos y gobiernos, como el bien más preciado del sindicalismo.

USOC asume integramente como propia la declaración de Principios y los objetivos contenidos en los estatutos de la Confederación USO, así como su Carta Funfacional, su trayectoria histórica, su patrimonio cultural, su aportación a la lucha del movimiento sindical, por la Libertad y la Democracia, y su esfuerzo por consolidar un proyecto sindical autónomo e independiente.

USOC, desde su posición de ser el mayor sindicato independiente de nuestra Comunidad, defiende los intereses de las personas, de todo tipo de trabajadores, independientemente de su puesto de trabajo como desempleados y autónomos, y busca transformar le economía para construir una sociedad más justa y solidaria.

SALUDOS!!!!!!!!!

domingo, 14 de abril de 2013

Quin futur ens espera........


“Kaos”, mentre “hi haurà tancament de CAP i hospitals”
Nou esglaó (silenciós) en la destrossa sanitària
Sin título
Alfons Quintà
Dijous a la tarda la Generalitat continuava incomplint el pagament a la sanitat concertada. És un greu problema del qual aquest diari n’ha estat informant, en solitari. El dimecres acabava el termini legal per a fer-lo efectiu. Es tracta d’uns 300 milions d’ euros.

Això i les encara desconegudes, però temudes, retallades pressupostàries en sanitat poden convertir en realitat el presagi acabat de formular pel president del Sindicat de Metges de Catalunya, Albert Tomàs: “Hi haurà tancament de Centres d’Atenció Primària (CAP) i d’Hospitals”. Ha estat una veu solitària, envoltada d’impresentables i culpables silencis, per part de la Generalitat i de les patronals. De fet, tot és tan gros que veurem si la Generalitat avança, o no, una part del pagament. Llavors, caldrà veure l’import. Podria ser que es poguessin pagar sous però no pas proveïdors. El cert és que ningú en sap res.

Tancament d'hospitals 
L’impagament de la Generalitat pot impedir pagar els sous d’abril, obligar a tancar hospitals i a reduir serveis. A més, hi ha una novetat coŀlateral. En efecte, les retallades, diferents entre els dos sectors i no lineals (diferents per a cada hospital) han generat un inèdit enfrontament entre dirigents de la sanitat concertada i dirigents de la sanitat pública pura, la de l'Institut Català de la Salut (ICS).

A la vegada, això ha portat a la possibilitat de dimissió de col·laboradors directes del conseller Ruiz. El nom que més ha circulat, com possible dimissionari, és el de Joaquim Casanovas, director gerent de l’ICS. Va reaccionar a la contraproposta de la concertada de que se li rebaixi el grau de retallades pressupostàries estimades (entre 7 i 10 per cent) i augmenti el de l'ICS (ara un 5,8). L'ICS ja ha estat més retallat que la concertada. L’enfrontament ha adquirit tanta força que Boi Ruiz està buscant possibles substituts a Casanovas i a algun altre dissident, també pro ICS, segons m’ha fet saber un col·laborador directe del propi conseller. Ni cal dir que la concertada té un passat d’entesa total amb CDC i bon accés a Mas. Tot pot entrar en crisi, en funció de com es resolgui l’actual discrepància.

El "kaos" pronosticat i volgut per Prat 
En síntesi, el no pagament a la sanitat concertada i l’anunci de que aquesta serà més retallada que l'ICS (que ho estat molt) han generat enfrontaments de pràcticament tots contra tots. En la guerra sanitària que Ruiz i Mas han creat, ambdós estan sota l’efecte de focs creuats, en un marc de desballestament general.

Era previsible. L’inefable Josep Prat, l’home més poderós de la sanitat catalana fins fa quatre dies, havia predit, per escrit, un “kaos”(sic) general, del qual ell en fou el gran promotor.

Per acabar-ho d’enrevessar, hi ha un silenci informatiu total. Ara bé, a la Generalitat, els aspectes sanitaris del pressupost són considerats els més greus i determinants del moment polític, em diuen fonts de CDC. Demostren la por i incapacitat de Mas de tan sols donar a conèixer un projecte de pressupost. Tot indica que serà esgarrifós.

No el presenta perquè és impresentable, i ell ho sap. Quan només en surten indicis ha de recórrer a la mentida de sempre: és culpa de”Madrit”. O sigui que les limitacions europees no existeixen, ni la capacitat d’articular cap reforma racional. Calia que retallés una gran i humana costurera. Però es van confiar a bípedes insensibles i incompetents. Tot el procés ha resultat ser una bogeria, com quedarà definitivament demostrat en tenir a la mà el projecte de pressupost.

ERC fa veure que està a la Lluna de València, ignorant la demostrabilitat del que és evident. Corre el risc de que aviat ningú se la cregui. El cinisme mai no ajuda a arreplegar vots.

Tot ha empitjorat encara més 
Diumenge passat aquest diari publicava un article titulat “Dades encara pitjors: total ensorrada sanitària” i dimarts un altre amb el títol “Avui mateix, Mas pagarà, o no, la concertada”. Ara el primer títol s’hauria de modificar per “Tot és encara pitjor, en un grau major” i el segon títol per “Mas no ha pagat la concertada”.

Un gran empitjorament ha estat que en reunions en que han participat dirigents de la Conselleria d’Economia, de les patronals de la concertada i de l’ICS hi ha hagut posicions molt enfrontades. Economia vol tallar per tot arreu, mentre des de l’ICS diuen que es retalli la concertada i viceversa, la concertada vol que es retalli encara mes a l’ICS. Ara, respecte a aquest, és a dir la sanitat pública pura, la retallada podria arribar a un total acumulat del 30 per cent, en quatre anys. Implicaria més disminució de serveis i de personal. Passaria el mateix a la concertada, si bé junt amb tancaments d’hospitals.

Privatitzar activitat pública 
Curiosament, Ruiz ofereix a la concertada un insòlit caramel enverinat. Li proposa contractar-li més serveis i ajudar-la a dur a terme més activitat privada en les seves instal·lacions, que han pogut assolir amb diner públic. Respecte a donar a la concertada més activitat, fins ara duta a terme per la pública pura, n’he detectat casos concrets al Baix Maresme i a Sabadell.

En ambdós llocs, se’n beneficia Mutuam, l’antic “Montepio Textil”. Ara bé, què representa que la Generalitat contracti més serveis si ja no pot pagar els que contractava fins ara? Quant a més activitat privada, si la crisi continua creixent, com ho està fent, ja veurem quants ho podran pagar. En tot cas, l’Estat del Benestar, del qual, prenent-nos per ximples, Mas acaba de dir que vol preservar, se’n ha anat en orris, junt amb tota idea d’equitat. Veurem si ERC vol ser també oficiant en aquest funeral.

Silenci, exceptuant Xavier Pomés
Malgrat la gravetat del tema, hi ha un absolut silenci oficial, excepte unes declaracions ahir de Xavier Pomés, antic conseller de Sanitat, sota Jordi Pujol i ara president de l’Hospital Clínic i de la Fundació de Gestió de l’Hospital Sant Pau.

Pomés digué que el Sant Pau “perilla” i “pot entrar en una deriva irreversible”. Aquest centre té problemes afegits, com un probable pagament, per imposició legal, d’onze milions d’ euros. Però el que afirmà Pomés ho pensen dels seus respectius hospitals molts dels gestors o propietaris de la concertada.

En les seves declaracions Pomés va ser francament desagradable. Va anar pels camins d’un atac “ad personam”, contra una metge del Sant Pau. Més li valdria haver-ho evitat. Pomés és ex moltes coses, totes mal fetes. Potser li resultaria millor evitar atacs personals del tot fora de lloc. El cas del Sant Pau, té una legalment discutible separació del patrimoni i de la gestió. És d’actualitat no solament per raons intrínseques. Mostra l’immoral i antijurídic risc inherent de la privatització ensucrada del Clínic.

Una privatització que hauria de formar part de la criticable llei d’acompanyament del pressupost. Si ERC l’aprova es qualificarà definitivament com una organització aventurera, sense escrúpols.

Ensorrant tota la sanitat, no només l'ICS

Inicialment Mas i Ruiz volien potenciar la sanitat concertada – la privada o institucional de pagament públic – per destrossar la pública pura. Han acabat ensorrant les dues. Van optar per destrossar tot l’ICS, en base al model Innova, el de Prat a Reus, avui sota acció judicial, i fer una filigrana comparable a la del Sant Pau – separar el patrimoni de la gestió – a l’Hospital Clínic. Cal estar molt pendent de com vagin les coses.

No té nom ni perdó que la Conselleria perseveri imitant el model Innova. Quant al diguem-ne model Sant Pau i Clínic tampoc. A mig termini tot els hi petarà a les mans. L’atenció sanitària pot arribar a causar plors massius i justificats. Serà impossible evitar que CDC i ERC, si aquesta aprova un pressupost que ja es veu com immoral, no ho paguin car, en termes de desprestigi social general.

Els dos partits citats són incapaços de tan sols copsar que l’única solució és fer el sistema viable, reformant-lo i mantenint un bon grau de protecció, sempre amb el màxim d’equitat. Durant anys, el sistema ha generat dèficits que s’acabaven amb allò de “ja ho trobarem” (amb el pressupost de l’any vinent). Això ja no pot ser. Qui ara genera dèficit s’ho “troba” l’any vinent en forma de menys recursos. Però ni aquesta evidència ha portat a analitzar i a replantejar res, racionalment i humanament. Pensant només amb unes estisores es mantindran els mals que han contribuït a estar com estem.

“Deriva irreversible” 
El fet de no pagar els serveis prestats per la concertada del mes de març és un gran factor de l’anunci de Pomés dient, només respecte al Sant Pau, que “pot entrar en una deriva irreversible”.

Cal tenir en compte que la concertada són uns seixanta hospitals, representant el 70 per cent de l’atenció hospitalària i el 20 per cent de la primària. Afecta a hospitals tan importats com el Clínic i el Sant Pau, si bé els que poden tancar aviat són els més petits.

Silencis i preteses "primícies" 
En casos, aquests hospitals, sovint comarcals, representen l’empresa més important d’una ciutat capçalera de comarca. Per tant, també hi haurà un retruc econòmic important.

En els propers dies es veurà – eventualment – si la Generalitat paga part del que deu a la concertada. Com també és veurà si ho fa, o no, respecte a les farmàcies. Resulta incomprensible que un drama d’aquestes característiques hagi pogut ser silenciat per la Generalitat, així com oblidat pels polítics, inclosos el de l’oposició, i pels mitjans de comunicació. Tanmateix, l’edició d’aquí d’ 'El Pais' pot descobrir el tema algun dia i fins i tot gosar dir que és una seva “primícia”. Ho ha convertit en costum. En tot cas, seria millor que callar-ho. Només hi afegeixen un polsim de ridícul en un tema que, mai tan ben dit, és de vida o mort per a molts milers de persones. No hauria d’anar d’ego ni de supèrbia de campanar. Si no es defensa una sanitat protectora, eficaç i equitativa, què es pot defensar
?

¿Y ESTOS SON LOS QUE PRETENDEN ORGANIZAR LA INDEPENDENCIA?

¿Y ESTOS SON LOS QUE PRETENDEN ORGANIZAR LA INDEPENDENCIA?



Sin título
Artur Mas està llençat a provocar un “xoc de trens” immediat amb l’Estat, segons han indicat a aquest diari fonts dissidents de CDC, concordants amb altres de naturalesa financera.

Són persones que repetides vegades han informat de qüestions inicialment increïbles, però que després han resultat ser exactes.

En una de les converses, una font m’ha dit: “Mas ha optat pel camí d’un “sis d’octubre econòmic” per a provocar una intervenció econòmica per l’Estat de Catalunya, creant així una polarització que li permeti parar la seva davallada electoral i d’expectativa de vot”.

Un nou onze de setembre 
Una altra font afirma: “Mas pot provocar una derrota econòmica que pot resultar més degradant que la intervenció militar d’octubre del 1934, la victòria franquista del 1939 i la derrota militar de l’11 de setembre del 1714”. Passaria per la intervenció econòmica que permet la llei. Mas intentaria aprofitar-se de la consegüent polarització, que és precisament el que tots els altres partits, excepte ERC, volen evitar.

La primera i la segona font es referiren preferentment als “fets del sis d’octubre del 1934” en que hi va haver una intervenció militar, la suspensió de la Generalitat i l’empresonament del llavors president Lluís Companys. La responsabilitat catalana queda ben precisada en el llibre del polític catalanista Amadeu Hurtado “Abans del sis d’octubre” (Quaderns Crema, Barcelona 2008). És un llibre de lectura imprescindible.

Mas parlant de martiri personal 
Aquest diari va informar, en base a una confidència d’un amic personal d’Artur Mas que aquest havia fet saber a la seva família que havia optat per una via política que el podia portar a la presó. La persona que me’n informà ho feu rient. Podria ser que el lirisme irracional que impregna les seves giragonses se'l podria aplicar també a si mateix, ben còmicament.

“Un cop més – diu una font – Mas ha teatralitzat la recerca d’un acord amb l’Estat per a poder mostrar una voluntat de diàleg que no existeix per part seva. Mas no pot obtenir diners de cap altra via que no sigui l’Estat però tampoc pot concebre quedar-se sense l’únic recolzament polític que té, el d’ERC. La radicalitat de les declaracions de dimarts de Francesc Homs i les del propi Mas d’avui dimecres mostren quina és la seva opció real”.

“Tot pot canviar en molt poc temps" 

En la seva intervenció d’avui dimecres, Mas ha fet unes afirmacions que poden ser molt aclaridores, en relació al que s’exposa. Va afirmar que “la meva voluntat és que la legislatura duri el que ha de durar”, matisant “Aquest és el meu propòsit i la meva voluntat, si bé les variables són molt grans i tot pot canviar en molt poc temps”. Això darrer no era una elucubració, em diuen les fonts, que destaquen l’ús d’expressions com “situació d’emergència” i “estat de supervivència”.

Dos factors, un de darrer moment, han pesat força. Un es tracta de la 
interlocutòria del jutge del “cas Palau”, feta pública avui mateix, però de la qual ahir Mas en podia tenir una idea. El seu text permet sospitar que podria aparèixer la responsabilitat d’Artur Mas, per haver estat el secretari general de CDC en el moment dels fets. El text de la interlocutòria ha creat una gran preocupació personal en Mas.

Una Generalitat en fallida total 

L’altre factor són els immensos pagaments que estan a un punt de caure, en poquíssim dies, sobre la Generalitat. Atès que, repeteixo, l’única font possible de diners és l’Estat, no és ni imaginable que Rajoy pugui ajudar-lo, com no fos amb hipotètiques contrapartides immediates, i encara.

Les dades són escruixidores. D’entrada, aquest mes d’abril vencen 4.200 milions dels bons patriòtics i d’un altre crèdit. A més, demà passat, dia cinc, la Generalitat ha d’ingressar uns 90 milions per pagaments a farmàcies corresponents al mes de febrer, mentre continua sense ni poder pensar en pagar els medicaments corresponents a novembre, desembre i part de juliol del 2012.

Sense poder pagar nòmines 
Entre demà passat i el dia 10 d’abril, la Generalitat també hauria d’ingressar uns 400 milions d’euros pel sector sanitari concertat i pel Tercer Sector, el sociosanitari. A més, cal recordar que el deute acumulat del 2012 de farmàcies i els dos sectors acabats de citar és de 1.390 milions d’euros, que ha de requerir un crèdit especial. Per raons òbvies, els mesos d’hivern són aquells en que es consumeixen més medicaments, tant els despatxats per les farmàcies, com els consumits en hospitals.

També en aquest mes el personal de l’Institut Català de la Salut han de cobrar les primes dites DPO (Direcció per Objectius) que poden oscil·lar entre 500 i 2000 euros per any i per assalariat, malgrat que han estat reduïdes a la meitat.

Finalment, però gens secundàriament, la Generalitat no té diners per a pagar les nòmines dels seus funcionaris (metges, ensenyants, policies, administratius, etcètera) del mes d’abril, ni tampoc té possibilitat d’endeutar-se més. No hi ha dubte de que si aquell personal, molt retallat i molt mal tractat, no cobra el dia 30 es posarà en vaga indefinida.

Tornant a la radicalitat 
El 17 de març el govern de Mas va muntar, amb l’ajut de 'La Vanguardia', una escenificació teatral en el Palau de Pedralbes. Després, Mas ha fet de tot. Hi ha hagut una trobada secreta Rajoy-Mas, de la qual ERC se’n assabentà per la premsa, un esbós d’anada vers la moderació i ara una virada de sentit contrari. Que en dirà demà 'La Vanguardia' que avui titula en portada “Els barons del PP accepten la reforma del finançament”. Si no fos un pamflet governamental, titularia “Mas tanca la porta als nassos del PP”.

“També – em diu un dels informants – hi pot haver un altre canvi de rumb. Però, en tot cas, ara Mas torna a la radicalitat irracional per la qual va optar el 25-N. Com sempre, ho fa sense exposar plantejaments clars i marginant el Parlament”.

Cap oferta al PSC i irritació unànime del PP 

A aquest respecte, un membre de l’Executiva del PSC m’informa que en la darrera reunió d’aquest organisme, aquesta setmana, Pere Navarro va informar explícitament de que no mantenia “cap contacte directe ni indirecte amb CiU”. Per tant, no pot parlar-se d’ofertes de Mas a que el PSC entri en el govern, com CDC ha donat a entendre un munt de vegades. O sigui que més teatre.

Avui Alicia Sànchez Camacho, dirigent del PP a Catalunya ha manifestat públicament que “és incomptable un millor finançament per Catalunya amb trencar amb Espanya”. La declaració correspondria a una reacció unànime per part del partit de Rajoy.

Cal recordar que el ministre d’Afers Exteriors, García-Margallo, va afirmar fa pocs dies que es podia transferir a les comunitats autònomes tot l'IRPF (una vella reivindicació de CDC) mentre el president de la comunitat autònoma de Madrid també s’acabava de declarar a favor d’una millora del finançament. Eren dos grans novetats. El retorn de Mas al radicalisme sobiranista acaba amb aquesta breu etapa. Quina serà la següent? Ningú no ho sap, i Mas menys que ningú. Això va així. És a dir, no va ni en rodes.

Dades encara pitjors: total ensorrada sanitària



Rajoy reclama a Mas un pressupost català

Dades encara pitjors: total ensorrada sanitària

Sin título
Alfons Quintà

Les retallades sanitàries en el sembla que imminent pressupost seran encara pitjor que les avançades fa pocs dies per aquest diari. A la vegada, Rajoy ha dit a Mas que ha d’aprovar un pressupost català pel 2013. Rajoy creu que no fer-ho resultaria suïcida. Aquest també és el criteri de molts consellers de la Generalitat.

El Servei Català de la Salut (SCS) ha informat a les dos patronals de la sanitat concertada que la seva estimació de la nova retallada sanitària, a incloure en l’endarrerit pressupost, ha de ser d’un deu per cent pel sector concertat (el privat o territorial de pagament públic) i de prop del sis per cent (exactament un 5,8) per l’Institut Català de la Salut (ICS), és a dir la sanitat pública pura.

Retallades encara pitjors 
Aquesta informació encara empitjora la revelada per aquest diari digital fa pocs dies. Tot plegat resulta catastròfic. La precisió actual, efectuada a partir d’un dèficit del 1,5 per cent, implicaria una retallada acumulada, des del 2009 al 2013, de l’ordre del trenta per cent. Fa pocs dies aquest diari la va situar, en primícia, entre el 25 i 30 per cent.

Ara podem precisar que serà més propera el 30 per cent, malgrat que es calcula havent baixat el percentatge de dèficit aplicable. A la vegada, la Generalitat està esperant que el proper juliol acabi el període de validesa del conveni laboral d’hospitals concertats per forçar una rebaixa de sous, com la que ja pateix el personal de l’ICS.

Espectacular regressió sanitària 

Una retallada d’aquest ordre no implica canvis cosmètics sinó una nova i espectacular regressió sanitària. Hi haurà d’haver tancament de plantes, com en el 2011, i ben segur d’hospitals.

La primera informació d’aquest diari, a la que m’he remès, mostrava quantitats agregades. En una reunió confidencial amb les patronals del sector concertats, el SCS els hi facilità dades més desagregades. Són les acabades de reproduir. Fins i tot en un modest negoci, una retallada del pressupost del trenta per cent i un endarreriment sistemàtic de pagaments pels clients (com fa la Generalitat amb la sanitat concertada) pot obligar al tancament. Cal tenir en compte que la Central de Resultats de la pròpia Generalitat fa dos anys ja va mostrar que els serveis sanitaris concertats estaven pagats per la Generalitat per sota del preu de cost. En comptes de buscar un replantejament general realista, tant pel l'ICS com per la concertada no s'ha fet res malgrat que resulta evident que la crisi econòmica obliga la reavaluació del sistema, hagués calgut fer-ho de manera intel·ligent estalviant costos político-administratius, sovint vorejant la corrupció i no pas retallant cegament els serveis i el personal.

Hi ha hagut una política primitiva, irracional, i sobretot mancada d'anàlisis previs, de debat obert i clarificador i de recerca de racionalitat i eficàcia. En comptes d'això des de la politiqueria hi ha hagut una successió de persones amb sobèrvia que es creien ser bons gestors i no ho eren. Només eren servidors d'un món polític sovint profundament ignorant o sempre obligats a estar pendents de les eternament properes eleccions.

Una de les fonts informants ha manifestat: “El conseller Boi Ruiz no sap què dir. Però tant ell com Mas encara esperen que ERC aprovi el que, sense cap dubte, és una regressió social immensa, més del que podien haver imaginat els pitjors pessimistes”.

Caurà tota l'assistència 
Cal recordar que Boi Ruiz va ser designat conseller en base al criteri, compartit per Mas, d’afavorir la sanitat concertada a base de destruir la pública pura, l’ICS. S’haurà carregat les dues, amb gran satisfacció de les mútues i de les grans empreses sanitàries cent per cent privades.

Abans d’aquesta clatellada a punt de caure, la sanitat concertada, de base municipal i semipública, ja estava morint-se. La seva patronal, el Consorci Hospitalari de Catalunya, esdevingut Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC) estava cercant unir-se a la privada menys institucional, encarnada per la Unió Catalana d’Hospitals (UCH), que fou presidida per Boi Ruiz. Ha estat rebatejada Associació d’Entitats Sanitàries i Socials.

Terres de l'Ebre 
El que això representa, tant políticament com per zones de Catalunya és important. D’entrada es debilita el control social de CDC. Si això hagués succeït fa dotze anys, debilitar el CSSC hagués afectat sobretot el PSC. En canvi, la UCH sempre va ser propera a CDC.

Pel que fa al desori territorial, penso en especial en les Terres de l’Ebre afectades per la gran bogeria que encarna el holding Innova. Allí és determinant i està en el centre d’una immensa i multiforme acció judicial. De sempre, Innova ha estat el model sanitari que Ruiz ha volgut imposar. Per això trià per imposar-lo a Josep Prat, actualment imputat per sis delictes.

Destrucció de tot 
En síntesi, Ruiz no solament ha fet un mal immens a la sanitat pública pura (que encarna l’ICS) sinó que s’ha carregat a l’alternativa privatista de la concertada, pagada amb diner públic, que Ruiz volia afavorir. El beneficiari passarà a ser la privada pura, integrada en la patronal ACES. El problema és que moltes persones no se la poden pagar. El que quedi de l’actual pública deixarà de ser la millor sanitat, com havia estat, per apropar-se al que havia estat la beneficència. La regressió té flaire dels anys 40.

L’Estat del Benestar volia aconseguir que pobres i rics fóssim iguals respecte a la salut i la qualitat de vida. Això ha desaparegut de l’ horitzó real, com si fos banal.

També desapareix el concepte de Teoria Econòmica de bens suplementaris (com són el té i el cafè: no prendre’n un afavoreix el consum de l’altre) sinó que la privada pura i la concertada esdevenen bens complementaris (en la desgràcia) respecte la volguda destrucció sanitària. El filòsof Thomas Hobbes diria que Ruiz ha ressuscitat el monstre marí bíblic conegut per Leviatan.

Forçar l'anada vers la salut de pagament 
La anada vers la unió de les dues patronals, de fet l’absorció del CSSC per la UCH, confirmada pels propis protagonistes, acredita el fracàs sanitari còsmic d’Artur Mas. El pla inicial de Ruiz era simple: en haver d’esperar mesos per ser atès per la sanitat pública pura, en estar mancada de diners, i per tant de mitjans, s’esperava que els malalts optessin per la concertada privada, on hi ha empresaris amatents a les necessitats de finançament d’un partit de nom CDC.

S’escau recordar com molts tirans van voler destruir a països sencers, dient que volien beneficiar el propi.A la fi, ells i els seus països van ser els més destruïts. Tothom pot trobar-ne exemples.

La fi d'un vell projecte 
La sanitat concertada prové de vells hospitals municipals, de beneficència, comarcals, fundacions o creats per llegats. El primer conseller de Sanitat, Ramon Espasa, en no tenir pressupost ni una conselleria potent per a millorar-los, va optar per a vincular-los més als ajuntaments. Ho feu després d’ assolir un consens amb tots els partits polítics del moment, en particular el PSC, fort en l’àmbit municipal.

En aquell moment tot estava tan deixat de la mà de Déu que fins i tot va es haver de fer un inventari del que hi havia i exposar el que calia. Va ser el Pla Sanitari de Catalunya, lloat per tothom.

Va néixer un equilibri que es qualificà de “model català”. El va iniciar el conseller Josep Laporte. Qui el consagrà va ser el conseller de sanitat i avui alcalde de Barcelona, Xavier Trias. El seu principal defecte fou que esdevingué una màquina de creació de dèficit. Tots els alcaldes van voler de tot i tots els polítics entenien que la inversió sanitària ajudava a guanyar eleccions. Amb naturalitat i força picardia va néixer la “sociovergència sanitària”, així com la figura del gestor o gerent sanitari, sovint triat més pel carnet del partit que fos que per la seva capacitat.

Rajoy vol que hi hagi un pressupost 

La voluntat de Rajoy de que la Generalitat presenti finalment un pressupost és deguda a diverses raons. Una, la d’acabar amb divagacions no quantificades. L’altra, que Catalunya es pugui beneficiar eventualment del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), l’ única línia de crèdit de que l’Estat disposa per ajudar a les comunitats que, com molt especialment Catalunya, estan anant vers la fallida.

En parlo amb altes fons de la Generalitat. Una em diu: “Rajoy té raó. Si volem un ajut urgent, i ho és moltíssim, perquè no podem pagar res, només podem recórrer a aquell fons”.

Parlem dels deutes a les farmàcies (que fa afecten a la indústria farmacèutica) de la concertada, dels sous de la Generalitat, temes ja exposats en aquest mitjà. De passada li dic: “Si el FLA no fa res, la conselleria de Territori no podrà construir cap infraestructura”. El meu interlocutor es posa a riure i em, diu: “D’obra cap ni una, en tot el 2013, i a més, sense el FLA, ni podria pagar el manteniment de les existents”.

Els silencis i enganyifes de Mas 
Darrerament hi ha hagut molts dies de silencis sobre la inexistència de tan sols un esborrany de pressupost. La gran màquina de propaganda governamental estava per les cabòries independentistes. Això sembla que pot canviar aviat. El pes dels fets serà enorme.

També hi ha hagut un seguit de falsos globus sonda. Per exemple, que el PSC podria ajudar a aprovar-los, quan aquest partit ni ha estat contactat per Mas. Un altre globus errant ha estat ERC.

Malgrat els desmentits emfàtics de Junqueras, moltes fonts encara creuen que hi haurà un acord pressupostari entre CDC i ERC, malgrat que els números el facin difícil. Altrament, no existiria la possibilitat d’una altra sorpresa: un acord entre CDC i PP.

El que sembla més boig és que no hi hagi un pressupost, com ara gosa dir Junqueras. Si el del 2012 es prorroga per tot el 2013, a final d’any serà el moment d’emigrar. Hauríem entrar en un espiral de bogeria pura. En un país normal i amb polítics equilibrats seria impensable. Ho desestimaria radicalment. Aquí prefereixo callar i esperar a la rucada i a la demagògia de demà. Són més inevitables que les sortides de Sol per l’Est. Però no poden ser eternes.

El Parlament investigará las irregularidades de la sanidad catalana


El Parlament investigará las irregularidades de la sanidad catalana

Una comisión examinará también la gestión del consejero de Salud, Boi Ruiz, y su antecesora Marina Geli



El consejero de Salud, Boi Ruiz. / JOAN SÁNCHEZ

El Parlament constituirá hoy la Comisión de Investigación sobre la Sanidad que se aprobó en la pasada legislatura y no pudo comenzar a trabajar por el adelanto de las elecciones autonómicas. La comisión, quevolvió a ser aprobada por unanimidad de todos los partidos en febrero, examinará los casos de irregularidades destapados en los últimos meses y la gestión del consejero de Salud, Boi Ruiz, así como la de la anterior consejera, la socialista Marina Geli. Meritxell Borràs, diputada de CiU, previsiblemente la presidirá.
Los 15 miembros de la comisión deberán volver a votar las comparecencias. En la anterior legislatura se aprobó citar a declarar al diputado de CiU y ex alcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo; alexpresidente del Insituto Catalán de la Salud (ICS), Josep Prat, y alpresidente del grupo Serhs y vicepresidente del Consorcio de Salud y Social de Cataluña, Ramon Bagó. La situación judicial de los tres se ha complicado en los últimos meses. Crespo ha sido imputado por el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña por sus relaciones con la mafia rusa. Prat fue detenido en febrero junto a Carles Manté, ex director del Servicio Catalán de la Salud (Catsalud), por un caso de pagos irregulares desde el Ayuntamiento de Reus y ambos están imputados por varios delitos. Bagó está siendo investigado por la fiscalíapor su gestión al frente del Consorcio de Salud y Social de Cataluña.
Otro de los casos que previsiblemente se tratarán en la comisión es delhospital de Sant Pau donde se han denunciado pagos irregulares, favores políticos y sobrecostes en la construcción del nuevo hospital, por el que hay imputados a varios ex altos cargos.

Ni una hora més. Ni un contracte menys


Ni una hora més. Ni un contracte menys

Els hospitals es preparen per a les noves retallades


Els hospitals es preparen per a les noves retallades















Publica Ara
El pressupost dels centres es pot reduir fins a un 10% i els sous es rebaixaran l'equivalent a una paga extra
Encara no s'han aprovat els pressupostos d'aquest any però el departament de Salut ja treballa amb diferents escenaris pressupostaris, que, en qualsevol cas, passen perquè hospitals i centres sociosanitaris hagin de tornar a aplicar la tisora. Patiran una rebaixa del pressupost que variarà entre el 7% i el 10% en funció del centre. Ho va comunicar la Generalitat als gerents de les empreses públiques i consorcis sanitaris del sector concertat. No obstant, aquestes xifres són "preliminars" i no són definitives fins que no es conegui l'objectiu de dèficit que marqui el govern espanyol. Si es flexibilitzés, se suavitzarien les retallades als centres.
Davant d'aquesta situació, les patronals de la sanitat concertada -la Unió Catalana d'Hospitals i el Consorci de Salut i Social de Catalunya- van demanar una reunió d'urgència amb el CatSalut, ja que alerten que aquesta nova tisorada "és inassumible". En aquesta reunió, se'ls va dir que la retallada no seria lineal. "Hem d'agrair aquestes reunions. Entre tots estem intentant minimitzar l'impacte que tingui en el concert", va explicar ahir el president del consorci, Manel Ferrer.
No s'ha concretat, però, quina afectació tindrà aquesta retallada sobre l'activitat que el CatSalut contracta als hospitals concertats i quina sobre la tarifa. L'any 2011, el CatSalut ja va comprar un 10% menys d'activitat als hospitals -cosa que va obligar a tancar llits i quiròfans- i també va pagar un 2% menys per aquests serveis.
Aquesta nova tisorada podria repercutir ara en els sous dels professionals, en els quals es podria aplicar una retallada equivalent a una paga extra. "No es demanarà un esforç superior", segons fonts de la sanitat concertada . El capítol 1 de personal s'emporta bona part del pressupost dels centres -entre el 60% i el 70%- "i una retallada d'aquesta magnitud acaba impactant en els sous o en el tancament de dispositius", reconeix Ferrer. L'objectiu és trobar l'equilibri per impactar "al mínim possible en la qualitat assistencial", va afegir.
Aquesta reducció se sumaria a les que ja han patit els professionals de la sanitat des del 2010. "És immoral. No podem acceptar que explotin la vocació del metge per seguir imposant retallades", va dir el secretari general de Metges de Catalunya, Francesc Duch, en un comunicat. El president del sindicat, Albert Tomàs, va advertir que "es veuran més centres d'atenció primària i hospitals tancats".
La sanitat concertada -que també està afectada pels impagaments de la Generalitat- ja està al límit. "Els centres privats concertats estan en una situació molt precària", diuen la Unió i el Consorci en un comunicat. Salut també ha posat sobre la taula altres mesures d'estalvi per reduir el pressupost, com una ordenació de serveis al territori, la creació d'una central de compres única per al sector concertat o la disminució dels reingressos hospitalaris. "Comportaria un estalvi important", reconeix Ferrer.

L'Hospital de Sant Pau demana a Justícia ser intervingut per garantir la viabilitat del centre


L'Hospital de Sant Pau demana a Justícia ser intervingut per garantir la viabilitat del centre



















Publica l’Ara

La mesura és "de caire temporal" i esdevé la "darrera oportunitat" per sortir de la situació actual
L'Hospital de Sant Pau ha acordat demanar al Protectorat de Fundacions del Departament de Justícia que prengui les actuacions jurídiques que consideri oportunes per tal d'aconseguir la viabilitat del centre. En un comunicat del president del Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària, Xavier Pomés, diu que es busca "donar les garanties a tots els processos que s'hagin d'endegar en el futur, tant a nivell del Patronat com de l'equip de gestió", "donar total garantia jurídica a les actuacions dels membres de l'equip directiu" i "decretar en cada moment i circumstància aquelles decisions que, ajustades a dret, es considerin més apropiades". Afegeix que és una mesura "de caire temporal".



Aquesta decisió es va prendre en la darrera reunió de la Fundació de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que es va celebrar el 4 d'abril. En el comunicat, el president d'aquesta fundació assegura que és una actuació de caire temporal "que busca garantir la viabilitat i la recuperació de l'autonomia de centre però, en cas de no ser així, obligui a una total reestructuració del centre".
Afegeix que la voluntat del Patronat és continuar fent tots els esforços per lluitar per la viabilitat i governabilitat de l'hospital, i per això fa una crida a tots els estaments del centre.
"Aquesta s'ha de veure com la darrera oportunitat que té el centre després de molts anys de conflicte", finalitza Pomés.

lunes, 1 de abril de 2013

Valoració de la USOC de la Reforma de pensions anticipades i parcials














Curso gratuito on line de igualdad

Curso gratuito on line de igualdad


El Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad ofrece un curso gratuito on line de igualdad.

La formación correspondiente a la Escuela Virtual de Igualdad estará abierta para el alumnado hasta el 30 de octubre de 2013. Durante este periodo, sólo se puede realizar un curso por persona, con el objetivo de dar cobertura a la amplia demanda que se viene sucediendo en las distintas ediciones.

Clika aquí para más información http://www.escuelavirtualigualdad.es/inscribirse.php

Hospitales públicos catalanes cobran por dar habitación individual


Hospitales públicos catalanes cobran por dar habitación individual

La coordinadora de pacientes habla de “ciudadanos de primera y de segunda”

Otros centros cobran para poder reclinar la butaca del acompañante del enfermo

Habitación con butaca de alquiler en el hospital L'Esperança (Barcelona). / AITOR SÁEZ
Los duros recortes aplicados en la sanidad pública catalana por el Gobierno de Artur Mas (CiU) —que redujeron el gasto por paciente el 11,3% en 2012— han llevado a los hospitales de esta comunidad a buscar nuevas vías de financiación que están rompiendo el acceso universal en condiciones de equidad a los servicios públicos sanitarios. Algunos hospitales ofrecen al paciente una habitación privada si pagan por ello y cobran a los familiares por el uso de sillones reclinables para pernoctar al cuidado del ingresado.
El Hospital Clínic, en Barcelona, es uno de estos centros. Defiende que la medida es “voluntaria” y está supeditada a que haya “camas libres”. La tarifa es variable: si el familiar duerme en una butaca, el precio es de 40 euros, mientras que si lo hace en una cama, el precio sube hasta los 70. La dirección del centro asegura que la mayoría de habitaciones que se ofrecen para este servicio son de maternidad. Fuentes sindicales del centro afirman que la oferta se extiende a otras especialidades y critican estas prácticas por “discriminatorias”. Se trata, dicen, de tener servicios “solo para los que se lo pueden permitir”.
Tener una cama en el Clínic para el acompañante cuesta 70 euros
El peculiar sistema sanitario catalán, muy distinto al del resto de comunidades, posibilita la adopción de estas decisiones en los hospitales. Solo ocho de los 62 centros hospitalarios de agudos públicos son directamente gestionados por la Generalitat. El resto, aunque financiados casi enteramente por el Departamento de Salud, dependen de otras Administraciones o entidades —municipios, entes públicos, fundaciones y empresas privadas— y cuentan con una gran autonomía de gestión. “Estos hospitales tienen libertad para organizarse según su criterio. Nosotros no podemos entrar en si cobran por servicios hoteleros”; así los denominó en su declaración una portavoz de Salud.
La presidenta de la Coordinadora de Usuarios de la Sanidad, Carme Sabater, lamentó la medida: “Volvemos a hablar de ciudadanos de primera y de segunda”. A su parecer, esta búsqueda de financiación emprendida por los hospitales catalanes es “otro copago más”. Sabe que no todos los hospitales cobran por estos servicios, pero responsabiliza a la Generalitat por permitir un sistema de gestión tan laxo entre los centros sanitarios.
En 2011, la Generalitat recortó el 8,5% del gasto hospitalario
Un caso extremo de esta autonomía de gestión, destapado por EL PAÍS la semana pasada, es el del hospital de Sant Pau, que ha abierto una vía para que los pacientes de cirugía vascular —principalmente los afectados por varices— puedan operarse previo pago sin tener en cuenta la lista de espera de la sanidad pública.
El gasto sanitario, desde 2010, año en que comenzó a gobernar CiU, no ha parado de reducirse. El Departamento de Salud redujo en 2011 un 8,5% el presupuesto destinado a los hospitales, cifra a la que hay que sumar el 11,3% por paciente del año pasado. Los recortes se han cebado especialmente en los ocho grandes hospitales, los del Instituto Catalán de la Salud (ICS), que gestiona directamente la Generalitat. A pesar de estos recortes, fuentes sindicales desdeñan las nuevas medidas de financiación porque entienden que el dinero que se puede conseguir por el cobro de esos servicios es “insignificante” en relación con la factura sanitaria.
Además de las habitaciones privadas, los centros han puesto en marcha otras vías de ingresos. En enero, el hospital de L’Esperança, en Barcelona, inició una prueba piloto: cobrar por pernoctar reclinando el respaldo de las butacas que hay en las habitaciones para los acompañantes que quieran dormir junto a los pacientes. Una fórmula que ya han instaurado otros siete hospitales de Cataluña, como los de Vic y Berga (Barcelona), Campdevànol y Blanes (Girona) y La Seu d’Urgell (Lleida). Este último hospital también ha llevado a cabo operaciones por la vía privada alternativas a las de la sanidad pública para aumentar sus ingresos.
Más de 500 butacas en alquiler están instaladas en ocho hospitales
En el hospital de L’Esperança se han dispuesto 20 butacas para “ver la acogida que tienen entre la gente”, asegura una portavoz del centro. El precio es de cinco euros por 20 horas de uso ininterrumpido, aunque si se compra una tarjeta para cinco días, el precio es de 20 euros. Desde el centro explican que la medida está destinada a comprar nuevas butacas sin tener que abonar su “alto precio” —1.800 euros—, y asegura que el hospital no se queda “prácticamente nada” del dinero que pagan los usuarios. A pesar de no poder dar datos, la portavoz revela que la acogida de esta medida ha sido “más bien mala”.
Con las del hospital de L’Esperança, en Cataluña ya hay más de 500 butacas de pago. Decam es la empresa que provee a estos hospitales. Miquel Lobato, gerente de la compañía y exalcalde por CiU de Sant Feliu de Guíxols, un municipio de 21.961 habitantes de la Costa Brava, explica que las butacas tienen “muchos más usos que el de dar descanso a los acompañantes”. Lobato asegura que sirven también como “silla de ruedas y mejoran la movilidad de los pacientes dentro del hospital”. El contrato que tiene Decam con los hospitales es de cinco años. Durante este tiempo, la empresa se quedará una parte del dinero que paguen los ciudadanos para amortizar el coste de las butacas.
No pienso pagar por un servicio que antes era gratuito”, dice un familiar
A Fermín Fuentes, barcelonés afincado en Zaragoza, este servicio le parece una barbaridad: “Yo no pienso pagar ni un euro por reclinar un asiento que en cualquier sitio es gratis”. Fuentes visita a su padre aquejado de una insuficiencia cardiaca en el hospital de L’Esperança. Si todo va bien, estará hospitalizado cuatro días. Fuentes elude la oferta del centro y opta por dormir en casa de su pareja, en Sant Andreu de la Barca, a 25 kilómetros de distancia. “¿Dónde vamos a llegar con todo esto?”, se pregunta. “A la privatización de toda la sanidad”, se responde a sí mismo.
Pero no todos lo ven igual. Elisenda Almirall dio a luz el pasado diciembre en el hospital público de Igualada (Barcelona) a su hija Lola. “Pagamos 55 euros para poder disfrutar solos de una habitación con dos camas”, explica. Era su segundo parto y lo ocurrido la primera vez la animó, junto a su pareja, Xavi García, a pagar por esta opción. “Con el primero compartimos habitación. Todo fue bien, pero en algunos momentos del día en la habitación se apelotonaban familiares y amigos, nuestros y de la otra pareja. Esta vez queríamos algo más de intimidad y comodidad. Además, claro, nos lo podíamos permitir”, argumenta la pareja. “Mereció la pena. El sistema nos parece perfecto siempre y cuando el servicio no perjudique a otros pacientes”.