Artur Mas està llençat a provocar un “xoc de trens” immediat amb l’Estat, segons han indicat a aquest diari fonts dissidents de CDC, concordants amb altres de naturalesa financera.
Són persones que repetides vegades han informat de qüestions inicialment increïbles, però que després han resultat ser exactes.
En una de les converses, una font m’ha dit: “Mas ha optat pel camí d’un “sis d’octubre econòmic” per a provocar una intervenció econòmica per l’Estat de Catalunya, creant així una polarització que li permeti parar la seva davallada electoral i d’expectativa de vot”.
Un nou onze de setembre
Una altra font afirma: “Mas pot provocar una derrota econòmica que pot resultar més degradant que la intervenció militar d’octubre del 1934, la victòria franquista del 1939 i la derrota militar de l’11 de setembre del 1714”. Passaria per la intervenció econòmica que permet la llei. Mas intentaria aprofitar-se de la consegüent polarització, que és precisament el que tots els altres partits, excepte ERC, volen evitar.
La primera i la segona font es referiren preferentment als “fets del sis d’octubre del 1934” en que hi va haver una intervenció militar, la suspensió de la Generalitat i l’empresonament del llavors president Lluís Companys. La responsabilitat catalana queda ben precisada en el llibre del polític catalanista Amadeu Hurtado “Abans del sis d’octubre” (Quaderns Crema, Barcelona 2008). És un llibre de lectura imprescindible.
Mas parlant de martiri personal
Aquest diari va informar, en base a una confidència d’un amic personal d’Artur Mas que aquest havia fet saber a la seva família que havia optat per una via política que el podia portar a la presó. La persona que me’n informà ho feu rient. Podria ser que el lirisme irracional que impregna les seves giragonses se'l podria aplicar també a si mateix, ben còmicament.
“Un cop més – diu una font – Mas ha teatralitzat la recerca d’un acord amb l’Estat per a poder mostrar una voluntat de diàleg que no existeix per part seva. Mas no pot obtenir diners de cap altra via que no sigui l’Estat però tampoc pot concebre quedar-se sense l’únic recolzament polític que té, el d’ERC. La radicalitat de les declaracions de dimarts de Francesc Homs i les del propi Mas d’avui dimecres mostren quina és la seva opció real”.
“Tot pot canviar en molt poc temps"
En la seva intervenció d’avui dimecres, Mas ha fet unes afirmacions que poden ser molt aclaridores, en relació al que s’exposa. Va afirmar que “la meva voluntat és que la legislatura duri el que ha de durar”, matisant “Aquest és el meu propòsit i la meva voluntat, si bé les variables són molt grans i tot pot canviar en molt poc temps”. Això darrer no era una elucubració, em diuen les fonts, que destaquen l’ús d’expressions com “situació d’emergència” i “estat de supervivència”.
Dos factors, un de darrer moment, han pesat força. Un es tracta de la interlocutòria del jutge del “cas Palau”, feta pública avui mateix, però de la qual ahir Mas en podia tenir una idea. El seu text permet sospitar que podria aparèixer la responsabilitat d’Artur Mas, per haver estat el secretari general de CDC en el moment dels fets. El text de la interlocutòria ha creat una gran preocupació personal en Mas.
Una Generalitat en fallida total
L’altre factor són els immensos pagaments que estan a un punt de caure, en poquíssim dies, sobre la Generalitat. Atès que, repeteixo, l’única font possible de diners és l’Estat, no és ni imaginable que Rajoy pugui ajudar-lo, com no fos amb hipotètiques contrapartides immediates, i encara.
Les dades són escruixidores. D’entrada, aquest mes d’abril vencen 4.200 milions dels bons patriòtics i d’un altre crèdit. A més, demà passat, dia cinc, la Generalitat ha d’ingressar uns 90 milions per pagaments a farmàcies corresponents al mes de febrer, mentre continua sense ni poder pensar en pagar els medicaments corresponents a novembre, desembre i part de juliol del 2012.
Sense poder pagar nòmines
Entre demà passat i el dia 10 d’abril, la Generalitat també hauria d’ingressar uns 400 milions d’euros pel sector sanitari concertat i pel Tercer Sector, el sociosanitari. A més, cal recordar que el deute acumulat del 2012 de farmàcies i els dos sectors acabats de citar és de 1.390 milions d’euros, que ha de requerir un crèdit especial. Per raons òbvies, els mesos d’hivern són aquells en que es consumeixen més medicaments, tant els despatxats per les farmàcies, com els consumits en hospitals.
També en aquest mes el personal de l’Institut Català de la Salut han de cobrar les primes dites DPO (Direcció per Objectius) que poden oscil·lar entre 500 i 2000 euros per any i per assalariat, malgrat que han estat reduïdes a la meitat.
Finalment, però gens secundàriament, la Generalitat no té diners per a pagar les nòmines dels seus funcionaris (metges, ensenyants, policies, administratius, etcètera) del mes d’abril, ni tampoc té possibilitat d’endeutar-se més. No hi ha dubte de que si aquell personal, molt retallat i molt mal tractat, no cobra el dia 30 es posarà en vaga indefinida.
Tornant a la radicalitat
El 17 de març el govern de Mas va muntar, amb l’ajut de 'La Vanguardia', una escenificació teatral en el Palau de Pedralbes. Després, Mas ha fet de tot. Hi ha hagut una trobada secreta Rajoy-Mas, de la qual ERC se’n assabentà per la premsa, un esbós d’anada vers la moderació i ara una virada de sentit contrari. Que en dirà demà 'La Vanguardia' que avui titula en portada “Els barons del PP accepten la reforma del finançament”. Si no fos un pamflet governamental, titularia “Mas tanca la porta als nassos del PP”.
“També – em diu un dels informants – hi pot haver un altre canvi de rumb. Però, en tot cas, ara Mas torna a la radicalitat irracional per la qual va optar el 25-N. Com sempre, ho fa sense exposar plantejaments clars i marginant el Parlament”.
Cap oferta al PSC i irritació unànime del PP
A aquest respecte, un membre de l’Executiva del PSC m’informa que en la darrera reunió d’aquest organisme, aquesta setmana, Pere Navarro va informar explícitament de que no mantenia “cap contacte directe ni indirecte amb CiU”. Per tant, no pot parlar-se d’ofertes de Mas a que el PSC entri en el govern, com CDC ha donat a entendre un munt de vegades. O sigui que més teatre.
Avui Alicia Sànchez Camacho, dirigent del PP a Catalunya ha manifestat públicament que “és incomptable un millor finançament per Catalunya amb trencar amb Espanya”. La declaració correspondria a una reacció unànime per part del partit de Rajoy.
Cal recordar que el ministre d’Afers Exteriors, García-Margallo, va afirmar fa pocs dies que es podia transferir a les comunitats autònomes tot l'IRPF (una vella reivindicació de CDC) mentre el president de la comunitat autònoma de Madrid també s’acabava de declarar a favor d’una millora del finançament. Eren dos grans novetats. El retorn de Mas al radicalisme sobiranista acaba amb aquesta breu etapa. Quina serà la següent? Ningú no ho sap, i Mas menys que ningú. Això va així. És a dir, no va ni en rodes.
Són persones que repetides vegades han informat de qüestions inicialment increïbles, però que després han resultat ser exactes.
En una de les converses, una font m’ha dit: “Mas ha optat pel camí d’un “sis d’octubre econòmic” per a provocar una intervenció econòmica per l’Estat de Catalunya, creant així una polarització que li permeti parar la seva davallada electoral i d’expectativa de vot”.
Un nou onze de setembre
Una altra font afirma: “Mas pot provocar una derrota econòmica que pot resultar més degradant que la intervenció militar d’octubre del 1934, la victòria franquista del 1939 i la derrota militar de l’11 de setembre del 1714”. Passaria per la intervenció econòmica que permet la llei. Mas intentaria aprofitar-se de la consegüent polarització, que és precisament el que tots els altres partits, excepte ERC, volen evitar.
La primera i la segona font es referiren preferentment als “fets del sis d’octubre del 1934” en que hi va haver una intervenció militar, la suspensió de la Generalitat i l’empresonament del llavors president Lluís Companys. La responsabilitat catalana queda ben precisada en el llibre del polític catalanista Amadeu Hurtado “Abans del sis d’octubre” (Quaderns Crema, Barcelona 2008). És un llibre de lectura imprescindible.
Mas parlant de martiri personal
Aquest diari va informar, en base a una confidència d’un amic personal d’Artur Mas que aquest havia fet saber a la seva família que havia optat per una via política que el podia portar a la presó. La persona que me’n informà ho feu rient. Podria ser que el lirisme irracional que impregna les seves giragonses se'l podria aplicar també a si mateix, ben còmicament.
“Un cop més – diu una font – Mas ha teatralitzat la recerca d’un acord amb l’Estat per a poder mostrar una voluntat de diàleg que no existeix per part seva. Mas no pot obtenir diners de cap altra via que no sigui l’Estat però tampoc pot concebre quedar-se sense l’únic recolzament polític que té, el d’ERC. La radicalitat de les declaracions de dimarts de Francesc Homs i les del propi Mas d’avui dimecres mostren quina és la seva opció real”.
“Tot pot canviar en molt poc temps"
En la seva intervenció d’avui dimecres, Mas ha fet unes afirmacions que poden ser molt aclaridores, en relació al que s’exposa. Va afirmar que “la meva voluntat és que la legislatura duri el que ha de durar”, matisant “Aquest és el meu propòsit i la meva voluntat, si bé les variables són molt grans i tot pot canviar en molt poc temps”. Això darrer no era una elucubració, em diuen les fonts, que destaquen l’ús d’expressions com “situació d’emergència” i “estat de supervivència”.
Dos factors, un de darrer moment, han pesat força. Un es tracta de la interlocutòria del jutge del “cas Palau”, feta pública avui mateix, però de la qual ahir Mas en podia tenir una idea. El seu text permet sospitar que podria aparèixer la responsabilitat d’Artur Mas, per haver estat el secretari general de CDC en el moment dels fets. El text de la interlocutòria ha creat una gran preocupació personal en Mas.
Una Generalitat en fallida total
L’altre factor són els immensos pagaments que estan a un punt de caure, en poquíssim dies, sobre la Generalitat. Atès que, repeteixo, l’única font possible de diners és l’Estat, no és ni imaginable que Rajoy pugui ajudar-lo, com no fos amb hipotètiques contrapartides immediates, i encara.
Les dades són escruixidores. D’entrada, aquest mes d’abril vencen 4.200 milions dels bons patriòtics i d’un altre crèdit. A més, demà passat, dia cinc, la Generalitat ha d’ingressar uns 90 milions per pagaments a farmàcies corresponents al mes de febrer, mentre continua sense ni poder pensar en pagar els medicaments corresponents a novembre, desembre i part de juliol del 2012.
Sense poder pagar nòmines
Entre demà passat i el dia 10 d’abril, la Generalitat també hauria d’ingressar uns 400 milions d’euros pel sector sanitari concertat i pel Tercer Sector, el sociosanitari. A més, cal recordar que el deute acumulat del 2012 de farmàcies i els dos sectors acabats de citar és de 1.390 milions d’euros, que ha de requerir un crèdit especial. Per raons òbvies, els mesos d’hivern són aquells en que es consumeixen més medicaments, tant els despatxats per les farmàcies, com els consumits en hospitals.
També en aquest mes el personal de l’Institut Català de la Salut han de cobrar les primes dites DPO (Direcció per Objectius) que poden oscil·lar entre 500 i 2000 euros per any i per assalariat, malgrat que han estat reduïdes a la meitat.
Finalment, però gens secundàriament, la Generalitat no té diners per a pagar les nòmines dels seus funcionaris (metges, ensenyants, policies, administratius, etcètera) del mes d’abril, ni tampoc té possibilitat d’endeutar-se més. No hi ha dubte de que si aquell personal, molt retallat i molt mal tractat, no cobra el dia 30 es posarà en vaga indefinida.
Tornant a la radicalitat
El 17 de març el govern de Mas va muntar, amb l’ajut de 'La Vanguardia', una escenificació teatral en el Palau de Pedralbes. Després, Mas ha fet de tot. Hi ha hagut una trobada secreta Rajoy-Mas, de la qual ERC se’n assabentà per la premsa, un esbós d’anada vers la moderació i ara una virada de sentit contrari. Que en dirà demà 'La Vanguardia' que avui titula en portada “Els barons del PP accepten la reforma del finançament”. Si no fos un pamflet governamental, titularia “Mas tanca la porta als nassos del PP”.
“També – em diu un dels informants – hi pot haver un altre canvi de rumb. Però, en tot cas, ara Mas torna a la radicalitat irracional per la qual va optar el 25-N. Com sempre, ho fa sense exposar plantejaments clars i marginant el Parlament”.
Cap oferta al PSC i irritació unànime del PP
A aquest respecte, un membre de l’Executiva del PSC m’informa que en la darrera reunió d’aquest organisme, aquesta setmana, Pere Navarro va informar explícitament de que no mantenia “cap contacte directe ni indirecte amb CiU”. Per tant, no pot parlar-se d’ofertes de Mas a que el PSC entri en el govern, com CDC ha donat a entendre un munt de vegades. O sigui que més teatre.
Avui Alicia Sànchez Camacho, dirigent del PP a Catalunya ha manifestat públicament que “és incomptable un millor finançament per Catalunya amb trencar amb Espanya”. La declaració correspondria a una reacció unànime per part del partit de Rajoy.
Cal recordar que el ministre d’Afers Exteriors, García-Margallo, va afirmar fa pocs dies que es podia transferir a les comunitats autònomes tot l'IRPF (una vella reivindicació de CDC) mentre el president de la comunitat autònoma de Madrid també s’acabava de declarar a favor d’una millora del finançament. Eren dos grans novetats. El retorn de Mas al radicalisme sobiranista acaba amb aquesta breu etapa. Quina serà la següent? Ningú no ho sap, i Mas menys que ningú. Això va així. És a dir, no va ni en rodes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario