Rajoy reclama a Mas un pressupost català
Dades encara pitjors: total ensorrada sanitària
Les retallades sanitàries en el sembla que imminent pressupost seran encara pitjor que les avançades fa pocs dies per aquest diari. A la vegada, Rajoy ha dit a Mas que ha d’aprovar un pressupost català pel 2013. Rajoy creu que no fer-ho resultaria suïcida. Aquest també és el criteri de molts consellers de la Generalitat.
El Servei Català de la Salut (SCS) ha informat a les dos patronals de la sanitat concertada que la seva estimació de la nova retallada sanitària, a incloure en l’endarrerit pressupost, ha de ser d’un deu per cent pel sector concertat (el privat o territorial de pagament públic) i de prop del sis per cent (exactament un 5,8) per l’Institut Català de la Salut (ICS), és a dir la sanitat pública pura.
Retallades encara pitjors
Aquesta informació encara empitjora la revelada per aquest diari digital fa pocs dies. Tot plegat resulta catastròfic. La precisió actual, efectuada a partir d’un dèficit del 1,5 per cent, implicaria una retallada acumulada, des del 2009 al 2013, de l’ordre del trenta per cent. Fa pocs dies aquest diari la va situar, en primícia, entre el 25 i 30 per cent.
Ara podem precisar que serà més propera el 30 per cent, malgrat que es calcula havent baixat el percentatge de dèficit aplicable. A la vegada, la Generalitat està esperant que el proper juliol acabi el període de validesa del conveni laboral d’hospitals concertats per forçar una rebaixa de sous, com la que ja pateix el personal de l’ICS.
Espectacular regressió sanitària
Una retallada d’aquest ordre no implica canvis cosmètics sinó una nova i espectacular regressió sanitària. Hi haurà d’haver tancament de plantes, com en el 2011, i ben segur d’hospitals.
La primera informació d’aquest diari, a la que m’he remès, mostrava quantitats agregades. En una reunió confidencial amb les patronals del sector concertats, el SCS els hi facilità dades més desagregades. Són les acabades de reproduir. Fins i tot en un modest negoci, una retallada del pressupost del trenta per cent i un endarreriment sistemàtic de pagaments pels clients (com fa la Generalitat amb la sanitat concertada) pot obligar al tancament. Cal tenir en compte que la Central de Resultats de la pròpia Generalitat fa dos anys ja va mostrar que els serveis sanitaris concertats estaven pagats per la Generalitat per sota del preu de cost. En comptes de buscar un replantejament general realista, tant pel l'ICS com per la concertada no s'ha fet res malgrat que resulta evident que la crisi econòmica obliga la reavaluació del sistema, hagués calgut fer-ho de manera intel·ligent estalviant costos político-administratius, sovint vorejant la corrupció i no pas retallant cegament els serveis i el personal.
Hi ha hagut una política primitiva, irracional, i sobretot mancada d'anàlisis previs, de debat obert i clarificador i de recerca de racionalitat i eficàcia. En comptes d'això des de la politiqueria hi ha hagut una successió de persones amb sobèrvia que es creien ser bons gestors i no ho eren. Només eren servidors d'un món polític sovint profundament ignorant o sempre obligats a estar pendents de les eternament properes eleccions.
Una de les fonts informants ha manifestat: “El conseller Boi Ruiz no sap què dir. Però tant ell com Mas encara esperen que ERC aprovi el que, sense cap dubte, és una regressió social immensa, més del que podien haver imaginat els pitjors pessimistes”.
Caurà tota l'assistència
Cal recordar que Boi Ruiz va ser designat conseller en base al criteri, compartit per Mas, d’afavorir la sanitat concertada a base de destruir la pública pura, l’ICS. S’haurà carregat les dues, amb gran satisfacció de les mútues i de les grans empreses sanitàries cent per cent privades.
Abans d’aquesta clatellada a punt de caure, la sanitat concertada, de base municipal i semipública, ja estava morint-se. La seva patronal, el Consorci Hospitalari de Catalunya, esdevingut Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC) estava cercant unir-se a la privada menys institucional, encarnada per la Unió Catalana d’Hospitals (UCH), que fou presidida per Boi Ruiz. Ha estat rebatejada Associació d’Entitats Sanitàries i Socials.
Terres de l'Ebre
El que això representa, tant políticament com per zones de Catalunya és important. D’entrada es debilita el control social de CDC. Si això hagués succeït fa dotze anys, debilitar el CSSC hagués afectat sobretot el PSC. En canvi, la UCH sempre va ser propera a CDC.
Pel que fa al desori territorial, penso en especial en les Terres de l’Ebre afectades per la gran bogeria que encarna el holding Innova. Allí és determinant i està en el centre d’una immensa i multiforme acció judicial. De sempre, Innova ha estat el model sanitari que Ruiz ha volgut imposar. Per això trià per imposar-lo a Josep Prat, actualment imputat per sis delictes.
Destrucció de tot
En síntesi, Ruiz no solament ha fet un mal immens a la sanitat pública pura (que encarna l’ICS) sinó que s’ha carregat a l’alternativa privatista de la concertada, pagada amb diner públic, que Ruiz volia afavorir. El beneficiari passarà a ser la privada pura, integrada en la patronal ACES. El problema és que moltes persones no se la poden pagar. El que quedi de l’actual pública deixarà de ser la millor sanitat, com havia estat, per apropar-se al que havia estat la beneficència. La regressió té flaire dels anys 40.
L’Estat del Benestar volia aconseguir que pobres i rics fóssim iguals respecte a la salut i la qualitat de vida. Això ha desaparegut de l’ horitzó real, com si fos banal.
També desapareix el concepte de Teoria Econòmica de bens suplementaris (com són el té i el cafè: no prendre’n un afavoreix el consum de l’altre) sinó que la privada pura i la concertada esdevenen bens complementaris (en la desgràcia) respecte la volguda destrucció sanitària. El filòsof Thomas Hobbes diria que Ruiz ha ressuscitat el monstre marí bíblic conegut per Leviatan.
Forçar l'anada vers la salut de pagament
La anada vers la unió de les dues patronals, de fet l’absorció del CSSC per la UCH, confirmada pels propis protagonistes, acredita el fracàs sanitari còsmic d’Artur Mas. El pla inicial de Ruiz era simple: en haver d’esperar mesos per ser atès per la sanitat pública pura, en estar mancada de diners, i per tant de mitjans, s’esperava que els malalts optessin per la concertada privada, on hi ha empresaris amatents a les necessitats de finançament d’un partit de nom CDC.
S’escau recordar com molts tirans van voler destruir a països sencers, dient que volien beneficiar el propi.A la fi, ells i els seus països van ser els més destruïts. Tothom pot trobar-ne exemples.
La fi d'un vell projecte
La sanitat concertada prové de vells hospitals municipals, de beneficència, comarcals, fundacions o creats per llegats. El primer conseller de Sanitat, Ramon Espasa, en no tenir pressupost ni una conselleria potent per a millorar-los, va optar per a vincular-los més als ajuntaments. Ho feu després d’ assolir un consens amb tots els partits polítics del moment, en particular el PSC, fort en l’àmbit municipal.
En aquell moment tot estava tan deixat de la mà de Déu que fins i tot va es haver de fer un inventari del que hi havia i exposar el que calia. Va ser el Pla Sanitari de Catalunya, lloat per tothom.
Va néixer un equilibri que es qualificà de “model català”. El va iniciar el conseller Josep Laporte. Qui el consagrà va ser el conseller de sanitat i avui alcalde de Barcelona, Xavier Trias. El seu principal defecte fou que esdevingué una màquina de creació de dèficit. Tots els alcaldes van voler de tot i tots els polítics entenien que la inversió sanitària ajudava a guanyar eleccions. Amb naturalitat i força picardia va néixer la “sociovergència sanitària”, així com la figura del gestor o gerent sanitari, sovint triat més pel carnet del partit que fos que per la seva capacitat.
Rajoy vol que hi hagi un pressupost
La voluntat de Rajoy de que la Generalitat presenti finalment un pressupost és deguda a diverses raons. Una, la d’acabar amb divagacions no quantificades. L’altra, que Catalunya es pugui beneficiar eventualment del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), l’ única línia de crèdit de que l’Estat disposa per ajudar a les comunitats que, com molt especialment Catalunya, estan anant vers la fallida.
En parlo amb altes fons de la Generalitat. Una em diu: “Rajoy té raó. Si volem un ajut urgent, i ho és moltíssim, perquè no podem pagar res, només podem recórrer a aquell fons”.
Parlem dels deutes a les farmàcies (que fa afecten a la indústria farmacèutica) de la concertada, dels sous de la Generalitat, temes ja exposats en aquest mitjà. De passada li dic: “Si el FLA no fa res, la conselleria de Territori no podrà construir cap infraestructura”. El meu interlocutor es posa a riure i em, diu: “D’obra cap ni una, en tot el 2013, i a més, sense el FLA, ni podria pagar el manteniment de les existents”.
Els silencis i enganyifes de Mas
Darrerament hi ha hagut molts dies de silencis sobre la inexistència de tan sols un esborrany de pressupost. La gran màquina de propaganda governamental estava per les cabòries independentistes. Això sembla que pot canviar aviat. El pes dels fets serà enorme.
També hi ha hagut un seguit de falsos globus sonda. Per exemple, que el PSC podria ajudar a aprovar-los, quan aquest partit ni ha estat contactat per Mas. Un altre globus errant ha estat ERC.
Malgrat els desmentits emfàtics de Junqueras, moltes fonts encara creuen que hi haurà un acord pressupostari entre CDC i ERC, malgrat que els números el facin difícil. Altrament, no existiria la possibilitat d’una altra sorpresa: un acord entre CDC i PP.
El que sembla més boig és que no hi hagi un pressupost, com ara gosa dir Junqueras. Si el del 2012 es prorroga per tot el 2013, a final d’any serà el moment d’emigrar. Hauríem entrar en un espiral de bogeria pura. En un país normal i amb polítics equilibrats seria impensable. Ho desestimaria radicalment. Aquí prefereixo callar i esperar a la rucada i a la demagògia de demà. Són més inevitables que les sortides de Sol per l’Est. Però no poden ser eternes.
El Servei Català de la Salut (SCS) ha informat a les dos patronals de la sanitat concertada que la seva estimació de la nova retallada sanitària, a incloure en l’endarrerit pressupost, ha de ser d’un deu per cent pel sector concertat (el privat o territorial de pagament públic) i de prop del sis per cent (exactament un 5,8) per l’Institut Català de la Salut (ICS), és a dir la sanitat pública pura.
Retallades encara pitjors
Aquesta informació encara empitjora la revelada per aquest diari digital fa pocs dies. Tot plegat resulta catastròfic. La precisió actual, efectuada a partir d’un dèficit del 1,5 per cent, implicaria una retallada acumulada, des del 2009 al 2013, de l’ordre del trenta per cent. Fa pocs dies aquest diari la va situar, en primícia, entre el 25 i 30 per cent.
Ara podem precisar que serà més propera el 30 per cent, malgrat que es calcula havent baixat el percentatge de dèficit aplicable. A la vegada, la Generalitat està esperant que el proper juliol acabi el període de validesa del conveni laboral d’hospitals concertats per forçar una rebaixa de sous, com la que ja pateix el personal de l’ICS.
Espectacular regressió sanitària
Una retallada d’aquest ordre no implica canvis cosmètics sinó una nova i espectacular regressió sanitària. Hi haurà d’haver tancament de plantes, com en el 2011, i ben segur d’hospitals.
La primera informació d’aquest diari, a la que m’he remès, mostrava quantitats agregades. En una reunió confidencial amb les patronals del sector concertats, el SCS els hi facilità dades més desagregades. Són les acabades de reproduir. Fins i tot en un modest negoci, una retallada del pressupost del trenta per cent i un endarreriment sistemàtic de pagaments pels clients (com fa la Generalitat amb la sanitat concertada) pot obligar al tancament. Cal tenir en compte que la Central de Resultats de la pròpia Generalitat fa dos anys ja va mostrar que els serveis sanitaris concertats estaven pagats per la Generalitat per sota del preu de cost. En comptes de buscar un replantejament general realista, tant pel l'ICS com per la concertada no s'ha fet res malgrat que resulta evident que la crisi econòmica obliga la reavaluació del sistema, hagués calgut fer-ho de manera intel·ligent estalviant costos político-administratius, sovint vorejant la corrupció i no pas retallant cegament els serveis i el personal.
Hi ha hagut una política primitiva, irracional, i sobretot mancada d'anàlisis previs, de debat obert i clarificador i de recerca de racionalitat i eficàcia. En comptes d'això des de la politiqueria hi ha hagut una successió de persones amb sobèrvia que es creien ser bons gestors i no ho eren. Només eren servidors d'un món polític sovint profundament ignorant o sempre obligats a estar pendents de les eternament properes eleccions.
Una de les fonts informants ha manifestat: “El conseller Boi Ruiz no sap què dir. Però tant ell com Mas encara esperen que ERC aprovi el que, sense cap dubte, és una regressió social immensa, més del que podien haver imaginat els pitjors pessimistes”.
Caurà tota l'assistència
Cal recordar que Boi Ruiz va ser designat conseller en base al criteri, compartit per Mas, d’afavorir la sanitat concertada a base de destruir la pública pura, l’ICS. S’haurà carregat les dues, amb gran satisfacció de les mútues i de les grans empreses sanitàries cent per cent privades.
Abans d’aquesta clatellada a punt de caure, la sanitat concertada, de base municipal i semipública, ja estava morint-se. La seva patronal, el Consorci Hospitalari de Catalunya, esdevingut Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC) estava cercant unir-se a la privada menys institucional, encarnada per la Unió Catalana d’Hospitals (UCH), que fou presidida per Boi Ruiz. Ha estat rebatejada Associació d’Entitats Sanitàries i Socials.
Terres de l'Ebre
El que això representa, tant políticament com per zones de Catalunya és important. D’entrada es debilita el control social de CDC. Si això hagués succeït fa dotze anys, debilitar el CSSC hagués afectat sobretot el PSC. En canvi, la UCH sempre va ser propera a CDC.
Pel que fa al desori territorial, penso en especial en les Terres de l’Ebre afectades per la gran bogeria que encarna el holding Innova. Allí és determinant i està en el centre d’una immensa i multiforme acció judicial. De sempre, Innova ha estat el model sanitari que Ruiz ha volgut imposar. Per això trià per imposar-lo a Josep Prat, actualment imputat per sis delictes.
Destrucció de tot
En síntesi, Ruiz no solament ha fet un mal immens a la sanitat pública pura (que encarna l’ICS) sinó que s’ha carregat a l’alternativa privatista de la concertada, pagada amb diner públic, que Ruiz volia afavorir. El beneficiari passarà a ser la privada pura, integrada en la patronal ACES. El problema és que moltes persones no se la poden pagar. El que quedi de l’actual pública deixarà de ser la millor sanitat, com havia estat, per apropar-se al que havia estat la beneficència. La regressió té flaire dels anys 40.
L’Estat del Benestar volia aconseguir que pobres i rics fóssim iguals respecte a la salut i la qualitat de vida. Això ha desaparegut de l’ horitzó real, com si fos banal.
També desapareix el concepte de Teoria Econòmica de bens suplementaris (com són el té i el cafè: no prendre’n un afavoreix el consum de l’altre) sinó que la privada pura i la concertada esdevenen bens complementaris (en la desgràcia) respecte la volguda destrucció sanitària. El filòsof Thomas Hobbes diria que Ruiz ha ressuscitat el monstre marí bíblic conegut per Leviatan.
Forçar l'anada vers la salut de pagament
La anada vers la unió de les dues patronals, de fet l’absorció del CSSC per la UCH, confirmada pels propis protagonistes, acredita el fracàs sanitari còsmic d’Artur Mas. El pla inicial de Ruiz era simple: en haver d’esperar mesos per ser atès per la sanitat pública pura, en estar mancada de diners, i per tant de mitjans, s’esperava que els malalts optessin per la concertada privada, on hi ha empresaris amatents a les necessitats de finançament d’un partit de nom CDC.
S’escau recordar com molts tirans van voler destruir a països sencers, dient que volien beneficiar el propi.A la fi, ells i els seus països van ser els més destruïts. Tothom pot trobar-ne exemples.
La fi d'un vell projecte
La sanitat concertada prové de vells hospitals municipals, de beneficència, comarcals, fundacions o creats per llegats. El primer conseller de Sanitat, Ramon Espasa, en no tenir pressupost ni una conselleria potent per a millorar-los, va optar per a vincular-los més als ajuntaments. Ho feu després d’ assolir un consens amb tots els partits polítics del moment, en particular el PSC, fort en l’àmbit municipal.
En aquell moment tot estava tan deixat de la mà de Déu que fins i tot va es haver de fer un inventari del que hi havia i exposar el que calia. Va ser el Pla Sanitari de Catalunya, lloat per tothom.
Va néixer un equilibri que es qualificà de “model català”. El va iniciar el conseller Josep Laporte. Qui el consagrà va ser el conseller de sanitat i avui alcalde de Barcelona, Xavier Trias. El seu principal defecte fou que esdevingué una màquina de creació de dèficit. Tots els alcaldes van voler de tot i tots els polítics entenien que la inversió sanitària ajudava a guanyar eleccions. Amb naturalitat i força picardia va néixer la “sociovergència sanitària”, així com la figura del gestor o gerent sanitari, sovint triat més pel carnet del partit que fos que per la seva capacitat.
Rajoy vol que hi hagi un pressupost
La voluntat de Rajoy de que la Generalitat presenti finalment un pressupost és deguda a diverses raons. Una, la d’acabar amb divagacions no quantificades. L’altra, que Catalunya es pugui beneficiar eventualment del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), l’ única línia de crèdit de que l’Estat disposa per ajudar a les comunitats que, com molt especialment Catalunya, estan anant vers la fallida.
En parlo amb altes fons de la Generalitat. Una em diu: “Rajoy té raó. Si volem un ajut urgent, i ho és moltíssim, perquè no podem pagar res, només podem recórrer a aquell fons”.
Parlem dels deutes a les farmàcies (que fa afecten a la indústria farmacèutica) de la concertada, dels sous de la Generalitat, temes ja exposats en aquest mitjà. De passada li dic: “Si el FLA no fa res, la conselleria de Territori no podrà construir cap infraestructura”. El meu interlocutor es posa a riure i em, diu: “D’obra cap ni una, en tot el 2013, i a més, sense el FLA, ni podria pagar el manteniment de les existents”.
Els silencis i enganyifes de Mas
Darrerament hi ha hagut molts dies de silencis sobre la inexistència de tan sols un esborrany de pressupost. La gran màquina de propaganda governamental estava per les cabòries independentistes. Això sembla que pot canviar aviat. El pes dels fets serà enorme.
També hi ha hagut un seguit de falsos globus sonda. Per exemple, que el PSC podria ajudar a aprovar-los, quan aquest partit ni ha estat contactat per Mas. Un altre globus errant ha estat ERC.
Malgrat els desmentits emfàtics de Junqueras, moltes fonts encara creuen que hi haurà un acord pressupostari entre CDC i ERC, malgrat que els números el facin difícil. Altrament, no existiria la possibilitat d’una altra sorpresa: un acord entre CDC i PP.
El que sembla més boig és que no hi hagi un pressupost, com ara gosa dir Junqueras. Si el del 2012 es prorroga per tot el 2013, a final d’any serà el moment d’emigrar. Hauríem entrar en un espiral de bogeria pura. En un país normal i amb polítics equilibrats seria impensable. Ho desestimaria radicalment. Aquí prefereixo callar i esperar a la rucada i a la demagògia de demà. Són més inevitables que les sortides de Sol per l’Est. Però no poden ser eternes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario