sábado, 16 de febrero de 2013
viernes, 15 de febrero de 2013
¿Qué comunidad autónoma tiene el mejor modelo sanitario?
ESPAÑA | Hablamos con cinco expertos
¿Qué comunidad autónoma tiene el mejor modelo sanitario?
- Analizamos los distintos modelos de gestión sanitaria en varias comunidades
¿Qué diferencia al modelo sanitario andaluz del madrileño? ¿De qué puede presumir Euskadi? Y Cataluña, ¿en qué se diferencia su sistema de salud del resto de España? Con la crisis sanitaria en la primera plana desde hace meses, muchos ciudadanos desconocen en realidad las peculiaridades de cada comunidad autónoma en materia sanitaria. Los especialistas en economía de la salud critican fundamentalmente que las distintas opciones no se han evaluado externamente, por lo que, hoy en día, es difícil conocer a ciencia cierta cuál arroja mejores resultados. ELMUNDO.es ha tratado de perfilar los principales modelos que dibujan el negocio de la sanidad en nuestro país con ayuda de destacados expertos.
Valencia, cuna del 'modelo Alzira'
Ricard Meneu y Salvador Peiró, especialistas en Economía de la Salud, analizan las características de la sanidad en la Comunidad Valenciana, donde echó a andar en 1999 el Hospital de la Ribera. Con él, son ya cinco en total los hospitales valencianos gestionados por empresas privadas (que cubren al 20% de la población); una fórmula extendida posteriormente a la Comunidad de Madrid y otras regiones.
Madrid, un modelo en la encrucijada
Si hay una comunidad que lleva meses instalada en la polémica por su nuevo plan sanitario, esa es Madrid. Félix Lobo, catedrático del Departamento de Economía de la Universidad Carlos III de Madrid,disecciona las peculiaridades del sistema, que ha apostado por la externalización de servicios con la protesta de la gran mayoría de los profesionales clínicos y de investigación.
Cataluña, un complejo modelo de proveedores
En Cataluña, el servicio público de salud contrata con distintas entidades proveedoras de salud, que pueden ser desde empresas privadas, mutuas, fundaciones o incluso grupos de médicos, como ocurre en algunos centros de salud. Antoni Trilla, especialista en Medicina Preventiva del Hospital Clínic de Barcelona, nos ayuda a desentrañar algunas de estas fórmulas de gestionar la salud de los ciudadanos catalanes.
País Vasco: el paciente es protagonista
El ex consejero de Sanidad del Gobierno Vasco, Rafael Bengoa, describe las últimas modificaciones en la sanidad de Euskadi que han tratado de diseñar un modelo centrado en el paciente crónico. Como destaca Bengoa, que ahora es asesor internacional para temas de salud (entre otros para el gobierno de Obama, en EEUU), un buen control de estos pacientes puede ahorrar dinero, visitas a urgencias y mejorar la eficiencia del sistema.
Andalucía, 'mucho ruido y pocas nueces'
A diferencia de Madrid y Valencia, la comunidad andaluza no tiene ningún hospital de gestión cien por cien privada. A cambio, el sistema público de salud andaluz concierta alrededor del 3,7% de su actividad con hospitales privados, como explica Antonio García Ruiz, de la cátedra de Economía de la Salud de la Universidad de Málaga.
El plan de Salud prevé privatizar las ambulancias del SEM y laboratorios
LA PRIVATIZACIÓN DE LA SANIDAD
El plan de Salud prevé privatizar las ambulancias del SEM y laboratorios
El informe de PWC también propone “subastar” los servicios de diagnóstico por imagen del ICS
Salud se niega a informar del coste del proyecto
El SEM atiende a un accidentado. / IGNACIO ADEVA
El duro plan de privatizaciones para la sanidad pública que la Generalitat encargó a la consultora PricewaterhouseCoopers (PWC)incluye medidas drásticas como la venta, vía “subasta”, de porciones fundamentales del sistema sanitario catalán, como son las ambulancias y el centro de operaciones del Servicio de Emergencias Médicas (SEM), una red de una treintena de laboratorios clínicos y el Instituto de Diagnóstico por Imagen (IDI), la gran empresa tecnológica que gestiona estos servicios en los ocho hospitales del Instituto Catalán de la Salud (ICS). En total, estas y otras entidades públicas incluidas en el plan (hasta una decena) manejaron el año pasado 334 millones de euros de fondos públicos con una plantilla total de más de 2.000 personas.
Salud asegura que “nunca ha sido una propuesta firme, ni un documento cerrado, por lo que no irá adelante de ninguna manera”
El informe de PWC —que también prevé poner en manos privadas la gestión de 18 hospitales, 48 centros de atención primaria y un centenar de otros dispositivos asistenciales (ver EL PAÍS de ayer)— fue encargado por el Departamento de Salud en el arranque de la pasada legislatura, a principios de 2011. Ese momento coincide en el tiempo con otro plan para fragmentar el ICS —la gran empresa pública de la Generalitat que gestiona ocho grandes hospitales y cerca de 300 centros de salud— en una veintena de sociedades que podrían ser abiertas al capital privado. Ambos proyectos forman en su conjunto una hoja de ruta hacia una masiva entrada de capital privado en la sanidad pública catalana.
El Departamento de Salud —cuyo titular, Boi Ruiz, era el presidente de la patronal sanitaria cuando fue nombrado— rechaza que tenga en proyecto “vender o privatizar” parte alguna del sistema sanitario. Salud admitió que sondeó al sector en este sentido a principios de legislatura, pero asegura que el documento de PWC “nunca ha sido una propuesta firme, ni un documento cerrado, por lo que no irá adelante de ninguna manera”.
Salud se negó ayer, por tercera vez, a informar sobre el coste que el informe privatizador tuvo para las arcas públicas en un correo electrónico: “En estos momentos no disponemos de la información del coste” del documento. El departamento también rechazó ofrecer a este diario las partes del documento a las que no ha tenido acceso.
Para la venta de las entidades públicas, PWC propone una fórmula jurídica de dos pasos. El primero sería “transformar las entidades de derecho público en sociedades mercantiles”, cambio para el que “es suficiente el acuerdo del Consejo Ejecutivo de la Generalitat”. El 100% de las acciones quedarían en manos de Salud, que en un segundo paso podría “enajenarlas”, habitualmente a través de una “subasta pública”. El documento también sugiere hacer toda la operación “en dos fases para diluir el impacto político y social” de las medidas.
El proyecto de PWC propone desmembrar y vender buena parte de una de las joyas de la corona de la sanidad pública catalana, el Servicio de Emergencias Médicas. El informe detalla que el “SEM está compuesto por tres componentes básicos: 1 Call Center. 2 una flota de vehículos. 3. Las prestaciones sanitaris”. El texto propone a continuación “segregar los tres componentes y dar entrada de capital —100%— en dos los primeros”, por lo que solo la asistencia prestada por los sanitarios del servicio seguiría en manos de la Generalitat.
El SEM atiende a toda Cataluña y cuenta con un presupuesto anual que supera los 224 millones de euros. Con una plantilla de 717 trabajadores, la empresa pública cuenta con una flota de 393 vehículos distribuidos por todo el territorio catalán: 62 UVIs móviles, más de 300 de soporte vital básico y cuatro helicópteros medicalizados. Todos ellos se coordinan a través de siete centrales locales y una general para atender las emergencias médicas y transportes asistenciales de toda Cataluña. Parte de esta flota, la dedicada a transportes menos urgentes, ya está subcontratada por el SEM, mientras la propuesta de privatización se refiere a los vehículos mejor equipados, los que atienden las emergencias médicas. Actualmente, esta flota es gestionada directamente por el SEM aunque los vehículos están sujetos a un contrato de alquiler a largo plazo o renting.
La segunda entidad pública en importancia económica es la empresa pública Instituto de Diagnóstico por la Imagen (IDI), que gestiona estos servicios en los ocho hospitales del ICS. El IDI, que en 2012 tuvo un presupuesto de 31,2 millones de euros y 320 empleados, trabaja con técnicas diagnósticas por imagen y medicina nuclear. En su parque tecnológico, la empresa dispone de hasta 37 equipos de resonancia magnética, tomografía computarizada y por emisión de positrones, angiografíavascular y gammacámaras.
Otra sociedad que PWC propone subastar es el centro diagnóstico UDIAT, con un presupuesto anual de 26,9 millones de euros y 375 trabajadores. El centro, que realiza alrededor de 6.000 pruebas analíticas diarias y cuenta con más de 30 equipos tecnológicos de diagnóstico por imagen, está gestionada por la Corporación Sanitaria del Parc Taulí de Sabadell y tiene una población de referencia de 400.000 personas.
Entre el resto de entidades y empresas públicas que el plan contempla, hasta una docena, destacan también la plataforma logística Logaritme, que surte de todo tipo de suministros a los centros sanitarios catalanes. El año pasado, Logaritme tuvo un presupuesto de 16,5 millones y un equipo de 224 trabajadores.
Los laboratorios son la última gran porción de la sanidad que PWC quiere sacar a subasta. En este caso se trata de dos sociedades —Laboratorio de Referencia de Cataluña y el Consorcio de Laboratorios Intercomarcales Alt Penedès, L’Anoia y el Garraf— que no dependen directamente de la Generalitat, sino de hospitales y entes financiados por ella.
El Laboratorio de Referencia de Catalunya tuvo una facturación de 20, 2 millones de euros en 2012 y dispone de una plantilla de 120 personas. La empresa, que cuenta con siete laboratorios propios y cinco asociados, da servicios de información y consultoría de análisis clínicos a numerosos centros sanitarios.
El Consorcio Intercomarcal, por su parte, forma una “red territorial de laboratorios clínicos básicos” presente en Vilafranca del Penedès, Sant Pere de Ribes, Igualada, L'Hospitalet y Sant Joan Despí. Su presupuesto anual asciende a 12,6 millones de euros y cuenta con una plantilla de 124 personas.
El plan, por último, también prevé subastar el ente Coordinación Logística Sanitaria, que da servicio al área del Vallés Occidental y desarrolla actividades económicas auxiliares relacionadas con el almacenamiento y la logística de materiales, bienes y documentación sanitaria. Cuenta con un presupuesto anual de 2,6 millones y 35 trabajadores.
La privatización de la sanidad corrompe y mata
http://puntsdevista.wordpress.com/2013/02/14
La privatización de la sanidad corrompe y mata
14FEB
Próximas movilizaciones: 16F, 17F,23F
MANIFESTACIÓN POR EL DERECHO A LA VIVIENDA (16F)
- ¿POR QUÉ?: Porque la situación habitacional en España ya es insostenible para demasiadas personas y sabemos que el PP va a tumbar o disolver la ILP Hipotecaria, dando por agotadas todas las vías desde dentro del sistema.
- ¿CUÁNDO?: 16 de febrero de 2013
- ¿DÓNDE?: En multitud de ciudades. El mapa de convocatorias se puede consultar, actualizado, aquí: http://
afectadosporlahipoteca.com/ manifestacion-16f/ - ¿QUIÉN?: La Plataforma de Afectados por la Hipoteca y diversos grupos en defensa del derecho a la vivienda
- ¿CÓMO PARTICIPAR?: Acude a las reuniones de la PAH o a tu asamblea más cercana. También ha comenzado una campaña de escrache a diputados.
- ¿CÓMO DIFUNDIR?: Los materiales se van juntando en su artículo en la 15Mpedia y también en el blog de la PAH.
MAREA BLANCA NACIONAL (17F)
- ¿POR QUÉ?: Porque la privatización de la sanidad llevada a cabo en Madrid a pesar de las protestas de trabajadores y pacientes es sólo el principio y piensan extenderla por todo el país.
- ¿CUÁNDO?: 17 de febrero de 2013, 12:00
- ¿DÓNDE?: Por toda España. En Madrid habrá muchos puntos de salida que confluirán en Neptuno. Ver:cartel.
- ¿QUIÉN?: La Marea Blanca (multitud de asambleas de trabajadores y pacientes, plataformas y sindicatos). Ej: Sanidad en Lucha.
- ¿CÓMO PARTICIPAR?: Pregunta en tu centro de salud u hospital más cercano. Tal vez lo encuentres aquí
- ¿CÓMO DIFUNDIR?: Aquí está el cartel para Madrid y su artículo en la 15Mpedia.
MAREA CIUDADANA CONTRA EL GOLPE DE ESTADO DE LOS MERCADOS (23F)
- ¿POR QUÉ?: Ver: MANIFIESTO y #
Razones23F - ¿CUÁNDO?: 23 de febrero de 2013. Habrá 4 columnas que llegarán a Neptuno sobre las 18:00
- ¿DÓNDE?: Por toda España. Aquí hay un mapa de convocatorias.
- ¿QUIÉN?: Una plataforma llamada "Marea Ciudadana", antiguamente "Mareas Unidas". Consulta la lista de adhesiones.
- ¿CÓMO PARTICIPAR?: Hay reuniones presenciales y telemáticas. Aquí hay más información.
- ¿CÓMO DIFUNDIR?: Tienen cartelería y vídeos en su web: http://mareaciudadana.
blogspot.com.es
La Generalitat volverá a eliminar la parte del sueldo que los funcionarios se gastan en vino
La Generalitat volverá a eliminar la parte del sueldo que los funcionarios se gastan en vino
ES EL EQUIVALENTE A UNA NÓMINA
La Generalitat de Catalunya ha comunicado hoy, tras una reunión con los sindicatos de la Función Pública, que su intención es volver a eliminar este año el equivalente a la parte del sueldo “que los funcionarios se gastan en vino y en otros caprichos para sí mismos”, tal y como ya sucedió en 2012.
El gobierno catalán quiere lograr, como mínimo este año, un ahorro en el capítulo de personal equivalente al del año pasado, cuando se recortaron unos 729 millones de euros con una batería de medidas que incluían esa rebaja de sueldo. La secretaria de Administración de la Generalitat, Meritxell Masó, ha segurado que la eliminación del equivalente “al gasto en vino de todo 2013” es una posibilidad que se plantean y que podría aplicarse “si fuera el caso, a partir del vino que se gastan desde principios de año hasta junio y, luego, del que se gastan hasta diciembre”.
“Es un dinero que, si no se lo recortáramos, se gastarían en vino igualmente o en caprichos estúpidos del bazar chino, que es donde se pasan las tardes que, recordemos, muchos tienen libres. Y cuando digo ‘bazar chino’ puedo decir también ‘peluquería china’. Y cuando digo ‘peluquería china’ digo ‘prostitutas’”, ha explicado Masó a los periodistas.
“Dicen que rebajan la parte que nos gastamos en vino para que a los ciudadanos les parezca un recorte justo y poco agresivo e incluso se alegren, pero eso no es así: es una rebaja salarial en toda regla porque yo, como funcionario y ciudadano, tengo derecho a gastarme en vino todo el porcentaje de mi sueldo que me parezca oportuna”, ha explicado un portavoz de los sindicatos al salir de la reunión con el ejecutivo catalán. “Además, ese vino que dicen que bebemos no interfiere en nuestro trabajo, no todos bebemos en horario laboral, la mayoría beben antes de entrar a trabajar. Somos bebedores sociales como todo el mundo”.
Unos 150 funcionarios catalanes han cortado la Via Laietana las dos horas que ha durado la reunión del gobierno con los sindicatos, y han expresado su indignación por los recortes haciendo sonar bocinas y tirando petardos “y bebiendo vino pagado con dinero de todos los ciudadanos”, según fuentes de la Generalitat.
El gobierno catalán quiere lograr, como mínimo este año, un ahorro en el capítulo de personal equivalente al del año pasado, cuando se recortaron unos 729 millones de euros con una batería de medidas que incluían esa rebaja de sueldo. La secretaria de Administración de la Generalitat, Meritxell Masó, ha segurado que la eliminación del equivalente “al gasto en vino de todo 2013” es una posibilidad que se plantean y que podría aplicarse “si fuera el caso, a partir del vino que se gastan desde principios de año hasta junio y, luego, del que se gastan hasta diciembre”.
“Es un dinero que, si no se lo recortáramos, se gastarían en vino igualmente o en caprichos estúpidos del bazar chino, que es donde se pasan las tardes que, recordemos, muchos tienen libres. Y cuando digo ‘bazar chino’ puedo decir también ‘peluquería china’. Y cuando digo ‘peluquería china’ digo ‘prostitutas’”, ha explicado Masó a los periodistas.
Los sindicatos, por su parte, han mostrado su malestar, en primer lugar, por las intenciones del gobierno catalán, pero también por el hecho de comunicar a la opinión pública la idea de que “los funcionarios gastamos muchísimo en vino cuando no siempre es verdad”.Los funcionarios somos, esencialmente, bebedores sociales”
“Dicen que rebajan la parte que nos gastamos en vino para que a los ciudadanos les parezca un recorte justo y poco agresivo e incluso se alegren, pero eso no es así: es una rebaja salarial en toda regla porque yo, como funcionario y ciudadano, tengo derecho a gastarme en vino todo el porcentaje de mi sueldo que me parezca oportuna”, ha explicado un portavoz de los sindicatos al salir de la reunión con el ejecutivo catalán. “Además, ese vino que dicen que bebemos no interfiere en nuestro trabajo, no todos bebemos en horario laboral, la mayoría beben antes de entrar a trabajar. Somos bebedores sociales como todo el mundo”.
Unos 150 funcionarios catalanes han cortado la Via Laietana las dos horas que ha durado la reunión del gobierno con los sindicatos, y han expresado su indignación por los recortes haciendo sonar bocinas y tirando petardos “y bebiendo vino pagado con dinero de todos los ciudadanos”, según fuentes de la Generalitat.
Manifest de la Coordinadora Laboral de Centres Sanitaris de Catalunya
EN DEFENSA DEL DRETS D’USUARIS I TREBALLADORS DE LA SANITAT CATALANA
Manifest de la Coordinadora Laboral de Centres Sanitaris de Catalunya
En nom d’una crisi que no és més que una estafa, el Govern de la Generalitat de Catalunya està desmontant el que, encara que deficient, es coneixia com a estat de benestar, afectant els drets bàsics de la major part de la població: serveis socials, educació, sanitat, dret a l’habitatge, dret al treball digne....
En el sector sanitari, les retallades posen en perill la continuïtat d’una assistència sanitària pública considerada com a molt eficient, fins ara, per la població del país malgrat la manca de transparència del seu finançament i de l’entrellat de fundacions i empresas amb ànim de lucre que la sostenen.
Des de la Coordinadora laboral de centres sanitaris de Catalunya fem una crida a treballadors i treballadores, usuaris i usuàries per defensar una sanitat pública, gratuïta en el moment de la seva prestació, universal i de qualitat. I és per això que:
Exigim al govern que prioritzi amb urgència el finançament de la salut per aturar el deteriorament de l’assistència sanitària pública que estem patint.
Exigim als gestors i als polítics responsabilitat i compromís envers la ciutadania. Abans de retallar pressupostos i prestacions des dels òrgans públics, s’han de depurar responsabilitats pels casos de corrupció i també per la mala gestió, eliminar bosses d’ineficàcia i aprimar el nombre d’alts càrrecs i els seus salaris. Cal que es donin a conèixer guanys i incentius, pactes i compromisos, encàrrecs i estudis a empreses alienes, així com les indemnitzacions que reben responsables i gestors quan cessen.
Exigim que es facin públics tots els comptes d’explotació i els balanços comptables dels centres que ofereixen assistència sanitària, públics o concertats, i que es puguin contrastar amb el registre de la seva activitat.
Demanem als interlocutors socials que no signin cap retallada que lesioni la qualitat del servei públic i els drets dels treballadors que representen. Defensem el manteniment dels recursos humans i materials, els drets sociolaborals del personal i les ratios assistencials i ens oposem als tancaments de llits i de quiròfans i a la retallada d’activitat de serveis i centres d’assistència, que allarguen les llistes d’espera i deixen l’atenció d’una part de la població en precari.
Estem en contra dels repagaments instaurats pels governs espanyol i català. Argumentar que així es disminuirà la despesa farmacèutica és fal·laç; el que cal per disminuir-la és racionalitzar l’ús dels medicaments, extendre l’ús de genèrics i de dosis ajustades al tractament prescrit i evitar-ne el consum excessiu que sols afavoreix els interessos de les multinacionals. Igualment abominem del retall de la cobertura que considerem indigne i insolidari.
Entenem que la intenció de les retallades en l’assistència sanitària pública va íntimament lligada al propòsit privatitzador d'unes poques persones vinculades, en alguns casos, a l’actual Govern de la Generalitat i amb forts interessos per mercantilitzar, en profit propi, la sanitat i els serveis públics. Considerem que aquest propòsit contribuirà, si no s’atura, a encarir i empitjorar la qualitat de la sanitat pública i és per això que creiem urgent invertir la tendència.
És el nostre propòsit iniciar accions conjuntes en oposició a les retallades i convidar al conjunt de treballadors i treballadores del sector sanitari i a la població de Catalunya a participar, amb nosaltres, en la defensa del dret a una sanitat pública, de qualitat, gratuïta i per a tothom.
La sanitat no està en venda, es defensa!
Manifest de la Coordinadora Laboral de Centres Sanitaris de Catalunya
En nom d’una crisi que no és més que una estafa, el Govern de la Generalitat de Catalunya està desmontant el que, encara que deficient, es coneixia com a estat de benestar, afectant els drets bàsics de la major part de la població: serveis socials, educació, sanitat, dret a l’habitatge, dret al treball digne....
En el sector sanitari, les retallades posen en perill la continuïtat d’una assistència sanitària pública considerada com a molt eficient, fins ara, per la població del país malgrat la manca de transparència del seu finançament i de l’entrellat de fundacions i empresas amb ànim de lucre que la sostenen.
Des de la Coordinadora laboral de centres sanitaris de Catalunya fem una crida a treballadors i treballadores, usuaris i usuàries per defensar una sanitat pública, gratuïta en el moment de la seva prestació, universal i de qualitat. I és per això que:
Exigim al govern que prioritzi amb urgència el finançament de la salut per aturar el deteriorament de l’assistència sanitària pública que estem patint.
Exigim als gestors i als polítics responsabilitat i compromís envers la ciutadania. Abans de retallar pressupostos i prestacions des dels òrgans públics, s’han de depurar responsabilitats pels casos de corrupció i també per la mala gestió, eliminar bosses d’ineficàcia i aprimar el nombre d’alts càrrecs i els seus salaris. Cal que es donin a conèixer guanys i incentius, pactes i compromisos, encàrrecs i estudis a empreses alienes, així com les indemnitzacions que reben responsables i gestors quan cessen.
Exigim que es facin públics tots els comptes d’explotació i els balanços comptables dels centres que ofereixen assistència sanitària, públics o concertats, i que es puguin contrastar amb el registre de la seva activitat.
Demanem als interlocutors socials que no signin cap retallada que lesioni la qualitat del servei públic i els drets dels treballadors que representen. Defensem el manteniment dels recursos humans i materials, els drets sociolaborals del personal i les ratios assistencials i ens oposem als tancaments de llits i de quiròfans i a la retallada d’activitat de serveis i centres d’assistència, que allarguen les llistes d’espera i deixen l’atenció d’una part de la població en precari.
Estem en contra dels repagaments instaurats pels governs espanyol i català. Argumentar que així es disminuirà la despesa farmacèutica és fal·laç; el que cal per disminuir-la és racionalitzar l’ús dels medicaments, extendre l’ús de genèrics i de dosis ajustades al tractament prescrit i evitar-ne el consum excessiu que sols afavoreix els interessos de les multinacionals. Igualment abominem del retall de la cobertura que considerem indigne i insolidari.
Entenem que la intenció de les retallades en l’assistència sanitària pública va íntimament lligada al propòsit privatitzador d'unes poques persones vinculades, en alguns casos, a l’actual Govern de la Generalitat i amb forts interessos per mercantilitzar, en profit propi, la sanitat i els serveis públics. Considerem que aquest propòsit contribuirà, si no s’atura, a encarir i empitjorar la qualitat de la sanitat pública i és per això que creiem urgent invertir la tendència.
És el nostre propòsit iniciar accions conjuntes en oposició a les retallades i convidar al conjunt de treballadors i treballadores del sector sanitari i a la població de Catalunya a participar, amb nosaltres, en la defensa del dret a una sanitat pública, de qualitat, gratuïta i per a tothom.
La sanitat no està en venda, es defensa!
Cataluña confirma que recortará una paga a los empleados públicos este año
ECONOMÍA/LABORAL
Cataluña confirma que recortará una paga a los empleados públicos este año
BARCELONA, 14 Feb. (EUROPA PRESS) -
La Generalitat de Cataluña ha confirmado que este año también descontará una paga a sus trabajadores públicos, lo que supondrá un recorte salarial de entre un 5% y un 7%, según cálculos de los sindicatos.
En declaraciones a los medios, los representantes sindicales de la Mesa General de la Función Pública, reunida este jueves en la Conselleria de Gobernación, han explicado que la Generalitat pretende aplicar este recorte mediante un acuerdo de Govern antes del debate de los presupuestos.
Sindicatos y Govern se han emplazado a una nueva reunión el próximo miércoles, en la que la Generalitat se ha comprometido a aportar más datos, aunque los sindicatos han reiterado que no aceptarán más recortes.
ERC trencant amb CDC per la sanitat
ERC trencant amb CDC per la sanitat
La tensió entre CDC i ERC ha arribat a cotes que no es podien sospitar fa una setmana. Fonts d’un i altre partit em parlen de possibilitat de ruptura. La causa immediata és el tema sanitari.
Amb la filtració de l’escandalós contingut del document de privatització sanitària de la consultora Pricewaterhousecoopers (PWC) per 'El Pais' i la seva publicació íntegra per eldebat.cat la direcció d’ERC s’ha convençut de que si segueix a CDC en aquest tema perdrà la seva bona perspectiva d’augment de vot. El document va ser encarregat per la Generalitat, digui el que digui Boi Ruiz, jugant amb els mots.
Negant-ho, la conselleria es pot anar estrenyent un nus en el seu propi coll. Ho va pagar a base de moltes factures per “assessorament jurídic” inferiors, cadascuna d’elles, a divuit mil euros, com una que aquest diari digital va difondre, per evitar el principi d’oferta pública publicitat? Ho va fer pagar a la conselleria d’Economia?
Encàrrec de la Generalitat, segur
L’encàrrec va existir, va ser molt orientat vers la brutalitat i, per descomptat, PWC mai no fa res gratis. D’altra banda, el propi text del treball acredita que aquest només podia haver estat efectuat amb la total col·laboració, durant moltes setmanes, o mesos, de la Generalitat. Es necessita ser molt ruc i molt agosarat per tan sols argumentar el contrari.
Una alta font de la Generalitat estima que el seu cost (comprenent aspectes encara no revelats com la fragmentació de l’Institut Català de la Salut, ICS) havia de ser d’uns tres-cents mil euros. Una altra font, també de la Generalitat, afirma “en cap cas podia baixar dels cent mil euros”.
Retorna el "principi de la realitat"
El pes actual del desastre sanitari és evident i deixa de costat la cabòria independentista. Un exemple: ahir CDC i ERC havien de presentar la proposició de Llei de Consultes i no es va fer. Si s’hagués presentat potser no hagués arribat a merèixer la portada dels diaris de l’endemà. El “principi de la realitat” (immediata), diria Freud, passa per davant del “principi del plaer” (utòpic i només d’alguns) de la independència. Ho vaig pronosticar.
La setmana vinent el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) donarà a conèixer una nova enquesta electoral. Una font d’aquell ens de la Generalitat m’ha avançat que, segons els resultats provisionals, “tots els partits tradicionals perden expectativa de vot”. Dintre d’una setmana es veurà.
Per aquesta raó, no pas moral ni de model sanitari, ERC està unànimement decidida a no votar l’imminent intent d’inici del camí de les privatitzacions sanitàries. Fins ara tenia un “fer veure”, més aviat favorable a les retallades. Ara no va de tempteig. És una posició ferma i ho serà més en la mesura que augmenti el rebuig popular de la brutalitat retalladora en sanitat. Aquell document ha fet que ERC veiés que s’hi jugava massa electoralment, en un moment en que creu que CDC no podrà mantenir la seva cridòria independentista, cosa que beneficiaria a ERC. Són vasos comunicants o, per dir-ho d’altra manera, el que en economia rep el nom de “béns suplementaris”, no pas complementaris. A les direccions de CDC i ERC tothom ho sap.
Document encarregat per Boi Ruiz
En el curtíssim termini, aquí tan inherent (per desgràcia) a la política, molt depèn de precisions respecte a aquell document de PWC. És obvi que els pocs diaris que informem seriosament de sanitat estem fent el que podem. Ara l’objectiu professional i de servei públic (allò que no és mai TV3) és ratificar del tot el que ja és evident: que el document va ser encarregat per Boi Ruiz o per algú en el seu nom.
Això podria portar a que el conseller de Salut hagués de dimitir després d’haver volgut fer creure al Parlament que el document va caure del cel, com si PWC fos una ONG que elaborés documents tan políticament orientats i tan instrumentals, obrant per amor a l’art.
Respecte a aquesta qüestió podria aportar el meu testimoniatge, que puc repetir, sota jurament, en l’àmbit jurisdiccional que s’escaigui.
En efecte, a la tardor del 2011 vaig començar a exposar, en el Diari de Girona, qui era Josep Prat, llavors President de l’Institut Català de la Salut i encara ara assessor àulic en salut d’Artur Mas. Aviat vaig exposar que Prat havia organitzat a la seu de PWC a Barcelona una reunió per encarregar a la pròpia PWC un informe ampli i molt ben retribuït sobre la privatització de la sanitat.
Informació de la primera reunió amb PWC
Me’n va informar un molt alt càrrec de la Generalitat que hi va estar present. Em digué que hi assistien el propi Boi Ruiz, Josep Prat, Josep M Via (antic secretari del govern amb Jordi Pujol), Joaquim Triadú (antic secretari general de la presidència amb Pujol i ara alt executiu de PWC) i Ignacio Recio, director de l’àrea de sanitat de PWC Espanya.
En la reunió, va portar la veu cantant Josep Prat, en total sintonia amb Boi Ruiz. El contingut de l’encàrrec va ser d’una brutalitat espectacular, com ho és el de l’informe ara acabat de revelar, en part, per 'El Pais' i, després, en la seva literalitat, per eldebat.cat. Això és el que ha fet canviar de parer a la fins ara sanitàriament amansida ERC. Si això continua sent així, Mas té un gran problema, fins i tot de majoria parlamentària.
Canvi ferm d'ERC i manifestació diumenge
Quan aquest article estava acabant de ser redactat, una font d’ERC em diu que efectivament el seu partit ara està contra les retallades i que, eventualment, preferiria que la reforma sanitària també fos aprovada pel PSC.
Intel·lectualment, la idea sembla aberrant i impossible. Però no cal oblidar que tot, inclosos tots els partits, penja d’un fil, al bell mig d’un procés de pèrdua de prestigi monumental. La sanitat hi està molt present i hi romandrà.
Un factor exterior, avui de difícil estimació, és la manifestació contra la destrucció sanitària convocada per diumenge vinent a les dotze, a la Plaça de Catalunya de Barcelona. En funció de com vagi es podrà intuir si aquí es dóna el mateix fenomen que es produí a Madrid. Serà tota una dada. Ara ERC ha confirmat que els partits tenen més present el possible càstig electoral que no pas la perfectament provada maldat objectiva i retrògrada de la política sanitària de Mas, Mas-Collell i Ruiz.
Amb la filtració de l’escandalós contingut del document de privatització sanitària de la consultora Pricewaterhousecoopers (PWC) per 'El Pais' i la seva publicació íntegra per eldebat.cat la direcció d’ERC s’ha convençut de que si segueix a CDC en aquest tema perdrà la seva bona perspectiva d’augment de vot. El document va ser encarregat per la Generalitat, digui el que digui Boi Ruiz, jugant amb els mots.
Negant-ho, la conselleria es pot anar estrenyent un nus en el seu propi coll. Ho va pagar a base de moltes factures per “assessorament jurídic” inferiors, cadascuna d’elles, a divuit mil euros, com una que aquest diari digital va difondre, per evitar el principi d’oferta pública publicitat? Ho va fer pagar a la conselleria d’Economia?
Encàrrec de la Generalitat, segur
L’encàrrec va existir, va ser molt orientat vers la brutalitat i, per descomptat, PWC mai no fa res gratis. D’altra banda, el propi text del treball acredita que aquest només podia haver estat efectuat amb la total col·laboració, durant moltes setmanes, o mesos, de la Generalitat. Es necessita ser molt ruc i molt agosarat per tan sols argumentar el contrari.
Una alta font de la Generalitat estima que el seu cost (comprenent aspectes encara no revelats com la fragmentació de l’Institut Català de la Salut, ICS) havia de ser d’uns tres-cents mil euros. Una altra font, també de la Generalitat, afirma “en cap cas podia baixar dels cent mil euros”.
Retorna el "principi de la realitat"
El pes actual del desastre sanitari és evident i deixa de costat la cabòria independentista. Un exemple: ahir CDC i ERC havien de presentar la proposició de Llei de Consultes i no es va fer. Si s’hagués presentat potser no hagués arribat a merèixer la portada dels diaris de l’endemà. El “principi de la realitat” (immediata), diria Freud, passa per davant del “principi del plaer” (utòpic i només d’alguns) de la independència. Ho vaig pronosticar.
La setmana vinent el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) donarà a conèixer una nova enquesta electoral. Una font d’aquell ens de la Generalitat m’ha avançat que, segons els resultats provisionals, “tots els partits tradicionals perden expectativa de vot”. Dintre d’una setmana es veurà.
Per aquesta raó, no pas moral ni de model sanitari, ERC està unànimement decidida a no votar l’imminent intent d’inici del camí de les privatitzacions sanitàries. Fins ara tenia un “fer veure”, més aviat favorable a les retallades. Ara no va de tempteig. És una posició ferma i ho serà més en la mesura que augmenti el rebuig popular de la brutalitat retalladora en sanitat. Aquell document ha fet que ERC veiés que s’hi jugava massa electoralment, en un moment en que creu que CDC no podrà mantenir la seva cridòria independentista, cosa que beneficiaria a ERC. Són vasos comunicants o, per dir-ho d’altra manera, el que en economia rep el nom de “béns suplementaris”, no pas complementaris. A les direccions de CDC i ERC tothom ho sap.
Document encarregat per Boi Ruiz
En el curtíssim termini, aquí tan inherent (per desgràcia) a la política, molt depèn de precisions respecte a aquell document de PWC. És obvi que els pocs diaris que informem seriosament de sanitat estem fent el que podem. Ara l’objectiu professional i de servei públic (allò que no és mai TV3) és ratificar del tot el que ja és evident: que el document va ser encarregat per Boi Ruiz o per algú en el seu nom.
Això podria portar a que el conseller de Salut hagués de dimitir després d’haver volgut fer creure al Parlament que el document va caure del cel, com si PWC fos una ONG que elaborés documents tan políticament orientats i tan instrumentals, obrant per amor a l’art.
Respecte a aquesta qüestió podria aportar el meu testimoniatge, que puc repetir, sota jurament, en l’àmbit jurisdiccional que s’escaigui.
En efecte, a la tardor del 2011 vaig començar a exposar, en el Diari de Girona, qui era Josep Prat, llavors President de l’Institut Català de la Salut i encara ara assessor àulic en salut d’Artur Mas. Aviat vaig exposar que Prat havia organitzat a la seu de PWC a Barcelona una reunió per encarregar a la pròpia PWC un informe ampli i molt ben retribuït sobre la privatització de la sanitat.
Informació de la primera reunió amb PWC
Me’n va informar un molt alt càrrec de la Generalitat que hi va estar present. Em digué que hi assistien el propi Boi Ruiz, Josep Prat, Josep M Via (antic secretari del govern amb Jordi Pujol), Joaquim Triadú (antic secretari general de la presidència amb Pujol i ara alt executiu de PWC) i Ignacio Recio, director de l’àrea de sanitat de PWC Espanya.
En la reunió, va portar la veu cantant Josep Prat, en total sintonia amb Boi Ruiz. El contingut de l’encàrrec va ser d’una brutalitat espectacular, com ho és el de l’informe ara acabat de revelar, en part, per 'El Pais' i, després, en la seva literalitat, per eldebat.cat. Això és el que ha fet canviar de parer a la fins ara sanitàriament amansida ERC. Si això continua sent així, Mas té un gran problema, fins i tot de majoria parlamentària.
Canvi ferm d'ERC i manifestació diumenge
Quan aquest article estava acabant de ser redactat, una font d’ERC em diu que efectivament el seu partit ara està contra les retallades i que, eventualment, preferiria que la reforma sanitària també fos aprovada pel PSC.
Intel·lectualment, la idea sembla aberrant i impossible. Però no cal oblidar que tot, inclosos tots els partits, penja d’un fil, al bell mig d’un procés de pèrdua de prestigi monumental. La sanitat hi està molt present i hi romandrà.
Un factor exterior, avui de difícil estimació, és la manifestació contra la destrucció sanitària convocada per diumenge vinent a les dotze, a la Plaça de Catalunya de Barcelona. En funció de com vagi es podrà intuir si aquí es dóna el mateix fenomen que es produí a Madrid. Serà tota una dada. Ara ERC ha confirmat que els partits tenen més present el possible càstig electoral que no pas la perfectament provada maldat objectiva i retrògrada de la política sanitària de Mas, Mas-Collell i Ruiz.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)