ERC trencant amb CDC per la sanitat
La tensió entre CDC i ERC ha arribat a cotes que no es podien sospitar fa una setmana. Fonts d’un i altre partit em parlen de possibilitat de ruptura. La causa immediata és el tema sanitari.
Amb la filtració de l’escandalós contingut del document de privatització sanitària de la consultora Pricewaterhousecoopers (PWC) per 'El Pais' i la seva publicació íntegra per eldebat.cat la direcció d’ERC s’ha convençut de que si segueix a CDC en aquest tema perdrà la seva bona perspectiva d’augment de vot. El document va ser encarregat per la Generalitat, digui el que digui Boi Ruiz, jugant amb els mots.
Negant-ho, la conselleria es pot anar estrenyent un nus en el seu propi coll. Ho va pagar a base de moltes factures per “assessorament jurídic” inferiors, cadascuna d’elles, a divuit mil euros, com una que aquest diari digital va difondre, per evitar el principi d’oferta pública publicitat? Ho va fer pagar a la conselleria d’Economia?
Encàrrec de la Generalitat, segur
L’encàrrec va existir, va ser molt orientat vers la brutalitat i, per descomptat, PWC mai no fa res gratis. D’altra banda, el propi text del treball acredita que aquest només podia haver estat efectuat amb la total col·laboració, durant moltes setmanes, o mesos, de la Generalitat. Es necessita ser molt ruc i molt agosarat per tan sols argumentar el contrari.
Una alta font de la Generalitat estima que el seu cost (comprenent aspectes encara no revelats com la fragmentació de l’Institut Català de la Salut, ICS) havia de ser d’uns tres-cents mil euros. Una altra font, també de la Generalitat, afirma “en cap cas podia baixar dels cent mil euros”.
Retorna el "principi de la realitat"
El pes actual del desastre sanitari és evident i deixa de costat la cabòria independentista. Un exemple: ahir CDC i ERC havien de presentar la proposició de Llei de Consultes i no es va fer. Si s’hagués presentat potser no hagués arribat a merèixer la portada dels diaris de l’endemà. El “principi de la realitat” (immediata), diria Freud, passa per davant del “principi del plaer” (utòpic i només d’alguns) de la independència. Ho vaig pronosticar.
La setmana vinent el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) donarà a conèixer una nova enquesta electoral. Una font d’aquell ens de la Generalitat m’ha avançat que, segons els resultats provisionals, “tots els partits tradicionals perden expectativa de vot”. Dintre d’una setmana es veurà.
Per aquesta raó, no pas moral ni de model sanitari, ERC està unànimement decidida a no votar l’imminent intent d’inici del camí de les privatitzacions sanitàries. Fins ara tenia un “fer veure”, més aviat favorable a les retallades. Ara no va de tempteig. És una posició ferma i ho serà més en la mesura que augmenti el rebuig popular de la brutalitat retalladora en sanitat. Aquell document ha fet que ERC veiés que s’hi jugava massa electoralment, en un moment en que creu que CDC no podrà mantenir la seva cridòria independentista, cosa que beneficiaria a ERC. Són vasos comunicants o, per dir-ho d’altra manera, el que en economia rep el nom de “béns suplementaris”, no pas complementaris. A les direccions de CDC i ERC tothom ho sap.
Document encarregat per Boi Ruiz
En el curtíssim termini, aquí tan inherent (per desgràcia) a la política, molt depèn de precisions respecte a aquell document de PWC. És obvi que els pocs diaris que informem seriosament de sanitat estem fent el que podem. Ara l’objectiu professional i de servei públic (allò que no és mai TV3) és ratificar del tot el que ja és evident: que el document va ser encarregat per Boi Ruiz o per algú en el seu nom.
Això podria portar a que el conseller de Salut hagués de dimitir després d’haver volgut fer creure al Parlament que el document va caure del cel, com si PWC fos una ONG que elaborés documents tan políticament orientats i tan instrumentals, obrant per amor a l’art.
Respecte a aquesta qüestió podria aportar el meu testimoniatge, que puc repetir, sota jurament, en l’àmbit jurisdiccional que s’escaigui.
En efecte, a la tardor del 2011 vaig començar a exposar, en el Diari de Girona, qui era Josep Prat, llavors President de l’Institut Català de la Salut i encara ara assessor àulic en salut d’Artur Mas. Aviat vaig exposar que Prat havia organitzat a la seu de PWC a Barcelona una reunió per encarregar a la pròpia PWC un informe ampli i molt ben retribuït sobre la privatització de la sanitat.
Informació de la primera reunió amb PWC
Me’n va informar un molt alt càrrec de la Generalitat que hi va estar present. Em digué que hi assistien el propi Boi Ruiz, Josep Prat, Josep M Via (antic secretari del govern amb Jordi Pujol), Joaquim Triadú (antic secretari general de la presidència amb Pujol i ara alt executiu de PWC) i Ignacio Recio, director de l’àrea de sanitat de PWC Espanya.
En la reunió, va portar la veu cantant Josep Prat, en total sintonia amb Boi Ruiz. El contingut de l’encàrrec va ser d’una brutalitat espectacular, com ho és el de l’informe ara acabat de revelar, en part, per 'El Pais' i, després, en la seva literalitat, per eldebat.cat. Això és el que ha fet canviar de parer a la fins ara sanitàriament amansida ERC. Si això continua sent així, Mas té un gran problema, fins i tot de majoria parlamentària.
Canvi ferm d'ERC i manifestació diumenge
Quan aquest article estava acabant de ser redactat, una font d’ERC em diu que efectivament el seu partit ara està contra les retallades i que, eventualment, preferiria que la reforma sanitària també fos aprovada pel PSC.
Intel·lectualment, la idea sembla aberrant i impossible. Però no cal oblidar que tot, inclosos tots els partits, penja d’un fil, al bell mig d’un procés de pèrdua de prestigi monumental. La sanitat hi està molt present i hi romandrà.
Un factor exterior, avui de difícil estimació, és la manifestació contra la destrucció sanitària convocada per diumenge vinent a les dotze, a la Plaça de Catalunya de Barcelona. En funció de com vagi es podrà intuir si aquí es dóna el mateix fenomen que es produí a Madrid. Serà tota una dada. Ara ERC ha confirmat que els partits tenen més present el possible càstig electoral que no pas la perfectament provada maldat objectiva i retrògrada de la política sanitària de Mas, Mas-Collell i Ruiz.
Amb la filtració de l’escandalós contingut del document de privatització sanitària de la consultora Pricewaterhousecoopers (PWC) per 'El Pais' i la seva publicació íntegra per eldebat.cat la direcció d’ERC s’ha convençut de que si segueix a CDC en aquest tema perdrà la seva bona perspectiva d’augment de vot. El document va ser encarregat per la Generalitat, digui el que digui Boi Ruiz, jugant amb els mots.
Negant-ho, la conselleria es pot anar estrenyent un nus en el seu propi coll. Ho va pagar a base de moltes factures per “assessorament jurídic” inferiors, cadascuna d’elles, a divuit mil euros, com una que aquest diari digital va difondre, per evitar el principi d’oferta pública publicitat? Ho va fer pagar a la conselleria d’Economia?
Encàrrec de la Generalitat, segur
L’encàrrec va existir, va ser molt orientat vers la brutalitat i, per descomptat, PWC mai no fa res gratis. D’altra banda, el propi text del treball acredita que aquest només podia haver estat efectuat amb la total col·laboració, durant moltes setmanes, o mesos, de la Generalitat. Es necessita ser molt ruc i molt agosarat per tan sols argumentar el contrari.
Una alta font de la Generalitat estima que el seu cost (comprenent aspectes encara no revelats com la fragmentació de l’Institut Català de la Salut, ICS) havia de ser d’uns tres-cents mil euros. Una altra font, també de la Generalitat, afirma “en cap cas podia baixar dels cent mil euros”.
Retorna el "principi de la realitat"
El pes actual del desastre sanitari és evident i deixa de costat la cabòria independentista. Un exemple: ahir CDC i ERC havien de presentar la proposició de Llei de Consultes i no es va fer. Si s’hagués presentat potser no hagués arribat a merèixer la portada dels diaris de l’endemà. El “principi de la realitat” (immediata), diria Freud, passa per davant del “principi del plaer” (utòpic i només d’alguns) de la independència. Ho vaig pronosticar.
La setmana vinent el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) donarà a conèixer una nova enquesta electoral. Una font d’aquell ens de la Generalitat m’ha avançat que, segons els resultats provisionals, “tots els partits tradicionals perden expectativa de vot”. Dintre d’una setmana es veurà.
Per aquesta raó, no pas moral ni de model sanitari, ERC està unànimement decidida a no votar l’imminent intent d’inici del camí de les privatitzacions sanitàries. Fins ara tenia un “fer veure”, més aviat favorable a les retallades. Ara no va de tempteig. És una posició ferma i ho serà més en la mesura que augmenti el rebuig popular de la brutalitat retalladora en sanitat. Aquell document ha fet que ERC veiés que s’hi jugava massa electoralment, en un moment en que creu que CDC no podrà mantenir la seva cridòria independentista, cosa que beneficiaria a ERC. Són vasos comunicants o, per dir-ho d’altra manera, el que en economia rep el nom de “béns suplementaris”, no pas complementaris. A les direccions de CDC i ERC tothom ho sap.
Document encarregat per Boi Ruiz
En el curtíssim termini, aquí tan inherent (per desgràcia) a la política, molt depèn de precisions respecte a aquell document de PWC. És obvi que els pocs diaris que informem seriosament de sanitat estem fent el que podem. Ara l’objectiu professional i de servei públic (allò que no és mai TV3) és ratificar del tot el que ja és evident: que el document va ser encarregat per Boi Ruiz o per algú en el seu nom.
Això podria portar a que el conseller de Salut hagués de dimitir després d’haver volgut fer creure al Parlament que el document va caure del cel, com si PWC fos una ONG que elaborés documents tan políticament orientats i tan instrumentals, obrant per amor a l’art.
Respecte a aquesta qüestió podria aportar el meu testimoniatge, que puc repetir, sota jurament, en l’àmbit jurisdiccional que s’escaigui.
En efecte, a la tardor del 2011 vaig començar a exposar, en el Diari de Girona, qui era Josep Prat, llavors President de l’Institut Català de la Salut i encara ara assessor àulic en salut d’Artur Mas. Aviat vaig exposar que Prat havia organitzat a la seu de PWC a Barcelona una reunió per encarregar a la pròpia PWC un informe ampli i molt ben retribuït sobre la privatització de la sanitat.
Informació de la primera reunió amb PWC
Me’n va informar un molt alt càrrec de la Generalitat que hi va estar present. Em digué que hi assistien el propi Boi Ruiz, Josep Prat, Josep M Via (antic secretari del govern amb Jordi Pujol), Joaquim Triadú (antic secretari general de la presidència amb Pujol i ara alt executiu de PWC) i Ignacio Recio, director de l’àrea de sanitat de PWC Espanya.
En la reunió, va portar la veu cantant Josep Prat, en total sintonia amb Boi Ruiz. El contingut de l’encàrrec va ser d’una brutalitat espectacular, com ho és el de l’informe ara acabat de revelar, en part, per 'El Pais' i, després, en la seva literalitat, per eldebat.cat. Això és el que ha fet canviar de parer a la fins ara sanitàriament amansida ERC. Si això continua sent així, Mas té un gran problema, fins i tot de majoria parlamentària.
Canvi ferm d'ERC i manifestació diumenge
Quan aquest article estava acabant de ser redactat, una font d’ERC em diu que efectivament el seu partit ara està contra les retallades i que, eventualment, preferiria que la reforma sanitària també fos aprovada pel PSC.
Intel·lectualment, la idea sembla aberrant i impossible. Però no cal oblidar que tot, inclosos tots els partits, penja d’un fil, al bell mig d’un procés de pèrdua de prestigi monumental. La sanitat hi està molt present i hi romandrà.
Un factor exterior, avui de difícil estimació, és la manifestació contra la destrucció sanitària convocada per diumenge vinent a les dotze, a la Plaça de Catalunya de Barcelona. En funció de com vagi es podrà intuir si aquí es dóna el mateix fenomen que es produí a Madrid. Serà tota una dada. Ara ERC ha confirmat que els partits tenen més present el possible càstig electoral que no pas la perfectament provada maldat objectiva i retrògrada de la política sanitària de Mas, Mas-Collell i Ruiz.
No hay comentarios:
Publicar un comentario