BIENVENIDOS AL BLOG DE USOC HSJDMB


Ya tenemos Blog!!!!!!

Desde la Delegación Sindical de USOC HSJDMB hemos puesto en marcha este blog para la comunicación de noticias y así manteneros informados de todos aquellos temas que nos son de interés.
Podeís hacer vuestros comentarios y aportaciones.

Espero que sea una herramienta para saber lo que se cuece por ahí y dar la información que otros no pueden o no quieran dar.


QUIENES SOMOS??


La Confederación USO es una organización sindical libre e independiente,creada y dirigida por los propios trabajadores, que viene luchando desde 1960 por hacer realidad las reinvicaciones de los trabajadores. La USO es solo un sindicato,es decir para la USO la principal actividad es la defensa de los trabajadores y sus intereses. Por ello no tenemos vinculación con ningún partido politico, patronal o institución ajena a nuestra propia organización sindical.

USOC forma parte de la Confederación USO, siendo su representación en Cataluña, y como tal defiende el valor de la independencia sindical frente a partidos políticos y gobiernos, como el bien más preciado del sindicalismo.

USOC asume integramente como propia la declaración de Principios y los objetivos contenidos en los estatutos de la Confederación USO, así como su Carta Funfacional, su trayectoria histórica, su patrimonio cultural, su aportación a la lucha del movimiento sindical, por la Libertad y la Democracia, y su esfuerzo por consolidar un proyecto sindical autónomo e independiente.

USOC, desde su posición de ser el mayor sindicato independiente de nuestra Comunidad, defiende los intereses de las personas, de todo tipo de trabajadores, independientemente de su puesto de trabajo como desempleados y autónomos, y busca transformar le economía para construir una sociedad más justa y solidaria.

SALUDOS!!!!!!!!!

domingo, 14 de octubre de 2012

Nuevas acciones judiciales contra altos cargos de CiU


Los casos de presunta corrupción se le acumulan a CiU en los últimos meses. A la trama de las ITV y el caso Palau se le han unido los escándalos en la gestión de la sanidad pública, que debía investigar una comisión del Parlament que ha quedado disuelta.
Según publica El Triangle, el expresidente del Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, y el exdirector del Catsalut, Carles Manté, deberán declarar como imputados el próximo 22 de noviembre por unos presuntos pagos irregulares que se hicieron a este último a través del holding sanitario Innova, en Reus (Tarragona).
Los dos exaltos cargos de la sanidad catalana, colocados por CiU, tendrán que explicar al juez las facturas presuntamente irregulares por las cuales Manté cobró más de 800.000 euros.
Al conocerse el caso, el grupo municipal Ara Reus interpuso una denúncia contra Manté y Prats por estafa, apropiación indebida y malversación de fondos públicos. El Ayuntamiento de Reus no pudo demostrar que las facturas cobradas por Manté correspondiesen a trabajos realizados.
Los supuestos pagos irregulares también habrían beneficiado al arquitecto Jorge Basteteza, vinculado al Catsalut. En total, la cantidad presuntamente malversada asciende a más de un millón de euros.

CiU tapa sus escándalos de corrupción con el proyecto independentista


El pasado martes, el juez que instruye el caso Palau de la Música imputaba al exsecretario de comunicación del Govern, el convergente Marc Puig, por el desvío de fondos del Palau hacia el partido de Artur Mas.
Puig, actualmente en el ayuntamiento de Barcelona, es uno de los hombres del núcleo más cercano a Mas, y su imputación es el último caso de presunta corrupción que sacude a la formación nacionalista.
Son varios los frentes judiciales a los que ha tenido que hacer frente CiU durante ésta legislatura. Ex-altos cargos del Govern de Pujol, directivos de la sanidad pública catalana colocados por el Govern de Mas, o hasta el propio líder de CDC, Oriol Pujol, se han visto implicados en supuestos casos de corrupción y están siendo investigados por la Justicia.
La agenda independentista impulsada por el president Mas tras la manifestación de la Diada, sin embargo, ha relegado de la actualidad política catalana estos episodios, que tan sólo reaparecen en algunas intervenciones de ICV-EUiA o Ciutadans. El avance electoral y la consecuente disolución del Parlament, además, han finiquitado las comisiones de investigación de la cámara destinadas a aportar algo de luz sobre estos casos, que siguen su curso en los tribunales. A continuación se detallan los casos más relevantes.
El saqueo del Palau
El expolio del Palau de la Música Catalana y las diversas causas judiciales que se han derivado han salpicado de lleno a varios pesos pesados de Convergència Democràtica (CDC). Uno de los mayores escándalos de las últimas décadas en Catalunya, con el desvío de más de 30 millones de euros de los fondos públicos del Palau, no sólo ha implicado a altos cargos convergentes, sino al propio partido. Tanto es así, que en julio de este año, el juez Josep Maria Pijuan impuso una fianza de 3,2 millones a CDC por haberse beneficiado, presuntamente, del saqueo de la institución.
El magistrado considera que hay “indicios” de que el partido liderado por Oriol Pujol se financió de forma irregular. Por un lado, en base a “entregas opacas de dinero en efectivo” efectuadas por el ex-presidente del Palau, Fèlix Millet, y quien fue su mano derecha, Jordi Montull. Para ello podrían haber contado con la colaboración del entonces tesorero del partido, Carles Torrent, -ya fallecido- y su sucesor, Daniel Osácar, que ha sido imputado en el caso.
En el sumario del caso, el Palau aparece como intermediario de presuntos pagos de la constructora Ferrovial a CDC. Las pesquisas del juez revelan que el destino de las donaciones de la constructora fue la Fundación Trias Fargas, una “plataforma de pensamiento político” del partido –actualmente Fundació CatDem-, a cambio de que el gobierno presidido entonces por Jordi Pujol le adjudicase obras de gran envergadura, como la línea 9 del metro o la Ciudad de la Justicia.
Ferrovial también fue la adjudicataria de un nuevo pabellón municipal en Sant Cugat del Vallès. El alcalde de la población era en esas fechas el actual conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, y el cargo de gerente municipal lo ocupaba Jordi Turull, portavoz de CDC en el Parlament. Según el juez, Millet y Montull participaron en el cobro de esas comisiones como “intermediarios” entre la constructora y “personas afines a Convergencia”. Un informe policial examinado por el Tribunal de Cuentas concluye que la Fundación Trias Fargas recibió 6,5 millones en donaciones de importantes empresas, que en parte acabaron en las arcas de CDC.
La segunda línea de financiación irregular de Convergencia podría haber tenido como piedra angular a dos empresas dedicadas al buzoneo y al montaje audiovisual, New Letter y Letter Graphic. Las compañías cobraron 982.000 euros al Palau por unos trabajos que no se ha podido acreditar que se realizaran. Apunta el juez la posibilidad de que dichos servicios se prestaran a CDC, amén que dichas empresas han participado en campañas electorales de la formación nacionalista.
A pesar de que los nuevos responsables del Palau hayan exculpado a CDC de haberse lucrado con la entidad, bajo el argumento de que “no hay indicios” de pagos al partido, los nacionalistas tuvieron hacer frente a la fianza impuesta por el juez como responsable civil “a título lucrativo” del saqueo, y entregaron como aval las escrituras de su sede en Barcelona, un edifico de siete plantas situado en el Eixample.
La trama de las ITV
La rama catalana del caso Campeón ha situado al secretario general de CDC, Oriol Pujol, como “colaborador necesario” en una trama dedicada a obtener de manera fraudulenta adjudicaciones de estaciones de la Inspección Técnica de Vehículos (ITV) en Cataluña.
En un auto fechado en abril de este año, la titular del juzgado de instrucción 9 de Barcelona revela que el entramado estuvo presuntamente “realizando maniobras y gestiones tendentes a la manipulación de un futuro concurso público para la obtención de la adjudicación presuntamente fraudulenta de autorizaciones de ITV, evitando un procedimiento de concurrencia pública a la que pudieran acceder diversos operadores (…), al ya estar pactadas parte de las adjudicaciones”.
Entre la relación de nombres de los investigados está el ex-presidente de Sony España, Pedro Navarrete; el consejero delegado de Ficosa, Xavier Pujol, el director general de Energía, Minas y Seguridad Industrial, Josep Maria Canós; la directora general de Calidad Ambiental, Assumpta Farran; o la jefa del Gabinete Jurídico de la Generalitat, Margarida Gil.
Un informe de la Agencia Tributaria concluye que Oriol Pujol era “el hombre encargado de aportar la influencia política y de procurar realizar los movimientos oportunos”, para conseguir beneficios a este grupo de empresarios. Hacienda sitúa también como “colaborador necesario” en la trama al que fue director general de Consumo y Seguridad Industrial de la Generalitat entre 1994 y 2004, Josep Tous, detenido en marzo por su implicación en el caso.
La Agencia Tributaria destaca que Oriol Pujol estaba “en todo momento” informado del estado de las negociaciones y que “se desprende de las conversaciones que Josep Tous es la mano ejecutora de Pujol”.
Escándalo en la sanidad pública
A finales de junio dimitía el presidente del Institut Català de la Salut -organismo público encargado de gestionar la sanidad pública-, Josep Prat. Su renuncia se producía después que la fiscalía comenzase a investigarlo por acumulación de cargos públicos y privados y por los pagos opacos de más de un millón de euros al exdirector del CatSalut, Carles Manté. Su caso no es el único ejemplo de presunta corrupción en la sanidad catalana. La revista gratuita Cafè amb Llet y el diario El País han sacado a la luz pagos irregulares, favores políticos, sobrecostes y adjudicaciones sin concurso.
Una auditoría no publicada por la Sindicatura de Cuentas, conocida como “informe Crespo” en alusión al exalcalde de Lloret y diputado de CiU, Xavier Crespo, reveló un entramado en los hospitales públicos de Blanes y Calella por el cual médicos, gestores, y dos ediles, uno de CiU y uno del PSC, cobraron cerca de 2,5 millones de euros.
Por otro lado, Un exalto cargo del Govern de Pujol y directivo del Consorcio de la Salud y Social de Cataluña (CSC), Ramón Bagó, está siendo investigado por la Oficina Antifraude. Según detalló la revista Café amb Llet –cuyos editores han sido denunciados por un directivo de la sanidad por atentado al honor-, Bagó aprovechó su posición en los órganos directivos del CSC para adjudicar sin concurso previo al grupo alimentario que preside, el Grupo Serhs, el servicio alimentario de los hospitales: un contrato por valor de 50 millones de euros.
Estas y otras irregularidades iban a ser investigadas por una comisión del Parlament de Cataluña. La comisión fue impulsada por el PSC, a pesar de que algunos de los escándalos se desarrollaron cuando la socialista Marina Geli era consellera de Salud, y obtuvo el apoyo de todos los grupos menos de CiU, que se abstuvo al considerar que los presuntos casos de corrupción deberían seguir su camino en la Justicia.
El adelanto electoral ha fulminado la comisión, que deberá volver a empezar toda la tramitación en la próxima legislatura, siempre y cuando exista una mayoría suficiente que la promueva.
El agujero en las cajas de ahorro
La otra comisión de investigación parlamentaria que ha quedado en suspenso es la encargada de indagar en la crisis de las entidades financieras catalanas y la gestión de sus directivos. Cuatro grupos de la oposición -ICV-EUiA, ERC, Ciutadans y Solidaritat- forzaron la creación de la comisión, que debía centrarse en investigar los productos financieros de alto riesgo (como las participaciones preferentes), así como el hundimiento de varias cajas después de sus procesos de fusión o absorción y su conversión a bancos.
La tramitación parlamentaria de la comisión rebajó las expectativas de abordar la venta de participaciones preferentes, principalmente por el voto en contra de CiU y la abstención del PP para que compareciesen los gestores de dos de las entidades que más productos de este tipo comercializaron: La Caixa y Banc Sabadell.
La cámara catalana debía esclarecer los motivos por los cuales diversas entidades catalanas han necesitado de la inyección de dinero público para recapitalizarse. Uno de los casos más paradigmáticos es el de Catalunya Caixa. El Banco de España anunció este verano que la entidad necesita 4.500 millones adicionales a los 3.000 millones que ya ha recibido del Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria (FROB).
Con la disolución del Parlament, se evitarán tener que dar explicaciones los expresidentes de Caixa Catalunya, Narcís Serra y Antoni Serra Ramoneda, el actual presidente de Catalunya Caixa, Adolf Todó, o los gestores de Caixa Tarragona, Caixa Laietana, Caixa Sabadell o Caixa Penedès, entre otros.

viernes, 12 de octubre de 2012

Aclaración sobre la Nota informativa sobre la gratuidad del servicio comedor


Imputen Josep Prat i l’exdirector del CatSalut per pagaments irregulars d'Innova



Josep_Prat
Imputen Josep Prat i l’exdirector del CatSalut per pagaments irregulars d'Innova
L'expresident de l'ICS, que va dimitir esquitxat per nombrosos casos de presumpta corrupció, i Carles Manté, que va cobrar més de 800.000 euros del hòlding sanitari de Reus, hauran de declarar el proper 22 de novembre
Els problemes judicials se li acumulen a Josep Prat [a la imatge]. La seva dimissió com a president de l’Institut Català de la Salut (ICS), formalitzada el 28 de juny passat, no li esquivarà haver de donar explicacions el proper 22 de novembre als jutjats de Reus pels suposaments pagaments irregulars que va fer a Carles Manté a través del hòlding sanitari Innova, del qual era director general fins fa uns mesos. Manté, que havia estat director del CatSalut, va cobrar més de 800.000 euros d’Innova en factures suposadament irregulars entre el 2007 i el 2011.

Un cop va transcendir la informació, el grup municipal Ara Reus va interposar una denúncia contra Prat i Manté per estafa, apropiació indeguda i malversació de fons públics, origen de l’actual imputació d’ambdós. Posteriorment, el secretari general i l’interventor de l’Ajuntament de Reus van localitzar les factures cobrades per Manté, que poc després de cobrar-les va adquirir una masia a l’Alt Empordà, però no van poder demostrar que realment corresponguessin a treballs realitzats. Els suposats pagaments irregulars no només beneficiaven Manté, sinó també Jorge Batesteza, un arquitecte que també va estar vinculat al CatSalut. En total, la quantitat suposadament malversada superaria el milió d’euros.

Els tripijocs de Prat, però, han anat força més enllà d’aquests pagaments i durant els darrers mesos sovint ha estat notícia. Considerat un dels grans arquitectes de l’intent de privatització de la sanitat pública catalana, juntament amb el conseller Boi Ruiz, Prat va accedir a la presidència de l’ICS, que gestiona vuit grans hospitals i la majoria dels centres d’atenció primària (CAP), el febrer de 2011, moment en què també era conseller delegat d’Innova i membre del consell d’administració d’USP Hospitales, una de les grans empreses privades espanyol del sector hospitalari, filial d’una multinacional nord-americana. La compaginació de càrrecs a l’administració pública –Innova no deixa de ser un hòlding de l’Ajuntament de Reus- i a l’empresa privada va provocar les primeres crítiques contra Prat, per part de la CUP de Reus i també de la revista Cafè amb Llet, que des de fa mesos està destapant una allau d’escàndols a la sanitat catalana.

Les coses se li van començar a torçar a Prat el proppassat 11 de gener, quan va anunciar que plegava com a conseller delegat d’Innova, on s’embutxacava un sou de 280.000 euros anuals, i com a membre del consell d’USP Hospitales. La decisió va arribar dies després que la CUP de Reus el denunciés a la Fiscalia de l’Audiència de Tarragona per incompatibilitat de càrrecs. Posteriorment, la mateixa formació independentista també va denunciar-lo a l’Oficina Antifrau de la UE, en considerar que hi havia corrupció en l’ús de subvencions europees. A partir d’aquest moment, els escàndols vinculats al seu pas per Innova, un hòlding amb interessos en diversos sectors però amb molt de pes en l’àmbit sanitari –gestiona diversos centres a les comarques de Tarragona-, van anar apareixent.

Posteriorment es va saber que Prat havia utilitzat Innova per pagar de forma opaca i durant quatre anys fins a 840.000 euros a Carles Manté, exdirector del CatSalut. A més a més, també s’haurien desviat uns 400.000 euros cap a una altra empresa, fets que va portar, finalment, l’Ajuntament de Reus, que presideix CiU, a denunciar la gestió de Prat a la Fiscalia i al Tribunal de Comptes, el cas esmentat a l’inici de l’article 


Privatització de la gestió de l'Hospital Clínic



Privatització de la gestió de l'Hospital Clínic
Sin título




Alfons Quintà
El Govern de la Generalitat està intentant privatitzar la gestió de l’Hospital Clínic de Barcelona (HCB), abans de les eleccions i prenent com a referent el model de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, ara, per cert, sotmès a una actuació judicial. Aquest diari digital n’ha estat informant des de fa mesos. L'HCB és el segon centre hospitalari de Catalunya quant a activitat mèdica, nombre de llits i recerca, sent superat només pel de la Vall d’Hebron. Te un pressupost de 540 milions d’euros (89.640 milions de pessetes). A més, el Govern central fins ara hi ha aportat 65 milions d’euros anuals (10.790 milions de pessetes). Haurà de continuar fent-ho a un ens de gestió privatitzada.

Malgrat que no hi hagi una decisió ferma, una alta font de la Conselleria de Salut acaba d’informar a eldebat.cat de què “és altament probable que la privatització es dugui a terme abans de les eleccions del 25 de novembre, cosa –precisa– que trobo indigna i un frau de llei. Estan acabant de perfilar formules que poden ser legals però, sens dubte, són immorals, injustes i políticament molt regressives”.

Saltant-se el control parlamentari
En estar en funcions, el Parlament només ho podria convalidar la diputació permanent. Que ho dugui a terme un Govern en funcions que no té majoria parlamentaria –la constituïda amb el PP s’ha esfumat– representa un bon instrument per valorar el grau (ben baix) de qualitat democràtica de l’actual Generalitat. Què no podrien fer si tinguessin majoria parlamentària i els poders d’un Estat?

Segons el projecte, es crearien dues fundacions. Una de pública que conservaria la titularitat del patrimoni. Aquest és de sempre cent per cent públic i institucional, amb forta presència de la Universitat de Barcelona, atès que des de fa més d’un segle (1906), l'HCB ha efectuat una funció docent i d’assistència gratuïta ben conegudes. Jurídicament, la seva articulació està encara basada en els decrets del general Franco del 10 octubre del 1952 i del 16 de juliol del 1995, convalidats per una llei del 17 de juliol del 1956. La naturalesa pública de l'HCB és tan indiscutible com la de la Guàrdia Civil o la de la Seguretat Social. En són paradigmes.

El nas d'Artur Mas
El 2007, el Clínic va ser transferit a la Generalitat i ara forma part del Servei Català de la Salut, com ens públic de naturalesa institucional. Això ara està en vies de desaparèixer, per la porta petita i sense cap debat. Ni, per descomptat, la intervenció parlamentària plena que requeria un tema tan important, no només històricament sinó per la salut dels catalans. Dels catalans que no siguin rics, s’entén, i que s’hagin cregut les promeses efectuades per CDC durant decennis, respecte a una assistència mèdica gratuïta. Era el segon punt més important del programa electoral de Mas. Ara li creixerà el nas com ninot Pinocchio del famós conte?

Llençar-se ara a un replanteig urgent i opac d’un tema tan complicat –i enfocat de manera antisocial per CDC– com fa Mas és un altre dels seus continuats aventurismes. Qui assumirà el vel i quotidianament creixent deute de l'HCB, de 110 milions d’euros (18.260 milions de pessetes) amb la Seguretat Social i el de 120 milions d’euros (19.920 milions de pessetes) amb els proveïdors?

Cínicament i paradoxalment, ho podem acabar pagant, via impostos, els que també perdríem, un servei fins ara gratuït.

Josep Maria Piqué i Jaume Aubia, pares del negoci
Els pares de l’operació, o del negoci, són el director general de l'HCB, Josep Maria Piqué, i el president de fet del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i paradigma de la “CDC dels negocis”, Jaume Aubia.

Segons una font coneixedora directa del tema, Jaume Aubia està duent a terme una política de captació de pacients a Emirats del Golf Pèrsic, on viatja sovint (fins i tot aprèn l’àrab) per dur-hi a terme afers. Ho pot fer degut a les grans quantitats de diners de què disposa, gràcies a control total i personal dels diners del COMB.

En efecte, només ha de retre comptes a l’incompetent i fallit president del citat col·legi, Miquel Vilardell, no pas a la junta. Va ser aquesta la que insòlitament li va atorgar tots els poders en el camp econòmic. És el tsar dels diners dels ben retallats metges. A aquests, CDC els hi ha pres diners i a més ells, a sobre, els en hi dona. Té efecte amb un grau de coneixement difícil d’acreditar i gràcies al galdós paper del prosocialista verbal i pro CDC de fet Miquel Vilardell.

Piqué i Aubia (que veuen en la imatge) han comptat amb el recolzament total i actiu de Xavier Pomés, antic conseller de CDC de Sanitat i també de Governació (després batejada d’Interior). En aquest darrer càrrec, i tenint com a cap de gabinet a Francesc Homs, va ser un perfecte inútil. Ho vaig descriure en una sèrie de setze articles. Pomés és un home de l’Església-institució. Va cosignar amb l’antic secretari del Govern Josep Maria Via un article que encarna el zenit de l’embogiment privatista respecte a la sanitat pública.

Ara Pomés és president de la polèmica fundació de gestió de l’Hospital de Sant Pau i també president del patronat del Clínic. A més, és un alt directiu de congregacions eclesials de finalitat sanitària

Llits reservats per a potentats del Golf Pèrsic
Pensar en els Emirats del Golf com font de negoci sanitari no és un descobriment d’Aubia. Fa poc el gran programa de la cinquena cadena de TV francesa 'C’est dans l’air' denunciava que alguns grans hospitals parisencs havien reduït el nombre de llits d’ús públic per a reservar-los per a client molt rics del Golf Pèrsic. A França almenys se’n debat. Aquí TV3 no ho farà mai. La seva especialitat són els reportatges publicitaris, no pagats, mentint sobre la nostra palesa ensulsiada sanitària. Estem dins un drama català embolicat de conte àrab.

L’intent en marxa, i de molt probable concreció immediata, passa per un decret de la Generalitat, del qual se’n donaria compte només a la mesa del Parlament, atès que aquest està suspès. Sembla una broma de mal gust que un cop tan monstruosament baix contra la sanitat pública es pugui dur a terme sense un debat públic ni en un Parlament en ple funcionament. Pot constituir un nou episodi de maldat antidemocràtica.

L'error de 'Barnaclínic'
Una font del propi HCB afirma: “Ja va ser un error permetre la constitució de 'Barnaclínic', que funciona dins l'HCB i gràcies a la sanitat pública –que li aporta massa crítica i mitjans humans i materials– amb uns costos, unes disfuncions i uns beneficis pels metges amics de Piqué i Aubia que deixen astorat. Ara bé, la cosa més patètica és que si personalment, o un familiar meu, tingués una malaltia o una necessitat quirúrgica important, jo que sóc metge preferia mil vegades ser atès a la Vall d’Hebron o a Bellvitge. Com allotjament és perfecte, com un hotel de cinc estrelles, amb banys i necessers individuals. Però com atenció mèdica plena i ben organitzada, no és la que jo recomanaria. En el que són espectaculars és en relacions públiques i en publicitat.”

Quan sigui conegut el procediment jurídic pel que definitivament opta Artur Mas caldrà analitzar-lo amb atenció. De moment li crida l’atenció que el PSC i altres partits de fora del Govern en funcions, perfectament informats del tema, antisocial per antonomàsia, facin veure que viuen en els llimbs.

Menys possibilitats per la destrossa de l'ICS
Curiosament, respecte a la tercera llei de reforma (de fet, de destrossa final) de l’Institut Català de la Salut (ICS) tot indica que Artur Mas té difícil assolir la seva aprovació abans del 25 de novembre, malgrat voler-ho i haver-ho intentat.

Han jugat en contra molts alts funcionaris de l’ICS i el nou president d’aquest ens, l’honest metge lleidatà Joan Viñes, que Mas i Ruiz es van veure obligats a acceptar després del cessament, en ser denunciat judicialment, del desastrós Josep Prat.

Viñes que ha dut a terme generoses, eficaces i discretes accions sanitàries a l’Àfrica subsahariana, ha aportat a l’ICS unes consideracions humanes i humanistes de les quals Prat en podria ser, de sempre, l’antítesi. En una recent reunió del comitè de direcció de l’ICS, el doctor Viñes va dir que ja estava bé de parlar només de reorganitzacions, que calia parlar d’assistència mèdica, que era la seva principal funció.

Fins i tot les mosques presents van aplaudir amb les seves ales, mentre que els “aparatnik” de CDC presents potser encara no s’ha refet de la sorpresa. Tanmateix, no cal ser cofoi: si CiU guanya les eleccions, Viñes haurà de continuar a obrar com una bona persona i un bon metge a Lleida i a l’Àfrica subsahariana. Persones com ell no tenen lloc a la Catalunya de Mas, de Ruiz i de Josep Prat. Algú en podria dubtar?

Aquí manen aquests i els seus clans sanitaris privats i opacs (com Feliu Sucarrats, Ramón Bagó i la família Sumarroca). Aquests, en canvi, poden fàcilment trobar un llenguatge comú amb els potentats medievals del Golf Pèrsic. Segur que Aubia ho va saber preveure.




http://www.eldebat.cat/cat/notices/2012/10/privatitzacio_de_la_gestio_de_l_hospital_clinic_102274.php


Unió Sindical Digital Nº 378