Los trabajadores del Sant Pau piden el cese inmediato de Xavier Pomés

25/04/2013 09:00

Aseguran que no ha presentado ningún plan de viabilidad para el hospital

Los trabajadores del Sant Pau piden el cese inmediato de Xavier Pomés

http://www.eldebat.cat/cast/notices/2013/04/los_trabajadores_del_sant_pau_piden_el_cese_inmediato_de_xavier_pomes_70159.php

Redacción

El Comité de empresa de la Fundación Privada de Gestión Sanitaria del Hospital de la Santa Cruz y Santo Pau (FPGHSCSP), en nombre y en representación de todos los trabajadores, han mandado una carta a la Muy Ilustre Administración (MIA) y a la Junta del Patronato, con copia al Presidente de la Generalitat, Artur Mas y al alcalde de Barcelona, Xavier Trias, para que tomen las medidas oportunas para resolver los graves problemas que lastra la institución y piden el cese inmediato de su Presidente el Sr, Xavier Pomés.

En la carta remarcan que el Hospital de la Santa Creu y Sant Pau, por su historia y por sus características es uno de las más importantes hitos de la sociedad civil catalana y a día de hoy, a pesar de la grave situación económica que sufre sigue siendo un referente asistencial.

Esta grave situación económica ha sido generada y permitida durante años por los propios gestores del centro sin que se tomara ninguna medida para pararla y es consecuencia de la falta crónica de financiación y de la mala gestión. Esta grave situación, conocida desde hace muchos años por todos los responsables de este hospital, está poniendo en riesgo la situación patrimonial de los acreedores, de los trabajadores e incluso la misma viabilidad de la Institución.

En este contexto, agravado por los brutales recortes que está sufriendo el sector, lo que espera el Comité de empresa del máximo responsable de la Institución es que la defienda. Concretamente piden que adecúen la financiación del hospital a los servicios que ofrece, que se busquen otras vías de financiación y si hace falta que recurran al patrimonio de la Fundación Privada del Hospital de Sant Pau, fruto de las donaciones de los ciudadanos con el fin de que su dinero revirtiera a la atención hospitalaria y no a ninguna otra finalidad.

Es por eso que encuentran inadmisible y vergonzosa la actitud del Presidente de la Junta del Patronato, el Sr Xavier Pomés en sus actuaciones y declaraciones recientes. "Desde el día que llegó al Sant Pau, en 2012, no nos consta que el Dr Pomés haya hecho nada para mejorar la financiación del Sant Pau. No ha hecho nada para depurar responsabilidades, acabar con las bolsas de ineficacia y mejorar la gestión. No ha hecho nada para mejorar las condiciones de los profesionales, más bien lo contrario, estamos peor que antes de que llegara. En todo este tiempo no ha hecho ningún intento de diálogo con los trabajadores para encontrar soluciones a los graves problemas que sufrimos. Y lo más importante: no ha presentado ningún plan de viabilidad para el hospital, ni a corto, ni a medio, ni a largo plazo".

Y añaden: "Pero lo más escandaloso de todo es que lejos de afrontar sus responsabilidades pretenda hacer caer sobre los trabajadores la culpa de la situación del hospital y que ponga en entredicho la calidad del centro". Es por todo esto que piden el cese inmediato del Sr Pomés.

Xavier Pomés fue conseller de Interior y posteriormente de Salud en diferentes gobiernos de Jordi Pujol. Actualmente es el presidente de la Fundación gestora del Hospital de Sant Pau, Presidente del Patronato del Hospital Clínic de Barcelona y hombre de la máxima confianza de Artur Mas.

Los brutales recortes que está sufriendo el sector sanitario están haciendo peligrar la calidad del sistema. Los médicos del Instituto Catalán de la Salud (ICS) ya llevan un recorte salarial acumulado del 30% y ayer se hizo público que su sueldo es inferior al de un Mosso d'Esquadra en prácticas.

Masiva manifestación en Barcelona contra los recortes de Mas

http://www.publico.es/espana/454467/masiva-manifestacion-en-barcelona-contra-los-recortes-de-mas

Miles de ciudadanos convocados por varias plataformas sindicales y de entidades del ámbito de la educación, la sanidad y la función pública han recorrido el centro de Barcelona para protestar contra los recortes y los "presupuestos antisociales" del Gobierno de Artur Mas.

La principal pancarta de la manifestación, portada por representantes de las siete plataformas convocantes -Marco Unitario de la Comunidad Educativa, Plataforma en Defensa de la Salud, Plataforma Sindical Unitaria de la función pública, Plataforma bastante Recortes, Juntas por la Educación Pública, Coordinadora Laboral de Sanidad y Plataforma Unitaria en defensa de la Universidad Pública- recoge el lema "Luchar por los derechos laborales es defender el futuro. Hagámosle frente". Un conjunto de mujeres del sector sanitario ha abierto la protesta con otra pancarta que rezaba "Frenemos estos presupuestos antisociales, juntas podemos". Se han visto numerosas personas con batas blancas, pero el color amarillo de la marea groga del sector educativo predomina.

Muchos colectivos y asambleas de barrio del 15-M -junto con el impulso de los movimientos vecinales de Barcelona y Catalunya- también secundan la marcha, que ha comenzado con tres grandes bloques de inicio a las 11.30 horas. La columna de educación ha salido del paseo de Gracia con la calle Aragón, el bloque de sanidad arrancó de la confluencia entre la calle Balmes y la Gran Vía y la columna de función pública inició su marcha entre la rambla de Catalunya y la calle Diputació. A las 12.00 horas, las tres columnas se han unido en la plaza de Catalunya y desde allí han inician el recorrido hasta el Parlamento.

El secretario general de UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, ha declarado en el arranque de la protesta que "es el momento en el que el Govern de la Generalitat tiene que demostrar que está al lado de los ciudadanos y no defendiendo a los poderes fácticos porque esta política es un suicidio". El secretario general de CCOO en Catalunyaa, Joan Carles Gallego, ha señalado quela actual situación del paro en Catalunya y en el resto de España demuestra lo "absurdo" de la reforma laboral, pactada entre PP y CiU, por lo que ha pedido un cambio en esta normativa y que "se acaben -ha dicho- las políticas de los recortes porque generan más desempleo.

Aturem aquets pressupostos

UN MIEMBRO DEL COMITÉ DEL MOISES BROGGI VETADO PARA ASISTIR A UNA REUNIÓN CON DIRECCIÓN.

UN MIEMBRO DEL COMITÉ DEL MOISES BROGGI VETADO PARA ASISTIR A UNA REEUNION CON DIRECCIÓN.

Seguimos viendo cuales son los "valores" de la Dirección del CSI.

El día 26 de abril, han asistido tres miembros de cada comité de HSS, HGH y HSJDMB, a una reunión convocada por la dirección para hablar de las jornadas de 1396 horas.

Al inicio de la reunión, la directora de RRHH, Alicia García, ha comunicado a los asistentes el veto a que asistiera un miembro del CE del Moisés Broggi, a raíz de unas declaraciones en la prensa, las descritas en el anterior link. 

Los tres miembros del CE del Moisés Broggi han tomado la decisión de levantarse de la mesa ante el abuso de poder y la violación de la libertad de expresión , así como de acoso sindical manifiesto, de unos datos que conocemos, tanto por vías directas de dirección como por la comunicación que la propia empresa ha realizado a los trabajadores.
Esta es la gota que colma el vaso de lo que esta sucediendo a los trabajadores.

La Dirección no puede elegir con quien quiere mantener las reuniones porque el Comité de Empresa es representante elegido por los trabajadores y no por ellos.
La dirección del CSI impide, con estas acciones, que se lleven a cabo unas negociaciones en el marco que sería deseable.

Lo que no acabo de entender porque los otros representantes viendo tal abuso no han tomado la misma decisión de levantarse de la mesa y pedir la incorporación del miembro excluido.....sera por algún interés, sera por compromisos, habrá algún pacto de no agresión por parte de los otros miembros asistentes que todavía no sabemos ...... es todo bastante curioso e inquietante....

Los sindicatos del Hospital Moisès Broggi denuncian la saturación del centrO

http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1402591

25-04-2013 / 10:50 h EFE

El comité de empresa del Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí ha denunciado la saturación del centro, el incremento de la presión asistencial y el aumento del tiempo de espera para poder ingresar en el hospital.

El presidente del comité de empresa, Juan Carlos Carreras, ha explicado en declaraciones a Efe que "el tiempo de espera medio para ingresar es de unas 72 horas, un tiempo que los usuarios deben permanecer en urgencias o en los pasillos".

El responsable sindical considera que el incremento de la presión asistencial se debe al cierre de las hospitalizaciones en el Hospital General de L'Hospitalet, ya que los pacientes de esta zona ahora son atendidos en el Moisès Broggi.

El Hospital General de L'Hospitalet y el Moisès Broggi dependen del Consorcio Sanitario Integral.

"En L'Hospitalet no se hacen ingresos y las personas que tienen como centro de referencia el hospital se desplazan hasta Sant Joan Despí. Esto hace que hayamos tenido que asumir una población de 150.000 personas más y en ocasiones, sobretodo en casos urgentes, no tenemos medios para atenderlos con garantías", comenta Carreras.

Los vecinos de la zona norte de L'Hospitalet (unos 150.000) son los que tienen el Hospital General de L'Hospitalet como centro de referencia y son los que ahora deben desplazarse a Sant Joan Despí.

El responsable sindical ha anunciado también que la empresa prepara un recorte del 8 % del presupuesto para este año. "Son unos 15 millones de euros y no sabemos cómo va a afectar esto al servicio que se viene prestando", ha dicho Carreras, que ha asegurado que "la intención de la dirección es prescindir del centenar de trabajadores interinos".

1º MAIG .....TANT PEL QUE LLUITAR

Unión Sindical Digital Nº 403

Modificació de seqüències i horaris de l’Atenció continuada a l’Hospital transversal

Esta sera la propuesta de la empresa para aplicar el RDL de ampliación de jornada:

• Una decisión unilateral, que ningún sindicato la aprueba.
• Sin falta de consenso.
• Al  margen de la Xhup.
• Volviendo a unas secuencias que ya estaban en vigor en el Broggi antes de la aplicación del articulo 41.
• Con una repercusión muy importante en las jornadas parciales, que verán alterada su conciliación de la vida familiar, cosa por la cual se generaron a pesar de su jornada parcial descansos en fines de semana.
• Se promueve un aumento de jornada, cuando todavía estamos pendientes de que se aplique una sentencia ganada a favor de los trabajadores.
• Con casi el imperativo de aplicación antes del verano. ( Que pasara con las vacaciones ya solicitadas? Otro año de cambios ha ultima hora? ....)

Es tal el embrollo que tenemos que se hace efectivo aquel refrán que dice " ha río revuelto ganancia de pescadores".......

Què és un ERO temporal

Què és un ERO temporal

Què és un ERO temporal?
És un procediment administratiu laboral de caràcter especial dirigit a l'autoritat laboral competent per obtenir l'autorització per suspendre temporalment els contractes de treball.

Quins requisits són necessaris?
Ha de ser aprovat per l'autoritat laboral. L'empresa ha d'acreditar l'existència de les causes que el motiven. Hi ha un període de consultes amb la representació dels treballadors que com a mínim serà de 15 dies de durada llevat que s'arribi a un acord abans. Un cop autoritzat el treballador pot demanar la prestació per desocupació aquests dies, si té dret.

En quines circumstàncies es demana?
Es poden legar causes econòmiques (pèrdues continuades), tècniques (per exemple, adaptació d'instal • lacions) de producció (caiguda de comandes) i organitzatives. També n'hi ha per força major (situacions de risc imprevistes com incendis, nevades, etc.) En aquest últim cas, l'ERO pot aprovar amb caràcter retroactiu i l'autoritat laboral té 5 dies de termini per resoldre-ho.

Quins efectes té?
El treballador segueix en l'empresa amb caràcter general. L'inconvenient principal és que obre la borsa de desocupació durant els dies en què se suspèn el contracte. El trabajadorm, pel seu compte, pot o no demanar la desocupació. Si obriu la desocupació va consumint dies d'atur que tenia acumulats.

Quins requisits cal el treballador per cobrar l'atur?
Per tenir dret a atur és necessari tenir cotitzats 360 dies en els sis anys immediatament anteriors.

Què quantitats abona l'Inem durant els dies de regulació?
El 70% del quocient de dividir per 180 la suma dels salaris percebuts dels 180 últims dies. Per salari s'entén la base reguladora de cotització que inclou el salari mensual i la prorrata de les pagues extres.

Hi ha cap límit màxim en la quantia que abona l'Inem?
En el cas dels ERO temporals, per cada dia de regulació la quantia màxima que paga l'Inem són 35,88 euros bruts si el treballador no té fills a càrrec. La prestació diària puja a 41,01 euros bruts per al treballador amb un fill a càrrec, ja 46,13 euros per al que té dos o més.

I una quantia mínima?S
i, en aquest cas són 16,40 euros sense fills i 21,94 euros per al treballador que els tingui.

Té l'empresa l'obligació de complementar l'atur?
L'empresa no té l'obligació de complementar les prestacions de l'Inem que rep el treballador, llevat que les parts acordin aquest complement.

Com es consumeix la prestació de l'INEM en un ERO temporal?
El Inem comptabilitza la desocupació per setmanes senceres. Quan es regula per dies solts, l'Inem computa cada dia consumit de la setmana pel coeficient de 1,25. I sempre que el decimal és 5 o superior es comptabilitza com un dia més consumit. Per exemple, si es regulen 3 dies en la mateixa setmana (3 x 1,25 = 3,75 dies) serien 4 dies d'atur consumits. Per dos dies de regulació setmanal, es restarien tres de borsa d'atur i quatre dies regulats equivaldrien a cinc dies d'atur consumits.
Es segueix cotitzant el mateix?
Durant el període de suspensió es cotitza per la mateixa base que el treballador tenia abans del fet causant. L'empresa ingressarà a la Seguretat Social la quota patronal i el Inem cotitza la part del treballador prèviament descomptada de l'import brut de la prestació.
Què passa amb les pagues extres?
Durant el període de suspensió del contracte no es genera la part proporcional de les pagues extres, en estar el contracte suspès i haver-se tingut en compte les pagues extres per a ell càlcul la prestació.
Què passa amb les vacances?
Amb les vacances passa el mateix que amb les extres. No es generen vacances durant els períodes de suspensió en estar el contracte suspès.
Qui realitza els tràmits?
La sol.licitud de l'expedient de suspensió dels contractes davant l'autoritat laboral la pot presentar l'empresa o els representants dels treballadors. La sol.licitud de les prestacions per desocupació les presenta el treballador davant l'Inem de forma individual. En algunes ocasions ho fa l'empresa, sempre amb l'acord i l'autorització dels treballadors.
Quan es cobra la nòmina de l'INEM?
L'INEM paga el dia 10 de cada mes i, normalment, va amb dos mesos de retard sobre el mes de regulació. Per exemple, un treballador que ha estat regulat vuit dies al gener no sol cobrar la nòmina de l'INEM per aquests dies fins el deu de març.Per què els sindicats solen excloure de l'ERO als treballadors de 52 anys en endavant?Perquè conservin íntegra la seva bossa d'atur (sis anys cotitzats donen lloc fins a dos anys de prestació) davant una eventual prejubilació, passant prèviament per la desocupació.
Per què resulta perjudicial obrir la bossa d'atur?
L'ERO trenca el dret a la prestació en dos. El que tenia abans de la suspensió i el dret que es genera de forma posterior. Si transcorreguts dotze mesos, el treballador necessita una nova prestació perquè l'afecta un altre ERO temporal, un acomiadament o una prejubilació, l'Inem obliga a optar entre reprendre el cobrament de la prestació que va quedar pendent o la nova borsa generada. Si reprèn la primera, perquè té més dies acumulats, perd el dret generat en aquest temps intermedi, a més que el salari que serveix per calcular la segona prestació seria més alt. El Decret aprovat al març pel Govern central, tracta de pal.liar en part aquest perjudici provocat pels ERO en aquesta crisi.
Quan es pot reposar l'atur gastat?
El Govern espanyol va aprovar el 6 de març un Reial decret de mesures urgents per al manteniment de l'ocupació, que inclou dos punts que beneficien a empreses i treballadors afectats pels ERO temporals en aquesta crisi. Encara que està en vigor des del 8 de març, el Parlament ha obligat el Govern a presentar com a projecte de llei per introduir possibles modificacions.En cas d'acomiadament, l'Inem reposarà als afectats per ERO temporal entre l'1 d'octubre de 2008 i el 31 de desembre de 2009 el atur consumit durant la suspensió de contracte, fins a un límit de 120 dies, en cas que després siguin acomiadats. L'acomiadament ha de tenir lloc en el període comprès el 8 de març de 2009 i el 31 de desembre de 2011.En cas de patir un nou ERO temporal, aquells treballadors que hagin esgotat la prestació, recuperen el nombre de dies d'atur gastats en l'ERO previ, fins a un màxim de 90 dies d'atur.
Quins avantatges té per a les empreses?
Les empreses només hauran d'abonar durant l'ERO temporal el 50% de les cotitzacions per contingències comunes dels seus empleats amb suspensió temporal o reducció de jornada autoritzada per un ERO (la resta la bonifica la Seguretat Social). La bonificació no podrà superar els 240 dies per treballador. L'empresa s'ha de comprometre a mantenir l'ocupació dels afectats com a mínim un any després de l'ERO.

Per més informació clíca aquí

Jugant indecentment amb el pressupost

CiU i ERC es desmenteixen cada dia per reconciliar-se després

Jugant indecentment amb el pressupost

Alfons Quintà

Francesc Homs ha declarat que els encara desconeguts pressuposts de la Generalitat pel 2013 serien aprovats amb el vot d’ERC dins el “primer semestre”, o sigui abans del 30 de juny. Una hora i escaig més tard, el líder d’ERC, Oriol Junqueras ha afirmat que eren “absolutament inassumibles”, fins i tot amb un dèficit, encara no segur del 1,5 per cent.

Tot va com sempre: els dos partits que ens volen portar a un utòpic Cel de la independència no estan d’acord en com anar fins a la cantonada. O potser estan d’acord en representar comèdies de guions fluctuants.

Literalment se’n foten del fet que sis mesos d’endarreriment en els pressupostos causi un dany incalculable. Un cop més, Catalunya es desmarca de totes les altres comunitats, en molt pitjor. Totes tenen pressupostos, malgrat estar igualment afectades per les limitacions de Brussel·les i de Madrid.

CDC i ERC volen cruspir-se l'electorat compartit 
També cal refermar el criteri, mantes vegades exposat aquí, segons el qual els dos partits independentistes (CDC i ERC) no tenen altre objectiu que cruspir-se l’electorat, l’un de l’altre.

Ambdós es situen en un tipus de maldat intrínseca als dos grans totalitarismes i a molts populismes. Volen fer oblidar un present horrible en nom d’una cabòria llunyana i indefinible. Penso en el “Reich de mil anys” i en el comunisme, el de l’insuperable eslògan “a tothom segons el seu treball, a tothom segons les seves necessitats”.

Malgrat que Homs doni a entendre el contrari, fons de la direcció del PSC no han rebut cap oferta, ni vaga, d’entrada en cap govern. Ni la considerarien sense canvis profunds, ni veure abans l’encara secret projecte de pressupost. Pel que fa al PP aquest partit està en el súmmum de la seva irritació contra Mas per haver fet veure que volia una distensió i dimecres acreditar tot el contrari. Per part de Ciutadans i de la CUP no cal ni parlar-ne.

Apoteosi de falsedats 
Un dia es proposa com a solució màgica un govern de concentració en pla “adhesió incondicional”, a la franquista, i després una pluja d’insults. A l’endemà “el destí del govern no és el rellevant”, segons acaba de dir Homs. En què quedem?

No es pot fer una política de provocació permanent i després acusar de no ser estimat, excepte que te’n foti’s de tot i tinguis uns mecanismes – en aquest cas mediàtics – per fer passar per veritats a mentides monumentals i constants. Tothom pot veure amb claredat creixent que el drama que vivim seria impossible sense el domini per part de Mas de la majoria dels mitjans de comunicació.

Pressupost i sanitat 
Mas no vol donar a conèixer el seu projecte de pressupost pel 2013 – que hauria d’estar aprovat des de fa mesos – perquè, entre altres barbaritats, pot portar a una retallada sanitària acumulada, des del 2009 al 2013, d’entre el vint-i-cinc i el trenta per cent, segons fonts del sector. Avui se situa, pel període indicat, entre el 15 i el 20 per cent. Un deu per cent era una estimació moderada, fins fa quatre dies. Però si incrementa el límit de dèficit podria passar a un cinc per cent i per tant a un total acumulat en quatre anys del 25 per cent.

Amb aquesta destrossa, totes les bogeries són possibles. Per posar només un exemple, una retallada de l’ordre exposat implicaria la desaparició d’hospitals. Es poden donar situacions inimaginables.

Enfront d’això no hi ha cap estratègia econòmica ni de reforma realista. Emparada per un món mediàtic pagat i indecent, la Generalitat fa rebotar totes les crítiques contra “Madrit”.

Fonts de la cúpula d’ERC encara afirmen que “no hem vist el projecte de pressupost (pel 2013) ni en tenim una idea clara”. D’aquesta manera han confirmat el que digué el dirigent d’ERC i diputat Oriol Amorós, segons ja informà aquest diari.

Privatització del Clínic 
Cal afegir-hi la privatització de l’Hospital Clínic de Barcelona (HCB) camuflada amb afirmacions de la Generalitat segons les quals la gestió serà confiada a “una fundació sense ànim de lucre”.

No està gens clar que això pugui ser possible. Una privatització d’aquestes dimensions ha de passar per un concurs públic. Les lleis no solen ser bogeries. Formen un tot que anomenen sistema jurídic. Com podria ser que per comprar gasses o xeringues, o llits, l'HCB hagi de fer concurs públic i en canvi es pot cedir la gestió del centre per una decisió de l’executiu, emparada amb una llei d’acompanyament del pressupost que no és discutida ni potser llegida pels que la voten?

Falsificació de la realitat 
Des de tots els punts de vista estem davant una nova falsificació de la realitat. En efecte, en passar de públic a privat, l' HCB no generarà de sobte beneficis, sinó que probablement incrementarà el dèficit, sobretot si es té en compte que el canvi està impulsat i serà confiat a trenta actuals alts càrrecs, bàsicament directius mèdics. Tot aniria en la llei d’acompanyament del pressupost que precisa l’aprovació pel Parlament, o sigui d’ERC.

El 2010, trenta d’aquests alts càrrecs de l'HCB cobraven més de cent mil euros anuals, com a mínim, és a dir més de setze milions de pessetes. Els encapçalava l’actual director general, Josep Piqué Badia. De l'HCB en sentit estricte, percebia la quantitat de 184.291,86 euros anuals. Res no indica que cap dels trenta directius pensi cobrar menys, ans el contrari. Ningú no parla de racionalització, perfectament possible però danyosa per a interessos creats i units a CDC com les dents a les genives.

Per tant, la “fundació sense ànim de lucre” s’haurà d’endeutar des del primer dia, amb una entitat sanitària privada o un fons financer, com una societat de capital risc. Seria un endeutament que la Generalitat garantiria. A continuació s’aniria vers la privatització pura o la reconversió privatista. No hi ha més llenya que la que crema. Els miracles econòmics imprecisos i a vuit dies vista solen acabar sent fraus o aixecades de camisa.

Muntanyes d'enganyifes 
El grau d’enganyifes al que s’ha arribat crea cap-rodo. Primera enganyifa: fer creure que la culpa de tot és de “Madrit”, com no sigui que per culpa s’entengui la creació, en efecte pel govern central, d’aquest històric, emblemàtic i imprescindible HCB.

Segon: fer creure que el tema més urgent i decisiu és la data de la consulta i no pas aprovar els pressupostos de la Generalitat, quan tothom sap que la consulta no portaria enlloc.

Tercer: fer acceptar uns pressupostos que ningú coneix, ni el soci de govern de CiU, és a dir ERC. Que aquest darrer partit no digui, hora rere hora, que, en efecte, no pot dir res sobre uns pressupostos indica que literalment se’n fot de tot el que no sigui guanyar vot sobiranista.

Demà la Generalitat podrà pagar? 
Quart: el sol fet de donar prioritat a la consulta deixa bocabadat. Arreu del món, i més en aquest període de profunda crisi, alimentada per la inutilitat de Mas, el que és cabdal és el pressupost, no pas un desig politiquer i sectari com el d’ERC, consistent en només poder continuar – per poc temps: té un sostre sociològic clar – cruspint-se l’electorat que encara té CiU, però a la baixa.

En tot cas, demà serà cinc d’abril. Com ja vaig exposar s’ha de veure si la Generalitat pot fer front a la ingent quantitat de pagaments d’aquest mes. Quina cabòria politiquera s’inventarà? Serà una diferent o igual a les d’avui, o a les d’ahir?