Ni una hora més. Ni un contracte menys
domingo, 14 de abril de 2013
Els hospitals es preparen per a les noves retallades
Els hospitals es preparen per a les noves retallades
Publica Ara
El pressupost dels centres es pot reduir fins a un 10% i els sous es rebaixaran l'equivalent a una paga extra
Encara no s'han aprovat els pressupostos d'aquest any però el departament de Salut ja treballa amb diferents escenaris pressupostaris, que, en qualsevol cas, passen perquè hospitals i centres sociosanitaris hagin de tornar a aplicar la tisora. Patiran una rebaixa del pressupost que variarà entre el 7% i el 10% en funció del centre. Ho va comunicar la Generalitat als gerents de les empreses públiques i consorcis sanitaris del sector concertat. No obstant, aquestes xifres són "preliminars" i no són definitives fins que no es conegui l'objectiu de dèficit que marqui el govern espanyol. Si es flexibilitzés, se suavitzarien les retallades als centres.
Davant d'aquesta situació, les patronals de la sanitat concertada -la Unió Catalana d'Hospitals i el Consorci de Salut i Social de Catalunya- van demanar una reunió d'urgència amb el CatSalut, ja que alerten que aquesta nova tisorada "és inassumible". En aquesta reunió, se'ls va dir que la retallada no seria lineal. "Hem d'agrair aquestes reunions. Entre tots estem intentant minimitzar l'impacte que tingui en el concert", va explicar ahir el president del consorci, Manel Ferrer.El pressupost dels centres es pot reduir fins a un 10% i els sous es rebaixaran l'equivalent a una paga extra
Encara no s'han aprovat els pressupostos d'aquest any però el departament de Salut ja treballa amb diferents escenaris pressupostaris, que, en qualsevol cas, passen perquè hospitals i centres sociosanitaris hagin de tornar a aplicar la tisora. Patiran una rebaixa del pressupost que variarà entre el 7% i el 10% en funció del centre. Ho va comunicar la Generalitat als gerents de les empreses públiques i consorcis sanitaris del sector concertat. No obstant, aquestes xifres són "preliminars" i no són definitives fins que no es conegui l'objectiu de dèficit que marqui el govern espanyol. Si es flexibilitzés, se suavitzarien les retallades als centres.
No s'ha concretat, però, quina afectació tindrà aquesta retallada sobre l'activitat que el CatSalut contracta als hospitals concertats i quina sobre la tarifa. L'any 2011, el CatSalut ja va comprar un 10% menys d'activitat als hospitals -cosa que va obligar a tancar llits i quiròfans- i també va pagar un 2% menys per aquests serveis.
Aquesta nova tisorada podria repercutir ara en els sous dels professionals, en els quals es podria aplicar una retallada equivalent a una paga extra. "No es demanarà un esforç superior", segons fonts de la sanitat concertada . El capítol 1 de personal s'emporta bona part del pressupost dels centres -entre el 60% i el 70%- "i una retallada d'aquesta magnitud acaba impactant en els sous o en el tancament de dispositius", reconeix Ferrer. L'objectiu és trobar l'equilibri per impactar "al mínim possible en la qualitat assistencial", va afegir.
Aquesta reducció se sumaria a les que ja han patit els professionals de la sanitat des del 2010. "És immoral. No podem acceptar que explotin la vocació del metge per seguir imposant retallades", va dir el secretari general de Metges de Catalunya, Francesc Duch, en un comunicat. El president del sindicat, Albert Tomàs, va advertir que "es veuran més centres d'atenció primària i hospitals tancats".
La sanitat concertada -que també està afectada pels impagaments de la Generalitat- ja està al límit. "Els centres privats concertats estan en una situació molt precària", diuen la Unió i el Consorci en un comunicat. Salut també ha posat sobre la taula altres mesures d'estalvi per reduir el pressupost, com una ordenació de serveis al territori, la creació d'una central de compres única per al sector concertat o la disminució dels reingressos hospitalaris. "Comportaria un estalvi important", reconeix Ferrer.
L'Hospital de Sant Pau demana a Justícia ser intervingut per garantir la viabilitat del centre
L'Hospital de Sant Pau demana a Justícia ser intervingut per garantir la viabilitat del centre
La mesura és "de caire temporal" i esdevé la "darrera oportunitat" per sortir de la situació actual
L'Hospital de Sant Pau ha acordat demanar al Protectorat de Fundacions del Departament de Justícia que prengui les actuacions jurídiques que consideri oportunes per tal d'aconseguir la viabilitat del centre. En un comunicat del president del Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària, Xavier Pomés, diu que es busca "donar les garanties a tots els processos que s'hagin d'endegar en el futur, tant a nivell del Patronat com de l'equip de gestió", "donar total garantia jurídica a les actuacions dels membres de l'equip directiu" i "decretar en cada moment i circumstància aquelles decisions que, ajustades a dret, es considerin més apropiades". Afegeix que és una mesura "de caire temporal".
Aquesta decisió es va prendre en la darrera reunió de la Fundació de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que es va celebrar el 4 d'abril. En el comunicat, el president d'aquesta fundació assegura que és una actuació de caire temporal "que busca garantir la viabilitat i la recuperació de l'autonomia de centre però, en cas de no ser així, obligui a una total reestructuració del centre".
Afegeix que la voluntat del Patronat és continuar fent tots els esforços per lluitar per la viabilitat i governabilitat de l'hospital, i per això fa una crida a tots els estaments del centre.
"Aquesta s'ha de veure com la darrera oportunitat que té el centre després de molts anys de conflicte", finalitza Pomés.
lunes, 1 de abril de 2013
Curso gratuito on line de igualdad
Curso gratuito on line de igualdad
El Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad ofrece un curso gratuito on line de igualdad.
La formación correspondiente a la Escuela Virtual de Igualdad estará abierta para el alumnado hasta el 30 de octubre de 2013. Durante este periodo, sólo se puede realizar un curso por persona, con el objetivo de dar cobertura a la amplia demanda que se viene sucediendo en las distintas ediciones.
Clika aquí para más información http://www.escuelavirtualigualdad.es/inscribirse.php
El Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad ofrece un curso gratuito on line de igualdad.
La formación correspondiente a la Escuela Virtual de Igualdad estará abierta para el alumnado hasta el 30 de octubre de 2013. Durante este periodo, sólo se puede realizar un curso por persona, con el objetivo de dar cobertura a la amplia demanda que se viene sucediendo en las distintas ediciones.
Clika aquí para más información http://www.escuelavirtualigualdad.es/inscribirse.php
Hospitales públicos catalanes cobran por dar habitación individual
Hospitales públicos catalanes cobran por dar habitación individual
La coordinadora de pacientes habla de “ciudadanos de primera y de segunda”
Otros centros cobran para poder reclinar la butaca del acompañante del enfermo
Habitación con butaca de alquiler en el hospital L'Esperança (Barcelona). / AITOR SÁEZ
Los duros recortes aplicados en la sanidad pública catalana por el Gobierno de Artur Mas (CiU) —que redujeron el gasto por paciente el 11,3% en 2012— han llevado a los hospitales de esta comunidad a buscar nuevas vías de financiación que están rompiendo el acceso universal en condiciones de equidad a los servicios públicos sanitarios. Algunos hospitales ofrecen al paciente una habitación privada si pagan por ello y cobran a los familiares por el uso de sillones reclinables para pernoctar al cuidado del ingresado.
El Hospital Clínic, en Barcelona, es uno de estos centros. Defiende que la medida es “voluntaria” y está supeditada a que haya “camas libres”. La tarifa es variable: si el familiar duerme en una butaca, el precio es de 40 euros, mientras que si lo hace en una cama, el precio sube hasta los 70. La dirección del centro asegura que la mayoría de habitaciones que se ofrecen para este servicio son de maternidad. Fuentes sindicales del centro afirman que la oferta se extiende a otras especialidades y critican estas prácticas por “discriminatorias”. Se trata, dicen, de tener servicios “solo para los que se lo pueden permitir”.
El peculiar sistema sanitario catalán, muy distinto al del resto de comunidades, posibilita la adopción de estas decisiones en los hospitales. Solo ocho de los 62 centros hospitalarios de agudos públicos son directamente gestionados por la Generalitat. El resto, aunque financiados casi enteramente por el Departamento de Salud, dependen de otras Administraciones o entidades —municipios, entes públicos, fundaciones y empresas privadas— y cuentan con una gran autonomía de gestión. “Estos hospitales tienen libertad para organizarse según su criterio. Nosotros no podemos entrar en si cobran por servicios hoteleros”; así los denominó en su declaración una portavoz de Salud.
La presidenta de la Coordinadora de Usuarios de la Sanidad, Carme Sabater, lamentó la medida: “Volvemos a hablar de ciudadanos de primera y de segunda”. A su parecer, esta búsqueda de financiación emprendida por los hospitales catalanes es “otro copago más”. Sabe que no todos los hospitales cobran por estos servicios, pero responsabiliza a la Generalitat por permitir un sistema de gestión tan laxo entre los centros sanitarios.
Un caso extremo de esta autonomía de gestión, destapado por EL PAÍS la semana pasada, es el del hospital de Sant Pau, que ha abierto una vía para que los pacientes de cirugía vascular —principalmente los afectados por varices— puedan operarse previo pago sin tener en cuenta la lista de espera de la sanidad pública.
El gasto sanitario, desde 2010, año en que comenzó a gobernar CiU, no ha parado de reducirse. El Departamento de Salud redujo en 2011 un 8,5% el presupuesto destinado a los hospitales, cifra a la que hay que sumar el 11,3% por paciente del año pasado. Los recortes se han cebado especialmente en los ocho grandes hospitales, los del Instituto Catalán de la Salud (ICS), que gestiona directamente la Generalitat. A pesar de estos recortes, fuentes sindicales desdeñan las nuevas medidas de financiación porque entienden que el dinero que se puede conseguir por el cobro de esos servicios es “insignificante” en relación con la factura sanitaria.
Además de las habitaciones privadas, los centros han puesto en marcha otras vías de ingresos. En enero, el hospital de L’Esperança, en Barcelona, inició una prueba piloto: cobrar por pernoctar reclinando el respaldo de las butacas que hay en las habitaciones para los acompañantes que quieran dormir junto a los pacientes. Una fórmula que ya han instaurado otros siete hospitales de Cataluña, como los de Vic y Berga (Barcelona), Campdevànol y Blanes (Girona) y La Seu d’Urgell (Lleida). Este último hospital también ha llevado a cabo operaciones por la vía privada alternativas a las de la sanidad pública para aumentar sus ingresos.
En el hospital de L’Esperança se han dispuesto 20 butacas para “ver la acogida que tienen entre la gente”, asegura una portavoz del centro. El precio es de cinco euros por 20 horas de uso ininterrumpido, aunque si se compra una tarjeta para cinco días, el precio es de 20 euros. Desde el centro explican que la medida está destinada a comprar nuevas butacas sin tener que abonar su “alto precio” —1.800 euros—, y asegura que el hospital no se queda “prácticamente nada” del dinero que pagan los usuarios. A pesar de no poder dar datos, la portavoz revela que la acogida de esta medida ha sido “más bien mala”.
Con las del hospital de L’Esperança, en Cataluña ya hay más de 500 butacas de pago. Decam es la empresa que provee a estos hospitales. Miquel Lobato, gerente de la compañía y exalcalde por CiU de Sant Feliu de Guíxols, un municipio de 21.961 habitantes de la Costa Brava, explica que las butacas tienen “muchos más usos que el de dar descanso a los acompañantes”. Lobato asegura que sirven también como “silla de ruedas y mejoran la movilidad de los pacientes dentro del hospital”. El contrato que tiene Decam con los hospitales es de cinco años. Durante este tiempo, la empresa se quedará una parte del dinero que paguen los ciudadanos para amortizar el coste de las butacas.
A Fermín Fuentes, barcelonés afincado en Zaragoza, este servicio le parece una barbaridad: “Yo no pienso pagar ni un euro por reclinar un asiento que en cualquier sitio es gratis”. Fuentes visita a su padre aquejado de una insuficiencia cardiaca en el hospital de L’Esperança. Si todo va bien, estará hospitalizado cuatro días. Fuentes elude la oferta del centro y opta por dormir en casa de su pareja, en Sant Andreu de la Barca, a 25 kilómetros de distancia. “¿Dónde vamos a llegar con todo esto?”, se pregunta. “A la privatización de toda la sanidad”, se responde a sí mismo.
Pero no todos lo ven igual. Elisenda Almirall dio a luz el pasado diciembre en el hospital público de Igualada (Barcelona) a su hija Lola. “Pagamos 55 euros para poder disfrutar solos de una habitación con dos camas”, explica. Era su segundo parto y lo ocurrido la primera vez la animó, junto a su pareja, Xavi García, a pagar por esta opción. “Con el primero compartimos habitación. Todo fue bien, pero en algunos momentos del día en la habitación se apelotonaban familiares y amigos, nuestros y de la otra pareja. Esta vez queríamos algo más de intimidad y comodidad. Además, claro, nos lo podíamos permitir”, argumenta la pareja. “Mereció la pena. El sistema nos parece perfecto siempre y cuando el servicio no perjudique a otros pacientes”.
domingo, 31 de marzo de 2013
Els usuaris dels serveis sanitaris públics continuen mostrant un alt grau de satisfacció
Publica gencat.cat
L’enquesta de satisfacció dels usuaris del serveis sanitaris públics de l’any 2012 revela una puntuació molt satisfactòria i identifica els aspectes a millorar.
La puntuació de satisfacció global és d’un 7,9 en atenció primària, 7,9 en atenció psiquiàtrica i salut mental ambulatòria i 8,46 en atenció hospitalària.
Per primera vegada es pot accedir a la valoració de cada centre al web del CatSalut.
Aquest any 2012 el Pla d’enquestes de satisfacció del CatSalut ha dut a terme estudis sobre les línies de servei d’atenció primària, atenció psiquiàtrica i salut mental ambulatòria, i atenció hospitalària, amb el resultat de satisfacció global de notable alt. Per àmbits, pel que fa a l’atenció primària, les enquestes mostren que el tracte dispensat i les explicacions del personal mèdic i infermer són els aspectes més valorats, igualment en atenció psiquiàtrica i salut mental ambulatòria; i en l’àmbit hospitalari els usuaris valoren sobretot el tracte personal, les explicacions dels professionals i l’ajuda a controlar o millorar el dolor.
Atenció primària
Els assegurats del CatSalut que han estat atesos a les consultes dels centres d’atenció primària puntuen la satisfacció global amb un 7,90 sobre 10 (el 2009, un 7,64) i el 90,8 % dels enquestats tornarien al mateix CAP (el 2009, un 87,5%).
La neteja del CAP/ambulatori, el tracte personal del metge o metgessa, el fet de no rebre informació contradictòria, que les explicacions siguin entenedores i que l’infermer o infermera escolti i es faci càrrec del problema de salut són aspectes que presenten resultats per sobre del llindar de l’excel·lència que se situa al 90%. Per tant, un total de 13 de les 20 preguntes es troben dins de l’àrea d’excel·lència.
Els aspectes menys valorats, és a dir que no arriben al 75% de respostes positives, fan referència principalment a la puntualitat per entrar a la consulta mèdica i l’accessibilitat telefònica al CAP/ambulatori.
Atenció psiquiàtrica i salut mental ambulatòria
Els assegurats del CatSalut que han estat atesos als centres de salut mental puntuen la satisfacció global amb un 7,90 sobre 10 (el 2009, un 7,74) i el 81,4% de les persones enquestades tornarien al mateix centre (el 2009, un 83,8 %).
La neteja del centre, el tracte personal de l’especialista de psiquiatria, dels diferents professionals i del personal del taulell, el fet de no rebre informació contradictòria, que les explicacions siguin entenedores, que donin la medicació que va bé i la informació a la família són aspectes que presenten resultats per sobre del llindar de l’excel·lència que se situa al 90%. Per tant, un total de 8 de les 22 preguntes es troben dins de l’àrea d’excel·lència.
Els aspectes menys valorats, és a dir que no arriben al 75% de respostes positives, fan referència al temps que triguen a agafar la trucada i a la freqüència de les consultes amb l’especialista de psiquiatria.
Atenció hospitalària
Els assegurats del CatSalut que han estat atesos a l’atenció hospitalària amb internament puntuen la satisfacció global amb un 8,46 sobre 10 (el 2009, un 8,30) i el 91,4% dels enquestats tornarien al mateix hospital (el 2009, un 89,8%).
Les explicacions del funcionament de l’hospital, la confiança en els professionals i el tracte personal, el fet de rebre informació del procés i de les proves realitzades, que aquesta sigui entenedora i sense contradiccions, i que els professionals es facin càrrec del problema de salut són aspectes que presenten resultats per sobre del llindar de l’excel·lència que se situa al 90%. Per tant, un total de 18 de les 22 preguntes es troben dins de l’àrea d’excel·lència.
L’aspecte menys valorat, és a dir, que no arriba al 75% de respostes positives, és la valoració que es fa sobre el menjar.
Pla d'enquestes de satisfacció (PLAENSA)
El Pla d’enquestes de satisfacció de persones usuàries dels diferents serveis sanitaris es va començar a implementar l’any 2001.
L’any 2012, en el marc d’aquest Pla, s’han realitzat un total de 40.100 enquestes telefòniques amb un qüestionari actualitzat i validat de nou que permet recollir l'opinió de la ciutadania i incorporar-la a la gestió dels serveis sanitaris públics per així millorar-la.
Els resultats permeten veure com diferents serveis sanitaris obtenen una nota molt satisfactòria i, alhora, identificar aspectes que cal millorar. El CatSalut inclou en els contractes de compra de serveis sanitaris clàusules de satisfacció amb objectius anuals per tal de progressar en aquells aspectes susceptibles de millorar segons la percepció de les persones usuàries.
En definitiva, disposar de dades objectives per conèixer la satisfacció i la percepció de la qualitat dels serveis sanitaris permet avançar en l'adequació dels serveis a les necessitats dels usuaris.
Els sindicats demanen al Govern que no retalli els sous públics si Madrid flexibilitza el dèficit
Els sindicats demanen al Govern que no retalli els sous públics si Madrid flexibilitza el dèficit
Empleats públics s'han concentrat aquest dimecres a la tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona per reclamar al Govern que aturi la retallada en els serveis públics i en els salaris dels treballadors. Aquest any, la plantilla d'empleats de la Funció Pública perdrà de nou una paga extra repartida en dos parts al juny i al desembre.
Els sindicats de la Plataforma Sindical Unitària consideren que aquestes retallades són "ideològiques" perquè s'han concretat abans que es conegui l'objectiu de dèficit per al 2013. Per això reclamen a la Generalitat que no torni a retallar els salaris públics davant la perspectiva que l'Estat flexibilitzi l'objectiu de dèficit de les comunitats autònomes.
Els sindicats han llegit un manifest contra les retallades per entregar-lo posteriorment al Govern i que arribi a mans del president Mas perquè canviï el rumb de l'austeritat.
Sant Pau crea una via de pagament que permet saltar-se la llista d'espera
Sant Pau crea una via de pagament que permet saltar-se la llista d'espera
Publica El País
L'hospital opera a pacients privats en cirurgia vascular
La demora per a l'operació de varius a la sanitat pública en aquest centre és de 8,4 mesos
L'hospital de Sant Pau ha obert una nova via que permet als pacients ser operats, previ pagament, sense tenir en compte les llargues llistes d'espera de la sanitat pública catalana. El centre sanitari, admeten els seus responsables, ha operat a dos pacients de cirurgia vascular -la malaltia més comuna són les varius- que no han hagut d'esperar els 8,4 mesos que el passat 31 de desembre acumulava aquesta especialitat.
Amb aquesta via l'hospital explora "noves fórmules de finançament" en temps de retallades, explica un portaveu, que insisteix que el centre igualment "compleix amb l'activitat pública contractada pel Departament de Salut". La Generalitat va finançar l'activitat assistencial de Sant Pau amb 309.500.000 d'euros el 2012, un 6% menys que els 329.500.000 de 2010. En aquest temps la llista d'espera en cirurgia vascular ha passat de 4,1 mesos a 8,4.
L'hospital porta treballant almenys des de 2009 amb la idea de tenir una doble via d'accés, pública i privada, els seus quiròfans. En això segueix l'estela de l'Hospital Clínic, que a través de la seva filial Barnaclínic també opera a pacients previ pagament.
Segons un recent informe de la Sindicatura de Comptes, Sant Pau va contractar a la consultora PricewaterhouseCoopers (PWC) quatre estudis en les dues primeres setmanes del mes de març de 2009 d'exploració i definició l'assistència privada. El primer d'ells -Avaluació de les opcions legals per realitzar activitat assistencial a pacients privats- va costar 21.288 euros i va portar a la consultora dues setmanes de treball.
Sant Pau va encarregar set treballs a PWC per 420.00 euros en un any
El segon treball de PWC- Anàlisi interna i externa de la prestació de serveis sanitaris a pacients privats per conèixer les fortaleses, oportunitats i limitacions- va tenir un cost de 67.048 euros i va PWC cinc setmanes de treball. El tercer -Definir el model assistencial i operatiu de la prestació de serveis a pacients privats- va tenir un cost de 70.992 euros i va prendre 12 setmanes de treball, mentre el quart -Definir el model econòmic-financer i elaborar un pla d'acció a alt nivell per al prestació de serveis d'atenció assistencial a pacients privats- va costar 59.160 euros i va trigar quatre setmanes a dur a terme.
En total, l'hospital de Sant Pau es va gastar 218.428 euros (IVA inclòs) en els quatre treballs encarregats a PWC per posar en marxa l'assistència a pacients privats. La consultora va ingressar aquest mateix any (2009) altres 202.000 euros de Sant Pau per tres contractes relacionats amb els "sistemes d'informació". Tots aquests treballs van ser encarregats quan el gerent de l'hospital era Jordi Varela, avui imputat en el procés que investiga un cúmul de pagaments, adjudicacions i sobrecostos irregulars al centre sanitari ocorreguts en l'última dècades.
Un portaveu de l'hospital ha explicat que el centre, encara que de forma molt reduïda, realitza altres activitats que les que encarrega el Departament de Salut per a la sanitat pública. Per exemple, Sant Pau també atén els accidentats de trànsit que li arriben i l'atenció és pagada per les assegurances dels vehicles. Igualment, el centre atén -i cobra per això- a pacients d'altres hospitals que, com el de Manresa, disposen de menys mitjans. En qualsevol cas, l'assistència als pacients de la sanitat pública suposa la gran part -més del 97%- dels ingressos de l'hospital.La recerca de noves vies de finançament és possible perquè Sant Pau, tot i ser finançat gairebé totalment per la Generalitat, té una total autonomia de gestió. La sis vegades centenària institució està dividida en tres fundacions -una que gestiona el seu patrimoni, una altra l'assistència sanitària a l'hospital i la tercera les àrees d'investigació- participades per l'Església, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta peculiar estructura ha fet possible, per exemple, que a l'hora de construir el nou edifici de l'hospital fos la Generalitat la que pagués els 297 milions de cost de l'immoble però que la seva propietat quedés en mans d'una d'aquestes fundacions, controlada de facto per l'Església.
El centre defensa la nova via d'atenció privada: "Un cop complerta la nostra obligació amb la sanitat pública, l'hospital té la capacitat de desenvolupar i impulsar més activitat no pública amb la participació i coneixement dels seus treballadors".
Des de l'arribada de l'actual conseller de Salut, Boi Ruiz, les llistes d'espera s'han disparat a la sanitat catalana en relació inversa a les retallades, que han arribat al 10% de la factura sanitària. En el primer any en el lloc, 2011, el nombre de persones que esperaven per entrar a quiròfan va augmentar en un 43%, mentre el 2012 el temps mitjà d'espera va créixer un 36%.Aquesta doble tendència -majors esperes i menors pressupostos per als hospitals- és la que ha llançat a alguns centres a tractar d'augmentar els seus ingressos amb la sanitat privada.
Protestas en los hospitales públicos catalanes por los recortes sanitarios
Protestas en los hospitales públicos catalanes por los recortes sanitarios
Personal realiza encierros y actos para reivindicar una "sanidad pública y de calidad"
Martes, 19 de marzo del 2013 - 14:56h.
EUROPA PRESS / Barcelona
Cerca de un millar de empleados del sector sanitario público se han concentrado la mañana de este martes en la entrada de cinco hospitales de referencia en contra de "nuevos recortes" en el sector y para protestar por un empeoramiento de sus condiciones, han explicado distintos delegados sindicales.
Trabajadores concentrados en el vestíbulo de Can Ruti. EFE
Personal sanitario en el vestíbulo del Hospital Vall d'Hebron después de la asamblea de este martes. ACN
Más información
La protesta más multitudinaria ha tenido lugar en elHospital Germans Trias i Pujol de Badalona, Can Ruti, donde casi medio millar de los empleados del centro --donde trabajan 2.500 personas-- se han concentrado desde las 8 a las 9 horas a las puertas del centro, ha explicado el delegado de UGT en el centro, Francesc Garrigó. El centro lleva una semana llevando a cabo servicios mínimos de 8 a 9 horas como medida de protesta por la "actitud intransigente" de Gobierno y Generalitat que han ido aplicando recortes en el sistema y en los trabajadores a golpe sin negociación y a golpe de decreto, según Garrigó.
"No se puede asumir y las listas de espera están creciendo mucho, como también la carga de trabajo", ha remarcado el líder sindical de Can Ruti, donde durante toda la jornada se llevará a cabo un encierro en el vestíbulo y se proyectará el documental sobre la sanidad catalana 'Draps bruts', producido por Sicom.
IMPLICAR A LOS USUARIOS
La delegada de CCOO en el Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Mercedes Tomeo, ha explicado que en su centro --el más grande de Catalunya-- se han concentrado cerca de 200 personas en contra de los recortes aplicados y de los que se prevé que pueden venir, y han iniciado una recogida de firmas entre los usuarios.
En el Hospital de Bellvitge, en L'Hospitalet, entre 150 y 200 personas han hecho presión a las puertas del centro sobre la misma hora para evitar "nuevos recortes", ha explicado el delegado de UGT del hospital, Agustí Chavarría. "Están barajando medidas gravísimas que se están cargando la sanidad", ha criticado Chavarría, quien ha recordado que el encierro en el vestíbulo durará hasta la madrugada.
Ante el Moisès Broggi, en Sant Joan Despí, se han concentrado tan solo una docena de empleados, aunque estaba prevista la presencia de empleados del Hospital General de L'Hospitalet y del Sociosanitario de L'Hospitalet, ha lamentado la delegada de UGT, Dolores Pardillo
Suscribirse a:
Entradas (Atom)