Sanitat municipal: Mas omet la veritat als seus propis alcaldes
Greu augment multiforme de les retallades sanitàries
Alfons Quintà
El govern de la Generalitat en funcions està efectuant un augment quantitatiu i qualitatiu de la destrucció de la sanitat pública. És més multiforme i greu que mai abans. Ho ha estat preparant en secret durant mesos, amb la voluntat que no transcendís abans del 25-N. Per primera vegada, s’ataca a la sanitat concertada de base municipal o comarcal. L’objectiu descarat i urgent és forçar l’anada dels usuaris vers mútues i assegurances privades.
Aquest tipus d’assegurament privat a Catalunya afecta un 26 per cent dels usuaris. Mas i Boi Ruiz volen que arribi a un 30 per cent en una primera etapa. Volen que sigui un procés paral·lel a la cessió de tot el que puguin (com l'Hospital Clínic de Barcelona) a empreses de capital risc, multinacionals sanitàries, o a qui sigui. De fet, s’ho venen tot. Creure’s que el director del Clínic, Josep M Piqué, és un gestor benèfic i miraculós és tan ridícul com creure en el tió.
Una “sanitat” com en el segle XIX o al tercer món
Mas i Ruiz no tenen gens en compte que milions de catalans no creien que poguessin perdre la sanitat pública i que, a més, haguessin d’anar sobtadament a una de privada que ara una majoria creixent no es pot pagar. En el segle XIX, i ben abans, això anava així, però molts pagesos tenien sempre un porc de més –com jo he vist en països del Tercer Món– per poder pagar un metge en cas de necessitat. Aquí, molts i molts catalans no tenen ni aquell porc. Hi haurà alguna estructura de beneficència, com en països africans hi ha alguna ONG. En síntesi, els rics pagaran i els pobres es moriran. És un canvi inexorable però que sempre tarda a concretar-se amb dades provades.
Des d’un meu article al 'Diari de Girona' d’aviat farà un any he anat exposant que la fita determinant era la destrucció de l’Institut Català de la Salut (ICS). Veig que sempre vaig ser massa moderat, per no dir innocent. Es vol efectuar una retallada d’entre un 15 i un 20 per cent més.
Ampliació de l’àmbit de destrucció
L’àmbit de la destrucció s’està ampliant a la sanitat concertada, és a dir la integrada en la XHUP (Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública) i, en el si d’aquesta, a la de base municipal i comarcal, no pas privada en sentit estricte. Els més afectats seran els hospitals petits, als quals el Servei Català de la Salut (SCS) els està reduint molt el pressupost per al 2013. És un empitjorament qualitatiu.
Durant mesos he escrit que es volien carregar l’ICS per afavorir la privada concertada. Ara també rebrà la local i comarcal, atès que el desori que han creat ho ha empitjorat tot. Han assecat tots els pous. Ja no n’hi ha prou amb l’amiguet de l’amiguet. Per això s’intenten agafar a la inversió exterior, com la de Qatar o de xinesos respecte al Hospital Clínic de Barcelona. O de russos i també xinesos a Reus. O, encara més, a multinacionals sanitàries i empreses de capital risc. Es pot veure en els articles disponibles a l’apartat d’aquest diari digital “El debat sanitari”.
Privatització no és abaratiment
Parteixen del mite, per no dir la falsedat provada, que la privatització abaratirà costos. Dir això i citar els Estats Units seria per pensar en la necessitat d’un internament psiquiàtric. Obama ho té molt clar i per això va en sentit contrari al de la Generalitat. Acaba de contractar d’assessor l’actual conseller de Sanitat Basc, Rafael Bengoa. No pas, per descomptat, l’inútil i nefast Boi Ruiz, malgrat que aquest aviat es quedarà sense feina.
Que la privatització redueix costos és veritat en molts sectors, però no pas en sanitat, per raons intrínseques. A més, no s’ha de confondre una economia lliure de mercat amb la sanitat clànica, amb sospites de cleptocràtica, i amb uns usuaris sovint captius, com aquí tenim. Més aviat són models antitètics. N’escriuré en els propers dies. Hi ha molts documents acadèmics que ho indiquen. En reproduiré alguns. De moment adjunto un important treball, relatiu a Espanya, de la prestigiosa Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria (SESPAS)
Retallar la concertada local
Amb la voluntat de retallar la concertada municipal i comarcal, pel 2013 se’ls reduirà molt l’activitat quirúrgica menor, perquè l'SCS no els hi pagaria, segons els esborranys de pressupost actuals. El 2014 es suprimiria del tot la cirurgia menor en nombrosos hospitals municipals i comarcals. Sense aquesta activitat, que representa de l’ordre del 50 per cent del seu pressupost, aquells hospitals deixaran de ser viables. Hauran de plegar. Avui mateix alguns d’aquests centres paguen les nòmines amb endarreriments, per culpa de no rebre els diners que els deu la Generalitat. Alguns d’ells han deixat de pagar la quota empresarial de la Seguretat Social.
Mas no dirà la veritat ni als alcaldes de CiU
Encara hi ha més. L’anada vers la fallida d’aquells hospitals no serà en base a criteris objectius. Va passar així l’any passat i en aquest. A alguns fins i tot se’ls augmentà la contractació. A Ruiz se li va fer una pregunta parlamentària respecte a quins criteris seguia. Va venir a contestar que per Nadal es mengen torrons.
Ruiz no podia ser precís perquè la influència dels clans és decisiva i perquè tot el que explico Mas no gosarà mai dir-ho clarament ni –o sobretot– als alcaldes de CiU. Molts d’ells perdran el que pot ser la principal empresa pública (i no pública) de la seva demarcació, que a més presideixen i és un pilar del seu poder polític. Avui mateix ho està patint l’alcalde de Figueres, Santi Vila (CiU), que va ser cap de llista de CiU a Girona. Avui no trauria tants vots com el 25-N. En efecte, la Fundació de Salut de l’Empordà, que presideix institucionalment, acaba de perdre l’àrea bàsica de l’Escala, cedida, de forma que jurídicament fa aigües, a una multinacional de neteja d’ origen basc, Eulen.
No costa imaginar què en pensen els alcaldes de Valls, La Seu d’ Urgell, Berga, Mora d’ Ebre, Amposta, Palamós i molts d'altres, clarament de CiU –i alguns d’ERC, com Josep Andreu, de Montblanc. Segurament farien bé de posar llurs barbes en remull. Per caritat, que Mas i Ruiz no es mereixen, no dic res respecte a què en poden pensar persones –massa crèdules– que el 25-N van votar CiU. Ho tornarien a fer ara? I que en pensa ERC? Creu ERC que pot votar una llei d’acompanyament del pressupost, o senzillament un pressupost, que permeti una destrossa brutal de la concertada municipal i comarcal, junt amb rematar la pública pura, la de l’ICS, i privatitzar l’ Hospital Clínic de Barcelona? Seria un espectacle. Però, ho sento, no n’hi ha prou amb cabòries estatistes. També hi ha política real. N’hi ha una de la qual depèn la vida i la qualitat de vida de milions de catalans.
De la llista d’espera, a la privada, pagant i patint
Els usuaris d’aquells hospitals municipals i locals que fins ara podien ser intervinguts, prop de casa seva, per un problema al genoll, trauma, cirurgia digestiva o urològica, seran enviats a hospitals més grans, que seran els de referència. Fins ara els hospitals petits tenien llistes d’espera curtes, de poques setmanes. Però als hospitals grans on seran enviats ja hi ha llargues llistes d’espera. Amb l’arribada de nous usuaris, corresponents a poblacions que fins ara no els hi corresponia, les llistes d’ espera poden esdevenir quilomètriques.
Cansats d’haver d’esperar, afectats per una pèrdua de qualitat de vida, o potser d’un agreujament del seu estat, els usuaris que estiguin farts o angoixats d’estar pendents trobaran un metge privat, o no massa privat, que pagant els intervendrà, segurament en la mateixa sala d’operacions fins fa poc pública. Serà la solució per als rics o benestants. Els humils, els sense feina, els que havien confiat en la Generalitat, aniran coixos, orinaran amb dificultat o tindran dolors, o coses pitjors. Això és l’autèntica i real cara del pretès Estat –o estat fàctic de les coses– de Mas i Ruiz.
“Redimensionament sanitari” i “recontractació”
Dins el SCS han sorgit noves expressions envernissadores, com “redimensionament sanitari de Catalunya”, a partir d’una “recontractació de l’activitat quirúrgica”. Tot plegat ha originat una immensa reacció en contra per part d’alts funcionaris i els pocs càrrecs polítics de sanitat de CiU que conserven un mínim sentit d’humanitat i de dignitat. Són aquestes fonts les que fan possible aquesta crònica informativa, que no és pas d’opinió.
L’alternativa prevista per a aquells hospitals locals és la seva conversió en centres sociosanitaris, el que antigament se’n deia asils. Els millors informats del procés són els clans sanitaris propers a CDC i al seu finançament. Per a aquests, com diria el príncep de Lampedusa, “canviarà” tot de manera que tot quedi igual. Tan li fa proveir un hospital com una escola o un asil. L’allunyament del control públic –ja tènue o inexistent– satisfarà els clans sanitaris de CiU, tantes vegades citats pel seu nom a eldebat.cat. Els consellers canvien, ells no.
Jaume Aubia home fort, com sempre o més
Només per fer boca, perquè ja en parlarem, cal avançar el nom de qui en aquest moment té més força en política sanitària concreta, prop d’Artur Mas. És una novetat relativa per als lectors d’eldebat.cat. Es tracta de l’inefable Jaume Aubia Marimon, cap omnímode 'de facto' del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), malgrat que 'de jure' en sigui només el cap –encara més omnímode– de la part econòmica, financera i de tot el que tingui a veure amb diners del COMB.
És l’home dels contactes amb Qatar i els emirats del Golf Pèrsic, així com amb el món financer internacional. Intel·lectualment potent –com ho era Josep Prat–, avui és l’encarnació de la inherent opacitat del que queda de la sanitat pública. Membre destacat de la “CDC dels negocis”, i moralment potser no massa diferent de Josep Prat, a molts el seu poder ens sembla preocupant, però no pas nou. Aubia va estar a un pèl de ser conseller de Salut en comptes de Ruiz. Ja estava anunciat reservadament. Ara no seria possible. Prefereix el poder a l’ombra. Un poder que mai no ha deixat de tenir. No crec que Junqueras i el “clan de l’avellana” d’ERC i de Reus no ho sàpiguen amb detall. Veurem com ho tenen en compte. Que no es facin l’orni, ni parlin d’estatisme o de mitologies.
Aquest tipus d’assegurament privat a Catalunya afecta un 26 per cent dels usuaris. Mas i Boi Ruiz volen que arribi a un 30 per cent en una primera etapa. Volen que sigui un procés paral·lel a la cessió de tot el que puguin (com l'Hospital Clínic de Barcelona) a empreses de capital risc, multinacionals sanitàries, o a qui sigui. De fet, s’ho venen tot. Creure’s que el director del Clínic, Josep M Piqué, és un gestor benèfic i miraculós és tan ridícul com creure en el tió.
Una “sanitat” com en el segle XIX o al tercer món
Mas i Ruiz no tenen gens en compte que milions de catalans no creien que poguessin perdre la sanitat pública i que, a més, haguessin d’anar sobtadament a una de privada que ara una majoria creixent no es pot pagar. En el segle XIX, i ben abans, això anava així, però molts pagesos tenien sempre un porc de més –com jo he vist en països del Tercer Món– per poder pagar un metge en cas de necessitat. Aquí, molts i molts catalans no tenen ni aquell porc. Hi haurà alguna estructura de beneficència, com en països africans hi ha alguna ONG. En síntesi, els rics pagaran i els pobres es moriran. És un canvi inexorable però que sempre tarda a concretar-se amb dades provades.
Des d’un meu article al 'Diari de Girona' d’aviat farà un any he anat exposant que la fita determinant era la destrucció de l’Institut Català de la Salut (ICS). Veig que sempre vaig ser massa moderat, per no dir innocent. Es vol efectuar una retallada d’entre un 15 i un 20 per cent més.
Ampliació de l’àmbit de destrucció
L’àmbit de la destrucció s’està ampliant a la sanitat concertada, és a dir la integrada en la XHUP (Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública) i, en el si d’aquesta, a la de base municipal i comarcal, no pas privada en sentit estricte. Els més afectats seran els hospitals petits, als quals el Servei Català de la Salut (SCS) els està reduint molt el pressupost per al 2013. És un empitjorament qualitatiu.
Durant mesos he escrit que es volien carregar l’ICS per afavorir la privada concertada. Ara també rebrà la local i comarcal, atès que el desori que han creat ho ha empitjorat tot. Han assecat tots els pous. Ja no n’hi ha prou amb l’amiguet de l’amiguet. Per això s’intenten agafar a la inversió exterior, com la de Qatar o de xinesos respecte al Hospital Clínic de Barcelona. O de russos i també xinesos a Reus. O, encara més, a multinacionals sanitàries i empreses de capital risc. Es pot veure en els articles disponibles a l’apartat d’aquest diari digital “El debat sanitari”.
Privatització no és abaratiment
Parteixen del mite, per no dir la falsedat provada, que la privatització abaratirà costos. Dir això i citar els Estats Units seria per pensar en la necessitat d’un internament psiquiàtric. Obama ho té molt clar i per això va en sentit contrari al de la Generalitat. Acaba de contractar d’assessor l’actual conseller de Sanitat Basc, Rafael Bengoa. No pas, per descomptat, l’inútil i nefast Boi Ruiz, malgrat que aquest aviat es quedarà sense feina.
Que la privatització redueix costos és veritat en molts sectors, però no pas en sanitat, per raons intrínseques. A més, no s’ha de confondre una economia lliure de mercat amb la sanitat clànica, amb sospites de cleptocràtica, i amb uns usuaris sovint captius, com aquí tenim. Més aviat són models antitètics. N’escriuré en els propers dies. Hi ha molts documents acadèmics que ho indiquen. En reproduiré alguns. De moment adjunto un important treball, relatiu a Espanya, de la prestigiosa Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria (SESPAS)
Retallar la concertada local
Amb la voluntat de retallar la concertada municipal i comarcal, pel 2013 se’ls reduirà molt l’activitat quirúrgica menor, perquè l'SCS no els hi pagaria, segons els esborranys de pressupost actuals. El 2014 es suprimiria del tot la cirurgia menor en nombrosos hospitals municipals i comarcals. Sense aquesta activitat, que representa de l’ordre del 50 per cent del seu pressupost, aquells hospitals deixaran de ser viables. Hauran de plegar. Avui mateix alguns d’aquests centres paguen les nòmines amb endarreriments, per culpa de no rebre els diners que els deu la Generalitat. Alguns d’ells han deixat de pagar la quota empresarial de la Seguretat Social.
Mas no dirà la veritat ni als alcaldes de CiU
Encara hi ha més. L’anada vers la fallida d’aquells hospitals no serà en base a criteris objectius. Va passar així l’any passat i en aquest. A alguns fins i tot se’ls augmentà la contractació. A Ruiz se li va fer una pregunta parlamentària respecte a quins criteris seguia. Va venir a contestar que per Nadal es mengen torrons.
Ruiz no podia ser precís perquè la influència dels clans és decisiva i perquè tot el que explico Mas no gosarà mai dir-ho clarament ni –o sobretot– als alcaldes de CiU. Molts d’ells perdran el que pot ser la principal empresa pública (i no pública) de la seva demarcació, que a més presideixen i és un pilar del seu poder polític. Avui mateix ho està patint l’alcalde de Figueres, Santi Vila (CiU), que va ser cap de llista de CiU a Girona. Avui no trauria tants vots com el 25-N. En efecte, la Fundació de Salut de l’Empordà, que presideix institucionalment, acaba de perdre l’àrea bàsica de l’Escala, cedida, de forma que jurídicament fa aigües, a una multinacional de neteja d’ origen basc, Eulen.
No costa imaginar què en pensen els alcaldes de Valls, La Seu d’ Urgell, Berga, Mora d’ Ebre, Amposta, Palamós i molts d'altres, clarament de CiU –i alguns d’ERC, com Josep Andreu, de Montblanc. Segurament farien bé de posar llurs barbes en remull. Per caritat, que Mas i Ruiz no es mereixen, no dic res respecte a què en poden pensar persones –massa crèdules– que el 25-N van votar CiU. Ho tornarien a fer ara? I que en pensa ERC? Creu ERC que pot votar una llei d’acompanyament del pressupost, o senzillament un pressupost, que permeti una destrossa brutal de la concertada municipal i comarcal, junt amb rematar la pública pura, la de l’ICS, i privatitzar l’ Hospital Clínic de Barcelona? Seria un espectacle. Però, ho sento, no n’hi ha prou amb cabòries estatistes. També hi ha política real. N’hi ha una de la qual depèn la vida i la qualitat de vida de milions de catalans.
De la llista d’espera, a la privada, pagant i patint
Els usuaris d’aquells hospitals municipals i locals que fins ara podien ser intervinguts, prop de casa seva, per un problema al genoll, trauma, cirurgia digestiva o urològica, seran enviats a hospitals més grans, que seran els de referència. Fins ara els hospitals petits tenien llistes d’espera curtes, de poques setmanes. Però als hospitals grans on seran enviats ja hi ha llargues llistes d’espera. Amb l’arribada de nous usuaris, corresponents a poblacions que fins ara no els hi corresponia, les llistes d’ espera poden esdevenir quilomètriques.
Cansats d’haver d’esperar, afectats per una pèrdua de qualitat de vida, o potser d’un agreujament del seu estat, els usuaris que estiguin farts o angoixats d’estar pendents trobaran un metge privat, o no massa privat, que pagant els intervendrà, segurament en la mateixa sala d’operacions fins fa poc pública. Serà la solució per als rics o benestants. Els humils, els sense feina, els que havien confiat en la Generalitat, aniran coixos, orinaran amb dificultat o tindran dolors, o coses pitjors. Això és l’autèntica i real cara del pretès Estat –o estat fàctic de les coses– de Mas i Ruiz.
“Redimensionament sanitari” i “recontractació”
Dins el SCS han sorgit noves expressions envernissadores, com “redimensionament sanitari de Catalunya”, a partir d’una “recontractació de l’activitat quirúrgica”. Tot plegat ha originat una immensa reacció en contra per part d’alts funcionaris i els pocs càrrecs polítics de sanitat de CiU que conserven un mínim sentit d’humanitat i de dignitat. Són aquestes fonts les que fan possible aquesta crònica informativa, que no és pas d’opinió.
L’alternativa prevista per a aquells hospitals locals és la seva conversió en centres sociosanitaris, el que antigament se’n deia asils. Els millors informats del procés són els clans sanitaris propers a CDC i al seu finançament. Per a aquests, com diria el príncep de Lampedusa, “canviarà” tot de manera que tot quedi igual. Tan li fa proveir un hospital com una escola o un asil. L’allunyament del control públic –ja tènue o inexistent– satisfarà els clans sanitaris de CiU, tantes vegades citats pel seu nom a eldebat.cat. Els consellers canvien, ells no.
Jaume Aubia home fort, com sempre o més
Només per fer boca, perquè ja en parlarem, cal avançar el nom de qui en aquest moment té més força en política sanitària concreta, prop d’Artur Mas. És una novetat relativa per als lectors d’eldebat.cat. Es tracta de l’inefable Jaume Aubia Marimon, cap omnímode 'de facto' del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), malgrat que 'de jure' en sigui només el cap –encara més omnímode– de la part econòmica, financera i de tot el que tingui a veure amb diners del COMB.
És l’home dels contactes amb Qatar i els emirats del Golf Pèrsic, així com amb el món financer internacional. Intel·lectualment potent –com ho era Josep Prat–, avui és l’encarnació de la inherent opacitat del que queda de la sanitat pública. Membre destacat de la “CDC dels negocis”, i moralment potser no massa diferent de Josep Prat, a molts el seu poder ens sembla preocupant, però no pas nou. Aubia va estar a un pèl de ser conseller de Salut en comptes de Ruiz. Ja estava anunciat reservadament. Ara no seria possible. Prefereix el poder a l’ombra. Un poder que mai no ha deixat de tenir. No crec que Junqueras i el “clan de l’avellana” d’ERC i de Reus no ho sàpiguen amb detall. Veurem com ho tenen en compte. Que no es facin l’orni, ni parlin d’estatisme o de mitologies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario