Gran patacada internacional a Mas pel tema 'Cafè amb Llet'
La sanitat i la llibertat d’expressió de CDC arriben al 'Washington Post'
Alfons Quintà
'The Washington Post'(WP), el diari de més difusió a la capital dels Estats Units, s’ha ocupat de la sanitat catalana i de la llibertat d’expressió a casa nostra. Ha publicat una llarga informació sobre l’originàriament modesta però ben activa revista de Blanes 'Cafè amb llet', que des de fa mesos està denunciant el funcionament del sistema sanitari català. Fa poc va ser condemnada a pagar una indemnització de deu mil euros.
L’acció judicial havia estat instada amb una demanda presentada per Josep Maria Via, figura molt destacada de CDC, antic secretari del govern de la Generalitat sota Jordi Pujol, membre molt actiu del poc actiu consell assessor en sanitat d’Artur Mas i donat moltes vegades com a possible conseller de Salut. També és president del consell rector de l’Hospital del Mar, per designació de la Generalitat. A més, Via va publicar, cosignant amb l’antic conseller de Sanitat Xavier Pomés, un article que proposava canvis en sanitat encara més severs que els efectuats pel conseller Ruiz i pel dimitit Josep Prat. Ningú havia (ni encara ha) arribat tan lluny.
'Café amb llet' no callarà
Els editors-propietaris de “Cafè amb Llet”, Marta Sibina i Dante Albano, havien acusat Via d’enriquir-se, podent perjudicar la sanitat catalana. El WP, el diari més influent dels Estats Units, després de 'The New York Times', destaca que Sibina i Albano, “en no voler ser callats per les lleis de libel espanyoles, els dos respongueren creant encara un altre vídeo explicant per què tenien raó”.
Afegeix que “en el vídeo, titulat 'El més gran robatori de la història de Catalunya', la parella critica el que ells veuen com 'una manca de transparència en el sistema d’atenció sanitària pública de Catalunya' i l’ aparent mala gestió dels diners dels contribuents”. El WP també destaca que els dos editors citats van denunciar que havien trobat un “enorme caos” en els hospitals catalans, incloent-hi “pagaments clandestins per valor de 209.000 euros a un membre local del Parlament”(català).
El gran diari nord-americà afirma que “les al·legacions de corrupció arriben en un moment sensible per al govern català, quan el líder regional, Artur Mas, ha convocat eleccions anticipades, per al 25 de novembre, i cerca guanyar la majoria absoluta, per lluitar per la independència de Catalunya”.
Sensibilitat universal pel dret a informar
Als Estats Units hi ha una extrema sensibilitat pel tema de la llibertat de premsa arreu del món. És un principi constitucional bàsic, severament aplicat, com un criteri molt compartit per tota la societat, tots els partits i els grans mitjans. Una imputació de violació del dret a la llibertat d’expressió és definitiva, quant a imatge d’una posició política o d’un país. D’altra banda, el WP va ser el mitjà que va treure l’escàndol Watergate, que costà la presidència a Richard Nixon.
És una obvietat dir que la majoria dels membres de les dues cambres del legislatiu nord-americà llegeixen el WP cada matí, mentre esmorzen. Per descomptat, la noticia haurà estat llegida i arxivada pels funcionaris del Departament d’Estat que s’ocupen de política espanyola i europea. Així mateix, tots els ministeris d’afers exteriors europeus segueixen de prop i diàriament el que publica el WP i 'The New York Times'. L’efecte polític en contra de Mas resulta obvi. Si a més s’hi afegeixen les definitives declaracions de la comissària europea Vivian Reding i la gèlida acollida que tingué a Rússia, cal preguntar-se ¿quin conillet internacional es pot treure Mas del barret? Les illes Fiji?
Més d’un milió de visions
L’efecte de tot plegat no és gens minúscul. Cal destacar que el dissabte a les quatre de la tarda ja hi havia hagut a Youtube un milió dues-centes mil visions del vídeo de 'Cafè amb llet' sobre aquest tema. No sembla que això porti a cap increment del vot de Mas, per dir-ho 'animus iocandi', és a dir, fent barrila.
També cal destacar –aconsellant vivament la seva lectura– que l’article del WP ha provocat vuit comentaris, tots ells espectacularment crítics contra la gestió sanitària i l’exercici del dret a la llibertat d’expressió sota la Generalitat d’ Artur Mas. Molts nord-americans s’hauran posat les mans al cap en llegir-los. Alguns no s’ho podran creure, malgrat ser veritat.
Un dels comentaris afirma: “Els dos partits dominants a Catalunya, CiU (ara el partit en el poder) i PSC, estan acostumats a amagar la seva corrupció i els freqüents robatoris (“robberies”, en anglès) a base de mantenir els mitjans (de comunicació, “media”, en anglès) sota el seu control, per mitjà de subvencions (“grants”, en anglès) públiques”.
Mas, tapant amb la bandera la mala gestió
Un altre comentari sosté: “És aquesta la LLIBERTAT que ells estan disposats a donar-nos una vegada ells (sic) hagin aconseguit la seva (sic) estimada independència? Seria aquesta un paradís com aquest? Això és una bogeria, jugant amb les esperances del poble català, decebent la majoria d’aquells que en realitat han estat de fet enganyats i estafats ("cheated”, en anglès)”. Finalment, un quart comentari ho expressa amb claredat meridiana: “Artur Mas, el candidat del patit nacionalista i l’actual president del govern regional, està tapant la seva mala gestió (“mismanagement”) amb la bandera catalana, amb una agenda secessionista”.
Un divertit twitter que corre per la xarxa (Dani Chicano, @Xiquein) mostra molt d’enginy per descriure un fet obvi: “No crec –piuleja– que l’Artur Mas es referís exactament a això (el que exposa el WP) quan va dir allò d’internacionalitzar el conflicte” (català). Un altre twitter (@Joan Canela) afirma: “Sembla que per assabentar-se del que passa a Blanes els de 'La Vanguardia' llegeixen el Washington Post”. Un tercer (@Josep Garcia Vázquez) piuleja: “Molt simptomàtic que hagueu de sortir al 'Washington Post' perquè a Can Godó (al·lusió al propietari de 'La Vanguardia') se’n assabentin que el que denuncien és notícia”.
La conselleria ho celebra per poc temps
Inicialment, la sentència civil contra 'Cafè amb llet' va generar entusiasme en la cúpula de la Conselleria de Salut, en els clans de poder de la sanitat privada concertada molt propers a CDC i en l’entorn del president de fet del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Aubia, membre crucial de la “CDC dels negocis”. Ho va posar de relleu una intervenció d’un seu seguidor en una recent assembla de compromissaris. Quan escric de sanitat no oblido mai els molts advocats que poden estar lícitament contractats per, d’entrada, llegir-me. L’únic tema que a mi, que també sóc advocat, em pot arribar a interessar és amb quin diner, públic o privat, eventualment es poden pagar les preceptives minutes.
No sé sap si en ocasió de la sentència assolida per Via els acabats d’al·ludir van beure xampany. Han tingut poc temps per celebrar-ho. Ara potser preferirien una til·la. En efecte, Mas, Ruiz i Mas-Collell van organitzar (organitzar-se) un viatge als Estats Units, amb el principal objectiu (mai confessat, però exposat per aquest diari) de posar-se en contacte i intentar establir una col·laboració amb Kaiser Permanente, un immens consorci privat de gestió de l’atenció sanitària, amb prop de nou milions de membres. Tot indicava que Kaiser no va estar gens interessada en res. En ser, indubtablement, lectora del WP, sembla probable pensar que Kaiser ho estarà encara menys.
El gran tema de Qatar i el Clínic
També està clar que l’article no afavorirà la inversió de capital –capital risc– del Qatar en la inefable i oficialment secreta privatització de l’Hospital Clínic de Barcelona. També a Qatar llegeixen el WP. Per tant, estem davant un fenomen més del poder de les xarxes d’Internet. No sé si Mas continuarà somniant que amb una TV “soviètica”, que diria Joan Ferran (és a dir, TV3) i amb una premsa subvencionada fins el deliri, malgrat els criteris de la Unió Europea, n’hi ha prou per fer combregar amb rodes de molí tot un país.
Posant un exemple relatiu a un context diferent, Moammar el-Gaddafi, Hosni Murabak i Zine El Abidine Ben Ali tampoc van saber veure que avui la veritat té altres camins per expandir-se. Que així sigui, ara mateix, a casa nostra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario