Los sindicatos del Hospital Moisès Broggi denuncian la saturación del centrO

http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1402591

25-04-2013 / 10:50 h EFE

El comité de empresa del Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí ha denunciado la saturación del centro, el incremento de la presión asistencial y el aumento del tiempo de espera para poder ingresar en el hospital.

El presidente del comité de empresa, Juan Carlos Carreras, ha explicado en declaraciones a Efe que "el tiempo de espera medio para ingresar es de unas 72 horas, un tiempo que los usuarios deben permanecer en urgencias o en los pasillos".

El responsable sindical considera que el incremento de la presión asistencial se debe al cierre de las hospitalizaciones en el Hospital General de L'Hospitalet, ya que los pacientes de esta zona ahora son atendidos en el Moisès Broggi.

El Hospital General de L'Hospitalet y el Moisès Broggi dependen del Consorcio Sanitario Integral.

"En L'Hospitalet no se hacen ingresos y las personas que tienen como centro de referencia el hospital se desplazan hasta Sant Joan Despí. Esto hace que hayamos tenido que asumir una población de 150.000 personas más y en ocasiones, sobretodo en casos urgentes, no tenemos medios para atenderlos con garantías", comenta Carreras.

Los vecinos de la zona norte de L'Hospitalet (unos 150.000) son los que tienen el Hospital General de L'Hospitalet como centro de referencia y son los que ahora deben desplazarse a Sant Joan Despí.

El responsable sindical ha anunciado también que la empresa prepara un recorte del 8 % del presupuesto para este año. "Son unos 15 millones de euros y no sabemos cómo va a afectar esto al servicio que se viene prestando", ha dicho Carreras, que ha asegurado que "la intención de la dirección es prescindir del centenar de trabajadores interinos".

1º MAIG .....TANT PEL QUE LLUITAR

Unión Sindical Digital Nº 403

Modificació de seqüències i horaris de l’Atenció continuada a l’Hospital transversal

Esta sera la propuesta de la empresa para aplicar el RDL de ampliación de jornada:

• Una decisión unilateral, que ningún sindicato la aprueba.
• Sin falta de consenso.
• Al  margen de la Xhup.
• Volviendo a unas secuencias que ya estaban en vigor en el Broggi antes de la aplicación del articulo 41.
• Con una repercusión muy importante en las jornadas parciales, que verán alterada su conciliación de la vida familiar, cosa por la cual se generaron a pesar de su jornada parcial descansos en fines de semana.
• Se promueve un aumento de jornada, cuando todavía estamos pendientes de que se aplique una sentencia ganada a favor de los trabajadores.
• Con casi el imperativo de aplicación antes del verano. ( Que pasara con las vacaciones ya solicitadas? Otro año de cambios ha ultima hora? ....)

Es tal el embrollo que tenemos que se hace efectivo aquel refrán que dice " ha río revuelto ganancia de pescadores".......

Què és un ERO temporal

Què és un ERO temporal

Què és un ERO temporal?
És un procediment administratiu laboral de caràcter especial dirigit a l'autoritat laboral competent per obtenir l'autorització per suspendre temporalment els contractes de treball.

Quins requisits són necessaris?
Ha de ser aprovat per l'autoritat laboral. L'empresa ha d'acreditar l'existència de les causes que el motiven. Hi ha un període de consultes amb la representació dels treballadors que com a mínim serà de 15 dies de durada llevat que s'arribi a un acord abans. Un cop autoritzat el treballador pot demanar la prestació per desocupació aquests dies, si té dret.

En quines circumstàncies es demana?
Es poden legar causes econòmiques (pèrdues continuades), tècniques (per exemple, adaptació d'instal • lacions) de producció (caiguda de comandes) i organitzatives. També n'hi ha per força major (situacions de risc imprevistes com incendis, nevades, etc.) En aquest últim cas, l'ERO pot aprovar amb caràcter retroactiu i l'autoritat laboral té 5 dies de termini per resoldre-ho.

Quins efectes té?
El treballador segueix en l'empresa amb caràcter general. L'inconvenient principal és que obre la borsa de desocupació durant els dies en què se suspèn el contracte. El trabajadorm, pel seu compte, pot o no demanar la desocupació. Si obriu la desocupació va consumint dies d'atur que tenia acumulats.

Quins requisits cal el treballador per cobrar l'atur?
Per tenir dret a atur és necessari tenir cotitzats 360 dies en els sis anys immediatament anteriors.

Què quantitats abona l'Inem durant els dies de regulació?
El 70% del quocient de dividir per 180 la suma dels salaris percebuts dels 180 últims dies. Per salari s'entén la base reguladora de cotització que inclou el salari mensual i la prorrata de les pagues extres.

Hi ha cap límit màxim en la quantia que abona l'Inem?
En el cas dels ERO temporals, per cada dia de regulació la quantia màxima que paga l'Inem són 35,88 euros bruts si el treballador no té fills a càrrec. La prestació diària puja a 41,01 euros bruts per al treballador amb un fill a càrrec, ja 46,13 euros per al que té dos o més.

I una quantia mínima?S
i, en aquest cas són 16,40 euros sense fills i 21,94 euros per al treballador que els tingui.

Té l'empresa l'obligació de complementar l'atur?
L'empresa no té l'obligació de complementar les prestacions de l'Inem que rep el treballador, llevat que les parts acordin aquest complement.

Com es consumeix la prestació de l'INEM en un ERO temporal?
El Inem comptabilitza la desocupació per setmanes senceres. Quan es regula per dies solts, l'Inem computa cada dia consumit de la setmana pel coeficient de 1,25. I sempre que el decimal és 5 o superior es comptabilitza com un dia més consumit. Per exemple, si es regulen 3 dies en la mateixa setmana (3 x 1,25 = 3,75 dies) serien 4 dies d'atur consumits. Per dos dies de regulació setmanal, es restarien tres de borsa d'atur i quatre dies regulats equivaldrien a cinc dies d'atur consumits.
Es segueix cotitzant el mateix?
Durant el període de suspensió es cotitza per la mateixa base que el treballador tenia abans del fet causant. L'empresa ingressarà a la Seguretat Social la quota patronal i el Inem cotitza la part del treballador prèviament descomptada de l'import brut de la prestació.
Què passa amb les pagues extres?
Durant el període de suspensió del contracte no es genera la part proporcional de les pagues extres, en estar el contracte suspès i haver-se tingut en compte les pagues extres per a ell càlcul la prestació.
Què passa amb les vacances?
Amb les vacances passa el mateix que amb les extres. No es generen vacances durant els períodes de suspensió en estar el contracte suspès.
Qui realitza els tràmits?
La sol.licitud de l'expedient de suspensió dels contractes davant l'autoritat laboral la pot presentar l'empresa o els representants dels treballadors. La sol.licitud de les prestacions per desocupació les presenta el treballador davant l'Inem de forma individual. En algunes ocasions ho fa l'empresa, sempre amb l'acord i l'autorització dels treballadors.
Quan es cobra la nòmina de l'INEM?
L'INEM paga el dia 10 de cada mes i, normalment, va amb dos mesos de retard sobre el mes de regulació. Per exemple, un treballador que ha estat regulat vuit dies al gener no sol cobrar la nòmina de l'INEM per aquests dies fins el deu de març.Per què els sindicats solen excloure de l'ERO als treballadors de 52 anys en endavant?Perquè conservin íntegra la seva bossa d'atur (sis anys cotitzats donen lloc fins a dos anys de prestació) davant una eventual prejubilació, passant prèviament per la desocupació.
Per què resulta perjudicial obrir la bossa d'atur?
L'ERO trenca el dret a la prestació en dos. El que tenia abans de la suspensió i el dret que es genera de forma posterior. Si transcorreguts dotze mesos, el treballador necessita una nova prestació perquè l'afecta un altre ERO temporal, un acomiadament o una prejubilació, l'Inem obliga a optar entre reprendre el cobrament de la prestació que va quedar pendent o la nova borsa generada. Si reprèn la primera, perquè té més dies acumulats, perd el dret generat en aquest temps intermedi, a més que el salari que serveix per calcular la segona prestació seria més alt. El Decret aprovat al març pel Govern central, tracta de pal.liar en part aquest perjudici provocat pels ERO en aquesta crisi.
Quan es pot reposar l'atur gastat?
El Govern espanyol va aprovar el 6 de març un Reial decret de mesures urgents per al manteniment de l'ocupació, que inclou dos punts que beneficien a empreses i treballadors afectats pels ERO temporals en aquesta crisi. Encara que està en vigor des del 8 de març, el Parlament ha obligat el Govern a presentar com a projecte de llei per introduir possibles modificacions.En cas d'acomiadament, l'Inem reposarà als afectats per ERO temporal entre l'1 d'octubre de 2008 i el 31 de desembre de 2009 el atur consumit durant la suspensió de contracte, fins a un límit de 120 dies, en cas que després siguin acomiadats. L'acomiadament ha de tenir lloc en el període comprès el 8 de març de 2009 i el 31 de desembre de 2011.En cas de patir un nou ERO temporal, aquells treballadors que hagin esgotat la prestació, recuperen el nombre de dies d'atur gastats en l'ERO previ, fins a un màxim de 90 dies d'atur.
Quins avantatges té per a les empreses?
Les empreses només hauran d'abonar durant l'ERO temporal el 50% de les cotitzacions per contingències comunes dels seus empleats amb suspensió temporal o reducció de jornada autoritzada per un ERO (la resta la bonifica la Seguretat Social). La bonificació no podrà superar els 240 dies per treballador. L'empresa s'ha de comprometre a mantenir l'ocupació dels afectats com a mínim un any després de l'ERO.

Per més informació clíca aquí

Jugant indecentment amb el pressupost

CiU i ERC es desmenteixen cada dia per reconciliar-se després

Jugant indecentment amb el pressupost

Alfons Quintà

Francesc Homs ha declarat que els encara desconeguts pressuposts de la Generalitat pel 2013 serien aprovats amb el vot d’ERC dins el “primer semestre”, o sigui abans del 30 de juny. Una hora i escaig més tard, el líder d’ERC, Oriol Junqueras ha afirmat que eren “absolutament inassumibles”, fins i tot amb un dèficit, encara no segur del 1,5 per cent.

Tot va com sempre: els dos partits que ens volen portar a un utòpic Cel de la independència no estan d’acord en com anar fins a la cantonada. O potser estan d’acord en representar comèdies de guions fluctuants.

Literalment se’n foten del fet que sis mesos d’endarreriment en els pressupostos causi un dany incalculable. Un cop més, Catalunya es desmarca de totes les altres comunitats, en molt pitjor. Totes tenen pressupostos, malgrat estar igualment afectades per les limitacions de Brussel·les i de Madrid.

CDC i ERC volen cruspir-se l'electorat compartit 
També cal refermar el criteri, mantes vegades exposat aquí, segons el qual els dos partits independentistes (CDC i ERC) no tenen altre objectiu que cruspir-se l’electorat, l’un de l’altre.

Ambdós es situen en un tipus de maldat intrínseca als dos grans totalitarismes i a molts populismes. Volen fer oblidar un present horrible en nom d’una cabòria llunyana i indefinible. Penso en el “Reich de mil anys” i en el comunisme, el de l’insuperable eslògan “a tothom segons el seu treball, a tothom segons les seves necessitats”.

Malgrat que Homs doni a entendre el contrari, fons de la direcció del PSC no han rebut cap oferta, ni vaga, d’entrada en cap govern. Ni la considerarien sense canvis profunds, ni veure abans l’encara secret projecte de pressupost. Pel que fa al PP aquest partit està en el súmmum de la seva irritació contra Mas per haver fet veure que volia una distensió i dimecres acreditar tot el contrari. Per part de Ciutadans i de la CUP no cal ni parlar-ne.

Apoteosi de falsedats 
Un dia es proposa com a solució màgica un govern de concentració en pla “adhesió incondicional”, a la franquista, i després una pluja d’insults. A l’endemà “el destí del govern no és el rellevant”, segons acaba de dir Homs. En què quedem?

No es pot fer una política de provocació permanent i després acusar de no ser estimat, excepte que te’n foti’s de tot i tinguis uns mecanismes – en aquest cas mediàtics – per fer passar per veritats a mentides monumentals i constants. Tothom pot veure amb claredat creixent que el drama que vivim seria impossible sense el domini per part de Mas de la majoria dels mitjans de comunicació.

Pressupost i sanitat 
Mas no vol donar a conèixer el seu projecte de pressupost pel 2013 – que hauria d’estar aprovat des de fa mesos – perquè, entre altres barbaritats, pot portar a una retallada sanitària acumulada, des del 2009 al 2013, d’entre el vint-i-cinc i el trenta per cent, segons fonts del sector. Avui se situa, pel període indicat, entre el 15 i el 20 per cent. Un deu per cent era una estimació moderada, fins fa quatre dies. Però si incrementa el límit de dèficit podria passar a un cinc per cent i per tant a un total acumulat en quatre anys del 25 per cent.

Amb aquesta destrossa, totes les bogeries són possibles. Per posar només un exemple, una retallada de l’ordre exposat implicaria la desaparició d’hospitals. Es poden donar situacions inimaginables.

Enfront d’això no hi ha cap estratègia econòmica ni de reforma realista. Emparada per un món mediàtic pagat i indecent, la Generalitat fa rebotar totes les crítiques contra “Madrit”.

Fonts de la cúpula d’ERC encara afirmen que “no hem vist el projecte de pressupost (pel 2013) ni en tenim una idea clara”. D’aquesta manera han confirmat el que digué el dirigent d’ERC i diputat Oriol Amorós, segons ja informà aquest diari.

Privatització del Clínic 
Cal afegir-hi la privatització de l’Hospital Clínic de Barcelona (HCB) camuflada amb afirmacions de la Generalitat segons les quals la gestió serà confiada a “una fundació sense ànim de lucre”.

No està gens clar que això pugui ser possible. Una privatització d’aquestes dimensions ha de passar per un concurs públic. Les lleis no solen ser bogeries. Formen un tot que anomenen sistema jurídic. Com podria ser que per comprar gasses o xeringues, o llits, l'HCB hagi de fer concurs públic i en canvi es pot cedir la gestió del centre per una decisió de l’executiu, emparada amb una llei d’acompanyament del pressupost que no és discutida ni potser llegida pels que la voten?

Falsificació de la realitat 
Des de tots els punts de vista estem davant una nova falsificació de la realitat. En efecte, en passar de públic a privat, l' HCB no generarà de sobte beneficis, sinó que probablement incrementarà el dèficit, sobretot si es té en compte que el canvi està impulsat i serà confiat a trenta actuals alts càrrecs, bàsicament directius mèdics. Tot aniria en la llei d’acompanyament del pressupost que precisa l’aprovació pel Parlament, o sigui d’ERC.

El 2010, trenta d’aquests alts càrrecs de l'HCB cobraven més de cent mil euros anuals, com a mínim, és a dir més de setze milions de pessetes. Els encapçalava l’actual director general, Josep Piqué Badia. De l'HCB en sentit estricte, percebia la quantitat de 184.291,86 euros anuals. Res no indica que cap dels trenta directius pensi cobrar menys, ans el contrari. Ningú no parla de racionalització, perfectament possible però danyosa per a interessos creats i units a CDC com les dents a les genives.

Per tant, la “fundació sense ànim de lucre” s’haurà d’endeutar des del primer dia, amb una entitat sanitària privada o un fons financer, com una societat de capital risc. Seria un endeutament que la Generalitat garantiria. A continuació s’aniria vers la privatització pura o la reconversió privatista. No hi ha més llenya que la que crema. Els miracles econòmics imprecisos i a vuit dies vista solen acabar sent fraus o aixecades de camisa.

Muntanyes d'enganyifes 
El grau d’enganyifes al que s’ha arribat crea cap-rodo. Primera enganyifa: fer creure que la culpa de tot és de “Madrit”, com no sigui que per culpa s’entengui la creació, en efecte pel govern central, d’aquest històric, emblemàtic i imprescindible HCB.

Segon: fer creure que el tema més urgent i decisiu és la data de la consulta i no pas aprovar els pressupostos de la Generalitat, quan tothom sap que la consulta no portaria enlloc.

Tercer: fer acceptar uns pressupostos que ningú coneix, ni el soci de govern de CiU, és a dir ERC. Que aquest darrer partit no digui, hora rere hora, que, en efecte, no pot dir res sobre uns pressupostos indica que literalment se’n fot de tot el que no sigui guanyar vot sobiranista.

Demà la Generalitat podrà pagar? 
Quart: el sol fet de donar prioritat a la consulta deixa bocabadat. Arreu del món, i més en aquest període de profunda crisi, alimentada per la inutilitat de Mas, el que és cabdal és el pressupost, no pas un desig politiquer i sectari com el d’ERC, consistent en només poder continuar – per poc temps: té un sostre sociològic clar – cruspint-se l’electorat que encara té CiU, però a la baixa.

En tot cas, demà serà cinc d’abril. Com ja vaig exposar s’ha de veure si la Generalitat pot fer front a la ingent quantitat de pagaments d’aquest mes. Quina cabòria politiquera s’inventarà? Serà una diferent o igual a les d’avui, o a les d’ahir?

Quin futur ens espera........

“Kaos”, mentre “hi haurà tancament de CAP i hospitals”

Nou esglaó (silenciós) en la destrossa sanitària

Alfons Quintà

Dijous a la tarda la Generalitat continuava incomplint el pagament a la sanitat concertada. És un greu problema del qual aquest diari n’ha estat informant, en solitari. El dimecres acabava el termini legal per a fer-lo efectiu. Es tracta d’uns 300 milions d’ euros.

Això i les encara desconegudes, però temudes, retallades pressupostàries en sanitat poden convertir en realitat el presagi acabat de formular pel president del Sindicat de Metges de Catalunya, Albert Tomàs: “Hi haurà tancament de Centres d’Atenció Primària (CAP) i d’Hospitals”. Ha estat una veu solitària, envoltada d’impresentables i culpables silencis, per part de la Generalitat i de les patronals. De fet, tot és tan gros que veurem si la Generalitat avança, o no, una part del pagament. Llavors, caldrà veure l’import. Podria ser que es poguessin pagar sous però no pas proveïdors. El cert és que ningú en sap res.

Tancament d'hospitals 
L’impagament de la Generalitat pot impedir pagar els sous d’abril, obligar a tancar hospitals i a reduir serveis. A més, hi ha una novetat coŀlateral. En efecte, les retallades, diferents entre els dos sectors i no lineals (diferents per a cada hospital) han generat un inèdit enfrontament entre dirigents de la sanitat concertada i dirigents de la sanitat pública pura, la de l'Institut Català de la Salut (ICS).

A la vegada, això ha portat a la possibilitat de dimissió de col·laboradors directes del conseller Ruiz. El nom que més ha circulat, com possible dimissionari, és el de Joaquim Casanovas, director gerent de l’ICS. Va reaccionar a la contraproposta de la concertada de que se li rebaixi el grau de retallades pressupostàries estimades (entre 7 i 10 per cent) i augmenti el de l'ICS (ara un 5,8). L'ICS ja ha estat més retallat que la concertada. L’enfrontament ha adquirit tanta força que Boi Ruiz està buscant possibles substituts a Casanovas i a algun altre dissident, també pro ICS, segons m’ha fet saber un col·laborador directe del propi conseller. Ni cal dir que la concertada té un passat d’entesa total amb CDC i bon accés a Mas. Tot pot entrar en crisi, en funció de com es resolgui l’actual discrepància.

El "kaos" pronosticat i volgut per Prat 
En síntesi, el no pagament a la sanitat concertada i l’anunci de que aquesta serà més retallada que l'ICS (que ho estat molt) han generat enfrontaments de pràcticament tots contra tots. En la guerra sanitària que Ruiz i Mas han creat, ambdós estan sota l’efecte de focs creuats, en un marc de desballestament general.

Era previsible. L’inefable Josep Prat, l’home més poderós de la sanitat catalana fins fa quatre dies, havia predit, per escrit, un “kaos”(sic) general, del qual ell en fou el gran promotor.

Per acabar-ho d’enrevessar, hi ha un silenci informatiu total. Ara bé, a la Generalitat, els aspectes sanitaris del pressupost són considerats els més greus i determinants del moment polític, em diuen fonts de CDC. Demostren la por i incapacitat de Mas de tan sols donar a conèixer un projecte de pressupost. Tot indica que serà esgarrifós.

No el presenta perquè és impresentable, i ell ho sap. Quan només en surten indicis ha de recórrer a la mentida de sempre: és culpa de”Madrit”. O sigui que les limitacions europees no existeixen, ni la capacitat d’articular cap reforma racional. Calia que retallés una gran i humana costurera. Però es van confiar a bípedes insensibles i incompetents. Tot el procés ha resultat ser una bogeria, com quedarà definitivament demostrat en tenir a la mà el projecte de pressupost.

ERC fa veure que està a la Lluna de València, ignorant la demostrabilitat del que és evident. Corre el risc de que aviat ningú se la cregui. El cinisme mai no ajuda a arreplegar vots.

Tot ha empitjorat encara més 
Diumenge passat aquest diari publicava un article titulat “Dades encara pitjors: total ensorrada sanitària” i dimarts un altre amb el títol “Avui mateix, Mas pagarà, o no, la concertada”. Ara el primer títol s’hauria de modificar per “Tot és encara pitjor, en un grau major” i el segon títol per “Mas no ha pagat la concertada”.

Un gran empitjorament ha estat que en reunions en que han participat dirigents de la Conselleria d’Economia, de les patronals de la concertada i de l’ICS hi ha hagut posicions molt enfrontades. Economia vol tallar per tot arreu, mentre des de l’ICS diuen que es retalli la concertada i viceversa, la concertada vol que es retalli encara mes a l’ICS. Ara, respecte a aquest, és a dir la sanitat pública pura, la retallada podria arribar a un total acumulat del 30 per cent, en quatre anys. Implicaria més disminució de serveis i de personal. Passaria el mateix a la concertada, si bé junt amb tancaments d’hospitals.

Privatitzar activitat pública 
Curiosament, Ruiz ofereix a la concertada un insòlit caramel enverinat. Li proposa contractar-li més serveis i ajudar-la a dur a terme més activitat privada en les seves instal·lacions, que han pogut assolir amb diner públic. Respecte a donar a la concertada més activitat, fins ara duta a terme per la pública pura, n’he detectat casos concrets al Baix Maresme i a Sabadell.

En ambdós llocs, se’n beneficia Mutuam, l’antic “Montepio Textil”. Ara bé, què representa que la Generalitat contracti més serveis si ja no pot pagar els que contractava fins ara? Quant a més activitat privada, si la crisi continua creixent, com ho està fent, ja veurem quants ho podran pagar. En tot cas, l’Estat del Benestar, del qual, prenent-nos per ximples, Mas acaba de dir que vol preservar, se’n ha anat en orris, junt amb tota idea d’equitat. Veurem si ERC vol ser també oficiant en aquest funeral.

Silenci, exceptuant Xavier Pomés
Malgrat la gravetat del tema, hi ha un absolut silenci oficial, excepte unes declaracions ahir de Xavier Pomés, antic conseller de Sanitat, sota Jordi Pujol i ara president de l’Hospital Clínic i de la Fundació de Gestió de l’Hospital Sant Pau.

Pomés digué que el Sant Pau “perilla” i “pot entrar en una deriva irreversible”. Aquest centre té problemes afegits, com un probable pagament, per imposició legal, d’onze milions d’ euros. Però el que afirmà Pomés ho pensen dels seus respectius hospitals molts dels gestors o propietaris de la concertada.

En les seves declaracions Pomés va ser francament desagradable. Va anar pels camins d’un atac “ad personam”, contra una metge del Sant Pau. Més li valdria haver-ho evitat. Pomés és ex moltes coses, totes mal fetes. Potser li resultaria millor evitar atacs personals del tot fora de lloc. El cas del Sant Pau, té una legalment discutible separació del patrimoni i de la gestió. És d’actualitat no solament per raons intrínseques. Mostra l’immoral i antijurídic risc inherent de la privatització ensucrada del Clínic.

Una privatització que hauria de formar part de la criticable llei d’acompanyament del pressupost. Si ERC l’aprova es qualificarà definitivament com una organització aventurera, sense escrúpols.

Ensorrant tota la sanitat, no només l'ICS
Inicialment Mas i Ruiz volien potenciar la sanitat concertada – la privada o institucional de pagament públic – per destrossar la pública pura. Han acabat ensorrant les dues. Van optar per destrossar tot l’ICS, en base al model Innova, el de Prat a Reus, avui sota acció judicial, i fer una filigrana comparable a la del Sant Pau – separar el patrimoni de la gestió – a l’Hospital Clínic. Cal estar molt pendent de com vagin les coses.

No té nom ni perdó que la Conselleria perseveri imitant el model Innova. Quant al diguem-ne model Sant Pau i Clínic tampoc. A mig termini tot els hi petarà a les mans. L’atenció sanitària pot arribar a causar plors massius i justificats. Serà impossible evitar que CDC i ERC, si aquesta aprova un pressupost que ja es veu com immoral, no ho paguin car, en termes de desprestigi social general.

Els dos partits citats són incapaços de tan sols copsar que l’única solució és fer el sistema viable, reformant-lo i mantenint un bon grau de protecció, sempre amb el màxim d’equitat. Durant anys, el sistema ha generat dèficits que s’acabaven amb allò de “ja ho trobarem” (amb el pressupost de l’any vinent). Això ja no pot ser. Qui ara genera dèficit s’ho “troba” l’any vinent en forma de menys recursos. Però ni aquesta evidència ha portat a analitzar i a replantejar res, racionalment i humanament. Pensant només amb unes estisores es mantindran els mals que han contribuït a estar com estem.

“Deriva irreversible” 
El fet de no pagar els serveis prestats per la concertada del mes de març és un gran factor de l’anunci de Pomés dient, només respecte al Sant Pau, que “pot entrar en una deriva irreversible”.

Cal tenir en compte que la concertada són uns seixanta hospitals, representant el 70 per cent de l’atenció hospitalària i el 20 per cent de la primària. Afecta a hospitals tan importats com el Clínic i el Sant Pau, si bé els que poden tancar aviat són els més petits.

Silencis i preteses "primícies" 
En casos, aquests hospitals, sovint comarcals, representen l’empresa més important d’una ciutat capçalera de comarca. Per tant, també hi haurà un retruc econòmic important.

En els propers dies es veurà – eventualment – si la Generalitat paga part del que deu a la concertada. Com també és veurà si ho fa, o no, respecte a les farmàcies. Resulta incomprensible que un drama d’aquestes característiques hagi pogut ser silenciat per la Generalitat, així com oblidat pels polítics, inclosos el de l’oposició, i pels mitjans de comunicació. Tanmateix, l’edició d’aquí d’ 'El Pais' pot descobrir el tema algun dia i fins i tot gosar dir que és una seva “primícia”. Ho ha convertit en costum. En tot cas, seria millor que callar-ho. Només hi afegeixen un polsim de ridícul en un tema que, mai tan ben dit, és de vida o mort per a molts milers de persones. No hauria d’anar d’ego ni de supèrbia de campanar. Si no es defensa una sanitat protectora, eficaç i equitativa, què es pot defensar?

¿Y ESTOS SON LOS QUE PRETENDEN ORGANIZAR LA INDEPENDENCIA?

¿Y ESTOS SON LOS QUE PRETENDEN ORGANIZAR LA INDEPENDENCIA?

Fonts de CDC acusen al seu partit de “sis d’octubre econòmic”

Mas buscant un "xoc de trens"

Alfons Quintà

Artur Mas està llençat a provocar un “xoc de trens” immediat amb l’Estat, segons han indicat a aquest diari fonts dissidents de CDC, concordants amb altres de naturalesa financera.

Són persones que repetides vegades han informat de qüestions inicialment increïbles, però que després han resultat ser exactes.

En una de les converses, una font m’ha dit: “Mas ha optat pel camí d’un “sis d’octubre econòmic” per a provocar una intervenció econòmica per l’Estat de Catalunya, creant així una polarització que li permeti parar la seva davallada electoral i d’expectativa de vot”.

Un nou onze de setembre 
Una altra font afirma: “Mas pot provocar una derrota econòmica que pot resultar més degradant que la intervenció militar d’octubre del 1934, la victòria franquista del 1939 i la derrota militar de l’11 de setembre del 1714”. Passaria per la intervenció econòmica que permet la llei. Mas intentaria aprofitar-se de la consegüent polarització, que és precisament el que tots els altres partits, excepte ERC, volen evitar.

La primera i la segona font es referiren preferentment als “fets del sis d’octubre del 1934” en que hi va haver una intervenció militar, la suspensió de la Generalitat i l’empresonament del llavors president Lluís Companys. La responsabilitat catalana queda ben precisada en el llibre del polític catalanista Amadeu Hurtado “Abans del sis d’octubre” (Quaderns Crema, Barcelona 2008). És un llibre de lectura imprescindible.

Mas parlant de martiri personal 
Aquest diari va informar, en base a una confidència d’un amic personal d’Artur Mas que aquest havia fet saber a la seva família que havia optat per una via política que el podia portar a la presó. La persona que me’n informà ho feu rient. Podria ser que el lirisme irracional que impregna les seves giragonses se'l podria aplicar també a si mateix, ben còmicament.

“Un cop més – diu una font – Mas ha teatralitzat la recerca d’un acord amb l’Estat per a poder mostrar una voluntat de diàleg que no existeix per part seva. Mas no pot obtenir diners de cap altra via que no sigui l’Estat però tampoc pot concebre quedar-se sense l’únic recolzament polític que té, el d’ERC. La radicalitat de les declaracions de dimarts de Francesc Homs i les del propi Mas d’avui dimecres mostren quina és la seva opció real”.

“Tot pot canviar en molt poc temps" 
En la seva intervenció d’avui dimecres, Mas ha fet unes afirmacions que poden ser molt aclaridores, en relació al que s’exposa. Va afirmar que “la meva voluntat és que la legislatura duri el que ha de durar”, matisant “Aquest és el meu propòsit i la meva voluntat, si bé les variables són molt grans i tot pot canviar en molt poc temps”. Això darrer no era una elucubració, em diuen les fonts, que destaquen l’ús d’expressions com “situació d’emergència” i “estat de supervivència”.

Dos factors, un de darrer moment, han pesat força. Un es tracta de la interlocutòria del jutge del “cas Palau”, feta pública avui mateix, però de la qual ahir Mas en podia tenir una idea. El seu text permet sospitar que podria aparèixer la responsabilitat d’Artur Mas, per haver estat el secretari general de CDC en el moment dels fets. El text de la interlocutòria ha creat una gran preocupació personal en Mas.

Una Generalitat en fallida total 
L’altre factor són els immensos pagaments que estan a un punt de caure, en poquíssim dies, sobre la Generalitat. Atès que, repeteixo, l’única font possible de diners és l’Estat, no és ni imaginable que Rajoy pugui ajudar-lo, com no fos amb hipotètiques contrapartides immediates, i encara.

Les dades són escruixidores. D’entrada, aquest mes d’abril vencen 4.200 milions dels bons patriòtics i d’un altre crèdit. A més, demà passat, dia cinc, la Generalitat ha d’ingressar uns 90 milions per pagaments a farmàcies corresponents al mes de febrer, mentre continua sense ni poder pensar en pagar els medicaments corresponents a novembre, desembre i part de juliol del 2012.

Sense poder pagar nòmines 
Entre demà passat i el dia 10 d’abril, la Generalitat també hauria d’ingressar uns 400 milions d’euros pel sector sanitari concertat i pel Tercer Sector, el sociosanitari. A més, cal recordar que el deute acumulat del 2012 de farmàcies i els dos sectors acabats de citar és de 1.390 milions d’euros, que ha de requerir un crèdit especial. Per raons òbvies, els mesos d’hivern són aquells en que es consumeixen més medicaments, tant els despatxats per les farmàcies, com els consumits en hospitals.

També en aquest mes el personal de l’Institut Català de la Salut han de cobrar les primes dites DPO (Direcció per Objectius) que poden oscil·lar entre 500 i 2000 euros per any i per assalariat, malgrat que han estat reduïdes a la meitat.

Finalment, però gens secundàriament, la Generalitat no té diners per a pagar les nòmines dels seus funcionaris (metges, ensenyants, policies, administratius, etcètera) del mes d’abril, ni tampoc té possibilitat d’endeutar-se més. No hi ha dubte de que si aquell personal, molt retallat i molt mal tractat, no cobra el dia 30 es posarà en vaga indefinida.

Tornant a la radicalitat 
El 17 de març el govern de Mas va muntar, amb l’ajut de 'La Vanguardia', una escenificació teatral en el Palau de Pedralbes. Després, Mas ha fet de tot. Hi ha hagut una trobada secreta Rajoy-Mas, de la qual ERC se’n assabentà per la premsa, un esbós d’anada vers la moderació i ara una virada de sentit contrari. Que en dirà demà 'La Vanguardia' que avui titula en portada “Els barons del PP accepten la reforma del finançament”. Si no fos un pamflet governamental, titularia “Mas tanca la porta als nassos del PP”.

“També – em diu un dels informants – hi pot haver un altre canvi de rumb. Però, en tot cas, ara Mas torna a la radicalitat irracional per la qual va optar el 25-N. Com sempre, ho fa sense exposar plantejaments clars i marginant el Parlament”.

Cap oferta al PSC i irritació unànime del PP 
A aquest respecte, un membre de l’Executiva del PSC m’informa que en la darrera reunió d’aquest organisme, aquesta setmana, Pere Navarro va informar explícitament de que no mantenia “cap contacte directe ni indirecte amb CiU”. Per tant, no pot parlar-se d’ofertes de Mas a que el PSC entri en el govern, com CDC ha donat a entendre un munt de vegades. O sigui que més teatre.

Avui Alicia Sànchez Camacho, dirigent del PP a Catalunya ha manifestat públicament que “és incomptable un millor finançament per Catalunya amb trencar amb Espanya”. La declaració correspondria a una reacció unànime per part del partit de Rajoy.

Cal recordar que el ministre d’Afers Exteriors, García-Margallo, va afirmar fa pocs dies que es podia transferir a les comunitats autònomes tot l'IRPF (una vella reivindicació de CDC) mentre el president de la comunitat autònoma de Madrid també s’acabava de declarar a favor d’una millora del finançament. Eren dos grans novetats. El retorn de Mas al radicalisme sobiranista acaba amb aquesta breu etapa. Quina serà la següent? Ningú no ho sap, i Mas menys que ningú. Això va així. És a dir, no va ni en rodes.

Dades encara pitjors: total ensorrada sanitària

Rajoy reclama a Mas un pressupost català

Dades encara pitjors: total ensorrada sanitària

Alfons Quintà

Les retallades sanitàries en el sembla que imminent pressupost seran encara pitjor que les avançades fa pocs dies per aquest diari. A la vegada, Rajoy ha dit a Mas que ha d’aprovar un pressupost català pel 2013. Rajoy creu que no fer-ho resultaria suïcida. Aquest també és el criteri de molts consellers de la Generalitat.

El Servei Català de la Salut (SCS) ha informat a les dos patronals de la sanitat concertada que la seva estimació de la nova retallada sanitària, a incloure en l’endarrerit pressupost, ha de ser d’un deu per cent pel sector concertat (el privat o territorial de pagament públic) i de prop del sis per cent (exactament un 5,8) per l’Institut Català de la Salut (ICS), és a dir la sanitat pública pura.

Retallades encara pitjors 
Aquesta informació encara empitjora la revelada per aquest diari digital fa pocs dies. Tot plegat resulta catastròfic. La precisió actual, efectuada a partir d’un dèficit del 1,5 per cent, implicaria una retallada acumulada, des del 2009 al 2013, de l’ordre del trenta per cent. Fa pocs dies aquest diari la va situar, en primícia, entre el 25 i 30 per cent.

Ara podem precisar que serà més propera el 30 per cent, malgrat que es calcula havent baixat el percentatge de dèficit aplicable. A la vegada, la Generalitat està esperant que el proper juliol acabi el període de validesa del conveni laboral d’hospitals concertats per forçar una rebaixa de sous, com la que ja pateix el personal de l’ICS.

Espectacular regressió sanitària 
Una retallada d’aquest ordre no implica canvis cosmètics sinó una nova i espectacular regressió sanitària. Hi haurà d’haver tancament de plantes, com en el 2011, i ben segur d’hospitals.

La primera informació d’aquest diari, a la que m’he remès, mostrava quantitats agregades. En una reunió confidencial amb les patronals del sector concertats, el SCS els hi facilità dades més desagregades. Són les acabades de reproduir. Fins i tot en un modest negoci, una retallada del pressupost del trenta per cent i un endarreriment sistemàtic de pagaments pels clients (com fa la Generalitat amb la sanitat concertada) pot obligar al tancament. Cal tenir en compte que la Central de Resultats de la pròpia Generalitat fa dos anys ja va mostrar que els serveis sanitaris concertats estaven pagats per la Generalitat per sota del preu de cost. En comptes de buscar un replantejament general realista, tant pel l'ICS com per la concertada no s'ha fet res malgrat que resulta evident que la crisi econòmica obliga la reavaluació del sistema, hagués calgut fer-ho de manera intel·ligent estalviant costos político-administratius, sovint vorejant la corrupció i no pas retallant cegament els serveis i el personal.

Hi ha hagut una política primitiva, irracional, i sobretot mancada d'anàlisis previs, de debat obert i clarificador i de recerca de racionalitat i eficàcia. En comptes d'això des de la politiqueria hi ha hagut una successió de persones amb sobèrvia que es creien ser bons gestors i no ho eren. Només eren servidors d'un món polític sovint profundament ignorant o sempre obligats a estar pendents de les eternament properes eleccions.

Una de les fonts informants ha manifestat: “El conseller Boi Ruiz no sap què dir. Però tant ell com Mas encara esperen que ERC aprovi el que, sense cap dubte, és una regressió social immensa, més del que podien haver imaginat els pitjors pessimistes”.

Caurà tota l'assistència 
Cal recordar que Boi Ruiz va ser designat conseller en base al criteri, compartit per Mas, d’afavorir la sanitat concertada a base de destruir la pública pura, l’ICS. S’haurà carregat les dues, amb gran satisfacció de les mútues i de les grans empreses sanitàries cent per cent privades.

Abans d’aquesta clatellada a punt de caure, la sanitat concertada, de base municipal i semipública, ja estava morint-se. La seva patronal, el Consorci Hospitalari de Catalunya, esdevingut Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC) estava cercant unir-se a la privada menys institucional, encarnada per la Unió Catalana d’Hospitals (UCH), que fou presidida per Boi Ruiz. Ha estat rebatejada Associació d’Entitats Sanitàries i Socials.

Terres de l'Ebre 
El que això representa, tant políticament com per zones de Catalunya és important. D’entrada es debilita el control social de CDC. Si això hagués succeït fa dotze anys, debilitar el CSSC hagués afectat sobretot el PSC. En canvi, la UCH sempre va ser propera a CDC.

Pel que fa al desori territorial, penso en especial en les Terres de l’Ebre afectades per la gran bogeria que encarna el holding Innova. Allí és determinant i està en el centre d’una immensa i multiforme acció judicial. De sempre, Innova ha estat el model sanitari que Ruiz ha volgut imposar. Per això trià per imposar-lo a Josep Prat, actualment imputat per sis delictes.

Destrucció de tot 
En síntesi, Ruiz no solament ha fet un mal immens a la sanitat pública pura (que encarna l’ICS) sinó que s’ha carregat a l’alternativa privatista de la concertada, pagada amb diner públic, que Ruiz volia afavorir. El beneficiari passarà a ser la privada pura, integrada en la patronal ACES. El problema és que moltes persones no se la poden pagar. El que quedi de l’actual pública deixarà de ser la millor sanitat, com havia estat, per apropar-se al que havia estat la beneficència. La regressió té flaire dels anys 40.

L’Estat del Benestar volia aconseguir que pobres i rics fóssim iguals respecte a la salut i la qualitat de vida. Això ha desaparegut de l’ horitzó real, com si fos banal.

També desapareix el concepte de Teoria Econòmica de bens suplementaris (com són el té i el cafè: no prendre’n un afavoreix el consum de l’altre) sinó que la privada pura i la concertada esdevenen bens complementaris (en la desgràcia) respecte la volguda destrucció sanitària. El filòsof Thomas Hobbes diria que Ruiz ha ressuscitat el monstre marí bíblic conegut per Leviatan.

Forçar l'anada vers la salut de pagament 
La anada vers la unió de les dues patronals, de fet l’absorció del CSSC per la UCH, confirmada pels propis protagonistes, acredita el fracàs sanitari còsmic d’Artur Mas. El pla inicial de Ruiz era simple: en haver d’esperar mesos per ser atès per la sanitat pública pura, en estar mancada de diners, i per tant de mitjans, s’esperava que els malalts optessin per la concertada privada, on hi ha empresaris amatents a les necessitats de finançament d’un partit de nom CDC.

S’escau recordar com molts tirans van voler destruir a països sencers, dient que volien beneficiar el propi.A la fi, ells i els seus països van ser els més destruïts. Tothom pot trobar-ne exemples.

La fi d'un vell projecte 
La sanitat concertada prové de vells hospitals municipals, de beneficència, comarcals, fundacions o creats per llegats. El primer conseller de Sanitat, Ramon Espasa, en no tenir pressupost ni una conselleria potent per a millorar-los, va optar per a vincular-los més als ajuntaments. Ho feu després d’ assolir un consens amb tots els partits polítics del moment, en particular el PSC, fort en l’àmbit municipal.

En aquell moment tot estava tan deixat de la mà de Déu que fins i tot va es haver de fer un inventari del que hi havia i exposar el que calia. Va ser el Pla Sanitari de Catalunya, lloat per tothom.

Va néixer un equilibri que es qualificà de “model català”. El va iniciar el conseller Josep Laporte. Qui el consagrà va ser el conseller de sanitat i avui alcalde de Barcelona, Xavier Trias. El seu principal defecte fou que esdevingué una màquina de creació de dèficit. Tots els alcaldes van voler de tot i tots els polítics entenien que la inversió sanitària ajudava a guanyar eleccions. Amb naturalitat i força picardia va néixer la “sociovergència sanitària”, així com la figura del gestor o gerent sanitari, sovint triat més pel carnet del partit que fos que per la seva capacitat.

Rajoy vol que hi hagi un pressupost 
La voluntat de Rajoy de que la Generalitat presenti finalment un pressupost és deguda a diverses raons. Una, la d’acabar amb divagacions no quantificades. L’altra, que Catalunya es pugui beneficiar eventualment del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), l’ única línia de crèdit de que l’Estat disposa per ajudar a les comunitats que, com molt especialment Catalunya, estan anant vers la fallida.

En parlo amb altes fons de la Generalitat. Una em diu: “Rajoy té raó. Si volem un ajut urgent, i ho és moltíssim, perquè no podem pagar res, només podem recórrer a aquell fons”.

Parlem dels deutes a les farmàcies (que fa afecten a la indústria farmacèutica) de la concertada, dels sous de la Generalitat, temes ja exposats en aquest mitjà. De passada li dic: “Si el FLA no fa res, la conselleria de Territori no podrà construir cap infraestructura”. El meu interlocutor es posa a riure i em, diu: “D’obra cap ni una, en tot el 2013, i a més, sense el FLA, ni podria pagar el manteniment de les existents”.

Els silencis i enganyifes de Mas 
Darrerament hi ha hagut molts dies de silencis sobre la inexistència de tan sols un esborrany de pressupost. La gran màquina de propaganda governamental estava per les cabòries independentistes. Això sembla que pot canviar aviat. El pes dels fets serà enorme.

També hi ha hagut un seguit de falsos globus sonda. Per exemple, que el PSC podria ajudar a aprovar-los, quan aquest partit ni ha estat contactat per Mas. Un altre globus errant ha estat ERC.

Malgrat els desmentits emfàtics de Junqueras, moltes fonts encara creuen que hi haurà un acord pressupostari entre CDC i ERC, malgrat que els números el facin difícil. Altrament, no existiria la possibilitat d’una altra sorpresa: un acord entre CDC i PP.

El que sembla més boig és que no hi hagi un pressupost, com ara gosa dir Junqueras. Si el del 2012 es prorroga per tot el 2013, a final d’any serà el moment d’emigrar. Hauríem entrar en un espiral de bogeria pura. En un país normal i amb polítics equilibrats seria impensable. Ho desestimaria radicalment. Aquí prefereixo callar i esperar a la rucada i a la demagògia de demà. Són més inevitables que les sortides de Sol per l’Est. Però no poden ser eternes.

El Parlament investigará las irregularidades de la sanidad catalana

Una comisión examinará también la gestión del consejero de Salud, Boi Ruiz, y su antecesora Marina Geli

ANTÍA CASTEDO Barcelona 12 ABR 2013 - 00:59 CET

El consejero de Salud, Boi Ruiz. / JOAN SÁNCHEZ

El Parlament constituirá hoy la Comisión de Investigación sobre la Sanidad que se aprobó en la pasada legislatura y no pudo comenzar a trabajar por el adelanto de las elecciones autonómicas. La comisión, quevolvió a ser aprobada por unanimidad de todos los partidos en febrero, examinará los casos de irregularidades destapados en los últimos meses y la gestión del consejero de Salud, Boi Ruiz, así como la de la anterior consejera, la socialista Marina Geli. Meritxell Borràs, diputada de CiU, previsiblemente la presidirá.

Los 15 miembros de la comisión deberán volver a votar las comparecencias. En la anterior legislatura se aprobó citar a declarar al diputado de CiU y ex alcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo; alexpresidente del Insituto Catalán de la Salud (ICS), Josep Prat, y alpresidente del grupo Serhs y vicepresidente del Consorcio de Salud y Social de Cataluña, Ramon Bagó. La situación judicial de los tres se ha complicado en los últimos meses. Crespo ha sido imputado por el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña por sus relaciones con la mafia rusa. Prat fue detenido en febrero junto a Carles Manté, ex director del Servicio Catalán de la Salud (Catsalud), por un caso de pagos irregulares desde el Ayuntamiento de Reus y ambos están imputados por varios delitos. Bagó está siendo investigado por la fiscalíapor su gestión al frente del Consorcio de Salud y Social de Cataluña.

Otro de los casos que previsiblemente se tratarán en la comisión es delhospital de Sant Pau donde se han denunciado pagos irregulares, favores políticos y sobrecostes en la construcción del nuevo hospital, por el que hay imputados a varios ex altos cargos.