Prat, Manté i Crespo: la veritat que Mas vol tapar

28.02.2013 | 09:30   http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2013/02/28

Prat, Manté i Crespo: la veritat que Mas vol tapar

ALFONS QUINTÀ Ahir Mas volia fer-se una altra foto, ara en el Parlament, que fes creure que ell lluita contra la corrupció. En dues ocasions recents havia fet el mateix. Voler passar per una cosa, gràcies a unes fotos i a paraules buides, no pas fets, no té interès ni importància. En canvi, pot fer pensar en una certa voluntat d'enganyifa.

Més que fer-se fotos, ahir Mas i CDC van quedar retratats, frase idiomàtica que tothom coneix. Les detencions de Josep Prat i Carles Manté, amb escorcolls dels seus domicilis, així com la imputació de l'exalcalde de Lloret Xavier Crespo, encara diputat de CDC, van tenir molt més interès i significació. O que badem?

Les va amanir una intervenció sentimental d'Oriol Pujol, presagi de la seva imputació formal i final. Ja fou efectuada en un primer nivell. Seria definitiva si no estigués aforat. Vaja, que com afirma una frase feta, "diuen que anirem tan bé", sigui dit ben irònicament.

Amb orgull haig de recordar que segurament Prat no hauria estat detingut ahir si a l'octubre del 2011 aquest diari no hagués publicat un article meu desvelant la naturalesa real del personatge. Fins aleshores totes les cúpules sanitàries de tots els partits sabien que Prat era l'home més important de la sanitat pública, pel seu poder real, si bé molt opac. Però ho callaven. Una molt lleu al·lusió al seu nom, a peu dret, i sense cap dada, em va fer alçar les antenes. Ningú no ho havia fet abans. Per què?

Vaig esbrinar el que vaig publicar sense cap ajut de ningú. Cap partit, cap metge, cap font. Això indica que trobar-ho no era tan difícil. Res de fons secretes, ni de micròfons, ni de dossiers (mai no n'he ni tocat cap, sobre res). Setmanes després de publicar aquell article, em va trucar la CUP de Reus. Després vaig parlar amb el partit local Ara Reus, així com amb fonts sanitàries i polítiques. Mai amb ningú de CCOO o UGT. Només l'organització de Girona d'Iniciativa em va convidar a impartir una conferència. A tots, gràcies.

Per més brutícia que surti a la llum, sempre en quedarà molta més de soterrada. Hi ha massa por, en part justificada, perquè la manera d'obrar d'aquells que usen la corrupció com element de control social i d'enriquiment personal o partidista tenen actituds repressores i calumniadores ben diferents dels falaços discursos i les fal·laces fotos de Mas. El que diu Mas pot passar per un exercici més d'envernissament i de negació de la realitat. No crec que mai res del que digui Mas pugui fer por a cap corrupte. Això no vol dir que tota la corrupció sigui només de CiU. El que hi ha és un teulat de vidre comú.

Mirem l'aspecte positiu o esperançador de la detenció de Prat. En efecte, sense ell la sinistra política de liquidació de la sanitat pública catalana queda molt debilitada. Boi Ruiz no té la capacitat de Prat, ni de lluny. Com he explicat i argumentat CDC té només dos grans pilastres, molt temibles. Són Josep Prat i Jaume Aubia, president de fet el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. La resta és segona o tercera divisió. Sense ell Mas podria perdre la seva guerra d'aniquilació la sanitat pública, un dret bàsic.

Per això Mas ha continuat mantenint Prat (malgrat que es podia preveure el que succeí ahir) com membre del seu "Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sanitari". Amb aquest nom, contrari a la cosa. Està clar que el que digui Mas no té cap valor.

El fet que el socialista Carles Manté, antic director general del molt estratègic Servei Català de la Salut hagi estat detingut amb Prat torna a simbolitzar la nefasta realitat de la sociovergència sanitària. Caldria acabar amb les retallades, però no pas per tornar a la situació anterior, que ha permès l'actual. S'ha d'acabar radicalment amb la possibilitat de "conxorxa". Aquesta és una realitat transversal, de colors variables i de vegades un autèntic Arc de Sant Martí. Si bé s'ha ser precís en la denúncia de les corrupcions, després s'ha d'afegir que aquesta és transversal, amb els matisos que es vulgui, però transversal. Correspon al que a Itàlia rep el nom de consociativismo" (conxorxa) Allí està més tocat de mort que aquí. Ànims allí i aquí.

Què dir de Xavier Crespo? Que estic orgullós d'escriure en un diari -aquest- que ha estat també en aquest tema des del molt primer moment i ben per davant de la premsa subvencionada. Enhorabona i endavant. Queda molt i molt per fer.