Falten o sobren infermeres/s?

Falten o sobren infermeres?

CARME VALIENTE | Sotsdirectora dels estudis d'infermeria de la Fundació Universitària del Bages (FUB)

Una de les conseqüències de l'aplicació de les mesures de retallada pressupostària en sanitat consisteix a reduir la contractació de professionals, i això afecta, per tant, el col·lectiu d'infermeria. Des de ja fa alguns mesos, la contractació d'infermeres per suplir o cobrir vacants s'ha aturat, a la vegada que ha augmentat el tancament de plantes hospitalàries, quiròfans i altres serveis assistencials.

Com a conseqüència d'això s'estan destruint nombrosos llocs de treball i és possible que moltes infermeres hagin d'anar a l'atur. Cal tenir en compte que la professió d'infermeria té un índex d'eventualitat important, cosa que facilita als gestors sanitaris la reducció del nombre de llocs de trebal d'infermeria sense massa problemes.

Per primera vegada en molt de temps es preveu que la majoria de nous professionals que es graduaran a finals de juny no treballaran durant el període de vacances d'estiu fent suplències i els que treballin ho faran en condicions poc favorables a nivell contractual i amb una sobrecàrrega assistencial que dificulta poder proporcionar cures d'excel·lència.

Tot plegat fa que les infermeres joves, recentment titulades, amb precarietat laboral important i amb poques perspectives davant la situació actual, optin per marxar a treballar a l'estranger. Segons dades del Col·legi d'Infermeria de Barcelona, el nombre de demandes d'informació per marxar a treballar a altres països durant l'any 2010 va augmentar un 71% en relació amb el 2009 i durant el primer trimestre del 2011 ha tornat a augmentar un 25% en relació amb el primer trimestre del 2011.

Des d'aquesta perspectiva semblaria que sobren infermeres, però la realitat és una altra. Segons  l'informe del Consell General d'Infermeria fet l'any 2005, a Catalunya la distribució d'infermeres era de 5,4 per cada 1.000 habitants, molt per sota de la mitjana europea, que és de 8,4. Per arribar a aquesta  xifra faria falta incorporar 15.000 noves infermeres al sistema de salut català. Aquesta és una situación que ve de temps enrere, que no ha millorat en els últims anys tot i els increments pressupostaris en l'àmbit de la sanitat pública i que la crisi actual no fa preveure que es resolgui en un futur proper.

A la fugida d'infermeres cap a l'estranger provocada per la situació actual cal afegir que l'any 2012 no sortiran nous professionals al mercat laboral pel canvi en els estudis universitaris, que han passat de ser una diplomatura a convertir-se en graus i, per tant, a tenir una durada de quatre anys d'estudis en lloc dels tres que es cursaven fins ara. Per tant, és de preveure, com diu Josep París, secretari del Col·legi d'Infermeria de Barcelona, que Catalunya patirà de manca d'infermers a partir del 2013.

La falta d'aquests professionals ja l'hem viscuda. Entre els anys 2004 i 2007 alguns hospitals de Catalunya van haver de contractar infermeres d'altres països, principalment de l'Amèrica Llatina, per tal de cobrir les vacants.

Des del meu punt de vista crec que caldria fer una planificació a llarg termini, valorant quines seran les necessitats de salut que tindran els ciutadans en els propers anys, tenint molt clar que el personal d'infermeria és el recurs clau del sistema de salut d'un país, tal com demostren diferents informes elaborats pel Consell Internacional d'Infermeria.

No ens podem permetre perdre les infermeres que es formen a les nostres universitats. La societat inverteix molts diners per formar excel·lents professionals que són necessaris per garantir la qualitat en l'atenció a la salut de la població i que acaben marxant a altres països que els ofereixen millors oportunitats pel que fa a desenvolupament professional i condicions laborals.